miércoles, octubre 9, 2024
spot_img
InicioActivitats i projectesA Bao A QuFotodocumentalisme contemporani

Fotodocumentalisme contemporani

Dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n Batx de Batxillerat i en el marc del projecte Fotografia en curs l’alumnat explora la construcció d’un relat fotogràfic prenent de punt de partida fotògrafs de diferents moviments fotogràfics del documentalisme:

DOCUMENT SOCIAL: Dorothea Lange (1895-1965), Berenice Abbott (1898-1991), Lewis Hine (1874-1940), Francesc Català-Roca (1922-1998)

ASSAIG FOTOGRÀFIC: Walker Evans (1903-1975), W. Eugene Smith (1918-1978)

FOTOGRAFIA DE CARRER: William Klein (1926), Garry Winogrand (1928-1984), Diane Arbus (1923-1971), Lee Friedlander (1934)

Després d’explorar l’obra d’aquests fotògrafs l’alumnat reb l’encàrrec de realitzar un projecte fotogràfic amb la pregunta incial: «Si d’aquí a 50 anys algú mira enrera, com explicaríem amb imatges els que ens preocupa als joves d’avui. Quina mirada tenim de la societat on vivim?

Els treballs presentats mostren temes com:

  • El meu barri des de la meva mirada
  • Temps lliure, o de lleure
  • Barcelona de nit, reflexes, llums i colors
  • L’espai de  la ciutat
  • El comerç, aparadors, botigues
  • Moments en familia
El procés de creació ha consistit en diverses fases:
  • Revisió i coneixement dels referents
  • Tria del tema
  • Primera sessió pràctica de fotografies
  • Visionat en gran grup i primers comentaris
  • Segona sessió de fotografies
  • Visionat en gran grup i tria final (de 6 a 12 imatges)
  • Treball escrit: sobre els referents, sobre el tema i l’interès personal, sobre la proposta final: reflexions.
  • El·laboració manual del fotollibre amb enquadernat japonès, impressió de les imatges i tria de títol del conjunt.
Actualment aquest treball s’exposa a la Biblioteca Caterina Albert en el marc de la IV Exposició de treballs de l’alumnat de Batxillerat.
A continuació us mostrem alguns treballs:
Alba Panyella: «El comerç i les persones»
En aquest treball he volgut integrar l’espai amb les persones, sempre donant protagonisme a aquestes. No m’interessa buscar la fotografia, sinó  ‘’trobar-la’’.  Són fotografies del meu entorn, segons la meva perspectiva. Els llocs fotografiats són el barri del Born, el  Poblenou i el poble de Fortià (Alt Empordà).

Són una sèrie de fotografies que pretén documentar com la mateixa idea de ‘’treball’’ és entesa de maneres molts diferents. També hi ha un intent de jugar amb les mirades dels personatges per crear un cert recorregut visual. M’he centrat sobretot en els plans frontals i també he tingut molt en compte l’enquadrament de les fotografies i els efectes simètrics o geomètrics que aquestes poden produïr a partir de les línies de les finestres, les columnes, etc.

Els meus referents han estat: Lee Friedlander, Francesc_Català Roca i William Klein.

 
  
 
 
Ainoha Arjona: «El futbol»
El futbol està molt present dins del nostre món, és un esport que mou moltes persones, és global i internacional. Toca tant a adults com a nens/es. Això és el que he volgut retratar ens les fotografies. Captar moments del context i les persones, del ritual i captar images em moviment.
Els meus referents han estat: William Klein: m’han interesan les seves miradas inesperadas, captar l’instant, W.Eugene Smith: m’han inspirat el seus plans tancats i com retrata les persones i de Francesc Català Roca: m’ha interessant com retrata les persones en l’espai.
 
 
 
 
 
Blanca de la Cruz: «Sobre trens»
He decidit enfocar el meu treball al ‘Street photography’ centrant-me sobretot en retratar els trens: les vies, les estacions, les persones… diferents plans de diferents hores del dies. Dins les meves obres estic sempre en busca d’un constant d’estètica i geometria, així com també busco poder plasmar la llum i els colors vivaços i provocatius.

El meu interès a l’hora de fotografiar estacions de tren ve de voler aconseguir retratar les sensacions que em transmeten i el que m’evoquen. M’agrada copsar la soledat de les vies juntament amb la fugacitat del temps. Els trens al igual que els cels, per a mi són grans extensions de terreny que van més enllà del horitzó, que no tenen final. Són molt poètics.

Els meus referents han estat Paul Strand del moviment de Fotografia Directa, m’ha interessat pel concepte de geometria i punts de vista que mostra en les seves fotografies. També m’he inspirat en Renzer-Patzsch, fotògraf de la Nova Objectivitat, es caracteritza per plasmar l’essència dels objectes basant-se també sobretot en la tècnica. Al igual que a mi, a Renger-Patzsch li interessa fotografiar el món, centrant-se en buscar una geometria i composició perfecta. De Renger-Patzsch destaquen les fotografies de recintes industrials que, en certa manera, té relació amb el tema que jo vull tocar: els trens.

 
 
 
 
 
Júlia Piñana: «Ritmes d’avui«
El tema que retrato de la societat d’avui dia és el moviment. Vull captar el moviment de les persones i la tecnologia. Explicar millor: noció temps, rapidesa, marcats pel temps, rellotge, tempo de les coses… He escollit aquest tema ja que crec que és un element important dels nostres dies. La tecnologia fa que ens puguem moure ràpidament, tant a nivell físic com tecnològic i vivim en un constant ritme elevat (frenètic). Volem rapidesa i sovint immediatesa. Crec que és un aspecte que descriu molt bé la societat actual.

Els meus referents han estat: Francesc Català_Roca i Lee Friedlander.

 

 

 

 

Elena Vicente: «Una celebració»

El meu treball és centra en un àmbit festiu, m’interessa perquè penso que puc obtenir escenes interessants i espontànies de persones -emocionades i nervioses- que comparteixen un mateix espai i unes sensacions semblants. M’ha agradat crear complicitats i mirades.

També m’han interesan tots els elements d’un context de celebració, el  vestuari i l’actitud que mostren les persones davant una situació més festiva i de més pressió social. He volgut jugar amb formes, reflexes o llums.

Els meus referents han estat Berenice Abbott, Francesc Català-Roca i Paul Strand.

 
 
 
Sara Carbonell: «Reflexes d’avui»

Les meves fotografies pertanyen a la fotografia de carrer. Amb aquestes vull aconseguir retratar la ciutat, tant els edificis, com la gent i les activitats que fan quotidianament. Però ho vull fer d’una manera diferent, així que he decidit mostrar-ho a través de diferents reflexes de vidres, miralls, aparadors de botigues…

Les imatges segueixen una estètica molt geomètrica, basant-se en línies verticals i horitzontals. Entre les fotografies que he realitzat trobem que la majoria tenen un punt de vista frontal. Les ombres juguen un paper molt important, aportant més pes a tots aquells elements que volem destacar i creant més contrastos.
Els meus referents han estat Berenice Abbott i Lee Friedlander
  
 
 
 
Cira Pujol: «Reflexes»
El tema que he triat pel projecte de documentalisme és el d’un dia de pluja a la ciutat de Barcelona. El que més em crida l’atenció són els reflexes que es formen al terra mullat, transformant un simple terra del que mai en donem importància en un mirall simètric de la bella arquitectura que té Barcelona.
Els meus referents han estat: Berenice Abbott (1898-1991) fotògrafa de document social que documenta els canvis arquitectònics produïts a la ciutat de Nova York a l’època. Les seves imatges adquireixen una gran força per les llums, els contrastos i els enquadraments. També m’he basat en Francesc Català-Roca (1922-1998) per la seva recerca del punt de vista insòlit i sobretot l’ambientació humana del tema. La funció principal de la seva fotografia és l’estètica, i les persones, representades icònicament, tenen un paper important a les seves fotografies. Lee Friedlander (1934): 
fotògraf del moviment de fotografia de carrer immortalitza en blanc i negre el paisatge social nord-americà. Tracta temes com la rutina a la ciutat, les activitats quotidianes i la vida urbana en general. Les seves fotografies són sovint el resultat d’ombres i reflexes als vidres.
   
 
 
 
Palmira Sabaté: «Habitants i habitatges»
Abans d’arribar a aquest tema he fet múltiples proves, obrint horitzons molt diferents, des d’un principi no tenia cala què retratar. He fet sessions més centrades en com incideixen la llum i les ombres en els edificis, d’altres sobre espais buits i abandonats i d’altres més centrades en el comportament de persones. Finalment m’ha interessat la vida íntima dels edificis. 

M’interessa mostrar com viu la gent actualment: en edificis alts, i com aquests han estat construïts massivament per encabir-hi més gent. També he volgut mostrar petits oasis de natura enmig de la urbanització, a través d’arbres o flors que es camuflen en la civilització. També la gent del barri passejant (habitants) relacionant-los d’aquesta manera amb els habitatges. A més, m’interessa ensenyar com cadascú s’apropia del seu habitatge. Això es veu exteriorment  de manera molt clara amb els balcons, alguns atapeïts, alguns buits, alguns amb molta vegetació… I això també diu molt de com som les persones i com vivim.

M’he inspirat en el moviment de document social, en concret les fotografies de carrer fetes per Català-Roca, on hi ha força profunditat de camp i les ombres hi tenen un paper molt important. Tot i així, en les seves fotografies les persones tenen un gran protagonisme, mostren l’instant decisiu, i funcionen de manera individual. Les meves en canvi funcionen més com una seqüència. També m’he inspirat en les fotografies de Berenice Abbott, amb els punts de vista contrapicats d’edificis, i en capturar la geometria de la ciutat en relació a la irregularitat de la vegetació

 
 
 
 
Alba Serrano: «El barri del raval»
He volgut retratar els carrers i tot allò que pugui ser o bé característic del barri, o bé quelcom amagat i per tant, que sigui interessant plasmar en la fotografia. Busco la personalitat del Raval i tot l’ambient que el fa ser el barri en el que s’ha convertit. Entramat de carrers, laberints de cases. Persones, inmigrants, vida quotidiana, locals i botigues, espais comuns.
Els meus referents han estat Xavier Miserachs i Diane Arbus (que encara que sigui posterior al moviment del documentalisme) m’interessa per com retrata les persones.
 
 
 
Com es pot comprovar, un treball rigoròs i de sensibilitat extrema. Una mirada afinada i realment un aprenentatge através dels referents increïble.
A continuació algunes fotografíes de la inauguració a la Biblioteca Caterina Albert:
ARTICLES RELACIONATS

ALTRES ENTRADES