Recent Photo Galleries

Com crear un negoci de restauració des de l'òptica del disseny
VI Exposició d’arts plàstiques d’alumnat de batxillerat
Construir un retrat
Presentació del projecte d'habitacles de 3r d'ESO

Articles recents

Filmem des del confinament
0

Filmem des del confinament

Els i les alumnes-cineastes del projecte Cinema en curs de 2n d’ESO, davant la  nova realitat amb què ens vam trobar el tercer trimestre, vam haver de renunciar a continuar amb el nostre documental sobre les botigues del barri, però no vam renunciar a continuar filmant. Hem filmat les nostres finestres a la manera de Perlov;  hem filmat autoretrats i retrats a la manera de Nicolas Philibert, Johan Van Der Keuken, Philippe Garrel, Chantal Akerman, Gabriel Cuallado…; i hem filmat cels i núvols inspirats en James Benning, Artavazd Pelechian, Peter Hutton i Jonas Mekas.

I hem pogut descobrir i aprendre moltes coses: “Admirar el meu entorn i entendre ’l”,  “La importància de l’observació”, “M’ha servit per desconnectar i estar amb mi mateix”, “A veure el món durant el confinament”, “El cinema ha estat una manera de sentir el carrer, tot i estar tancada a casa”,  “He descobert llocs per gravar a dins de casa que no m’imaginava”…  

Aquestes reflexions (i moltes més) i totes les nostres creacions, les trobareu als nostres articles del Diari dels tallers.  Entrin i mirin !!
També us convidem a veure una peça col·lectiva que recull plans filmats des del confinament, de tots els i les alumnes de tots els centres que fan Cinema en curs.

Aquest és un muntatge d’autoretrats.

I finalment una captura de pantalla d’una de les videotrucades del curs. Esperem que el curs vinent es pugui realitzar en millors condicions. Bon estiu!

Vídeo dels projectes d'ESO
0

Vídeo dels projectes d’ESO

Aquest any no hem pogut fer la presentació de projectes de cada final de curs però hem recollit en aquest making of l’essència del viscut durant aquest curs tan diferent i estrany. Esperem que el curs vinent puguem compartir presencialment aprenentatges en família.
Esperem que us agradi!!!

En Dissidència (Oblit-19)
0

En Dissidència (Oblit-19)

Avui, a partir de les 11h, ja es pot accedir a «En Dissidència (Oblit-19)», el registre visual i documental d’una funció que no ha succeït mai, la prova d’un impossible que s’atreveix a pensar-se, a existir més enllà del marc de la pantalla.

Aquí us deixem els enllaços perquè pugueu visitar tant la pàgina de la obra completa com la del blog de en-residència on queda un registre de tot el procés de creació.

https://blocsenresidencia.bcn.cat/periferia2020

https://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1920


Exposició virtual de Gravitacions #4
0

Exposició virtual de Gravitacions #4

Reunim una selecció d’obres del projecte artístic Gravitacions. Aquestes s’han creat en col,laboració amb la Fundació Miró. Hem treballat amb el Serafín Álvarez i el Jordi Clavero de la Fundació a partir d’una reflexió sobre el cicle expositiu de l’Espai 13. El projecte s’ha dut a terme amb l’alumnat de 1r de batxillerat del nostre institut i han participat les matèries de Dibuix Artístic i Volum.

Obres

“4dv1c3”. Berta Rifaterra, Rita Caballero y Lucia Ramón. Aquest curtmetratge es basa en les rutines d’una àvia posada en la pell d’una persona d’una altra edat. Vam plantejar la idea de gravitacions com un cicle de la vida rutinària d’una dona gran en contrast de la vida rutinària del que faria una de més jove. Volíem així trencar les limitacions que la societat i un mateix ens posem. Es veuen diferents escenes de la vida quotidiana de l’avia, des de fer-se el dinar fins a anar de compres, tot això amb un aire i estil gàngster.

«Sense títol». Júlia Masferrer, Paula Parrilla, Chennan Ni. 2×1,3 m. Projecte fotogràfic al voltant d’una sèrie d’improvisacions performatives jugant amb el tema de l’ombra i el doble.

«Canvis«. Ariadna Rodríguez, Laia Capellà, Anna Amadó, Emma Iglesias i Lucía Hegnauer. Video. Treball performatiu que fa servir una pantalla croma de baixa qualitat per superposar una sèrie d’accions coreografiades al voltant de la idea d’adolescència.

Superificialitat”. Gemma Hernandez, Sira Ruiz, Mireia Roma. Díptic fotogràfic sobre la idea de com ens veiem i el simbolisme del que ens envolta: la roba i un reflex en un mirall.

«Twirl«. Marina Esbri, Camino Llobera i Gina Pomarol. Video. Treball a mode de col.laix que fa servir algunes inquietuds del nostre món adolescent a partir d’un llenguatge relacionat amb els vídeos d’internet.

«Trencadís«. Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni. La nostra instal·lació consta de dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per l’exterior i a l’interior estarà pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplirem amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica a mode de trencadís.

«Praileaitz«. Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella. La nostra instal·lació està composta per piràmides de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran, condicionant alhora el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. 

Cicles”. Lucia Folch, Sara Yi Berenguel i Emma Jiménez. Vídeo. Vam decidir filmar una peça que s’iniciés amb un primer pla d’una rentadora. Es mostren una bateria de plans, tots en la paleta de blanc i negre, en els quals s’hi mostren plans de coses que normalment sempre veiem a la mateixa velocitat, però justament canviant això, i fent-les més ràpides i més lentes, fins i tot invertides, ens transmet sensació d’estar sota l’aigua, d’estar ficades a dins de la rentadora i veure com el món gira, com ho percebem tot amb altres ulls.

«Canvis«. Integrants. Duna Malet, Lady Palma i Helena Catalán. Vídeo. El vídeo consta de dues parts. La primera part tracta sobre les coses que ens provoquen estrès, que no ens fan estar a gust. La segona part tracta el tema de la llibertat i mostra situacions, llocs, accions que ens fan sentir lliures, com si no estiguéssim sotmeses o subjectes a res, mostrem el que és per nosaltres la llibertat. 

“Deal With”. Paula Parrilla. 56×74 cms. Tela sense imprimar pintada amb temperes i acrílics. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. Amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

«Inefable». Anna Amadó. 20×30 cms. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir durant el confinament. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar de soledat, però a la vegada una sensació increïble. 

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. 

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. Carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. 

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. Retoladors. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. El dibuix representa la rutina de la quarantena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m. Obra digital. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiants en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m. Obra digital. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. 

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares d’aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres.

«Immobilitat animal». Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel·la i retoladors sobre paper. Aquest dibuix representa un hàmster amb un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. 

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms. Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. 

«LeBucle». Cristina Ortiz, Berta Roca i Júlia Amorós. Vídeo. La nostra creació es basa principalment en el que nosaltres creiem que és la sensació d’un bucle. Una sèrie de clips que podrien a primera vista semblar que no tenen cap mena de sentit però que en el moment en el qual els repetim canviant de velocitat una vegada i una altra, comencen a fer-se notar aquelles sensacions que volem representar.

Aquest és el cartell realitzat amb una il.lustració dels alumnes Jaume Cid i Gaël Sanoguera.

8, creació final del projecte de Teatre
0

8, creació final del projecte de Teatre

Aquest any el grup del projecte de Teatre de 2n d’ESO no hem pogut convidar-vos a l’estrena de la nostra obra a la Sala Beckett, però abans del confinament sí vam tenir temps d’acabar el text. Us volem compartir el llibre digital que hem elaborat de la nostra obra, que duu per títol 8.


8 és una història nascuda d’improvisacions, a partir d’una situació inicial que intentava traduir en escena alguns dels temes i inquietuds que els membres del grup compartíem. La història es va anar generant en escena, amb uns intèrprets que a la vegada es convertien en creadors. Hem anat enregistrant totes les improvisacions, i després d’un procés de selecció, hem arribat a la transcripció definitiva dels diàlegs, que és el que ara us compartim en forma de llibre.

Una obra de teatre absurd amb i per a adolescents. El nostre particular homenatge a Samuel Beckett, aprofitant que aquest curs es complien 30 anys de la seva mort.
Esperem que us agradi!!!

Link Lectura:

Acabem el projecte Gravitacions amb un treball al voltant del dibuix
0

Acabem el projecte Gravitacions amb un treball al voltant del dibuix

La tercera activitat del projecte Gravitacions de la Fundació Miró (Espai 13) s’ha adaptat a la realitat més punyent del confinament. Com que el projecte curatorial de Gravitacions “Gira tot gira” explorava inicialment el món més proper, les rutines que poden fer-nos reflexionar críticament sobre el món, vam plantejar al nostre alumnat treballar sobre la vida en confinament. Explorem totes les idees que puguin estar relacionades amb aquesta experiència única d’aillament físic que ens ha tocat viure, des d’un punt de vista creatiu.

A diferència dels primers treballs, la tipologia d’obra obligatòriament ha estat la del dibuix com a eina de creació contemporània.

Ens vam centrar en algunes característiques del món del dibuix com un dels protagonistes de l’art contemporani:

  • El dibuix com a eina projectual: es projecta una obra que podria realitzar-se en un altre mitjà: vídeo, performance, escultura…
  • El dibuix com a performance: centrant-se en la línia com a recorregut, en el dibuix com a teràpia, etc…
  • El dibuix com a obra temporal: ens centrem en un material poc durador… feble, que moltes vegades desapareix amb el temps.
  • El dibuix com a rastre o marca: es mostra com s’ha fet, ens ensenya la seva gènesis…
  • El dibuix com a obra serialitzable: trenquem amb l’obra única amb la seva aura mítica.

Com veieu també hem treballat algunes eines digitals per preveure com es mostrarien els dibuixos en un entorn museístic (com ara el propi Espai 13 de la Fundació Miró).

Obres

«Why Do We Exist?». Chennan Ni. 1×1,5m aprox. Il·lustració digital per intensificar la sensació de mareig amb les lletres i els nombres, l’obra original està fet amb retoladors. Va ser inspirada a partir de les classes online de la situació actual. El confinament ens obliga a estar cada dia davant de l’ordinador o del mòbil fent les tasques o treballs. Aquests dos mesos estem envoltats de números i lletres i això em va reflexionar. El nostre món està format per milions de lletres i números? Estem formats també per ells? Quina és la raó de la nostra existència? A partir d’aquestes preguntes, he creat el meu «propi humà». Pot ser que no hagi solucionat les dubtes, però ja no m’importen.

«Inefable». Anna Amadó. DINA4. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar aquests dies de confinament, aquella sensació de soledat, però a la vegada una sensació increïble. Sentir-se còmoda en la soledat i amb els pensaments propis, cosa a la qual no estem acostumats, ja que pràcticament passem tot el dia acompanyats de gent. t totes aquelles emocions que hem pogut sentir.

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. 

És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. Trobant-nos també en una situació en que cada dia passem per mil emocions diferents i ens replantegem la nostra vida d’abans del confinament inclús potser aïllant-nos una mica de tot el que ens envolta abans que comences tot. Les diferents cares de colors es troben sobreposades simbolitzant l’acomulació i els canvis continus de totes les emocions durant el confinament.

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. L’obra de referència (esbós) ha estat feta a llapis però la definitiva la faria a carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret, s’hauria de mirar les opcions i veure en persona com es dissimula més perquè realment es vegi que el dibuix es camufla amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. L’obra no busca representar la sensació constant del confinament, sinó aquells moments on ens sentim a l’extrem, com si estiguéssim tancats entre quatre parets sense portes ni finestres, és a dir, sense  cap sortida.

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. L’original està fet en bolígraf i rotulador, pero potser al ser més gran s’hauria de fer tot amb rotulador. El dibuix representa la rutina de la quarentena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“COVID-19”. Marina Esbrí. 34×26 cms. Il.lustració digitalitzada, original amb aquarel.les i retoladors. Dibuix  sobre el significat del confinament. Al voltant de la il.lustració una capsa pintada amb graffiti de fusta, en la part buida, un vidre, que transparenta l’imatge. Per la part de darrere no visible, un forat des d’on un cable endolla a l’electricitat. Dintre l’espai buit de la capsa una bombeta que emet llum.  La presentació també és un simbolisme en si, figura una lampada i és aproximadament del mateix tamany també. Això fa referència a què és un objecte casolà que tothom ha usat molt en aquesta fase en la que estem i es pot jugar molt amb el fet d’estar a les fosques i il.luminar.

“Deal With”. Paula Parrilla. 74x56cm. Tela simple, sense preparar, pintada amb temperes i pintura de tela. Unes mans blau elèctric al centre de la tela i les vores d’aquesta de color negre. En parts de la resta de la tela hi ha varietat de taques d’altres colors. A la part inferior esquerra hi és escrita el nom de l’obra. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. I amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m aprox. Obra digitial (original fet amb acuarel·la i retoladors). El dibuix gira entorn del mètode educatiu escollit donada la situació actual de confinament. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiant en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

«Constant.» Lucia Folch. Din A4. Realitzada amb grafit sobre un full de bloc de dibuix, amb força contrast. Aquesta és una obra simbòlica que representa la sensació de repetició que sentim al estar confinats: perdem la noció del temps, sembla que el dia mai s’acaba perquè l’endemà sempre és igual que l’ahir. La desesperació d’intentar sortir d’aquest cicle i no ser capaç, de sentir que el rellotge se t’empassa.

“Shine & Stand By”. Gina Pomarol. Obra feta amb aquarel·les i bolígraf de gel negre sobre un full DIN-A4 de 300 grams. A la imatge es pot veure una marmota de peus sobre un desert. La figura està a il·luminada contrallum pel sol pintat a l’estil japonès darrere. L’ombra projectada és una representació de tots els sentiments que no es mostren fàcilment a l’exterior, remordiments, inseguretats, preocupacions, pors… Just al darrere de l’animal es pot veure escrita una hora, les 0:00 i la silueta llunyana d’una altra marmota corrent cap a l’hora. He decidit fer aquesta tria per referenciar a la pel·lícula “El día de la marmota” que explica la història d’un home que no para de despertar-se al mateix dia consecutivament. Primer ho troba com un turment però a poc a poc se’n va acostumant i cada dia intenta millorar les coses que el dia anterior havia passat per alt, tal com m’he sentit aquesta quarantena, tancada físicament però oberta de ment.

Contrast”. Berta Roca. 0.8x1m. Acrílic i retolador gruixut sobre tela (l’ersbós és aquarel·la i retolador sobre paper). Són una sèrie de dues pintures que juntes creen el missatge. La idea  és ensenyar el contrast entre totes dues, per tal de mostrar el contrast entre els dies que ho hem passat pitjor versus els dies que hem estat plenes d’esperança. La figura central, aquests rostres plens de la línia de la silueta del cap, en un estan molt juntes, mostren l’estrès, la pressió, l’esgotament.. i en l’altre mostren la alliberació, l’esperança, la felicitat, la tranquilitat, en aquest segon les línies estan més separades, hi ha més espai entre elles. I pel que fa al fons també es veu un clar contrast, un negre i l’altre groc. La idea principal era només fer el primer, però vaig creure convenient mostrar els dos extrems, apart que les obres que no només són una `peça em semblen interessants.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m aproximadament. Estaria feta digitalment, tot i que al ser més gran hi haurien més detalls i potser algun element més. Això sense trencar l’estil simple i pla que té l’obra. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. La llum idíl·lica que projecta i il·lumina l’estança,  i l’aspecte bucòlic general de la finestra ens transporta a l’exterior, aquell lloc aliè que hem acabat idealitzant degut al temps reprimits obligats a permaneixer a casa.

“Habitacions”. Berta Rifaterra. Diferents mides de paper (din A4, din A3, din A2, din A5 i din A6). Retoladors de tons freds més retolador negre i punta fina negre sobre paper blanc. La meva proposta es basa en una composició de diferents plànols d’habitacions fets amb una fina línia de color negre i repassades, sense seguir completament les línies que representen els mobles i els objectes de les habitacions amb retoladors de tons freds (diferents blaus, liles i roses). Darrere d’aquesta proposta es planteja la idea d’un espai tancat del qual no podem sortir degut al covid-19 que ens crea seguretat però a la vegada angoixa per haver estat tants dies seguits a dins.

“Desconnexió”. Judit Barros. Din A4. Aquarel·la i retolador blanc sobre paper, emmarcat amb un marc negre. Dibuix simbòlic al voltant de la representació del confinament personal i l’alliberament de la nostra creativitat artística dificultada per aquesta repressió. El personatge principal és la noia representada com una cara en una bombeta tapada per mascaretes anti contagi. Al voltant sobrevolen pantalles negres, símbol d’internet. Estan apagades perquè ens oprimeixen. Tot i haver-li adjudicat un simbolisme propi, aquesta pot ser vista desde diferents punts de vista diferents».

«Trencadissa». Sira Ruiz. 6×3.Grafit. Dibuix al voltant de com la música m’està acompanyant aquests dies com a via d’escapament a la situació i una cura als problemes que suposa. Aquests ocupen tot l’espai, simbolisme de l’ús “excessiu” i de la seva gran importància. D’altra banda volia que l’espectador se sentís identificat amb els vinils: els vinils només giren en una direcció, res canvia en el seu rumb, viuen en una rutina invariable. N’hi ha que estan trencats, representant el dies que ens hem sentit frustrats, estressats, i ens hem trencat sense cap esperança del futur que ens espera.

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares de aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres, es riu de la nostra desgràcia assenyalant.  He representat una mena de núvol de color verd pel qual el diable visiona tots els sentiments i activitats negatives passades al confinament. ERiu, es burla de nosaltres per tot el que estem fent malament. L’entorn de l’acció té lloc a l’infern. Li vaig posar una mena de dents a la mascareta per representar una boca diabòlica. Per últim volia utilitzar molts colors per cridar més l’atenció, amb el negre de contrast, groc, vermell…

«Inestable». Lucía Ramón. L’obra està feta en un DIN-A4 de 120 grams i la tècnica utilitzada és el grafit i llapis de colors. També un retolador de punta fina negre. A l’obra podem reconèixer una persona que està agafant una pila de papers de vàter en la qual es veu que és massa alta per les seves possibilitats i crea una inestabilitat a la imatge molt gran. És això el que vull reflectir amb la meva proposta, la inestabilitat i la desorientació que per mi ha representat la COVID-19 en la meva vida. Podem relacionar l’estil de l’obra amb el de Pierre Le Tan per la manera de fer les trames donant-li així a la imatge un efecte de còmic.

“Retorn” Mireia Roma. Din A3. Aquarel·la i llapis de colors sobre paper. Es una il·lustració que representa com podria ser el món si els humans deixéssim de sortir per complet i com els animals i les plantes tornarien a recuperar tot el que els humans amb el pas del temps els hi hem anat traient. Està inspirada en les notícies dels animals que han anat apareixent en les ciutats i pobles quan la gent estava tancada a casa durant el confinament.

«Immobilitat animal». Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel•la i retoladors sobre paper. Emmarcat amb un marc de fusta. Aquest dibuix representa un hàmster en un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. En aquest dibuix volia representar el que he sentit havent de portar el corsé més hores, aquells moments en que estava més cansada i farta durant el confinament, que suposo que tots hem tingut algun d’aquests dies.

“Diario Visual”. Rita Caballero. 45 x 60 cm. Conjunt de 12 il·lustracions DINA5 fetes amb punta fina. Cada dibuix va acompanyat d’una frase descrivint una cosa que he observat o que ha passat a la quarantena. Els dibuixos tenen tots la mateixa composició: un quadrat «imaginari» al centre que delimita la il·lustració i a baix una frase explicant que ha passat. Al estar a casa, en un únic entorn i sempre amb les mateixes vistes, m’he començat a fixar en detalls en els quals mai m’havia adonat. Em sembla important recordar detalls de la nostra realitat del moment ja que el cúmul d’aquests creen els nostres records i moldegen la memòria de la nostra vida. Per exemple, recordar com entra el sol per la finestra de l’habitació pot convertir una imatge quotidiana en un sentiment agradable.

‘’Generació Z’’. Ariadna Rodríguez. 20×20 cms. Tinta i aquarel.la. Dibuix  sobre el constant bombardeig d’informació que patim tots els dies, és per això que s’hi veu representada a una noia que al davant té un ordinador, que a més de ser la única font de llum també és un mitjà de comunicació per on sempre es veuen repetides les mateixes frases contínuament. Està inspirat en ‘’El sueño de la razón produce monstruos’’ de Goya, això es pot intuir per la composició i per l’aparició de diversos animals salvatges, els quals representen el malson que suposa per molta gent la situació que estem vivint.

’The Girl in the Bubble’’. Ariadna Rodríguez. 20×20 cms. Tinta i aquarel.la. Dibuix representatiu de la sensació d’aïllament. Dins de la bombolla es veu a una noia confinada amb les poques coses que la fan sentir-se millor, també es veu un rellotge gairebé de la mateixa mida de la noia, aquest simbolitza que el temps és un gran enemic per nosaltres a la situació a la que ens trobem, ja que quan menys o necessitem passa massa ràpid o massa lent. La bombolla està inundada ja que l’aigua és un element que transmet moltes emocions que vivim molts durant el confinament com la malenconia o la sensació d’ofec. Darrere de les parets de la bombolla hi ha una especie d’aura negra que representa al virus, una cosa a la qual no veiem però està a tot arreu i encara que comparteix característiques amb l’aire, això en comptes de donar-nos vida ens la treu.

“Marejant”. Jaume Cid: El dibuix está fet amb aquarel·les. Està repassat amb punta fina per recalcar les parets i donar-li mes importància. Tindria una mida de 40×35 cm. Aquesta obra busca representar el dia dia dins del confinament, amb les seves repeticions. Hi han quatre sales, que com podem veure tenen les parets diferents, algunes amb mes altura, unes altres mes amples, les altres primes… Mostren els sentiments que hem tingut aquests dies i que han sigut irregulars i poc clars.

“Distracció”. Duna Malet. Dina A4. Grafit, retolador, llapis sobre paper. Podem veure la representació de les activitats fetes durant aquesta etapa. Hi podem apreciar que apareixen elements com una televisió (hores passades mirant-la), un cotxe que surt d’ella (pel·lícules vistes), uns auriculars (sons escoltats), unes peses, (entrenaments), una mascareta, un llibre… L’obra no té cap significat profund, simplement es representa el que s’ha fet.

“ERTE”. Cristina Ortiz. DinA4. Un gran bloc de fotocòpies de la il.lustració. Perquè arribi a molta més gent en forma de protesta i activisme polític. La meva referent és l’artista Queralt Guinart (@kerrature), es nota la influència en el moment en el que utilitzo la meva obra per reivindicar i en els aspectes artístics del dibuix. Bé, dins del que he fet, em podeu situar a mi, una noia amb el cabell curt, mascareta, els ulls tapats i noticies al seu voltant. Vull reflectir la meva sensació durant tots aquests dies de confinament. Sento que totes les notícies no parlen del tot correctament d’una realitat tan dura per a centenars d’habitants arribant a ocultar-les. Realment se’ns informa amb la realitat o amb el que la gent vol que ens informem?

“Introspecció”. Júlia Amorós. DinA4. L’obra ideal seria pintura acrílica pintada sobre una tela 1×1,6 m. penjada a la paret de manera que part de la tela quedes al terra.Representació de la pressió que hem sentit per reflexionar, definir-nos i trobar-nos a nosaltres mateixes durant aquests dies de confinament. A la part superior esquerra hi ha la cara d’una persona cansada i frustrada, envoltada de ratlles vermelles que representen els pensaments, plantejaments i qüestions que s’ha anat fent aquests dies, sense trobar-hi una resposta, i per tant seguint igual de perduda. A l’extrem dret hi ha la pregunta “d’introspecció?”, ja que si es fa de manera obligada no dona els mateixos resultats que si es fa quan s’està preparat per fer-la.

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms (dues versions). Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. El que aquesta il·lustració vol representar, és el moment en que ets superat i quasi ofegat pels sentiments que has reprimit i acabes en un estat inert que congela el temps. La pintura “La Jeune Martyre” de Paul Delaroche és la principal inspiració per aquesta obra i l’entenc com el resultat de la repressió, on acabes ofegat i al arribar a la superfície ja has entrat en un somni capaç d’apartar-te completament de la realitat.

“Mare natura”. Sara Yi Berenguel. Mida 1,2×2 metres aproximadament. Obra de referència (esbós) feta en llapis i paper, il·lustració digital final, impresa en paper de cartró ploma blanc. Dividir la il·lustració en 3 de manera horitzontal, cada part se situarà penjada amb un fil transparent des del sostre, un a cada costat de l’habitació, tota blanca. La il·lustració està protagonitzada per la interpretació que he fet de la “mare naturalesa” i de com ha reaccionat amb la quarantena. La mirada es dirigeix directament cap a l’espectador, d’una manera freda, cansada, tenebrosa… també podem observar que porta un collaret, símbol de submissió. El significat que li he atribuït a aquest objecte és el narcisisme de les persones, que creiem que som com una mena d’éssers superiors, quan no ho som. Està escrit un tòpic literari “oculus sicarii”, que significa ulls assassins. He escollit aquest tòpic a causa de totes les morts que han succeït en aquest temps, com una mena de venjança de la mare naturalesa per el nostre egoisme cap al món.

“….”. Emma Iglesias: 1,3×2 m. Una fotocopia engañada a la paret. Original realitzat a partir de diferents tècniques amb el grafit. Representa un estat d’angoixa constant, si no és per una cosa ho és per una altra, però alhora és el moment on s’intenta respirar i pensar en com arreglar el caos interior. Hi ha petits detalls de les moltes coses que succeeixen alhora. Tot és molt confús.

«Society is Trash». Gaël Sanoguera. Animació. Obra feta amb llapis i aquarel·la sobre paper. Ens porta des d’un espai per llençar brossa  a un paisatge d’édificis: una visión crítica sobre la societat d’avui en dia.

Una de les parts més interessants del treball, com sempre, ha estat la del treball al bloc de dibuix.

Esperem continuar amb aquest esperit innovador durant el curs vinent.

Per conèixer més sobre la nostra relació amb la Fundació Miró podeu visitar aquest enllaç.

Math Challenges
0

Math Challenges

Rules: 

At the beginning of each month a Math challenge will come out.

To solve the challenge correctly, you have to:

      • Write the solution with an explanation on a paper with your name and group and left it in the mailbox situated in the hall, before the first day of the following month.
      • Write the reasoned solution in this website (at the bottom of the article).

There will be 3 categories: 

  • Pupils (ESO, Batxillerat and Professional Studies).
  • Teachers and PAS.
  • Web visitors.

May challenge

This month we propose also two challenges :
1. The figure shows four identical rectangles located inside a square. The perimeter of each rectangle is 16 cm. What is the perimeter of the initial square?.
2. In a survey that was made of all the students in a school, 45 students said they were on foot, representing 60% of the responses. How many have said that they ride a bicycle, if we know that they are 12%?

May solutions:

  • The perimeter of the starting square is 32 cm
  • 9 people have used the bicycle

April challenge

This month we propose two challenges :
  1.    These days time passes differently and it seems that we live on another planet, we could call it Iris. One hour on planet Earth equals 3 days on Iris. Months on Iris last 5 weeks and have 6 days every week. How many Earth hours are 2 months on the Iris calendar?

 
  1.   These days we have seen a women’s tennis tournament, the player who loses a match is eliminated. The results of the games that were played, are given in random order and are: Agnieska played with Simona, Garbiñe won over Venus, Serena won over Ana, Serena won over Garbiñe, Garbiñe won over Agnieska, Flavia won over Petra and Serena won over Flavia. Who played the tournament final?

April solutions:
1. Two months on the planet Iris is 20h on Earth. 
2. The final of the tournament will be between Serena and Garbiñe.
Winners (pupils)
Noah B. 
Winners (visitors)
 Mar M.

Mars challenge

Calculate the area of the shaded region, if ABCD is a square of 2 m side.
Solutions:
If the side of the square measures 2, its area will be 4, so the area of the painted area would be half of the total, in this case 2.
 

February challenge

Calculate the time «t» that two candles have to be lit, of equal height but different diameter, so that one is 4 times the height of the other.
The thin one would be a total of 4 hours on and the thick 5 hours.

Solutions:
The burn time is proportional to the volume of the candle, according to the ratio K = T / V (lit time / volume), k constant. If S is the surface of the base of each candle, it is fulfilled that 4/(S1 ·h) = 5 /(S2 ·h). You have to 4/5 · S2 = S1  (*) ( S is the surface of the base of each candle )

For the second situation to be fulfilled, t hours will have passed, then if one has to meet that one height  is 4 times the other: (4-t)/(S1·h) = (5-t)/(S2 · 4h) ; (*) (4 -t) / (⅘ · S2 ·h) = (5 -t) / S2 · 4h ; (4-t) / ⅘ = (5-t) / 4 ;

 4 – t = ⅕ (5- t)  ; 20 – 5t = 5 – t ;  15 = 4t ; t = 3, 75 ; t = 3 h 45 ‘
Winners (pupils)
Ailén F (3rd eso), Mar B. (4th eso) and Pablo (1st Bac.)

January challenge

Calculate X of the following figure. Be careful: don’t take anything for granted.

Solutions:
Drawing parallels and using the Pythagorean Theorem twice is easily found x.
Winner (pupils)
4t d’ESO: Júlia P. B.
Winner (web visitors)
Alex Catalán

December challenge

The first Math Challenge:

Solutions:
Those are a couple of the many solutions: 
  • 888+88+8+8+8 = 1000   
  • [(8 x 8) + (8 x 8)] x 8 – (8 + 8 + 8) = 1000
Winners (pupils)
1st ESO: the whole 1.3 grup.
2nd  ESO: Isaac B. and  Marc R., 
3rd ESO: Jordi M., Eric V. and  Ailén F.
4th ESO:  Xavier G., Martina H., Olmo P. and  Alba V.
1st Bac.: Noah B., Marta A., Maria M. and  Chen R.
2nd Bac.: Paula S. and  Erin S.
Winners (teachers)
Núria B.
Winners (web visitors)
Ander Parra (also pupil) and Alex Catalán.
Una de monòlegs confinats
0

Una de monòlegs confinats

En el marc del projecte globalitzat que l’alumnat de 2n d’ESO està duent a terme durant el tercer trimestre, la creació d’un Diari d’un confinament, el grup de Teatre està convertint en monòlegs els textos del diari. La tasca consisteix en transformar cada tasca escrita, relacionada amb un dels àmbits (lingüístic, social, científic-matemàtic, artístic), en un monòleg representat davant la càmera, tot aplicant aprenentatges del projecte de teatre que hem fet aquest any.

Us mostrem alguns exemples dels seus enregistraments, que inclouen autoretrats amb paraules, cartes a amics que viuen a l’estranger, explicacions sobre altres pandèmies de la història i cançons en anglès i francès. Unes mostres de la creativitat i l’enginy que està mostrant l’alumnat en aquest projecte! Felicitats, artistes!

Oferta Batxibac
0

Oferta Batxibac

Oferta de BATXIBAC (doble titulació batxiller – baccalauréat) de l’institut Moisès Broggi per als 1rs de Batxillerats 2020-21.

Oferta de BATXIBAC (doble titulació batxiller – baccalauréat) de l’institut Moisès Broggi per als 1rs de Batxillerats 2020-21.

  • 9 places als Batxillerats Científic, Tecnològic, Social i Humanístic
  • 3 places al Batxillerat Artístic
1)  Oferta
Publicació a cada centre de l’oferta de places reservades per a aquests ensenyaments: 13 de maig de 2020.
http://institutbroggi.org/informacio-preinscripcio-2020-2021/

2) Presentació i gestió de sol·licituds: del 18 al 22 de maig
Si alguna persona no pot acreditar el nivell B1 de francès i no ha fet la prova de nivell, que contacti urgentment amb el coordinador de Batxibac del centre: Patrici Larousse (patricilarousse@institutbroggi.org)
La documentació per fer la preinscripció (pendent de publicar):
L’alumnat que ha triat l’INS Moisès Broggi en primera opció per fer el BBAC ha de:
Omplir el següent formulari: https://forms.gle/eKXTa35tNLjGpNNR6
Emplenar el següent document (pdf), escanejar-lo i enviar-lo per correu electrònic al centre (a8013135@xtec.cat)
Enviar el certificat de nota mitja de l’ESO al correu del centre (a8013135@xtec.cat).
Disseny industrial. Donem solució a un racó de casa nostra
0

Disseny industrial. Donem solució a un racó de casa nostra

Per acabar el curs de Disseny de segon de batxillerat hem sotmès l’alumnat a una prova major: detectar un problema de casa seva i resoldre’l a partir de les eines del disseny industrial. Us mostrem cada fase del treball amb d’algunes de les solucions més destacades a nivell tècnic i també de coherència en la maquetació. Heu de tenir en compte que tot el treball s’ha dibuixat a mà alçada i que hi han problemes menors relacionats amb escala, cotes, família axonomètrica i també amb la descripció de materials (però encara tenim un mes per polir aquests aspectes abans dels exàmens de les PAU).

Problemàtica:  determinar l’espai en el que intervindràs a casa teva i problema a resoldre. Es divideix el problema en subproblemes independents.


Com a referent principal cal triar un moviment o un autor històric. Aquest apartat ha de recollir breument una descripció del moviment i les seves principals aportacions. Moviments/autors estudiats:

  • Arts & Crafts (William Morris).
  • Art Nouveau: Charles Mackintosh.
  • Modernisme català.
  • Bauhaus.
  • Escola d’Ulm.
  • International Style.
  • Art Decó.
  • Mid-century Modern. O Charles & Ray Eames
  • Aerodinamisme.
  • Disseny funcionalista.
  • Dieter Rams.
  • Postmodernisme. Robert Venturi.
  • Memphis Style.
  • Atelier Van Lieshout.

Influències personals: Descripció de tot allò que pot servir d’influència del disseny. Poden ser imatges i idees relacionades amb camps més o menys allunyats del món del disseny, com ara la zoologia, la biologia, les matemàtiques, la literatura, la història, la política, la història, la literatura…


Esbossos sobre la forma: dibuixar una sèrie d’esbossos en els que es pugui apreciar la forma, funcionalitat, color, etc… del futur disseny.

Esbossos tècnics: dibuixar una sèrie d’esbossos en els que es pugui estudiar tot allò que fa referència a dades tècniques com per exemple materials, unions, acabats, superfícies, peces auxiliars, tecnologia, etc… relacionats amb les idees anteriors.
Model final: dibuixar a escala el model final (planta i alçat).
Detalls tècnics: dibuixar les dades tècniques del model final. 

Isometria final: dibuixar una isometria a tot color i detallada del model final a escala. Donar nom al disseny.
Sens dubte, aquest alumnat està preparat de sobres per enfrontar-se als estudis més exigents a partir d’ara.

L'autoretrat del natural. Un treball de ficció futurista
0

L’autoretrat del natural. Un treball de ficció futurista

L’últim treball de la matèria de Dibuix Artístic de 2n de batxillerat ha estat un repte que no volem deixar de compartir. L’alumnat ha hagut de fer una autocaricatura i també un autoretrat de quan tinguin 80 anys. Sens dubte han demostrat sentit de l’humor.

Vam començar amb uns esbossos en els que es va recordar les proporcions d’una cara humana. Va ser un treball que es va realitzar bàsicament amb un mirall.

 

A continuació es va intentar cercar un estil gràfic per fer la autocaricatura. No només es van treballar els estils més realistes, també vam estudiar autors avantguardistes com ara Sciammarella o David Cowles.

Finalment el treball més exigent va ser l’autoretrat realista. Cada alumne va imaginar el seu jo del futur. Pot ser algú es va plantejar un canvi de sexe, alguna modificació ortopèdica, un canvi de caràcter… És evident que alguns alumnes van estudiar una mica els pares i els avis.

Va ser l’última oportunitat d’explorar tots els recursos de les tècniques seques.

Agraeixo profundament el temps passat amb aquest grup increïble. Sempre disposat a participar activament a les nostres propostes.

Un article sobre memes filosòfics
0

Un article sobre memes filosòfics

Durant el confinament hem continuat amb l’activitat dels memes filosòfics. Aquesta activitat ha estat adreçada als alumnes de batxillerat de totes les modalitats que el centre ofereix.

Cada meme  ha comportar una recerca ja que el contingut té una vinculació amb l’àrea de la filosofia. Ara us demanem que ens digueu, al final de l’article (als comentaris), quin és el que us sembla més interessant.

El primer meme és de la guanyadora del concurs,  la Saya G. de 1r de Batxillerat Científic-tecnològic.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.