Institut Moisès Broggi

Acabem el projecte Gravitacions amb un treball al voltant del dibuix

La tercera activitat del projecte Gravitacions de la Fundació Miró (Espai 13) s’ha adaptat a la realitat més punyent del confinament. Com que el projecte curatorial de Gravitacions “Gira tot gira” explorava inicialment el món més proper, les rutines que poden fer-nos reflexionar críticament sobre el món, vam plantejar al nostre alumnat treballar sobre la vida en confinament. Explorem totes les idees que puguin estar relacionades amb aquesta experiència única d’aillament físic que ens ha tocat viure, des d’un punt de vista creatiu.

Com veieu també hem treballat algunes eines digitals per preveure com es mostrarien els dibuixos en un entorn museístic (com ara el propi Espai 13 de la Fundació Miró).

Obres

«Why Do We Exist?». Chennan Ni. 1×1,5m aprox. Il·lustració digital per intensificar la sensació de mareig amb les lletres i els nombres, l’obra original està fet amb retoladors. Va ser inspirada a partir de les classes online de la situació actual. El confinament ens obliga a estar cada dia davant de l’ordinador o del mòbil fent les tasques o treballs. Aquests dos mesos estem envoltats de números i lletres i això em va reflexionar. El nostre món està format per milions de lletres i números? Estem formats també per ells? Quina és la raó de la nostra existència? A partir d’aquestes preguntes, he creat el meu «propi humà». Pot ser que no hagi solucionat les dubtes, però ja no m’importen.

«Inefable». Anna Amadó. DINA4. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar aquests dies de confinament, aquella sensació de soledat, però a la vegada una sensació increïble. Sentir-se còmoda en la soledat i amb els pensaments propis, cosa a la qual no estem acostumats, ja que pràcticament passem tot el dia acompanyats de gent. t totes aquelles emocions que hem pogut sentir.

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. 

És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. Trobant-nos també en una situació en que cada dia passem per mil emocions diferents i ens replantegem la nostra vida d’abans del confinament inclús potser aïllant-nos una mica de tot el que ens envolta abans que comences tot. Les diferents cares de colors es troben sobreposades simbolitzant l’acomulació i els canvis continus de totes les emocions durant el confinament.

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. L’obra de referència (esbós) ha estat feta a llapis però la definitiva la faria a carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret, s’hauria de mirar les opcions i veure en persona com es dissimula més perquè realment es vegi que el dibuix es camufla amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. L’obra no busca representar la sensació constant del confinament, sinó aquells moments on ens sentim a l’extrem, com si estiguéssim tancats entre quatre parets sense portes ni finestres, és a dir, sense  cap sortida.

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. L’original està fet en bolígraf i rotulador, pero potser al ser més gran s’hauria de fer tot amb rotulador. El dibuix representa la rutina de la quarentena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“COVID-19”. Marina Esbrí. 34×26 cms. Il.lustració digitalitzada, original amb aquarel.les i retoladors. Dibuix  sobre el significat del confinament. Al voltant de la il.lustració una capsa pintada amb graffiti de fusta, en la part buida, un vidre, que transparenta l’imatge. Per la part de darrere no visible, un forat des d’on un cable endolla a l’electricitat. Dintre l’espai buit de la capsa una bombeta que emet llum.  La presentació també és un simbolisme en si, figura una lampada i és aproximadament del mateix tamany també. Això fa referència a què és un objecte casolà que tothom ha usat molt en aquesta fase en la que estem i es pot jugar molt amb el fet d’estar a les fosques i il.luminar.

“Deal With”. Paula Parrilla. 74x56cm. Tela simple, sense preparar, pintada amb temperes i pintura de tela. Unes mans blau elèctric al centre de la tela i les vores d’aquesta de color negre. En parts de la resta de la tela hi ha varietat de taques d’altres colors. A la part inferior esquerra hi és escrita el nom de l’obra. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. I amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m aprox. Obra digitial (original fet amb acuarel·la i retoladors). El dibuix gira entorn del mètode educatiu escollit donada la situació actual de confinament. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiant en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

«Constant.» Lucia Folch. Din A4. Realitzada amb grafit sobre un full de bloc de dibuix, amb força contrast. Aquesta és una obra simbòlica que representa la sensació de repetició que sentim al estar confinats: perdem la noció del temps, sembla que el dia mai s’acaba perquè l’endemà sempre és igual que l’ahir. La desesperació d’intentar sortir d’aquest cicle i no ser capaç, de sentir que el rellotge se t’empassa.

“Shine & Stand By”. Gina Pomarol. Obra feta amb aquarel·les i bolígraf de gel negre sobre un full DIN-A4 de 300 grams. A la imatge es pot veure una marmota de peus sobre un desert. La figura està a il·luminada contrallum pel sol pintat a l’estil japonès darrere. L’ombra projectada és una representació de tots els sentiments que no es mostren fàcilment a l’exterior, remordiments, inseguretats, preocupacions, pors… Just al darrere de l’animal es pot veure escrita una hora, les 0:00 i la silueta llunyana d’una altra marmota corrent cap a l’hora. He decidit fer aquesta tria per referenciar a la pel·lícula “El día de la marmota” que explica la història d’un home que no para de despertar-se al mateix dia consecutivament. Primer ho troba com un turment però a poc a poc se’n va acostumant i cada dia intenta millorar les coses que el dia anterior havia passat per alt, tal com m’he sentit aquesta quarantena, tancada físicament però oberta de ment.

“Contrast”. Berta Roca. 0.8x1m. Acrílic i retolador gruixut sobre tela (l’ersbós és aquarel·la i retolador sobre paper). Són una sèrie de dues pintures que juntes creen el missatge. La idea  és ensenyar el contrast entre totes dues, per tal de mostrar el contrast entre els dies que ho hem passat pitjor versus els dies que hem estat plenes d’esperança. La figura central, aquests rostres plens de la línia de la silueta del cap, en un estan molt juntes, mostren l’estrès, la pressió, l’esgotament.. i en l’altre mostren la alliberació, l’esperança, la felicitat, la tranquilitat, en aquest segon les línies estan més separades, hi ha més espai entre elles. I pel que fa al fons també es veu un clar contrast, un negre i l’altre groc. La idea principal era només fer el primer, però vaig creure convenient mostrar els dos extrems, apart que les obres que no només són una `peça em semblen interessants.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m aproximadament. Estaria feta digitalment, tot i que al ser més gran hi haurien més detalls i potser algun element més. Això sense trencar l’estil simple i pla que té l’obra. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. La llum idíl·lica que projecta i il·lumina l’estança,  i l’aspecte bucòlic general de la finestra ens transporta a l’exterior, aquell lloc aliè que hem acabat idealitzant degut al temps reprimits obligats a permaneixer a casa.

“Habitacions”. Berta Rifaterra. Diferents mides de paper (din A4, din A3, din A2, din A5 i din A6). Retoladors de tons freds més retolador negre i punta fina negre sobre paper blanc. La meva proposta es basa en una composició de diferents plànols d’habitacions fets amb una fina línia de color negre i repassades, sense seguir completament les línies que representen els mobles i els objectes de les habitacions amb retoladors de tons freds (diferents blaus, liles i roses). Darrere d’aquesta proposta es planteja la idea d’un espai tancat del qual no podem sortir degut al covid-19 que ens crea seguretat però a la vegada angoixa per haver estat tants dies seguits a dins.

“Desconnexió”. Judit Barros. Din A4. Aquarel·la i retolador blanc sobre paper, emmarcat amb un marc negre. Dibuix simbòlic al voltant de la representació del confinament personal i l’alliberament de la nostra creativitat artística dificultada per aquesta repressió. El personatge principal és la noia representada com una cara en una bombeta tapada per mascaretes anti contagi. Al voltant sobrevolen pantalles negres, símbol d’internet. Estan apagades perquè ens oprimeixen. Tot i haver-li adjudicat un simbolisme propi, aquesta pot ser vista desde diferents punts de vista diferents».

«Trencadissa». Sira Ruiz. 6×3.Grafit. Dibuix al voltant de com la música m’està acompanyant aquests dies com a via d’escapament a la situació i una cura als problemes que suposa. Aquests ocupen tot l’espai, simbolisme de l’ús “excessiu” i de la seva gran importància. D’altra banda volia que l’espectador se sentís identificat amb els vinils: els vinils només giren en una direcció, res canvia en el seu rumb, viuen en una rutina invariable. N’hi ha que estan trencats, representant el dies que ens hem sentit frustrats, estressats, i ens hem trencat sense cap esperança del futur que ens espera.

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares de aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres, es riu de la nostra desgràcia assenyalant.  He representat una mena de núvol de color verd pel qual el diable visiona tots els sentiments i activitats negatives passades al confinament. ERiu, es burla de nosaltres per tot el que estem fent malament. L’entorn de l’acció té lloc a l’infern. Li vaig posar una mena de dents a la mascareta per representar una boca diabòlica. Per últim volia utilitzar molts colors per cridar més l’atenció, amb el negre de contrast, groc, vermell…

«Inestable». Lucía Ramón. L’obra està feta en un DIN-A4 de 120 grams i la tècnica utilitzada és el grafit i llapis de colors. També un retolador de punta fina negre. A l’obra podem reconèixer una persona que està agafant una pila de papers de vàter en la qual es veu que és massa alta per les seves possibilitats i crea una inestabilitat a la imatge molt gran. És això el que vull reflectir amb la meva proposta, la inestabilitat i la desorientació que per mi ha representat la COVID-19 en la meva vida. Podem relacionar l’estil de l’obra amb el de Pierre Le Tan per la manera de fer les trames donant-li així a la imatge un efecte de còmic.

“Retorn” Mireia Roma. Din A3. Aquarel·la i llapis de colors sobre paper. Es una il·lustració que representa com podria ser el món si els humans deixéssim de sortir per complet i com els animals i les plantes tornarien a recuperar tot el que els humans amb el pas del temps els hi hem anat traient. Està inspirada en les notícies dels animals que han anat apareixent en les ciutats i pobles quan la gent estava tancada a casa durant el confinament.

«Immobilitat animal». Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel•la i retoladors sobre paper. Emmarcat amb un marc de fusta. Aquest dibuix representa un hàmster en un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. En aquest dibuix volia representar el que he sentit havent de portar el corsé més hores, aquells moments en que estava més cansada i farta durant el confinament, que suposo que tots hem tingut algun d’aquests dies.

“Diario Visual”. Rita Caballero. 45 x 60 cm. Conjunt de 12 il·lustracions DINA5 fetes amb punta fina. Cada dibuix va acompanyat d’una frase descrivint una cosa que he observat o que ha passat a la quarantena. Els dibuixos tenen tots la mateixa composició: un quadrat «imaginari» al centre que delimita la il·lustració i a baix una frase explicant que ha passat. Al estar a casa, en un únic entorn i sempre amb les mateixes vistes, m’he començat a fixar en detalls en els quals mai m’havia adonat. Em sembla important recordar detalls de la nostra realitat del moment ja que el cúmul d’aquests creen els nostres records i moldegen la memòria de la nostra vida. Per exemple, recordar com entra el sol per la finestra de l’habitació pot convertir una imatge quotidiana en un sentiment agradable.

‘’Generació Z’’. Ariadna Rodríguez. 20×20 cms. Tinta i aquarel.la. Dibuix  sobre el constant bombardeig d’informació que patim tots els dies, és per això que s’hi veu representada a una noia que al davant té un ordinador, que a més de ser la única font de llum també és un mitjà de comunicació per on sempre es veuen repetides les mateixes frases contínuament. Està inspirat en ‘’El sueño de la razón produce monstruos’’ de Goya, això es pot intuir per la composició i per l’aparició de diversos animals salvatges, els quals representen el malson que suposa per molta gent la situació que estem vivint.

‘’The Girl in the Bubble’’. Ariadna Rodríguez. 20×20 cms. Tinta i aquarel.la. Dibuix representatiu de la sensació d’aïllament. Dins de la bombolla es veu a una noia confinada amb les poques coses que la fan sentir-se millor, també es veu un rellotge gairebé de la mateixa mida de la noia, aquest simbolitza que el temps és un gran enemic per nosaltres a la situació a la que ens trobem, ja que quan menys o necessitem passa massa ràpid o massa lent. La bombolla està inundada ja que l’aigua és un element que transmet moltes emocions que vivim molts durant el confinament com la malenconia o la sensació d’ofec. Darrere de les parets de la bombolla hi ha una especie d’aura negra que representa al virus, una cosa a la qual no veiem però està a tot arreu i encara que comparteix característiques amb l’aire, això en comptes de donar-nos vida ens la treu.

“Marejant”. Jaume Cid: El dibuix está fet amb aquarel·les. Està repassat amb punta fina per recalcar les parets i donar-li mes importància. Tindria una mida de 40×35 cm. Aquesta obra busca representar el dia dia dins del confinament, amb les seves repeticions. Hi han quatre sales, que com podem veure tenen les parets diferents, algunes amb mes altura, unes altres mes amples, les altres primes… Mostren els sentiments que hem tingut aquests dies i que han sigut irregulars i poc clars.

“Distracció”. Duna Malet. Dina A4. Grafit, retolador, llapis sobre paper. Podem veure la representació de les activitats fetes durant aquesta etapa. Hi podem apreciar que apareixen elements com una televisió (hores passades mirant-la), un cotxe que surt d’ella (pel·lícules vistes), uns auriculars (sons escoltats), unes peses, (entrenaments), una mascareta, un llibre… L’obra no té cap significat profund, simplement es representa el que s’ha fet.

“ERTE”. Cristina Ortiz. DinA4. Un gran bloc de fotocòpies de la il.lustració. Perquè arribi a molta més gent en forma de protesta i activisme polític. La meva referent és l’artista Queralt Guinart (@kerrature), es nota la influència en el moment en el que utilitzo la meva obra per reivindicar i en els aspectes artístics del dibuix. Bé, dins del que he fet, em podeu situar a mi, una noia amb el cabell curt, mascareta, els ulls tapats i noticies al seu voltant. Vull reflectir la meva sensació durant tots aquests dies de confinament. Sento que totes les notícies no parlen del tot correctament d’una realitat tan dura per a centenars d’habitants arribant a ocultar-les. Realment se’ns informa amb la realitat o amb el que la gent vol que ens informem?

“Introspecció”. Júlia Amorós. DinA4. L’obra ideal seria pintura acrílica pintada sobre una tela 1×1,6 m. penjada a la paret de manera que part de la tela quedes al terra.Representació de la pressió que hem sentit per reflexionar, definir-nos i trobar-nos a nosaltres mateixes durant aquests dies de confinament. A la part superior esquerra hi ha la cara d’una persona cansada i frustrada, envoltada de ratlles vermelles que representen els pensaments, plantejaments i qüestions que s’ha anat fent aquests dies, sense trobar-hi una resposta, i per tant seguint igual de perduda. A l’extrem dret hi ha la pregunta “d’introspecció?”, ja que si es fa de manera obligada no dona els mateixos resultats que si es fa quan s’està preparat per fer-la.

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms (dues versions). Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. El que aquesta il·lustració vol representar, és el moment en que ets superat i quasi ofegat pels sentiments que has reprimit i acabes en un estat inert que congela el temps. La pintura “La Jeune Martyre” de Paul Delaroche és la principal inspiració per aquesta obra i l’entenc com el resultat de la repressió, on acabes ofegat i al arribar a la superfície ja has entrat en un somni capaç d’apartar-te completament de la realitat.

“Mare natura”. Sara Yi Berenguel. Mida 1,2×2 metres aproximadament. Obra de referència (esbós) feta en llapis i paper, il·lustració digital final, impresa en paper de cartró ploma blanc. Dividir la il·lustració en 3 de manera horitzontal, cada part se situarà penjada amb un fil transparent des del sostre, un a cada costat de l’habitació, tota blanca. La il·lustració està protagonitzada per la interpretació que he fet de la “mare naturalesa” i de com ha reaccionat amb la quarantena. La mirada es dirigeix directament cap a l’espectador, d’una manera freda, cansada, tenebrosa… també podem observar que porta un collaret, símbol de submissió. El significat que li he atribuït a aquest objecte és el narcisisme de les persones, que creiem que som com una mena d’éssers superiors, quan no ho som. Està escrit un tòpic literari “oculus sicarii”, que significa ulls assassins. He escollit aquest tòpic a causa de totes les morts que han succeït en aquest temps, com una mena de venjança de la mare naturalesa per el nostre egoisme cap al món.

“….”. Emma Iglesias: 1,3×2 m. Una fotocopia engañada a la paret. Original realitzat a partir de diferents tècniques amb el grafit. Representa un estat d’angoixa constant, si no és per una cosa ho és per una altra, però alhora és el moment on s’intenta respirar i pensar en com arreglar el caos interior. Hi ha petits detalls de les moltes coses que succeeixen alhora. Tot és molt confús.

«Society is Trash». Gaël Sanoguera. Animació. Obra feta amb llapis i aquarel·la sobre paper. Ens porta des d’un espai per llençar brossa  a un paisatge d’édificis: una visión crítica sobre la societat d’avui en dia.

Una de les parts més interessants del treball, com sempre, ha estat la del treball al bloc de dibuix.

Esperem continuar amb aquest esperit innovador durant el curs vinent.

Per conèixer més sobre la nostra relació amb la Fundació Miró podeu visitar aquest enllaç.