Articles recents
Creació d’un videoclip
Com a pràctica final de curs a la classe de música de 2n d’ESO hem realitzat uns quants videoclips musicals.
II Jornades Científiques de Tècnics Superiors Sanitaris. Tarragona 2014
Els docents del CFGS d’ID seguim avançant en la nostra formació per tal de garantir la qualitat docent en les nostres classes.
La organització ens agraeix la nostra asistencia:
“Gracias a todas y todos los Participantes de las II Jornadas Científicas de
Técnicos Superiores Sanitarios. Tarragona 2014. En nombre de los comités de las II Jornades Científiques.”
Video Segones Jornades científiques de Tècnics Superiors. Tarragona 14 i 15 de Juny de 2014.
1r d’ESO (grup B) guanya una menció al concurs Planter
El passat divendres 6 de juny, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis del concurs Planter de Sondeigs i Experiments convocat per la FME de la UPC. El grup de matemàtiques de PIM de 1r d’ESO B va participar amb un treball on es calcula el paper d’alumini que es consumeix al centre en tot un curs acadèmic.
En total es van presentar 56 treballs al nivell de 1r i 2n d’ESO i s’han atorgat 3 mencions i 1 primer premi.
Per cert, cada any es gasten 3851’97 metres quadrats de paper d’alumini a l’institut Moisès Broggi.
El dep. de Visual i Plàstica guanya el primer premi al Concurs de Bones Pràctiques TIC
El departament de Visual i Plàstica ha guanyat el primer premi del Concurs de Bones Pràctiques TIC
Aquest 12 de juny el Consorci d’Educació de Barcelona ha lliurat els premis del IV Concurs de Bones Pràctiques TIC de la ciutat de Barcelona.
El departament de Visual i Plàstica de l’institut Moisès Broggi ha guanyat el 1r premi amb la memòria Plataforma digital de creació, documentació i comunicació artística.
Aquesta memòria descriu com compartir la pràctica docent al nostre centre a través de l’ús d’una sèrie de recursos que ens han ajudat a planificar, dur a terme, gestionar, catalogar i fer-ne difusió del procés i la pràctica del dia a dia amb els alumnes de l’ESO i del Batxillerat d’Arts.
Premi compartit amb l’institut Quatre Cantons del Poblenou.
Aquests guardons promocionen el bon ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i les Tecnologies de l’ Aprenentatge i el Coneixement en l’educació (TIC/TAC). També presenten experiències educatives innovadores dins la pràctica docent per a la seva difusió a la comunitat educativa amb la qual cosa s’haurà de fer difusió del treball fet en una propera jornada pedagògica.
Una imatge dels tres membres del departament de visual i plàstica: en Paco, la Fanny i en Francesc, amb el president del Consorci d’Educació de Barcelona durant l’acte de lliurament del premi.
Macondo a escena!
PROPOSTA ESCENOGRÀFICA DEL FILM
Dins el Festival de Cinema d’Autor i en motiu del visionat de la pel·lícula Macondo de Sudabeth Mortezai l’alumnat de 1r de batxillerat d’Arts dins la matèria de Volum, rep l’encàrrec de crear una escenografia del film.
Aquesta projecció es va fer al teatre del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), hi vam assitir juntament amb altres centres convidats dins el projecte “Cinema en curs”.
A classe després de la projecció reflexionem sobre el film:
ASPECTES GENERALS
Què ens ha semblat?
Què hem entès que li passa al personatge? Podem anomenar adjectius que defineixin el seu estat anímic?
SOBRE ASPECTES CINEMATOGRÀFICS
Què podem explicar del so? intensifica l’emoció del personatge?
Com s’ha filmat el personatge?
Quin tractament es fa de la llum?
Quina és la paleta de colors del film?
SOBRE ELEMENTS VISUALS
Quins objectes i/o elements creus són identificatius i propers a l’emoció del personatge?
Relaciona objectes i emocions.
Després d’una pluja d’idees l’alumnat comença el procés de creació d’una proposta escenogràfica on relacionem ESPAI_OBJECTES_EMOCIONS
Del quadern d’esborranys a la tria de materials per iniciar la maqueta.
Aquí teniu alguns resultats amb l’explicació que han fet els alumnes sobre les seves propostes.
VERMELL SOBRE VERD
L’emoció respresentada és la impotència, la fúria, la ràbia, l’agressivitat… objectes presents: el sofà, el bosc…. el vermell i el verd…
“Jo he volgut representar l’escena en que el nen està enfadat amb el seu amic i amb la navalla que ell li va donar, comença a trencar el sofà vermell (ràbia) perquè està gelós d’ell i la seva mare. He representat el nen de metall (filferro), i l’he col·locat sobre el sofà. per la ràbia, en un fons verd de tranquilitat representant el bosc que a la peli hi és molt present. Volia crear una escena minimalista utilitzant colors representatius del film : el sofà vermell=ràbia, el bosc verd=esperança” <Marta A.>
“En la meva escenografia he volgut representar la ràbia i la impotència del protagonista. L’escena del sofà simbolitza ( la ràbia) i la silueta del nen, que surt assegut pensatiu, simbolitza la impotència. Les proporcions dels elements no són reals, la impotència representada pel nen és a escala més gran que la resta, pel pes que aquesta emoció té en el film. Els materials utilitzats han sigut una caixa de sabates, cartró ploma, plastilina i fulles d’arbres naturals. Tots els materials tenen el propi color de la matèria exceptuant la caixa de sabates i el sofà” <Rosa B.>
“He volgut representar l’escena en la que el protagonista està estirat mirant al cel pensant. En aquesta escena el noi se sent tranquil i relaxat. He volgut envoltar-lo d’arbres amb un color verd molt viu. En Ramasan està fet de plastilina de color blanc (color que representa la puresa, la inocència del nen)” <Laura O.>
“Jo he volgut reresentar l’escena on en Ramasan es baralla amb el seu amic adult, he fet una composició on el verd i el vermell són els protagonistes, i he fet un tractament de l’espai simbolitzant un lloc un tant caòtic… verd pintat, verd natural de la vegetació, traçat amb línies negres. He treballat les figures amb siluetes per poder jugar amb la llum i la projecció de les figures sobre el fons. Volia que l’escena donés sensació d’agressivitat i de moviment” <Albert S.>
“Yo quería representar la rábia del protagonista, especialmente en el momento en el que está apuñalando el sofá, y luego intenta hacer lo mismo con el hombre aquel que conocía a su padre.
Para ello, he colocado un sofá de arcilla sangrando y atravesado por un cuchillo de cocina y la caja está pintada enteramente de color rojo, representando toda la rabia de ese momento” <Abel B.>
“En la meva escenografia volia representar l’escena en la que el nen té por d’entrar al bosc perquè de nit s’escolten sorolls i pensa que hi han llops. Per representar la por he volgut pintar la caixa de color negre i posar la tapa de la caixa semi-oberta. Per la meva proposta he utilitzat plantes naturals i i cartró amb el que he fet el sofà vermell destrossat” <Valentina O.>
“La por és un sentiment de falta de protecció cap a alguna cosa, i això es el que li passa a en Ramasan. És un nen que té 11 anys per molt que hagi de tenir responsabilitats d’adult. Partint d’aquesta idea vaig voler representar l’escena en la que ell i el seu amic entren al bosc per anar a buscar el sofà vermell i on ell en un principi té por dels llops i d’un lloc fosc i ombrívol” <Marta B.>
“En la meva escenografia he volgut plasmar dues sensacions contraposades com l’adrenalina i la calma. He volgut prioritzar més els colors que la caracterització. El tros que sobresurt de la caixa vol ser la continuïtat de la carretera, el fons és de color verd que representa el paisatge, la vegetació… Es pot veure també el matalàs de color taronja que destaca amb el fons. Els 3 homenets que hi surten són en Ramasan i els seus amics corrents després d’haver rallat el cotxe” <Adriana P.>
“La meva escenografia es basa en la por i la confusió de Ramasan en el moment d’entrar al bosc, ell no hi vol entrar però en canvi és allà, un espai on va quan vol evadir-se de la realitat. Per poder representar aquest moment, he jugat amb la il·luminació i els colors foscos per magnificar les emocions. Els elements que apareixen són: el sofà il·luminat directament amb un focus i que representa l’objectiu; la “pau interior”, i un pon de branques que representa l’obstacle a superar (la por) per arribar a l’objectiu” <Laia B.>
PROPOSTES OBJECTUALS.
Dos composicions amb un objecte de grans dimensions amb una intenció, un significat: un secador, una clau anglesa… colors plans que simbolitzen emocions…
“L’escena que volia representar és la última en la que el nen ajuda a l’Isa a arreglar la radio, poso una clau anglesa al mig de l’escena com a metàfora. És quan en Ramasan se sent empenedit. He pintat la caixa de color gris menys les parets de l’esquerra i la dreta en que una està pintada de verd i l’altre de vermell. Les he pintat d’aquests colors perquè el vermell representa l’agressivitat i ràbia i el verd les millores, els bons moments del protagonista. La part de color gris amb la clau anglesa representa el vincle que hi ha entre el Ramasan i l’Isa” <Alba S.>
“Amb la meva escenografia volia representar la confusió que sent el protagonista alhora de decidir el que ha de fer envers les situacions tant diferents en que es troba. La primera idea era fer un escenari rodó per donar més sensació que el personatge d’en Ramasan es troba al mig d’una trama de problemes (un cercle). Utilitzo els colors blanc i negre per diferenciar les parts de l’escenari i donar protagonisme als objectes, a la forma, i al sentit que prenen en la pel·lícula. Per dificultats tècniques vaig optar per fer una proposta quadrada on en Ramasan és al centre i els 4 objectes que considero més significatius del film l’envolten: una pilota: el joc d’un nen, una ràdio: l’apropa al món dels adults, el sofà: un refugi, una por i el ganivet: la ràbia, la impotència, la conexió amb l’amic adult” <Marina D.>
ABSTRACCIÓ
“Amb la meva proposta he tractat de representar l’escena del clip on el protagonista observa des d’una cantonada de la sala a la seva mare ballant amb un home que resulta ser amic del seu pare. El nen està representat amb una mena d’aura negra en un racó de la capsa. La capsa està pintada tota de blanc, ja que d’aquesta manera el vermell del paper de plàstic que hi ha al mig ressalta, representa la parella. Volia donar-li molt de pes a la situació de la mare, que vol refer la seva vida i aquell és un moment vital i que dona molta presència al film. Volia que l’espectador és fixès en primer lloc en el vermell, i desprès s’adones de l’aura de ràbia, impotència que sent el nen en un racó” <Sònia B.>
MANERES D’INTERPRETAR UN PLA
Escenes directes que representen algun pla de la pel·lícula.
“He volgut representar l’escena en la qual el nen intenta robar a la construcció i és perseguit al mig de la nit pel cotxe. L’espai està pensat de manera minimalista i distribuït de manera que doni un ambient ampli i exterioritzat. Amb els elements; cotxe (verd fosc), fons (negre), carretera (gris amb ratlles blanques) i la silueta del nen (blanca)” <Jonathan C.>
“L’ escena que he volgut representar és l’habitació d’en Ramasan de nit, en la foscor i en silenci, quan el nen està assegut al seu llit mirant cap a fora de la finestra pensant en les paraules de la seva mare. Els objectes que he utilitzat són el nen assegut , la finestra per la qual mira cap enfora, un mirall i dos llumetes que estan enceses damunt la còmoda. Els colors que he utilitzat per fer la maqueta són el marró clar que representa la tristesa i la solitud, el blanc que representa el silenci, i el negre que representa la ràbia del nen“<Saima N.>
“La meva escena és la de la “Mezquita”, colors neutres, blanc, marró clar… i una reixa al davant que permet veure què hi ha al darrera, aquesta simbolitza el món interior d’una mesquita i l’exterior de vegades contraposat i que en el film també es mostren contradictoris” <Saray S.>
“La meva escena vol representar el tema del silenci i el final de la pel·lícula, la relació entre el protagonista i l’ amic del seu pare, l’espai comú de les dues famílies i de la resta de persones que viuen en aquest ambient. Els colors utilitzats el blau i el taronja són els colors de les cases, el gris el color del terra. El gronxador és fet amb branques, filferro i plastilina. El gronxador quiet representa la solitud d’un espai comú” < Jiahao J.>
“En la meva escenografía he volgut representar l’escena en la que el Ramasan es troba a la seva mare parlant amb les seves amigues , escolta el que diuen i descobreix una cosa que no li agrada, llavors se sent traicionat. Aquest és el sentiment que he tractat de representar. La proposta està formada per una base negra quadrada de cartró, en la qual de primer pla hi ha la silueta d’en Ramasan, de segon pla unes fulles amb un filtre de flou i de fons un fotograma de la pel·lícula”. <Oriol R.>
LA IL·LUMINACIÓ
La il·luminació és una part molt important dins el concepte d’escenografia, la proposta següent incorpora la llum com a part indispensable per entendre l’escena.
“He volgut representar l’escena on el noi es perseguit per un camió. Substitueixo el camió per la silueta d’un llop amb ulls vermells per representar la por del protagonista. Els objectes de l’escena són el noi, el llop, el bosc i la carretera. Fotografiant la composició a les fosques amb els lets encesos aconseguim el clima de l’emoció que volia representar. He posat el noi al centre perquè així la composició queda equilibrada amb els arbres al costat i el llop al centre però al final perquè juntament amb les llums, li donés perspectiva i l’efecte de que “segueix” el noi”. <Sofia M.>
Proposar aquest treball a l’alumnat ha estat tota una descoberta de possibilitats creatives !! Ens hem apropat al món de l’escenografia des del cinema, aquest fet ens ha permés reflexionar sobre el film més enllà de la paraula.
Visita dels batxillerats a Barcelona Activa
El passat 29 de maig vam visitar les instal.lacions de Barcelona Activa amb els alumnes de primer de batxillerat. A la secció de Porta 22 es va dur a terme una sessió de tutoria de 2 hores que va servir per orientar professionalment els nostres alumnes gràcies a un web especialitzat en 900 ocupacions.
Gràcies al test d’interessos professionals (us recomanem a tots que feu aquest test) cada alumne va poder conèixer una sèrie de professions relacionades amb els seus interessos específics. Més tard vam poder conèixer els diferents itineraris acadèmics necessaris per tenir una formació orientada a obtenir les diferents competències relacionades amb aquelles professions.
Seu del Porta 22 amb alguns dels nostres alumnes
Estrena de “Viatge d’anada” i “Canvi de rumb”
El proper dijous 29 de maig s’estrenen a la Filmoteca de Catalunya els films realitzats per l’alumnat de 2n d’ESO: Viatge d’anada _ Canvi de rumb. Seqüències cinematogràfiques realitzades dins el projecte artístic del 2n trimestre i en el marc de Cinema en curs.
Estem molt contents de poder gaudir d’aquesta projecció, una bona manera de tancar un llarg i ric procés d’aproximació al cinema, on s’han posat en joc molts aprenentatges i moltes emocions.
Juntament amb el nostre institut es presenten els films d’altres centres que aquest curs han participat a Cinema en curs, un programa de pedagogia de cinema a escoles i instituts.
Dues alumnes premiades al concurs de fotografia matemàtica de l’ABEAM
El passat dijous 15 de maig es va celebrar l’acte de lliurament de premis de la quinzena edició del concurs de fotografia matemàtica de l’ABEAM. Dues alumnes van anar en representació del centre: l’Eva Recolons, de 1r ESO B i la Mar Folguera de 2n BATX ARTÍSTIC. Val a dir que llurs fotografies havien estat seleccionades entre les més de 300 imatges que van enviar els 170 centres participants.
L’acte va ser molt entretingut i participatiu
A la categoria de primer cicle d’ESO l’Eva participava amb l’obra ‘Llavors un positiu’ i va ser guardonada amb un accèssit. Aquesta imatge ens mostra un tomàquet tallat. L’aparent senzillesa amaga un enginyós joc de paraules entre la forma en creu del cor del tomàquet i les llavors que l’envolten.
El nivell d’aquest any era altíssim perquè excepcionalment es van seleccionar tres primers premis i cinc accèssits (un accèssit més que a la resta de categories).La Mar també va guanyar un accèssit de la categoria d’ensenyaments postobligatoris amb la fotografia ‘Tetraedres inscrits’.
Aquesta obra presenta una bombolla de sabó delimitada per 6 filferros que formen les arestes d’un tetraedre. Dins d’aquesta bombolla hi ha una altra que també té 4 costats. Una recreació perfecta de les superfícies mínimes delimitades per les pel·lícules de sabó.
L’Eva R., en David A. (professor de matemàtiques) i la Mar F.
Esperem que aquest èxit ens animi a tots a participar el proper any!
Visitem la Sala Beckett
En motiu del projecte del 3r trimestre “Emocions a escena” visitem la Sala Beckett de Gràcia amb l’alumnat de 2n d’ESO.
Ens reb el Víctor Muñoz, coordinador artístic, ens explica la història de la Sala Beckett, la nova seu que actualment s’està construïnt al Poblenou, el tipus de tetre que s’hi fa… de seguida ens adonem que la Sala traspúa proximitat, caliu. Posteriorment ens fa una visita comentada per diferents espais.
Visitem els camerins, el taller on es confeccionen alguns decorats, la sala d’assaig, i el teatre.
En acabar l’explicació i la visita, el Víctor obre un torn de paraules… l’alumnat manifesta les seves inquietudes.
Surten molts conceptes: l’ escenografia, la il·luminació (els filtres per canviar els colors de la llum, la direccionalitat de la llum a escena, distàncies del focus…). També aspectes relacionats amb la tria d’obres per ser representades, amb els actors, amb la durada de les representacions….
Molt interessant !
Un bon punt de partida per fer la nostra pròpia obra de teatre, des de la concepció, escriptura del guió, creació de personatges, escenografia…. fins l’execució !!!!
Art i procés (fase I)
La nova pràctica que estem treballant al Taller de Dibuix (primer curs del batxillerat d’arts en col.laboració amb la Fundació Miró) està relacionada amb la relació que s’estableix entre les idees i les formes artístiques a través del procés de creació.
La primera fase d’aquest treball consta de 6 activitats bastant ràpides i molt variades que intenten incidir en aquesta problemàtica des d’enfocaments molt diferents. Totes aquestes pràctiques aproximen els nostres alumnes al món polièdric de la creació contemporania.
- Estudi a classe de les neoavantguardes (els moviments d’avantguarda que renoven l’art des dels anys 50 als 70 del segle XX).
- Visionat i anàlisi del documental “Gerhard Richter Painting“, de la cineasta Corinna Belz, estrenat l’any 2012, que segueix el famós pintor alemany durant unes setmanes, estudiant el procés de creació d’alguns dels seus darrers treballs.
L’artista Gerhard Richter amb una de les seves particular eines de creació
- Creació en grups d’alumnes de petites idees relacionades amb el món de les instal.lacions en les quals la idea de procés sigui important. Com a tècnica creativa varem fer servir la proposta de la Fundació Miró basada en els pos-its, hem creat un mur ple de les idees directes que els grups anaven enganxant. Idees ràpides però en molts casos potents. Un parell d’exemples:
“Una performance realitzada per un ballarí profesional. Durant la realització de la dança és atacat amb pintura pel públic però aquest no es veu afectat i continúa la seva feina”.
“Una projecció d’ombres en una pantalla mostra formes que recorden a armes de foc. Quan mirem a l’altra part de la pantalla veiem que la imatge en realitat està produïda per una sèrie d’objectes penjats del sostre que no tenen res a veure amb armes (pans…).”
Estic segur que totes aquestes microidees seran ben útils per acabar la pràctica, més endavant.
Fragment de la paret en la que enganxem les propostes
- Art algorítmic: aquesta pràctica, també molt ràpida, ha estat duta a terme per grups de 2, 3 i 4 persones. Cada grup ha dissenyat uns patrons escrits que obliguen a cada actuant a seguir una sèrie de línies, colors, formes… de manera que el treball realitzat s’assembla a un programa informàtic. El resultat ha estat sorprenent en molts casos pels propis alumnes. Aquí teniu algunes fotos del procés de creació.
Us mostrem també uns quants treballs acabats (tots tenen la mateixa mida: 50×70 cms.).
Finalment, compartim el “codi” utilitzats en la realització dels següent treball:
CÈL·LULA EN EXPANSIÓ (retolador sobre cartolina de 50×75 cms.)
1.A partir d’una circumferència s’han de fer figures concèntriques que segueixin la primera circumferència però que presentin una deformació en forma de bony.
2. La deformació pot estar a qualsevol punt menys a sobre d’una altre deformació anterior i a mida que va creixent la deformació ha de ser més gran.
3. El color ha de seguir un patró fix repetit de manera concèntrica.
- La següent activitat consisteix en l’anàlisi d’una de les exposicions que s’estan fent actualment a Barcelona en aquestes galeries de la ciutat:
ProjectesSD, Estrany de la Mota, ADN, Senda, Toni Tàpies, Joan Prats, EtHall, Àngels Barcelona i +R. Els diferents grups han d’intentar explicar el joc conceptual que s’estableix entre l’artista i la galeria i presentar una síntesi a la resta de la classe. No té sentit estudiar l’art contemporani i no fer servir el ric teixit expositiu de la ciutat.
- Per últim, després de tots aquests petits passos endinsant-nos en aquesta suma de decisions que són les que produeixen una obra final, la setmana vinent acabarem aquesta primera fase visitant la Fundació Miró per conèixer en David Armengol, crític i comissari de l’Espai 13, la persona que organitza les obres exposades, tria els artistes i els ajuda a donar forma al que finalment es veu en una exposició.
