Galeries de fotos recents

Cultura audiovisual
Disseny
Dibuix artístic
Art i volum

Articles recents

Xerrada sobre constrasts en radiologia
0

Xerrada sobre constrasts en radiologia

Els alumnes de primer curs d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear han assistit a la xerrada sobre contrasts en Radiologia que ens ha donat Loli Gálvez amb el suport de Sandra Campos , infermeres i tècniques de l’Hospital de Sant Pau, al nostre centre.

Aquesta xerrada, la hem fet com a complement curricular en el M01 d’atenció al pacient i ens ajuda molt perquè ens dona eines clares sobre tipus de contrast així com què fer i com actuar davant possibles problemes amb els contrasts.

Volem agrair de tot cor aquesta col·laboració que ja fa uns anys que anem realitzant i desitgem que continuï el proper curs.

Share
Renovació del Consell Escolar
0

Renovació del Consell Escolar

El 30 de novembre i l’1 de desembre es van realitzar votacions per a escollir nous representants al Consell Escolar del sector famílies (una vacant) i del sector professorat (3 vacants).

Les persones que han estat escollides per a representar a aquests dos sectors són les següents:

  • Teresa Monleón (sector famílies)
  • Mònica Tordera (sector professorat)
  • Anna Díaz (sector professorat)
  • David Arnaiz (sector professorat)

J.M. Celorio
President del Consell Escolar
Institut Moisès Broggi
Barcelona

Share
Anem a l’Alternativa
0

Anem a l’Alternativa

La setmana passada vam assistir al festival l’Alternativa amb l’alumnat de Batxillerat Artístic dins el projecte Cinema en curs en el marc de Moving Cinema. Una experiència més enllà de l’horari escolar que apropa a l’alumnat al cinema d’autor i a conèixer un dels festivals de més renom que ofereix la nostra ciutat.

D’entre tots els films programats, l’alumnat va assitir a tres dels films proposats pel projecte Cinema en curs en el marc de Moving Cinema.

Després del film els alumnes han escrit quatre ratlles sobre l’experiència:

Pel·lícula: ”Paula” d’Eugenio Canevari

Durant el Festival l’Alternativa hem anat a veure la pel·lícula Paula i la veritat és que ha estat molt interessant. Ens van sorprendre molt els plans que utilitza el cineasta Eugenio Canevari per explicar la història. Aconsegueix, només amb un pla per escena, endinsar-nos dins la història de la protagonista. Sentir tot el que ella sent: por, confusió, ansietat, inquietud…

A part, durant tota la pel·lícula el cineasta utilitza molt el recurs de l’enfocament i el  flou, per fer-nos centrar l’atenció en el que ell desitja. Una molt bona solució a la mancança de talls durant les escenes.

La paleta de colors del film és impressionant, uns colors molt saturats i, a part, el paisatge de Buenos Aires mostra uns ambients preciosos. Ens van agradar molt els plans del món que hi surten, ens van recordar molt a la pràctica que estem fent nosaltres aquest primer trimestre.

En general, ha valgut molt la pena veure aquest llargmetratge per valorar la manera tant especial i única en que està gravat i la fotografia de cada pla. Gràcies!

Clàudia Alcalde, Lidia Balagué, Laia Martínez, Paula Aznar, Mariona Urgell i Alba Hernández.

Pel·lícula: “La Tempestad” de Tatiana Huezo

La Tempestad és un documental de Tatiana Huezo que narra les dures experiències de dues dones mexicanes. És un film dur, però també commovedor. Utilitza la bellesa de les imatges per explicar metafòricament el viatge de les protagonistes. Les reaccions de l’audiència van ser molt especials: en certs moments, tothom reia, i en la part més dura, el silenci era aclaparador. En fi, és una pel·lícula que no busca entretenir ni divertir, sinó que ensenya i fa reflexionar. 

Miquel sierra.

Pel·lícula: “La substància” de Lluis Galter

Divendres passat vam anar al CCCB a veure la pel·lícula_documental “La Substància”. Va ser una experiència interessant i enriquidora. Va ser un passe molt especial perquè vam anar-hi amb el Pep, el nostre cineasta, i després de la sessió ens va presentar al Lluis Galter, el director de la pel·lícula. També vam coincidir amb molta gent de l’equip de Cinema en curs, hi havia moltíssima gent.

El que més ens va sorprendre del film de Lluís Galter va ser el tractament del fil argumental. També ens va impactar la sensació de soledat que ens transmetien algunes localitzacions, semblaven escenaris irreals, sobretot els plans vinculats al Cadaqués xinés.

També ens va semblar molt interessant i inquietant el tractament del so, hi ha escenes de gran intensitat. El so s’anticipa a la image i això et crea un cert neguit en alguns casos i en d’altres et situa a dins del pla abans de veure’l.

La fotografia també ens va agradar, cada pla mostrava un tractament molt precís. Cal destacar també el tenyit de color en alguns plans i també la calidesa que transmetien algunes escenes depenen de l’ hora del dia. També ens vam fixar en els plans tancats dins la cabana. Tot et transportava a una situació com irreal i un tant surrealista. En conclusió va valdre molt la pena! Gràcies!

Júlia Manonelles, Pol Roig, Marcel Recasens

Moltes gràcies al projecte Cinema en curs a Moving Cinema i al Festival L’Alternativa per oferir-nos aquesta oportunitat!

Share

Setmana de la ciència: xerrada de metereologia
0

Setmana de la ciència: xerrada de metereologia

És una sort, que un any més, un professor jubilat de química ens expliqui metereologia, perquè ho fa pel gust d’encendre l’interès pels fenòmens atmosfèrics. Tot l’alumnat de 1r d’ESO dins de la matèria de Biologia i Geologia, van tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada de Metereologia que va fer-nos l’Antoni Valls. La xerrada va començar amb el gràfic de l’increment, any rera any, dels nivells de diòxid de carboni, i fer-nos conscients que tots hi participem, en aquest increment, tot i veure que els països poderosos no fan gaire per evitar-ho. Després vam recórrer la troposfera, vam descobrir la pàgina del Meteocat i vam saber interpretar tant els senzills mapes de símbols com el isobàrics. Vam poder veure com funcionen els quatre radars per donar la famosa imatge de radar que surt a TV3; i que estan a Vallirana, a Puig d’Arques, Tivissa i a la Panadella. I vam poder repassar els conceptes, explicats amb la paciència de qui gaudeix apropant la ciència a tothom que en vulgui gaudir.També els mapes isobàrics i un degotall d’imatges comentades van fer les delícies d’aquells que, quan es lleven al matí, miren el cel, i contemplen el paisatge que l’atmosfera ens regala cada dia. L’Antoni ens anima a mirar el cel , i contemplar el cel, mirar els núvols, i els fenòmens que l’atmosfera ens regala cada dia. Un any mes, li agraïm a l’Antoni la seva tasca divulgadora.

Share
Setmana de la Ciència: Exhibicions amb nitrogen líquid
0

Setmana de la Ciència: Exhibicions amb nitrogen líquid

Seguint amb la celebració de la Setmana de la Ciència 2016 aquest any, el professor jubilat Antoni Valls, a més d’endinsar-nos en el món de la metereologia amb la xerrada amb l’alumnat de 1r d’ESO, ens ha fet gaudir amb el nitrogen líquid. El nitrogen líquid és nitrogen pur en estat líquid a una temperatura igual o menor que el seu temperatura d’ebullició, que és de -195,8 °C a una pressió d’una atmosfera. El nitrogen líquid és incolor i inodor. La seva densitat al punt triple és de 0,707 g/ml. El nitrogen líquid és una font de fàcil transport i compacta de gas nitrogen sense pressurització. Es produeix industrialment en grans quantitats per destil·lació fraccionada de l’aire líquid. S’ha de manipular amb cura, pel fet que és un gas inert (desplaça l’oxigen) i per la seva baixa temperatura  que si no es segueixen les indicacions pot produir alguna cremada.

Tenint en compte aquestes indicacions, tot l’alumnat de 4t d’ESO va poder apreciar l’intangible nitrogen líquid, sucar-hi galetes, congelar i trencar en mil bocins una margarida, congelar alcohol de 96º i observar-hi els cristalls, fregir carn, deixar un globus inflat comprimit fins la forma d’una patata fregida, fer perdre l’elasticitat d’una pilota de goma, variar el timbre d’unes campanes de plom i de zinc… i més coses tot jugant amb el nitrogen líquid.

No només hem jugat, també hem aprés perquè el globus inflat es quedava aixafat com una patata chip. I no és perquè es desinfli. Es deu al refredament de l’aire, que fa que ocupi menys volum, i que amb el pes de l’atmosfera, el deixa ben aixafat. Quan el tornes a deixar sobre la taula, torna a inflar-se fins la mida anterior. Ho podeu veure a molts vídeos penjats a la xarxa.També són moltes les aplicacions del nitrogen líquidEl nitrogen líquid té la capacitat per mantenir temperatures molt per sota del punt de congelacióde l’aigua, cosa que fa que sigui molt útil en una àmplia gamma d’aplicacions:

  • En construcció:
    • Segellat de vies d’aigua en la construcció de túnels sota l’aigua o nivell freàtic del terreny, aplicant amb llances a l’interior de les fissures per on penetra l’aigua, el nitrogen líquid la congela taponant així la via i donant temps a aplicar cues o altres materials segellants.
    • Per congelar l’aigua de les canonades en absència de vàlvula de pas.
  • En biologia i medicina:
    • Conservació de mostres biològiques, per procurar una congelació ràpida que eviti el dany d’estructures microscòpiques (p. ex.: sangespermaovaris). Per emmagatzemar cèl·lules de mostra en un laboratori. Per preservar mostres de teixit d’extirpacions quirúrgiques per a futurs estudis.
    • En criogènia i en crioteràpia (per a l’eliminació de berrugues o d’hemorroides.
  • En alimentació:
    • Per a la congelació i transport d’aliments
    • En la preparació d’aliments, com per fer gelat.
  • En astronomia
Share

Setmana de la Ciència: l’any dels llegums vist per l’IB
0

Setmana de la Ciència: l’any dels llegums vist per l’IB

L’Institut està gaudint aquests dies de la Setmana de la Ciència 2016 que és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Enguany, els temes centrals de l’edició són:

  • D’una banda, els llegums, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels Llegums;
  • La cartografia, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Mapa; i
  • La relació global/local amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Entesa Mundial.

L’Institut Moisès Broggi està celebrant la setmana fent diferents activitats de les quals hi ha penjants els respectius articles a la web. Dels tres temes, hem triat l’Any Internacional dels Llegums, per fer-ne l’exposició del vestíbul, i que podreu visitar fins el dilluns 28 de novembre.

Aquest any, la xerrada ha estat la divulgació de l’estudi que l’alumnat del Batxillerat Internacional ha fet, dins del context del Projecte del Grup 4, on estan implicades les matèries de física, química i biologia. Han fet l’estudi: Els llegums a l’entorn del Broggi amb diferents enfocaments, químic, botànic, taxonòmic, ecològic (simbiosi, cicle del nitrogen) i realització d’un interessant estudi estadístic tant a l’alumnat i docents de l’institut, com també, als comerços especialitzats i supermercats de l’entorn.

Els resultats d’aquests estudis s’ha presentat a l’alumnat de 2n i 3r d’ESO, que van seguir la xerrada, molt interessats en les explicacions dels seus companys. La FAO, ha fet un vídeo divulgatiu, que la presentació incloïa i que podreu veure aquí:

 

La xerrada d’uns seixanta minuts, amaga tota una feina d’investigació d’unes 20 hores lectives entre química i biologia, més els assajos de la presentació, inclosos alguns esbarjos, i les dedicades a fer les conclusions de cada investigació, i les de fer la presentació compartida al drive.

 

L’alumnat de l’IB també ha participat en l’exposició del vestíbul, on hi podeu veure una varietat molt gran de diferents llegums, com ara mongetes, pèsols, garrofes, soja, faves, llenties… També hi ha la mostra de tres lleguminoses que han estat cedides pel Servei de Camps Experimentals de la Universitat de Barcelona, la qual cosa volem agrair des d’aquestes línies. Es tracta de tres plantes, una de soja, una favera, i una planta d’alfals, que tenen la peculiaritat de tenir nòduls simbionts a les seves arrels. Aquests nòduls radiculars són unes estructures que es formen com a conseqüència de l’infecció de les lleguminoses per uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric, que la mateixa planta atrau per les secrecions químiques que fan les arrels. Els bacteris obtenen els glúcids i un lloc on viure més comfortable, i les plantes reben el nitrogen en forma de nitrat, sense que calgui que n’hagi al sòl on viuen. De fet, la mort de les plantes permet que el sòl quedi altament enriquit en aquest nitrogen, sense que calgui adobar els camps, amb les implicacions ecològiques que això té.

Si voleu  més informació sobre l’any dels llegums podeu visitar la pàgina que la FAO ha dedicat a aquest important esdeveniment mundial.http://www.fao.org/pulses-2016/es/

I si voleu saber quina relació hi ha entre els quirats dels diamants i les garrofes, no deixeu de visitar l’exposició.

Share
Xerrada sobre Radiologia Contrastada
0

Xerrada sobre Radiologia Contrastada

Els alumnes de segon curs d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear han pogut gaudir d’una magnífica xerrada sobre Radiologia Contrastada que ens ha vingut a explicar David Llopis, tècnic en actiu amb més de 20 anys d’experiència laboral.

Moltes gràcies David per la teva col·laboració. Hem gaudit molt, tant els alumnes com els professors.

Share
Ens visita el cineasta Nicolás Philibert
0

Ens visita el cineasta Nicolás Philibert

Avui hem tingut el plaer de compartir amb Nicolas Philibert, un gran cineasta francès, moltes de les emocions i vivències que només s’experimenten al crear un film.

L’any passat, a 1r de batxillerat, vam participar al projecte Cinema en curs, vam fer un documental del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Per fer el nostre film ens vam documentar i vam fer molts visionats de diferents cineastes. Vam veure el documental La Ville Louvre de Philibert. Aquesta pel·lícula ens va inspirar i va ser un gran referent per nosaltres.

Aquest matí ha vingut al nostre institut i hem pogut comentar amb ell tot el que vam sentir i viure, hem pogut resoldre dubtes, hem après molt més sobre cinema i hem compartit reflexions i sensacions.

Hem volgut que la trobada fos a l’aula on vam desenvolupar el film, així que hem apartat les taules i ens hem assegut tots en rotllana al mig de la classe, per sentir-nos més a prop, per tenir un ambient més càlid i familiar.

Abans de l’arribada del cineasta, ha vingut la Meritxell, la cineasta que ens va acompanyar el curs passat durant tot el projecte, desprès les noies d’ A Bao a Qu, i per últim Philibert. Ens feia molta il·lusió poder estar amb ell i les nostres primeres impressions han sigut molt bones.

Per començar, dues alumnes de classe han presentat la trobada agraint que sigués amb nosaltres. A partir d’aquest moment hem iniciat una conversa amb ell. Primer ens hem ajudat d’un guió, però ben aviat hem vist que Philibert és una persona molt agradable i propera i cada cop la conversa ha anat sent més dinàmica i espontània.

 

 

Hem parlat des d’aspectes en general de les seves pel·lícules i la seva manera de filmar, fins a aspectes més concrets com el tractament del so o la llum als films ‘Être et avoir’ i ‘Ville Louvre’.

Ens han sobtat algunes de les seves respostes entorn al procés de creació com per exemple, com va sorgir la ideació de la pel·lícula ‘La Ville Louvre’, la seva forma poc convencional de tractar la relació entre les persones i la càmera, com integra a l’espectador al film, o el fet de no agafar referents a l’hora de filmar i deixar que el moment el captivi.

També, comentant el seu procés de rodatge hem après que no cal seguir sempre unes pautes, ni saber-ho tot sobre allò que s’està filmant, s’ha de captar el moment adient, i per això s’ha de saber quan no filmar.

Un dels moments més emocionants ha estat quan hem parlat sobre la dificultat i la importància de retratar les persones, sobre quina és la millor distància per a filmar-los i relacionar-nos-hi. Philibert ens ha explicat que ell sempre està a prop de qui retrata, a una distància on els pugui tocar, per tal d’establir una relació de confiança. Ens ha explicat que en cinema documental és important saber quan no filmar; filmar només el que les persones volen donar. Nosaltres hem compartit amb ell la profunditat que tenen els retrats de les persones quan no treballen i són conscients de la càmera, com tenen una dimensió emocional més profunda i ens permet conèixer el seu interior.

 

Hem après també que el so és qui construeix millor l’espai, no tant com la imatge. També que és té molta més llibertat a l’hora de filmar si es treballa amb la llum natural, perquè no es depèn de tot el sistema d’il·luminació. Un altre aspecte que hem après és a no condicionar les persones, no han de tenir un guió, ni fer-los seguir unes pautes. Si miren a càmera no hi ha cap problema perquè no busquem una ficció on els personatges hagin de fer veure que no hi ha una càmera, sinó que volem captar el moment, l’acció, el que ens transmet el personatge. Fins i tot, Philibert ho planteja com un joc.

Ha estat molt bonic quan ens ha dit que la vida quotidiana és plena d’històries i de bellesa, que qualsevol lloc ens ofereix infinites possibilitats, que la quotidianitat de les persones i les seves accions són interessants, perquè es tracta de tenir en compte els petits detalls, no de buscar les coses grans que ens impressionen.

El que ens ha agradat més, és que no ha sigut com una conferència, ha sigut una conversa. Philibert s’ha acostat a nosaltres preguntant-nos també sobre el nostre film, i hem pogut compartir amb ell processos i formes de fer i mirar cinema.

 Molt agraïts al cineasta i al projecte Cinema en curs!

I per acabar, gran foto de familia!

 

Moltes gràcies a Nicolàs Philibert i moltes gràcies al projecte Cinema en curs!

Alumnat de 2n Batx Arts

Curs 2016-2017

Share
Intervencions a l’espai
0

Intervencions a l’espai

Una de les activitats que ens permet el fet d’estar al projecte Magnet és la formació del professorat per poder ampliar i aplicar l’estudi de l’art contemporani a l’aula.

És per això que a la tornada del pont de Tots Sants, tota la classe de 3r d’ESO A va fer una intervenció en l’espai aula, amb motius de Halloween.

La inspiració ens venia d’en Gordon Matta Clark, que va nèixer i morir a New York (1943-1978). El seu art es fonamentava en la intervenció dels espais arquitectònic, en els seus últims estats, el previ a la seva destrucció, essent el seu un art fugaç, i condemnat a la desaparició. Aquesta manifestació artística es va anomenar “building cuts”.Podriem dir que feia una mena de reciclatge d’espais, però curiós, perquè els espais resultants, quedaven convertits en una mena de grans escultures.

La nostra intervenció en l’espai ha donat com a resultat una gran teranyina, trenada entre tots i totes, i que ens recull, alhora que trenca amb la rigidesa prismàtica de la nostra aula.

Share
Pàgina 1 de 2512345Següents1020SegüentsÚltima »