Galeries de fotos recents

Cultura audiovisual
Disseny
Dibuix artístic
Art i volum

Articles recents

Jaume Pitarch en Residència
0

Jaume Pitarch en Residència

Aquest any participem al projecte En Residència en la Modalitat d’Arts Plàstiques. L’artista que ens acompanya és en Jaume Pitarch i el grup d’alumnes participant és de 4t d’ESO dins la matèria optativa de Visual i Plàstica.

Aquest primer trimestre hem conegut al Jaume i ens hem apropat a la seva obra i al seu procés de creació. Ens ha ensenyat algunes de les seves obres i moltes vivències que ens han portat a treballar sobre les “mans”. Les hem dibuixat, hem fet l’abecedari del llenguatge de signes amb la tècnica del linòleum, hem creat un llibre amb els gravats i hem conegut diferents referents. Els gravats de Chillida sobre les mans, la poesia visual i els objectes de Joan Brossa, el cinema mut de Chaplin i l’economia de la precarietat.

Un primer trimestre molt interessant i creatiu.

Tot el procès l’hem anat recollint al bloc d’En Residència, us animem a consultar-lo:

http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1617/

A continuació algunes fotos del trimestre:

Share

Creacions plàstiques a partir de fragments de pel·lícules
0

Creacions plàstiques a partir de fragments de pel·lícules

Dins la matèria de Cultura Audiovisual i en el marc del projecte Cinema en curs, l’alumnat de 1r Batx Arts ha fet interpretacions plàstiques inspirats pel visionat de fragments de films.

Entre d’altres han interpretat: Walden de Jonas Mekas, Yi-Yi d’Edward Yang, El cielo gira de Mercedes Álvarez, Vers le sud de Van der Keuken, Going home 1 d’Adolfas Mekas, El sol del membrillo de Victor Erice, Helais pour moi i la Nouvelle Vague de Godard, Elephant de Gus Van Sant i Tokyo Ga de Wenders.

Per fer aquestes interpretacions han tingut presents, les avantguardes pictòriques treballades des de la matèria de Dibuix Artístic: cubisme, surrealisme, simbolisme, post-impressionisme…

Aqui teniu alguns exemples, podeu consultar totes les creacions al bloc Diari dels tallers del web de Cinema en curs. Així mateix, en aquest bloc, teniu tot el procés del treball cinematogràfic realitzat per l’alumnat en el marc del projecte, grans creacions i molt bon cinema!! No us ho perdeu!

Share

Ethica, el joc de les finances ètiques
0

Ethica, el joc de les finances ètiques

L’economia és basa en la presa de decisions però aquestes decisions tenen unes conseqüències econòmiques, socials i mediambientals o unes altres segons les inversions que realitzen els principals agents econòmics; les empreses, les families i l’Estat. Això és el que varem experimentar els alumnes de 1r de Batxillerat del nostre institut. Cada dos alumnes eren una familia i havien de decidir on invertir 200 ethicas; en una societat anònima, en una cooperativa i/o en un dipòsit d’estalvi. 

Segons les seves decisions, els alumnes van poder veure els impactes negatius i/o positius de les seves inversions tant a nivell econòmic, social i mediambiental. La majoria dels alumnes es van quedar sorpresos dels impactes negatius de les seves inversions sobre la societat i el medi ambient.
Share
Xerrada sobre constrasts en radiologia
0

Xerrada sobre constrasts en radiologia

Els alumnes de primer curs d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear han assistit a la xerrada sobre contrasts en Radiologia que ens ha donat Loli Gálvez amb el suport de Sandra Campos , infermeres i tècniques de l’Hospital de Sant Pau, al nostre centre.

Aquesta xerrada, la hem fet com a complement curricular en el M01 d’atenció al pacient i ens ajuda molt perquè ens dona eines clares sobre tipus de contrast així com què fer i com actuar davant possibles problemes amb els contrasts.

Volem agrair de tot cor aquesta col·laboració que ja fa uns anys que anem realitzant i desitgem que continuï el proper curs.

Share
Math Challenges
0

Math Challenges

Rules: 

At the beginning of each month a Math challenge will come out.

To solve the challenge correctly, you have to:

      • Write the solution with an explanation on a paper with your name and group and left it in the mailbox situated in the hall, before the first day of the following month.
      • Write the reasoned solution in this website (at the bottom of the article).

There will be 3 categories: 

  • Pupils (ESO, Batxillerat and Professional Studies).
  • Teachers and PAS.

The winners will get an award the day of Sta. Georgina.

January challenge

We have cut a square into six rectangular pieces, as shown in the figure. We know that the sum of the perimeters of the six pieces is 21 cm. how many centimeters is the square side?

December challenge

A group of students are preparing a trip. If everyone puts 14 €,  then 4 euros are missing to cover travel expenses.
However, if everyone contributes 16 €,  now we have 6 € more.

What is the exact amount of money that they have to put in order to cover the exact expenses?.

Solution:  

Winners:

  • Pupils:  Toni S. (3d ESO). Laura F. (4th ESO).
  • Teachers: Núria B.

November challenge

Anna, Daniel, Lluís and Monica have gone to get mushrooms.
Monica has found more than Lluís.
Anna has found less than Lluís.
The couple formed by Anna and Daniel found exactly the same number of mushrooms as the couple formed by Lluís and Monica.
Which one of the four has found more mushrooms?

Solution:  

Daniel
Winners:

  • Pupils: Albert C., Jordi G., Keyla G. and Toni S. (3d ESO). Laura F. (4th ESO). Àlex B. (1st IB). And also Mica R.
  • Teachers: Núria B.

October challenge

Math Kangaroo tests are performed on the third Thursday of March. What would be the latest date that could be held? :

Solution:  

21 MarchIf the first day of the month is Friday, then the 4th Friday will be the 22 of march because : 1 + 3 · 7 = 22. Consequently, the 21 of march will be Thursday.
Winners:

  • Pupils: Àlex B (1st IB)
  • Teachers: Núria B.
Share
Construir un retrat
0

Construir un retrat

Dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de batxillerat i en el marc dels projectes Fotografia en curs i Cinema en curs, proposem a l’alumnat construir un retrat.

Diem construir, per què concebem la pràctica, com alguna cosa més que fotografiar a una persona. Ho plantegem com una manera d’entendre la fotografía, d’apropar-nos al rostre amb sensibilitat, emoció i amb especial interés per la mirada, el gest, l’enquadrament… Que la part tècnica estigui al servei del que volem mostrar, del que volem transmetre.

La pràctica l’hem desenvolupat en diferents fases:

  • visionat de retrats de fotògrafs: Richard Avedon, Humberto Rivas, Bernard Plossu, Van der Keuken, Irving Penn, Raymond Depardon, Diane Arbus…
  • lectura de fragments dels citats fotògrafs per comprender com conceben ells els seus retrats.
  • text sobre la persona a retratar
  • descripció de la pràctica amb consignes clares,
  • dos sessions pràctiques amb el nostre retratat. La primera per fer proves sobre els paràmetres expressius: enquadrament, llum, gest, mirada, enfocament… i la segona, per concretar i experimentar sobre la tria definitiva.

Un treball rigorós amb resultats increïbles. Aquí us deixem les tries finals, amb els referents dels fotògrafs treballats i un extret dels textos el·laborats per l’alumnat tant en la fase de procés com en l’anàlisi de la imatge final.

 

Autoretrat 2016, Aila Carol

  
El meus referents: André Kertész Polaroids 1979-1984 Olivia Arthur Darrera el vel, 2008 

Aquesta imatge és un autoretrat en format de díptic horitzontal. En les dues imatges trobem la mateixa llum càlida de la sortida del sol, podem veure com reflecteix aquesta llum més groguenca en les finestres, i el contrast amb les ombres que produeix el mateix edifici des del qual està feta la foto sobre els edifices frontals. Amb aquesta imatge he volgut transmetre la sensació que es té al moment de la sortida del sol, un clima càlid però gens agressiu, donant la sensació de confort, d’una llar.

Per fer el meu autorretrat he triat aquest espai perquè és un lloc que em defineix molt. És un espai que tinc per mi, on hi visc moments de calma, tristesa, ràbia, soledat i, per descomptat, alegria. He fet aquesta foto perquè m’encanten les diferents llums que té el sol cada dia, el que transmeten, les sensacions i els sentiments. Valoro molt els petits plaers de la vida com veure sortir el sol, o com canvien les formes dels núvols amb el vent. I donat que volia fer un autoretrat vaig pensar que aquest espai em definia molt bé.

Sobretot m’he referenciat en el fotògraf André Kertész, en els colors del seu díptic Polaroids 1979-1984, en la manera de muntar-lo, en la idea d’utilitzar les ombres, i en la manera de transmetre les sensacions. També amb la fotògrafa Olivia Arthur i el seu díptic Darrera el vel 2008 , m’ha interessat la seva manera de mostrar un pla més obert sobre l’espai, contextualitzant a la persona en aquell espai.

 
La meva àvia 2016, Ainoha Arjona

   

Els meus referents: Dr.Franz Roh, 1926 MOHOLY-NAGY _ Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 Bernard PLOSSU_Helmut Newton, 1999 de Irving PENN i Georgia OKeeffe, 1918 de Alfred STIEGLITZ

La persona retratada és la meva àvia, una dona de més de 80 anys, molt forta. La vida no li ha posat les coses fàcils, malgrat això, és una persona molt alegre i el vincle que tinc amb ella, si diem que és gran ens quedem curts. És molt noble, la persona amb més bon cor que he conegut. Sensible, presumida i encantadora. Vaig fer moltes proves, diferents sessions i molts enquadraments abans de triar la foto final. En totes elles m’ha interessat centra-me en el rostre i per tant treballar en plans tancats, sense que es mostri el context. Sobretot he volgut mostrar tendresa, l’autenticitat de la persona, les arrugues, la bellesa de la vellesa, l’experiència dels anys a través del rostre. De tots els fotògrafs treballats a classe em van interessar especialment: Inving Penn, Bernard Plossu, Stieglitz i Moholy-Nagy, tots ells es centren molt en la persona, en la incidència de la llum sobre el rostre, les expressions i fan plans tancats, sense context.

Marina 2016Júlia Alejandre

 

Els referents: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979 i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956 

El moment de fer la tria de la persona, va ser una mica complicat. El que buscava des del principi, era un persona que expressés molt en una sola mirada o gest i que a la vegada sigués interessant de contemplar. La Marina és una de les meves millors amigues i personalment crec que és bastant diferent a la resta d’amics que tinc. Té un estil propi. És molt segura d’ella mateixa i el seu caràcter és fort. La meva fotografia parteix d’un collage de dos fotografies en format vertical.  El que volia mostrar és: llum natural sobre un fons blanc, donant total protagonisme a la persona. Una mirada perduda i espontània i moviment. El blanc i negre fa destacar les ombres. El que més m’agrada, és la separació de les dues imatges i el contrast de color. També l’efecte de la caçadora descriu molt bé el moviment i la direcció.

Els meus referents han estat: Richard Avedon he volgut mostrar en la meva fotografia la seva forma de retratar, la importancia que dona a les qualitats de cada persona, sovint ho fa sobre un fons blanc. Capta la naturalitat i l’espontaneïtat. També em van interessar els retrats de Van der Keuken, el moviment d’alguns dels seus treballs i la llum.  He volgut fer un díptic perquè encaixa molt bé amb la personalitat de la Marina.

La meva mare, 2016 Marina Amadó

El referent: Richard AVEDON Bill Curry Rodamon Interestatal Oklahoma, 1980

Per fer el retrat he escollit a la meva mare, tinc molta complicitat amb ella. He volgut retratar-la espontània, natural i remarcar que ella és una persona molt alegre. També és una persona molt segura d’ella mateixa i amb molt caracter. De tots els referents que hem treballat a classe m’ha agradat molt Richard Avedon perquè transmet sentiments en les seves fotografies. M’ha interessat la seva sèrie ‘’In the American West’’ un dels treballs més destacats d’Avedon. Aquest projecte va consistir en anar per tot l’oest d’Estats Units, per a poder mostrar una realitat que no era igual a la de les pel·lícules. Fotografia als nort-americans més maltratats i cansats. He volgut centrar-me en aquest fotògraf ja que també m’agradaria transmetre el que ell a transmés amb pocs recursos. He triat el mateix pla mig que sovint fa servir Avedon, i el fons blanc. M’ha interessat el gest i l’expressió de riure al rostre.

El meu avi, 2016 Blanca de la Cruz

El meu referent: Raymond DEPARDON Madeleine Lacombe, 1987 

He volgut retratar al meu avi per tot el que significa per mi. Va venir a viure a Barcelona provinent del camp. Va haver de deixar moltes coses enrera i començar de nou. Té dos filles i és molt estricte però al mateix temps carinyós. Un home recte, seriós i molt culte gràcies als llibres i la lectura, doncs mai va poder anar a l’escola.

Durant la pràctica del retrat, hem estat treballant i investigant referents. Dels proposats a l’aula, m’han cridat molt l’atenció aquells que posen el seu personatge dintre d’un context. El fotògraf que mès m’ha interessat és Depardon. Aquest fotògraf retrata les persones dins d’un entorn. Té un gran interès en fotografiar-les tal i com són situant-les en el seu context habitual i proper. Busca la naturalitat i treballa amb llum natural.

El retrat del meu avi, és un primer pla, la seva composició és horitzontal. El personatge està enquadrat a l’esquerra de la imatge. Podem trobar l’aire de la imatge situat a la part contraria d’on va la mirada. Aquest espai coincideix amb el punt d’ il·luminació principal. La fotografia té poca profunditat de camp, aquest fet fa que el centrés d’interès sigui el personatge. He intentat que la fotografia expliqués la manera de ser del meu avi.

El meu pare, 2016 Cira Pujol

 

Els referents: Irving PENN Helmut Newton, 1999  i  Richard AVEDON Roberto Lopez, Texas 28 set 1980

La persona que he escollit per fer la fotografia de retrat ha estat el meu pare. M’ha interessat retratar-lo per les marques expresives del seu rostre i les faccions. No tomé el volia retratar per l’aspecto del rostre sinó per plasmar la seva manera de ser. El meu pare és una persona llesta i culta, amb un caràcter perseverant per assolir tot allò que es proposa. He volgut retratar-lo amb una mirada penetrant e incisiva.

Per realizar la fotografia m’he centrat en dos dels referents treballats a classe. Richard Avedon i Irving Penn. D’Avedon m’ha interessat, la manera com capta l’expressió dels personatges. Utilitza fons blancs i llum difusa per donar total importància als rostres dels retratats. A més, conviu amb ells, estableix un diàleg amb ells perquè se sentin còmodes davant la càmera i actuïn de forma natural. Juga molt també amb els gests de les mans, aquest fet dona més personalitat a la persona fotografiada. Majoritàriament els seus retrats són plans mitjos. Irving Penn també m’ha agrada molt perquè busca quelcom més profund que un simple retrat, vol mostrar l’interior ocult de les persones. Sovint fa un ús de la il·luminació dura per crear zones contrastades. Utilitza fons plans però crea degradats provocats per la il·luminació.

La meva fotografia retrata el meu pare en un primer pla mirant fixament a càmera. El seu rostre es troba nítid, els seus braços alçant-se rere el cap es troben en moviment. El treball d’il·luminació és artificial i la llum, dura, incideix sobre el rostre provenint del costat inferior esquerre, el que fa que es produeixin una sèrie d’ombres sobre ell mateix. He volgut captar l’instant i que el rostre fos el punt de pes visual de la fotografia.

Autoretrat 2016, Jessica Cortés

 

Els referents: Pierre GONNORD Medhi 2006,  i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956  

Després d’alguns intents de fotografiar al meu pare, vaig decidir canviar la idea i em vaig proposar fer un autorretrat. Aquest canvi em suposava un repte personal. Em considero una persona tímida, alegre i educada. I volia mostrar només amb el rostre alguna d’aquistes qualitative. He volgut centrar-me en la cara, ja que és el primer amb el que t’enfrontes al mirar a algú. Com a referents m’han interessat Van der Keuken i Gonnord. Per una banda m’interessava retratar un rostre enfonsat en un mar fosc i destacar sobretot els trets facials. Però per altra banda em cridava molt l’atenció poder retratar de manera semblant a la pictòrica. He volgut jugar amb el contrast de colors i la mirada.  La fotografia final és autoretrat monocromàtic en format vertical i feta amb un angle zenital. Referent al color provoca una fusió entre la figura femenina que represento jo i el fons. Només es pot veure la pell i el cabell formant un autoretrat semblant a un bust clàssic. La part més il·luminada és la pell, destacant el rostre. Compositivament la figura està situada al centre de l’enquadrament, un pel inclinada cap a la esquerra. La mirada no va directament a càmera, sinó que es perd uns centímetres més abaix.

Palmira, 2016 Maria Munarch
  
Els referents: Ana, 1979 Humberto RIVAS i Retrat, 2006 de Pierre GONNORD
La Palmira és una dóna de 94 anys. Actualment viu a la residència Prudenci Miralles, situada al  carrer Trafalgar, al “barri xino” com diu ella. La vaig conèixer arran del meu treball de recerca, vaig començar fent-li una entrevista i una mica de companyia, on el principi em va respondre amb rigidesa, però el que inicialment eren dos sessions va acabar sent una visita cada setmana. Filla de militar i de mare catalana, la Palmira va haver de viure etapes molt dures. Va començar a treballar des dels 7 anys al bar dels seus pares, i s’hi ha dedicat fins la  jubilació. Té un caràcter realment fort i no es deixa trepitjar per ningú, però alhora és una persona divertida i alegre.
Els fotògrafs que més m’han interessat són: Pierre Gonnord, Humberto Rivas i Bernard Plossu. A Gonnord el trobo interessant perquè surt fora del marc comú de representar persones de classe mitjana o alta i pretén representar la vida de persones marginals o de bandes urbanes mitjançant el seu rostre i expressió i ho fa d’una manera molt especial, els retrata com si fossin un quadre. De Humberto Rivas m’han agradat les seves fotografies amb mirada intimidant, directa a càmera i la dialèctica que crea el fotògraf amb la persona retratada. I de Plossu m’agrada la seva concepció de viatjar i captar l’instant. Finalment però m’he centrat més Rivas i Gonnord.
M’ha costat molt decidir-me pel retrat final, en tenia en diferents enquadraments i cadascun expressaven coses diferents. He tingut en compte la llum natural que prové de la finestra de l’habitació, he buscat el contrast. Amb la meva tria he volgut transmetre serenitat, dolcor i benestar. Volia un primer pla amb un fons llis sense cap objecte que pugués provocar un recorregut visual  i per tant desviar-se de la persona principal. Per tant, el fet de que la imatge tingui un fons fosc, obliga a centrar la mirada en la Palmira.
Ones 2016, Alba Panyella
  
El referents: Johan VAN DER KEUKEN Darrere le vidre, 1956 _Irving PENN Rudolf Nureyev,1965_ Humberto RIVAS Maria 1979
La persona que he retratat és al meva amiga Ona. Té la mateixa edat que jo, 17 anys. Ens coneixem des de que anàvem al parvulari i hem passat molts bons moments juntes. L’Ona és una persona carinyosa, afable, molt riallera i curiosa. És extrovertida i espontània amb la gent que hi té confiança; tot i que si no la coneixes del tot pot arribar a semblar una mica distant. Els trets més característics de la seva aparença física són el cabell llis i negre, els llavis carnosos, els ulls blaus i les pigues que té per tota la cara. Té unes faccions molt marcades i singulars.
Els meus referents han estat Johan Van der Keuken, Humberto Rivas i Irving Penn.

La meva tria final és un collage en blanc i negre de format horitzontal. Conté dues imatges. És una fotografia en format digital. La il·luminació de la fotografia és artificial i incandescent. En el primer rostre la il·luminació és molt neutre, no es destaca ni es contrasta cap part en concret, en canvi, en el segon si que hi trobem un contrast bastant marcat ja que el punt lumínic es troba al lateral dret. Això provoca unes ombres al nas, la barbeta i l’ull de la part esquerra del rostre que contrasta amb la part dreta, que està il·luminada.  Totes dues images es trobarien entre un primeríssim primer pla i un primer pla. En aquest collage fotogràfic hi podem observar un clar recorregut visual, que s’organitza d’esquerra a dreta a través de la mirada de l’Ona. En mirar la fotografia, ens fixem primer en el rostre de l’esquerra i, degut a la posició dels ulls, després ens dirigim al  segon. Els ulls del segon rostre miren cap a la dreta, i això dóna una certa sensació de continuïtat a la fotografia i ens porta a observar el collage fins ben bé a l’extrem dret. L’espai negre del mig serveix de transició entre les dues imatges alhora que les cohesiona entre sí. En aquest collage he volgut mostrar les dues ‘’facetes’’ de l’Ona. En el primer rostre queda reflectida la seva part més distant i observadora i en el segon rostre hi podem observar una actitud més propera. Amb això vull transmetre que és indispensable la unió d’aquestes dues actituds (imatges) oposades per a crear una sola unitat i que és precisament aquesta unió la que caracteritza tant la personalitat de l’Ona.

La meva àvia, 2016 Júlia Piñana
 
Els meus referents: Raymond DEPARDON Le Roman la Rosièr Haute Saône, 2007 i Richard AVEDON William Casby Nascut esclau Algiers Louisiane, 1963
La persona que he decidit retratar és la meva àvia. M’ha cuidat des que vaig néixer i sempre ha estat molt pendent de tothom al seu voltant. És molt carinyosa i atenta, molt delicada i presumida. La meva àvia era qui cuidava a la família i a més treballava en un taller de costura. És per això que ara li agrada tant viatjar, visitar llocs on no hi ha estat mai i veure diferents cultures. He volgut retratar-la perquè per mi és una persona molt important. No només ha estat sempre per mi, sinó que també m’ha ensenyat moltes coses.

El fotògraf que més m’ha cridat l’atenció és Depardon, m’agrada el seu tractament dels colors, aquesta textura que tenen les seves fotos, la llum tan curosa i mesurada, tot el que transmeten tant els paisatges com les persones que retrata. També trobo molt interessant el fet que retrati persones grans, les històries que expliquen amb les seves cares, les seves expressions, els seus gestos, i les seves arrugues. He volgut que el meu retrat, es centrés en el tractament de la persona, el que ens explica amb només veure-la, la mirada, les sensacions i emocions. Un dels aspectes que m’agradaria destacar dels retrats de Depardon és el fet de captar un instant que sembla quotidià, i espontani sense que la persona retratada estigui fent res en especial, vull dir, que tot i no moure’s, les situa en el seu context i això ja parla per si sol. A l’hora de fer el meu retrat tenia molt presents a Depardon, per tot el comentat anteriorment, i Avedon, per com s’apropa a la persona i capta tots i cada un dels petits detalls del rostre. Desprès d’haver buscat molt, tenia al cap el que volia, retratar a la meva àvia tan profundament com Avedon, però tendrament com Depardon.

El retrat de la meva àvia és en format horitzontal. No té gaire profunditat de camp, el fons està bastant desenfocat. La llum entra per la dreta des d’una finestra que queda en fora de camp, no és gaire forta. És un primer pla i l’àvia està situada a l’esquerra de la fotografia, podríem dir que seguint la llei dels terços, la foto respira per la dreta. L’àvia està mirant directament a càmera i la seva mirada és tendra i delicada. És el primer que mirem de la fotografia, mirem els seus ulls i desprès la seva cara.

L’avi Joan, 2016 Palmira Sabaté
 
Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007  i Germaine i Marcel Chalaye, 2007

He decidit fer el retrat del meu avi Joan, perquè és una persona molt singular i curiosa. És un home que cataloga, però que és incatalogable. És bastant tímid, cosa que vaig notar al principi de les sessions, no sabia massa on mirar ni què fer, encara que jo el dirigís una mica. M’agrada molt sentir-lo parlar. El que explica sempre és interessant, i entre explicacions sempre té anècdotes o acudits per arrencar somriures. Al principi estava nerviós i tens, perquè està acostumat a fotografiar, no a que el fotografiin, i després em va començar a explicar els seus projectes, a ensenyar llibres, quadres, artilugis, escrits… Quan parlava de tot això s’oblidava que li estava fent fotografies.

M’he inspirat sobretot amb els retrats de Depardon, perquè retrata sobretot persones grans, (generalment gent treballadora) i ho fa d’una manera molt tendra i descriptiva. Crec que el fet de mostrar persones velles és interessant, perquè transmeten trajectòria, i les arrugues, les mans (que reflecteixen el pas del temps i l’esforç manual) o els cabells blancs, no els veig com una degeneració, em semblen elements bonics i que parlen per si sols, com la mirada. Com Depardon, he considerat important mostrar el meu avi en context, a través de plans oberts, en el seu taller. També m’interessa com tracta la llum, i tot i que no he aconseguit una llum idònia en totes les fotografies, he procurat que no fos molt dura, sinó matisada. M’han interessat especialment els jocs de reflexos solars que es creen en les parets i incideixen en l’espai.

Després de moltes proves, he decidit fer un díptic, em centro en la persona, i les dues fotografies tenen coherència, són del mateix espai, però canviant el punt de vista i l’enquadrament. He triat l’exterior del seu taller perquè sempre hi incideix una llum especial.

En la primera imatge es veu l’avi de perfil, amb una llum que li incideix en la barba i li dona un aire molt especial. En la segona imatge es veu l’avi assegut en el seu racó de pensar, un pedrís del seu jardí, centrat, amb els ulls mig aclocats. Es tracta d’un pla americà, prou obert perquè surti el context i es distingeixin les faccions de la persona. Una imatge complementa l’altra. En totes dues m’han interessat els matissos del color i com la llum incideix en diagonal en forma de reflexes.

La meva mare, 2016 Alba Serrano
Els referents: Raymond DEPARDON Marcel i Germaine Chalaye, 2006
He decidit fotografiar a la meva mare en un moment qu é molt seu, dirían que és el seu moment. Quan llegeix s’evadeix de tot i se la veu en una actitud de confort i gaudint del que fa. Es un moment íntim, m’explica, després de tot un dia atrafegat li agrada asseure’s i llegir.
El meu referent és Raymond Depardon. És un fotògraf que treballa amb les persones i l’espai. És un fotògraf i cineasta documentalista: retrata la persona en l’ espai on s’hi sent còmode, on “habita”. Em va atreure sobretot la naturalitat de les seves fotografies, la sensació d’haver estat capturat un moment real, tangible. I també em vaig fixar en el tractament que fa de la mirada.

La meva fotografia és un díptic, he volgut recalcar l’espai, però el pes visual va cap a la meva mare. El fet del díptic dona amplitud, serenitat i el fet de ser un espai buit acentúa l’atenció cap a la persona. El personatge accentua l’atmòsfera tranquil·la i pausada que esdevé dins la fotografia. No hi ha moviment; tot és quietud, no hi ha acció. He volgut mostrar la solitud com a una cosa íntima per a la persona, un moment tant sols per a ella. La llum, de la mateixa manera i en relació amb la persona, centra l’atenció només en l’espai.

Joan Vallespí de Gracia, 2016, Laia Vallespí

 

Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007  i Germaine i Marcel Chalaye, 2007

Aquest és un retrat del meu pare, un home actiu, treballador i reflexiu. Li encanta anar al poble (Pinell de Brai). Quan és al camp, és com si entrés en sintonia amb la natura. He triat aquest context perquè el representa tal com és.
Com a referent m’ha interessat Depardon. És un fotògraf i cineasta francès. En els seus documentals i fotografies busca retratar la quotidianitat d’un espai i les persones que hi viuen. Capta moments dels personatges, amb naturalitat i expressivitat. Tot l’ambient que creen les seves fotografies et transporten al pensament de la persona retratada.
Vaig triar fotografiar al meu pare al poble pel vincle tant efectiu que ell té amb l’espai i la natura. Allà he pogut anar xerrant amb ell mentre li feia fotos. Li vaig dir es que anés fent. No volia que forcés cap mena d’expressió. Volia captar el moment.
De la sèrie de fotos que vaig fer em va costar molt triar les fotos final i la composició en díptic definitiva. Per la tria final em va ajudar molt els comentaris de la classe.

La composició final és un díptic en format horitzontal. La primera imatge (esquerra) és un primer pla frontal on la persona retrada es troba lleugerament inclinada i amb el cap ajupit. No li podem veure el rostre al complet,  un conjunt de branques i fulles verdes a primer terme desenfocades que li tapen la cara enfocada parcialment. És una imatge sense profunditat de camp. La il·luminació és natural i la llum bastant dura. Incideix al rostre accentuant els volums.  La mirada de la persona es dirigeix a un punt fora de camp que crea continuïtat amb el fora de camp de les fulles i branques. Aquesta fotografia, a nivell genèric, es relaciona amb l’altra per semblança en quant a cromatisme i il·luminació, tot i que també intervenen en aquesta connexió altres factors com les fulles. En aquest cas la persona és davant les fulles i el pla és més obert.

El meu pare, 2016 Sara Carbonell

 

El referents: Humberto RIVAS Ana, 1979 Bernard PLOSSU Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 
La persona que he escollit per fer el retrat és el meu pare. És una persona amable, tranquil·la i té una mirada molt expresiva. Fisicament té un rostre ample, amb un nas característic i un front allargat. En el moment de fer el retrat he tingut present a dos referents, a Bernard PlossuAlexandr Hackenschmied i Humberto Rivas. He triat aquests referents perquè m‘agrada molt com treballen amb la llum, creant contrastos en el rostre i la manera que tenen de retratar la mirada de la persona.

La tria final, és una fotografia del meu pare en aspecte seriós però amb una mirada molt expressiva. Apareix al centre de la imatge davant d’un fons neutre i porta una samarreta de color blanc. És una imatge horitzontal feta en blanc i negre. La llum és natural i prové de la finestra de l’esquerra. És un primer pla amb un punt de vista frontal. Tots els elements estan enfocats. El recorregut visual d’aquesta imatge comença directament al rostre, centrant-nos en la mirada. Encara que el seu rostre està mirant a càmera de manera frontal el cos està una mica girat, això li aporta dinamisme al retrat.  Aquesta imatge té una clara funció expressiva i té com a objectiu principal mostrar com és la persona a través d’una fotografia.

Autoretrat 2016, Júlia Calero

Els referents:Richard AVEDON  Autoretrat tríptic, 2002 
M’he volgut fer un autoretrat, encara que ha estat molt difícil fotografiar-me a mi mateixa. Físicament sóc una noia de cabell curt negre i amb uns ulls blavosos, normalment porto ulleres. La meva pell és clareta i la forma de la meva cara és ovalada. Crec que tinc un nas més aviat arrodonit i els meus llavis no són massa gruixuts. El meu cos és prim i la meva alçada no és ni molt alta ni molt baixa.
Considero que la meva personalitat és la d’una persona sociable amb la gent que té coses en comú amb mi. Amb les persones que no conec em costa més. Em defineixo tímida i reservada, i aquesta part és la que he volgut reflexar en la fotografia. He fet un díptic on he volgut mostrar que sóc una més dins un entorn de ciutat. El meu referent ha estat Richard Avedon, per la manera que té de captar l’essència dels personatges, tot i que formalment he fet les fotografies sense centra-me tant en el rostre.
La meva mare, 2016 Elena Vicente
  
Els meus referents: Bernard Plossu Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966, Richard Avedon i Humberto Rivas
La meva mare es caracteritza per preocupar-se i ajudar als altres sempre que pot fer-ho. És molt reflexiva i es planteja coses continuament. L’he retratat a ella perquè buscava una persona amb complicitats amb mi. He volgut reflexar l’esforç a través de la mirada. Del su rostre penso que els ulls són un dels punts forts a destacar, expressen les seves emocions. De la mateixa manera també m’han interessat les línies de la boca, que baixen per la barbeta i sempre he pensat que expressen el seu estat  d’ànim. El que buscava, es que la fotografia reflectís el com és la meva mare d’una manera senzilla i pròxima
Per fer el meu retrat m’he inspirat en Richard Avedon, Bernard Plossu i Humberto Rivas
El meu germà Martí, 2016 Pau Sanchez
El referent: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979

En el retrat que he fet, intento mostrar les dues cares del meu germà Martí, per una part té els braços creuats que deixen veure aquesta part difícil de conèixer com és i què pensa,  la seva part tancada i individual, i per l’altre part el rostre l’he volgut retratar amb mirada a càmera entre inexpressiu i deixant lliure la pròpia interpetació del gest. Aquesta serietat o inexpressivitat per mí sempre ha sigut un símbol d’apropament i coneixement d’ell, tot i que es pot interpretar perfectament com un gest “agressiu”. L’he volgut retratar a la manera de Richard Avedon, sobre un fons en blanc i jugant amb els gestos dels braços i l’expressió facial. He triat un fons blanc i m’ha interessat el joc d’ombres que es creen a la pared degut a la llum. 

Share

Renovació del Consell Escolar
0

Renovació del Consell Escolar

El 30 de novembre i l’1 de desembre es van realitzar votacions per a escollir nous representants al Consell Escolar del sector famílies (una vacant) i del sector professorat (3 vacants).

Les persones que han estat escollides per a representar a aquests dos sectors són les següents:

  • Teresa Monleón (sector famílies)
  • Mònica Tordera (sector professorat)
  • Anna Díaz (sector professorat)
  • David Arnaiz (sector professorat)

J.M. Celorio
President del Consell Escolar
Institut Moisès Broggi
Barcelona

Share
Presentació oficial del Batxillerat Internacional
0

Presentació oficial del Batxillerat Internacional

El 28 de novembre es va fer la presentació del primer curs del batxillerat internacional a l’institut Moisès Broggi.

En l’acte de presentació van participar la Sra. Mercè Massa (Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona), el Sr. Miquel Essomba (Comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de BCN), altres responsables de l’administració implicats en aquest procés de transformació, professorat, famílies i alumnat del batxillerat internacional.

Amb la implantació d’aquest batxillerat es tanca un procés de transformació del centre que ha estat molt intens i que està tenint uns resultats positius.


Fa sis anys estàvem intentant recuperar un centre que tenia molt poca acceptació en l’entorn i necessitava reorientar el seu projecte educatiu. La implicació de les administracions i del professorat del centre va fer possible portar a bon port aquesta transformació de l’institut.

Han estat uns cursos que s’han desenvolupat a un ritme frenètic. Al llarg d’aquest temps el centre ha anat millorant la seva oferta educativa i alhora revisant la metodologia d’aula per respondre millor a les necessitats de l’alumnat i de l’entorn. Etapes destacables d’aquest procés són: la incorporació de cicles formatius de la família sanitària; el treball per projectes en l’ESO, implicant-se en el projecte Magnet –en col·laboració amb la Fundació Bofill i el Macba- i en el Global Scholars –amb la Fundació Bloomberg Philanthropies-; la incorporació del batxillerat artístic; la participació en el Projecte de Qualitat i Millora Continua; i per l’últim, l’autorització per a impartir el Programa Diploma del Batxillerat Internacional.

Que l’institut Moisès Broggi sigui l’únic centre públic de Barcelona autoritzat a impartir aquest batxillerat és un honor per a tot el professorat que ha estat implicat en la transformació del centre.


Ara tenim al davant el repte de la consolidació. Esperem saber donar resposta a les demandes del nostre alumnat. 

Share
Global Scholars
0

Global Scholars

Hello everyone!

We are students from 2n ESO and we would like to tell you  about Global Scholars. It is a very interesting project in English that connects  boys and girls around the world.

We work together on technology issues and publish posts, videos that are shared  with our peers.

We talk with people and we comment on our  posts and we share our opinions.

Each  month we will undertake a different project. The first video we have made is about what makes a Global Scholar. We think it’s an entertaining and funny way of learning English.

We would like to share with you our first video.

Share
Pàgina 1 de 2612345Següents1020SegüentsÚltima »