El passat 16 de setembre, ara just fa dos mesos, tot era a punt per l’arribada dels alumnes. Les aules buides van donar pas a les imatges en color i, el regust amarg de l’últim trimestre del curs passat, es va omplir de llum com les cadires, d’alumnes.
Al taller de CAI, ens vam presentar i vam triar, entre totes les imatges, aquella que ens parlava d’aquest nou viatge, d’aquesta nova etapa.
I vam explicar perquè l’havíem triada, primer als companys del costat i després a la resta de classe.
( foto ZOOM FOTOS)
Com es tradició, vam escriure els nostres desitjos de curs en uns fulls de colors i els vam recollir en un pot de vidre transparent que ens permetrà, quan entrem a l’aula, recordar perquè som aquí.
Han passat moltes coses durant aquests dos mesos, mesos que hem viscut molt intensament, per si de cas ens tornaven a enviar cap a casa a reinventar-nos un curs virtual.
De les classes presencials amb l’inici de les pràctiques, al confinament del grup uns dies, i quan ja semblava que escalfàvem motors, la setmana passada vam iniciar el camí sinuós de la semipresencialitat, qui sap si per més enllà de les festes de Nadal.
Aquest article el començo com a una declaració d’intencions, com a preludi de les aventures que hem viscut i seguirem vivint al Broggi al llarg del curs, com a membre del professorat de cicles formatius, com a tutora d’un grup de CAI, com a testimoni de les petites històries del dia a dia a les aules, sovint silenciades per la manca de temps per explicar-les. Amb la inquietud, malgrat la incertesa, de voler continuar fent camí, fent allò que fèiem abans de les mascaretes, abans de l’aïllament social, abans que les hores del dia no fossin suficients per encabir la feina o la redacció d’aquests articles.
I quan s’acabi el curs, com a epíleg d’una bona lectura, obrirem tots la caixa dels desitjos en color per comprovar que s’hagin complert, o si més no, que no s’hagin tenyit de blanc i negre!
No serà perquè no ho haurem intentat!
Bon final de trimestre alumnes de CAI!
Sandra Díaz Tutora CAIB.