Aquest divendres hem anat a l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Museu Miquel Crusafont de Sabadell. Aquesta sortida es justifica dins de la matèria optativa de 4t Biologia i Geologia que desenvolupa durant tot l’any el projecte Evolucionem!
Ara que al primer trimestre vam estudiar els eons, les eres, els periodes i algunes edats de la Geocronologia podem centrar-nos en l’evolució humana.
La Raquel, la guia acompanyant del museu, ens explicar moltíssimes coses al llarg del recorregut, veient la feina que fa un paleontòleg, com es recullen els fòssils, com es fa la catalogació, com s’endrecen…
Vam poder observar una de les rèpliques de les estrelles del museu conegut com Jordi, és l’Hispanopithecus laietanus descobert l’any 1944 per Miquel Crusafont i Josep F. Villalta a Viladecavalls. I també la d’en Pau, Pierolapithecus catalaunicus.
Els dies 4 i 5 de desembre de 2002 investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van trobar, al jaciment de l’Abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola, el crani i restes fòssils d’un homínid de 12 milions d’anys. Les excavacions posteriors van desenterrar fins a 84 restes de l’esquelet d’una nova espècie, desconeguda fins aleshores, el Pierolapithecus catalaunicus.
Aquest homínid, batejat amb el nom de Pau, va habitar Catalunya durant el Miocè, període en què es va produir l’origen de la família Hominidae, fa entre 13 i 9 milions d’anys. En Pau va revolucionar la comunitat científica i es va consolidar com el punt de partida per entendre l’origen de l’anatomia moderna d’aquesta família, a la qual pertanyem els humans i els nostres parents més propers, els antropomorfs.
S’han creat imatges virtuals de les restes trobades gràcies a les tecnologies LASER i els mateixos TAC dels hospitals. La Raquel ens va mostrar fent-los girar en l’espai condicionat com una sala de cinema 3D, els ossos més importants com les costelles, les falanges, el crani i el canyell i finalment ens va explicar perquè és tant important la troballa d’en Pau per a la paeloprimatologia.
També ens va deixar veure la sala on hi ha les col·leccions de fòssils climatitzada amb temperatura i humitat perfectament controlades, i que no tothom hi té accés.
I posteriorment vam anar a fer el taller d’estudis estadístics d’alguns cranis: Homo neanderthalensis, Homo habilis, Australopithecus afarensis, Homo hiedelbergensis, Homo ergaster, Australopithecus africanus, Hispanopithecus laietanus. Per a mostra d’Homo sapiens vam utilitzar en nostre propi cap. En tots els casos vam treballar els volums mitjans obtinguts entre tots els grups.
L’alumnat de 4t ja estava familiaritzat amb l’estadística, gràcies a la Isabel Llop, professora de matemàtiques i també paleontòloga, que ho ha treballat durant el primer trimestre, per tal que en aquest segon trimestre puguin treballar-ho de manera molt més pràctica.
Vam marxar més tard del previst, però ens vam fer una foto amb la reproducció de l’Homo neanderthalensis que hi ha a l’entrada de l’ICP. A veure si el podeu distinguir entre nosaltres!
I amb una maleta de cranis que l’Institut ens ha deixat durant dues setmanes per seguir investigant aquests dies al Broggi. Aquesta maleta conté rèpliques dels cranis: Hispanopithecus laietanus, Paranthorpus boisei , Australopithecus africanus, Homo habilis, Homo ergaster i Homo neanderthalensis.
Sapigueu que…
…l’ICP no té una exposició de fòssils. Si voleu veure fòssils podeu anar al Museu Blau on podreu disfrutar d’un passeig per tota l’evolució de la Terra molt interactiva i interessant.
…al primer pis hi ha la rèplica d’un triceratops que va ser “reclamat” pels sabadellencs perquè quan es va inaugurar el museu reformat, no hi era. Tot i que aquest NO és ni un fòssil (és una rèplica), ni és propi de Catalunya (és dels Estat Units) es va “retornar” als ciutadans i torna a estar exposat al primer pis del museu.
…Si voleu saber més coses d’en Pau podeu clicar aquí.
… El novembre de 2004, en Pau es va donar a conèixer al món a través de la revista científica Science. Fins avui, una desena d’articles de divulgació publicats a les revistes científiques internacionals més prestigioses han resseguit la recerca que ha generat aquest homínid. La notícia dels deu anys de la troballa d’en Pau, està publicada el mes de desembre del 2012 a la revista Investigación y Ciencia. Els autors, David M. Alba i Salvador Moyà-Solà, repassen aquesta dècada de recerca paleontològica en l’article Pierolapithecus y la evolución de los homínidos.