Articles recents

Anem a la Filmoteca
0

Anem a la Filmoteca

Avui hem anat a la Filmoteca de Catalunya amb l’alumnat de 2n de batxillerat a la projecció del film La Plaga. Un visionat que hem compartit amb altres centres que participen a Cinema en curs.

En acabar la projecció hem tingut el privilegi d’escoltar i conversar amb la directora del film, la Neus Ballús.

No podem estar-nos d’escriure quatre ratlles. D’aquells moments que cal compartir de seguida, perquè la vivència et mou a transmetre l’essència d’un munt de sensacions.

Ha estat un visionat emocionant, d’aquells que et remouen, com ha dit algun alumne «que et fan pensar». Quatre històries, quatre personatges, un indret… Plans espectaculars, de detall, d’una subtilesa extrema: les fulles, la mosca blanca, les mans… La manera de filmar els personatges, d’esquena càmera en mà, de front, rostres en primer pla… El paisatge, distàncies… Dos espais buits impactants, el so, els silencis, la música…Una interminable llista de detalls que fan del film un conjunt exquisit de tries cinematogràfiques. Ens ha encantat !!

Us avancem una pluja de paraules que hem fet en sortir de la filmoteca, amb aquella necessitat de parlar del film, de dir paraules que associem a la pel·lícula:

sensible, propera, real, vides paral-leles, rural, pas del temps, trajectes, desplaçaments, problemes, treball, sentiments, perseverança, humanitat, emocions, tendresa, fatiga, salut, soletat, incertesa, calor, esforç, plaga.

Un bon punt de partida per reprendre el diàleg a l’aula, amb la certesa que quan el cinema ressona ben endins educa sensibilitats !!!

Gràcies Cinema en curs per oferir-nos aquests moments !!

 

El Broggi participa al X International Seminar UNESCO Chair in Education and Technology for Social Change
0

El Broggi participa al X International Seminar UNESCO Chair in Education and Technology for Social Change

El passat 1 de desembre vam assistir convidats a presentar l’experiència del nostre institut dins del X International Seminar UNESCO Chair in Education and Technology for Social Change (edifici Media-TIC del 22@Barcelona).
Els ponents i el públic principalment eren investigadors sobre nous models educatius. Van assistir des de països i perspectives molt diferents (Estats Units, Anglaterra, Escòcia, Serbia, Australia…).
Volem compartir amb vosaltres algunes de les idees interessants apuntades durant les jornades. En alguns casos es va tractar des de posicions molt diferents.

La Cathy M. Davidson, una de les conselleres del president Obama va senyalar que no podem trobar una solució correcta al problema actual de la educació partint d’arquitectures físiques i intelectuals del segle XX.  Al món actual prenem decisions constants basades en el moment però  en canvi a l’educació pretenem que tot estigui estructurat de manera estricta. Hem de concentrar-nos en solucionar problemes, no en impartir matèries.

«Els meus alumnes no es concentren en crear «papers» sinó en crear iniciatives públiques de coneixement. Els alumnes han de pensar críticament (això és fàcil) i contribuir creativament a la classe (això és més difícil). No cerquem una resposta única escrita sinó un procés creatiu, col·lectiu, de debat per trobar la resposta correcta
 

La Helen Soulé (imatge superior), de l’organització 21st Century Skills ens va mostrar una presentació fantàstica a partir de la següent dada: el 38% dels alumnes que entren a la universitat als Estats Units no estan preparats per començar el curs de manera efectiva. Va crear un diagrama que explicava els canvi que s’està desenvolupant al nostre segle pel que fa a les habilitats del segle XXI. Aquestes van del domini de les matèries tradicionals a aquests tres blocs:

1. Habilitats del coneixement
  • Creativitat i innovació
  • Colaboració
  • Comunicació
  • Pensament crític i capacitat de solucionar problemes
2.  Habilitats Tecnològiques
  • Tic
3. Habilitats per viure i fer carrera
  • Flexibilitat
  • Iniciativa
  • Habilitats socials
  • Productivitat
  • Lideratge i responsabilitat
El procés educatiu ha de començar amb els alumnes i aquests s’han de mantenir actius. S’ha de valorar l’avaluació com un procés formatiu i no terminal.
 
En Graham Brown-Martin  (a dalt) va reflexionar amb nosaltres durant la pausa del cafè des de la seva experiència: Learning Re-imagined. Una iniciativa d’aprenentatge digital molt innovadora duta a terme per ell mateix des d’una formació sense passar per l’universitat.
En Mark Priestly, des de la perspectiva escocesa, ens va parlar dels problemes derivats de modificacions curriculars ambicioses però artificials i poc coherents amb el sistema escolar. Va il·lustrar el cas amb aquesta divertida imatge en la que un professor intenta ficar un ordinador en un ànec:
 
 «No encaixa», diu el professor. «No tenim alternativa», diu el director.
Stuffing the bird. De Jerry King (Jerryking.com)
Xerrada sobre metereologia
0

Xerrada sobre metereologia

Un any més, i dins de la Setmana de la Ciència, el professor jubilat Antoni Valls, ens va fer una pinzellada del món de la metereologia. Que un professor de física expliqui metereologia, no és un gran mèrit: va amb el càrrec. Però si aquest professor ja està jubilat i ho fa pel gust d’encendre l’interès pels fenòmens atmosfèrics que ens envolten això sí que té mèrit. I molt. Els alumnes i les alumnes de 1r d’ESO, van poder veure el radar d’infrarojos, els baromètrics en alçada, els mapes isobàrics, els de símbols… Un degotall d’imatges comentades que van fer les delícies d’aquells que, quan es lleven al matí, miren el cel, i contemplen el paisatge que l’atmosfera ens regala cada día.

 

Un juego de castellano
0

Un juego de castellano

La semana del 10 de noviembre, los alumnos de 3º de ESO hicimos algo distinto. El profesor nos trajo un juego que consistía en crear nuestra propia historia mediante unos dados que tenían un dibujo en cada cara, teniendo en cuenta que la interpretación de estos, al incluirlos en la historia, era libre. Para desarollarla, se nos dieron veinte minutos y nos dividimos en grupos de cuatro personas.

Una grabación realizada por los alumnos:

 

 

 

Micaela C. y Carles P. 
Trobada amb l'artista portuguesa Priscila Fernandes a la Fundació Miró
0

Trobada amb l’artista portuguesa Priscila Fernandes a la Fundació Miró

El passat 27 de novembre els alumnes de 1r de Batxillerat vam anar a visitar la Fundació Joan Miró dins del cicle de treball MMS. Projecte de col.laboració entre el nostre institut i la Fundació.

En arribar vam veure l’exposició de l’artista portuguesa Priscila Fernandez, a l’Espai 13, concretament dins del projecte “Lesson 0”, que té la finalitat de reflexionar sobre l’estat de l’educació artísitica. Vam poder compartir una estona amb l’artista i també amb la comissària de l’exposició, Ane Aguirre. Durant aquesta activitat vam seure en les cadires que formaven la pròpia exposició. Vam fer-los algunes preguntes en angles que havíem preparat prèviament a classe. La conversa va ser molt profitosa i es va dur a terme a mitges en anglès i castellà. Abans de marxar, ens van demanar que, a partir de tots els objectes que hi havia a la sala, féssim una instal·lació*. Va ser molt divertit fer-ho entre tots!.

Després d’un breu descans vam entrar a veure una exposició una mica diferent. Titulada “Barcelona, zona neutral”. Aquesta tractava sobre el període de la Primera Guerra mundial. Per Barcelona, a diferència dels països en guerra, aquesta va ser una etapa de negocis, grans oportunitats, espai per a la creativitat i prosperitat aprofitant el coneixement de molts artistes d’avantguarda que van viure algun temps exiliats per aquests indrets. Cada grup de treball va estudiar una sala en particular.

Tota aquesta experiència va ser fantàstica.

Laia M. i Míriam R. (1r de batxillerat).

*Instal·lació: Ès un gènere d’art contemporani on s’utilitza un espai d’exposició per crear un ambient o una experiència en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l’espectador.

Visita a la Sala Beckett
0

Visita a la Sala Beckett

El passat diumenge 23 de novembre a la tarda alguns alumnes de segon d’ESO i llurs famílies van assistir, acompanyats de professors del centre, a la representació de l’obra de teatre Arbres, de Marc Artigau i Queralt, a la Sala Beckett. La sortida s’enmarca dins del projecte artístic, en el qual podem gaudir de la col·laboració de la Sala Beckett per treballar continguts de teatre juvenil i contemporani.
Els alumnes, que prèviament ja van assistir a un assaig de l’obra i van mostrar-se interessats en anar a l’estrena teatral, van poder gaudir d’una obra diferent, suggerent, provocadora i plena de misteris. L’endemà, encara debatien a classe les diverses interpretacions que van fer de l’obra…
1a Trobada Magnet famílies al MACBA
0

1a Trobada Magnet famílies al MACBA

El dissabte 22 de novembre va tenir lloc al MACBA la 1a trobada Magnet de famílies, alumnes i professorat de 1r i 3r d’ESO del nostre centre.

La finalitat de la trobada: donar a conèixer a les famílies la institució amb la qual treballem i gaudir plegats d’una jornada distesa d’aproximació al món de l’art contemporani.

 

Donada la gran participació, la visita es va desenvolupar en dos torns, un de matí i un de tarda, i en ambdós casos el servei educatiu del Macba ens va ensenyar els espais que conformen la institució: l’edifici principal conegut com a espai Meier, l’espai del convent dels Àngels, inaugurat recentment com a espai expositiu amb l’exposició de Sigalit Landau i l’espai del claustre on actualment hi ha l’exposició Nonument. També vam fer un passeig pels voltants del museu per veure el mural d’en Haring o l’escultura d’Oteiza de la façana principal.

 

Durant la visita ens vam aturar a comentar alguna obra per tal de conèixer significats i intencions de l’artista. Entre les peces que més ens van sorprendre destaquem: l’obra de la colecció Macba d’en Carlos Pazos, una instal·lació amb la presència d’un gran ós, les estructures d’ Oscar Hansen (obra molt relacionada amb el projecte de 3r d’ESO) i una obra de Sigalit Landau instal·lada al terra, amb projecció de la sorra i el mar.

 

 

Un tastet d’art contemporani, i una bona manera de crear sentit de col·lectivitat entre tots els participants!

Un especial agraïment al MACBA per obrir-nos les portes i brindar-nos la oportunitat de gaudir plegats d’un gran dia.

Us passem algunes imatges de la jornada:

Conferència sobre biotecnologia
0

Conferència sobre biotecnologia

No és fàcil explicar amb senzillesa conceptes dífícils com genoma, mutació o transgènesi. Quan un posa la passió i el cor en allò que fa, el missatge arriba. El passat dimarts 18 de novembre la Doctora i Professora de Genètica de la Universitat de Barcelona, ens va regalar la xerrada de Biotecnologia dins de la setmana de la ciència. La Gemma Marfany, té una àmplia trajectòria científica i acadèmica en aquesta disciplina, dirigeix un grup de recerca en genètica molecular humana, membre de l’Institut de Biomedicina (IBUB), consultora de l’Observatori de Bioètica i Dret (UB) i assessora externa de la Comissió Nacional per a l’ús forense de l’ADN.

Per tant, la xerrada va combinar informació sobre l’ADN, els mecanismes de l’herència i també com podem utilitzar aquests coneixements en benefici de la humanitat. Amb l’importantíssim toc de convidar a la reflexió sobre fins a quin punt són étics certs experiments, o questionar-nos sobre el real assoliment d’objectius de les manipulacions de transgènics, així com les diferents legislació sobre la seva comercialització dels vegetals manipulats. I la importància de les cèl·lules mare. De la xerrada destaquem també la visió dels peixos manipulats per tenir tots els colors imaginables. I com la biomedecina (usant cèl·lules mare), aconsegueix que un nen pugui generar el seu propi sistema immunitari, quan mai abans n’havia tingut.
Per acabar una recomenació: no us perdeu el seu llibre: El efecto C.S.I. La genética forense del s.XXI.
Exposició de minerals
0

Exposició de minerals

L’edició de la Setmana de la Ciència 2014 ens convida amb dos temes centrals que són  l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’any de la biotecnologia a Espanya.

 

I el primer trimestre del Projecte Científic de 3r d’ESO parla de les estructures, i també de les estructures cristal·lografiques. Per això al vestíbul de l’institut veureu aquests dies els cristalls resultat del taller que van fer el passat 29 d’octubre en el Taller de Cristal·lografia que vam tenir la immensa fortuna que ens va dirigir el Catedràtic Emèrit Miguel Àngel Cuevas.

 

Aquest any es commemora el Premi Nobel de Física l’any 1914 de Max von Laue per la seva aplicació dels raigs X per obtenir xarxes de difracció en estructures cristal·logràfiques. El descobriment dels raigs X l’any 1895 va representar un impacte important perquè travessen cossos opacs a la llum i velen plaques fotogràfiques.

 

Max Von Laue

L’any 1912 el científic aleman Max Von Laue va tenir la genial idea de fer passar raigs X a través d’un cristall de sulfat de coure, atenent el que els cristal·lògrafs defensaven des de feia més de 100 anys: que els cristalls eren medis periòdics. L’experiment el van dur a terme dos col·laboradors de Von Laue: W. Friedrich i P. Knipping i va resultar positiu. I va servir per demostrar que els raigs X són una ona electromagnètica, i també que el medi cristal·lí és repetitiu. Les conseqüències d’aquest experiment encara avui dia produeix enormes aportacions a la ciència.

La difracció de raigs X sobre mostres d’un o molts cristalls permeten determinar estructures o fases cristal·lines essent o una eina analítica importantíssima en el camp dels materials sòlids.

Si voleu saber més sobre els cristalls que hi ha a la mel o als bombons, no us perdeu la Xerrada de Cristal·lografia als alumnes de 2n i 3r d’ESO a càrrec del Catedràtic emèrit Miguel Angel Cuevas el proper dijous 27 de novembre de 10 a 11. 

Què es fa en un teatre d’òpera. Maria Stuarda
0

Què es fa en un teatre d’òpera. Maria Stuarda

El dilluns un reduït grup d’alumnes de batxillerat, interessats en el tema, van començar un seguit de visites al gran Teatre del Liceu amb l’objectiu de conèixer de ben a prop el seu funcionament i observar detalladament el sistema de producció d’una òpera.

De la mà del Sr. Josep Maria, els alumnes van poder visitar molts espais increïbles del gran teatre com son la part inferior de l’escenari, els laterals superiors de la caixa escènica i el sostre de la platea on hi ha les obres de Perejaume, tot això entre molts altres llocs.

Aquestes visites s’allargaran durant quatre tardes més. En l’última es gaudirà de l’assaig general de l’òpera Maria Stuarda, de la qual s’haurà anat assistint als diferents assajos tant d’orquestra com d’escena. A més d’haver observatcom treballen els professionals de caracterització amb les perruques corresponents, el departament de sastreria amb el vestuari i complements, o la regidoria, direcció artística, servei educatiu… i així formar-se una bona idea de tot l’engranatge de producció.

Tot un recorregut per l'òpera que segur aflorarà emocions.

Cultura audiovisual
0

Cultura audiovisual

Aquesta matèria representa un dels coneixements bàsics del Batxillerat d’Arts.

El coneixement tècnic de la fotografia, la animació i el vídeo obren camins professionals amb una sortida laboral molt amplia.

Continguts

Els continguts de la matèria s’engloben 3 grans grups:

MÒDUL 1. Lectura d’imatges

  • Naturalesa de la representació icònica i introducció a la comunicació audiovisual.
  • Lleis de la percepció.
  • Anàlisi de dues imatges a nivell perceptual.
  • Relacions sintàctiques en la composició d’una imatge.
  • Realització d’un «collage» aplicant-hi les relacions compositives.
  • Elements formals de la imatge. Conceptes i repercussions psicològiques. Aspectes tecnològics de la imatge.
  • Realització d’un rodet fotogràfic a color (amb càmera automàtica) on es destaquin els elements formals.
  • Anàlisi complert d’una imatge.
  • Manipulació amb mitjans reprogràfics o infogràfics d’una imatge per tal de variar el seu contingut

MÒDUL 2. La fotografia

  • Aspectes generals sobre la llum. Evolució de les emulsions fotosensibles.
  • La càmera estenopeica. Trets fonamentals i sistemes per a la seva construcció.
  • Construcció d’una càmera estenopeica. Treball en equip.
  • Tècniques de laboratori.
  • Realització d’una sèrie d’imatges obtingudes amb càmera estenopeica.
  • Realització d’una sèrie de fotogrames.
  • Principals autors i corrents en la història de la fotografia.
  • La fotografia digital. Característiques de les càmeres i de les imatges obtingudes.
  • Introducció a les funcions bàsiques del programari infogràfic. Manipulació informàtica de les imatges estenopeiques i dels fotogrames.
  • La càmera reflex. Sistemes pel càlcul de l’exposició. L’obertura de diafragma i la profunditat de camp. La velocitat d’obturació i la captació del moviment.
  • Realització d’un rodet en blanc i negre. Obtenció d’uns resultats segons un criteris tècnics donats.
  • Tècniques de il·luminació.
  • Realització d’un rodet en blanc i negre. Preparació i il·luminació d’escenes. Captació d’imatges amb temàtica lliure. Recerca de l’instant de la imatge fotogràfica. Revelat en laboratori comercial i ampliacions en el laboratori del centre.

MÒDUL 3. Els missatges audiovisuals

  • Elements fonamentals del llenguatge audiovisual. Tipus de pla, moviments de càmera, el.lipsis i raccords.
  • Anàlisi d’una seqüència cinematogràfica.
  • El guió. Parts fonamentals. Sistemes de guionització segons el mitjà.
  • Realització d’un guió literari i del seu story-board.
  • Principals autors i corrents de la història del cinema.
  • Característiques tècniques dels diferents mitjans audiovisuals.
  • Anàlisi de missatges audiovisuals en mitjans diferents (cinematogràfic, televisiu, infogràfic).
  • Introducció al programari informàtic per a l’edició d’un vídeo.
  • Projecte i realització d’un curt videogràfic. Treball en equip.

Per saber més d’aquesta matèria podeu consultar  les entrades relacionades amb la matèria.

Trobades sobre art i creativitat al MACBA i la Fundació Tàpies
0

Trobades sobre art i creativitat al MACBA i la Fundació Tàpies

Aquest cap de setmana l’institut Moisès Broggi s’ha presentat en dues trobades artístiques, en elles, els tres professors d’Educació Visual i Plàstica han presentat i analitzat algunes experiències artístiques, a més de reflexionar sobre els projectes artístics en relació a l’art contemporani.

 El divendres, dins les jornades de Creative Connections realitzades a la Fundació Tàpies, es van detallar alguns exercicis realitzats pels alumnes del Broggi, on s’estudia una clara referència a l’art contemporani.
El dissabte, a la XXII trobada de plàstica organitzada per I’ICE de la UB, l’auditori del Macba es va omplir de professionals de l’àmbit per escoltar tres experiències portades a terme al centre, dues d’elles realitzades per alumnes de 1r d’ESO com son: El retrat col·lectiu del doctor Broggi (instal·lat al hall de l’institut), i una peça videogràfica sobre els espais del MACBA i amb el suport de cineastes d’bao a qu (dins el programa cinema en curs) i on es posa el valor del cinema a l’aula per treballar competencialment el currículum.

La tercera proposta plantejada a els alumnes del batxillerat artístic consisteix en el projecte «les premises» basada en la creació d’una obra per encàrrec.
Formació Magnet pel professorat
0

Formació Magnet pel professorat

Aquest és el segon any que el Broggi és un centre Magnet en aliança amb el MACBA.

El programa ideat per la Fundació Jaume Bofill en col·laboració amb el departament d’ensenyament possibilita que el professorat del centre rebi una formació ideada conjuntament amb la institució, el centre educatiu i un formador. Aquest curs 2014-2015 ja hem fet dos sessions:

  • La primera d’elles al MACBA, amb el tema: Una aproximació als llenguatges contemporanis I. Primer contacte d’aquest curs amb el museu, presentació del professorat nou que s’incorpora al programa i primer tema: L’hemisferi dret. A proposta del servei educatiu del museu ens aproximem al concepte hemisferi dret/hemisferi esquerra. L’Ariadna i la Yolanda ens proposen fer una activitat dissenyada pel departament educatiu del museu que posa en joc el nostre enginy. Acabada l’activitat reflexionem sobre el viscut i posem fil a l’agulla per continuar treballant sobre com trobar les connexions i els vincles de les nostres matèries amb l’art contemporani.
  • La segona sessió la fem al Broggi. Tema: Els espais de l’institut i la dinàmica de grups. En aquesta ocasió ens proposem debatre sobre l’espai educatiu. Perquè el professorat hi «pinta molt» en un procés de canvi, dibuixem els espais de quan nosaltres estudiavem i sobre ells anotem les emocions que se’ns fan presents. Un punt de partida que ens serveix per introduir el tema. Perquè canvien models educatius però continuem amb els mateixos espais que quan nosaltres estudiavem? Ocupem o habitem espais? Què hi diuen els experts? El paper del currículum ocult, per una educació «expandida», organitzacions multidireccionals de l’aula… I al Broggi què podem fer? Ajudats per  planells de l’institut detectem punts forts i febles i dissenyem plegats un full de ruta que implicarà tota la comunitat educativa.
No us perdeu les images, un plaer veure que el dibuix no és només cosa de nens  !!!
Els volums de la natura
0

Els volums de la natura

Primer treball dels alumnes de la matèria d’Art i Volum de 1r de batxillerat artístic del curs 2014-2015.

Un anàlisi sobre elements naturals i posterior simplificació amb proposta de volum.

Procés:

  • tria de l’element natural, diferents propostes.
  • dibuix del referent des de diferents punts de vista
  • possibilitats de simplificació, cal tenir presents les tres dimensions
  • creació d’un volum (amb plastilina blanca)
  • presentació pública a l’aula del volum acabat amb suport  del procés en dos dimensions.

Us mostrem alguns dels treballs:

 

Beth.P

 

Laia G.

 

Miriam R.

 

Laia M.

 

Alba P.

 

Laia S.

 

Berta N.

 

Natalia G.

 

Xavi C.

 

Emma E.

 

Mar P.

Algunes imatges de les presentacions orals:

 

Projecte Estrumetacles. En procés...
0

Projecte Estrumetacles. En procés…

El projecte estrumetacles comença a agafar forma.

Us  mostrem algunes imatges del procés de les darreres setmanes. Després d’estudiar geometria vam dibuixar a les llibretes del projecte una mandala geomètrica a color.

Algunes d’elles van ser ampliades a gran tamany. Vam provar amb diferents colors i després un grup les va calcar.  Un cop estaven calcades les pintava un altre grup.

Hem pres referències com aquestes per a fer les estructures a l’aula de tecnologia. També vam estudiar l’artista Gego i altres influències de l’art contemporani (artistes que treballen fent servir estructures).

Una part de la classe ha estudiat estructures artístiques geomètriques i una altra d’orgàniques.

Esperem que alguna d’aquesta estructures es pugui construir per exposar a l’institut.

Clèlia S. (3r d’ESO).