Articles recents

El director de cinema José Luis Guerin al Broggi
0

El director de cinema José Luis Guerin al Broggi

El 28 de febrer, estudiants de Cinema en curs de 1r i 2n de Batxillerat d’Arts de l’Institut Moisès Broggi (Barcelona) es troben amb José Luis Guerin per comentar la pel·lículEn construcción després de la projecció CinEd.

Els estudiants van preparar prèviament precisos i rics comentaris i preguntes sobre el valor dels enquadraments, la construcció al muntatge, el retrat del barri, els personatges i el diàlegs, la llum i les hores del dia. Els podeu llegir al bloc!

José Luis Guerin els respon minuciós i generós, i amplia amb precioses reflexions sobre com un carrer del Raval pot contenir el món; la debilitat per les finestres i el gest essencial d’escollir l’enquadrament; el procés de creació documental; el valor d’alternar rodatge i muntatge; el cinema com un art de síntesi; la intuïció, les decisions i renúncies o les trobades, entre moltes d’altres coses.

Grans, reveladores, emocionants i intenses lliçons de cinema i riquíssim intercanvi!     

Gran jornada "Compartir el cinema"
0

Gran jornada «Compartir el cinema»

El passat divendres 17 de març vam ser al CCCB a la jornada Compartir el cinema organitzada pel projecte Cinema en curs de l’Associació A Bao A Qu.

Un dia molt especial, moltes emocions i grans aprenentatges. Al matí vam gaudir de les relacions del cinema entre grans cineastes: Alain Bergala i els seus Passatges secrets, Mar coll i Valentina Viso, Fernando Franco i Miguel Ángel Rebollo, Jonás Trueba i Francesco Carril. Converses que ens van fer entendre com es construeixen les relacions entre les persones per fer una pel·lícula: l’escolta, l’amistat… Com l’aprenentatge del cinema s’exporta a la vida.

A la tarda, meravellats per la conferència d’Eulàlia Bosch En Curs. Clara i propera, ens va parlar de l’emoció, el desig, de la capacitat poètica, de l’anar i venir «del plural al singular», del centre educatiu «en curs» per una vida «en curs»… Realment inspiradora!

Tot seguit la projecció del nostre documental Rere el Macba. Retrat d’un museu. Quina sensació tornar-lo a veure en pantalla gran!

Després, la projecció de Silenci, una ficció de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.

Posteriorment el torn de conversar i Compartir el cinema amb l’alumnat de 2n de Batxillerat d’Arts del nostre centre, l’alumnat de l’institut Narcís Monturiol, cineastes i professorat de l’equip cinema en curs.

Molt bonic veure, que la comunitat Broggi hi era present, professorat, amics i amigues i una bona representació de l’AFA.

Va ser un dia emocionant, per la vivencia, els aprenentatges, i per sentir parlar daban tanta gent a les nostres alumnes, un regal!

Volem compartir amb vosaltres les seves paraules. Grans paraules. Són reflexions que vam escriure dies abans de la jornada quan ens vam trobar amb elles i la Meritxell Colell (la nostra cineasta), per preparar la intervenció en la jornada. Us les passem a continuació.

Evidències d’aprenentatge, d’obligada lectura!!

INTRODUCCIÓ

«Parlem en nom del grup de 33 alumnes que l’any passat vam realitzar el documental del Macba.

– Us volem explicar el procés de viure un any veient i fent cinema. El film que acabem de veure, retrata la nostra evolució. Es fruit del recorregut que hem fet durant tot un any: la pel·lícula mostra qui érem en aquell moment (el moment que estàvem vivint). No hagués estat el mateix film abans. O ara. Laia V.

– No només va ser fer una pel·lícula, ha estat un aprenentatge per a la vida: haver sortit, haver parlat amb tanta gent, amb els cineastes, amb els altres alumnes d’escoles i instituts, conèixer les seves vivències, altres han fet films de ficció, altres han filmat exteriors…. Júlia P.

– El projecte no només ens ha permès viure el procés de creació sinó compartir-lo amb els altres. El moment de compartir és quan te n’adones de tots els aprenentatges. El retorn dels altres, la visió que ells tenen de la teva vivència, dóna sentit. Compartir processos amb altres cineastes. Aprendre dels altres. Maria M.

Al preguntar-nos què era molt important per nosaltres del projecte hem llistat una sèrie de punts, que us volem anar detallant:

LA CREACIÓ COL·LECTIVA I EL TREBALL EN EQUIP

Amb el consens hem après a renunciar, a argumentar, a ser reflexius. Aprens a escoltar als altres i a fer-te escoltar. Hem madurat. El treball en grup va fer créixer les idees.

En una societat que diu que siguis tu feliç, sense tenir en compte als altres, el projecte et fa estimar el teu treball i el dels altres. No competir: fer quelcom entre tots.

Haver d’expressar les teves opinions fa obrir-te als altres. Escoltar, fa que parlis i dialoguis. El fet de no tenir tots la mateixa opinió és enriquidor. Fa distanciar-te del teu punt de vista. Hem après a col·lectivitzar les idees.

Les dinàmiques entre grup gran i petit grup (han permès que tothom trobés el seu lloc, han generat un respecte per les decisions preses pels altres.

Aquest anar i venir entre grup gran i petit grup, ens ha fet conèixer millor als companys de classe. També perquè tots hem pogut dir la nostra, és una creació col·lectiva que tots l’hem sentit nostra. Palmira S.

LA MIRADA

Hem après a apreciar les coses. Fer atenció a l’entorn i valorar el cinema i les arts en general. Hem après a deixar respirar el temps, a aturar-lo, a viure’l. Rodant tens una atenció absoluta, màxima concentració. El procés de documentació va ser molt intens, ens va ABSORBIR. Vam VIURE l’espai, el vam CONÈIXER. El vam veure diferent. RODAR es CAPTURAR, PRENDRE DECISIONS, OBSERVAR. MUNTAR és crear RELACIONS. Laia V.

L’APRENENTATGE EXPERIENCIAL

Viure el cinema, donar les eines des de l’experiència, fa que l’aprenentatge sigui perdurable. Les vivències fortes durant tot el procés ens van generar grans emocions i aprenentatges (les hores al museu, els rodatges a la matinada, estar a prop de les obres i de la gent, converses, la Filmoteca, els altres grups, Cineteca a Madrid…) Fer el documental ens ha permès conèixer i conversar amb les persones. Conèixer la seva passió pel seu ofici. Ens ha apropat a espais i realitats que no coneixíem. Vam aprendre a OBSERVAR els ritmes, els detalls, per a poder filmar.

El visionat ha estat una eina d’adquisició de coneixements.

Aprendre a saber analitzar l’obra de l’altre permet poder analitzar la teva pròpia obra i tenir les eines per crear. Hem fet VISIONATS des de la REFLEXIÓ.

Al llarg de tot el procés hem après a ANALITZAR, EXPRESSAR el pensament de forma clara, VALORAR i ESTIMAR EL CINEMA, RESPECTAR i ENTENDRE que hi ha moltes maneres de veure les coses. Laia V. i Júlia P.

EL VINCLE AMB EL CINEMA

Hem vist fragments a classe, films sencers a Filmin, Festivals (L’Alternativa, D’A) i hem mantingut diàlegs amb cineastes: Philibert i Guerin.

El projecte ens ha descobert un cinema que desconeixíem, un cinema reflexiu, que et deixa espai per a omplir-lo, un cinema que fa pensar i et fa un espectador actiu. 

Quan veus aquest cinema sents que qui el fa, sent passió pel que fa, sents que cada pla està molt pensat i això fa que et posis a la seva pell. Són pel·lícules singulars, que resten a la memòria. Ara seguim veient el cinema que ens incita a pensar. Veus els films sabent què busques. Cavalier, Depardon, La forja…  Akerman, em va marcar. He seguit veient films seus, tenen un ritme molt especial. Palmira S.

L’AUTONOMIA I LA IMPLICACIÓ DE TOTS

Hem après a implicar-nos en el que fem (en la fotografia, en el cinema i en la vida). Posar-hi tot d’un mateix. Ha estat important generar un ambient d’entusiasme, motivació, de passió, d’afecte. Tot s’ha mogut en un núvol de respecte i de diàleg.

La Fanny i la Meritxell mai ens deien què fer. Donaven l’opinió però mai decidien res. Les decisions eren nostres. La relació era entre iguals, ens tractaven com adults. Han estat unes GUIES.

Es com si haguéssim fet un salt a la universitat. La llibertat, l’autonomia, les decisions les hem près nosaltres. Sentir que hi ha professionalitat, que ens hi hem d’implicar.

La diferència és l’EXPERIÈNCIA però no se’ns marquen unes jerarquies. No donaven DIRECTRIUS. Enlloc de donar NORMES, donaven EINES. Maria M.

APRENENTATGES PER A LA VIDA

Els aprenentatges adquirits repercuteixen en tots els àmbits de la vida. Són aprenentatges acadèmics i personals (dins i fora de l’aula). Estàs aprenent i estàs formant-te constantment. Aprens moltes coses a l’hora, concentrat. Hem après molts conceptes que no havíem sentit mai en un temps récord. Hem agafat experiència. A classe tens una visió única (la del professor). Aquí hem sortit i parlat amb altra gent (retratats, altres alumnes, cineastes…) i hem compartit vivències. Tens molts punts de vista. Aprens de la resta.

 Ens hem sentit tractades dins un món adult, on s’ha confiat en nosaltres, hem adquirit i après des de la llibertat.

 El més interessant és que Cinema en curs no s’ha acabat. Segueix viu. Seguim fent cinema. Seguim veient cinema. Ara que hem fet un primer tast, que ho hem viscut, no podem renunciar a la mirada, al que hem descobert.»

Gràcies!!

 

 

 

 

 

 

 

 

Shrove Tuesday
0

Shrove Tuesday

This week we have worked on Shrove Tuesday or Pancake Day because it’s a very important day in England.

We have learnt how to make pancakes, some cooking vocabulary, how this day started to be famous in England and how Shrove Tuesday is celebrated around the world…

Today 2nd of March we have decorated and eaten our pancakes in the English lesson time. It was awesome!!!

Joel Davies Canet
1r A ESO

 

A magazine project
0

A magazine project

The last day of school before Christmas holidays, we did a project in English class. Each person had to do something related to Christmas, something that inspired us. Some people made a poem, others a draw, a story or even a song. It was fun and motivating because you could do whatever you wanted. I would like to do more activities like this one.

Jana Borja (1rBB)

 

Intercanvi amb alumnes francesos de Le Mans (Sarthe)
0

Intercanvi amb alumnes francesos de Le Mans (Sarthe)

Aquest curs, estem realitzant un intercanvi amb alumnes francesos de 1r de batxillerat que estan cursant el Batxibac a França, i alumnes nostres de 4t d’ESO de l’optativa de francès, i de 1r i 2n de Batxibac.

Aquesta setmana passada, del 26 de febrer al 4 de març, els francesos estaven ací a Barcelona, acollits a casa dels nostres alumnes. El programa de les activitats era prou carregat : vàrem pujar al Cim de Sant Jeroni a Montserrat, vàrem visitar la Colònia Güell descobrint el geni de Gaudí i com es va fer la revolució industrial a Catalunya, vàrem buscar les traces de la Guerra civil a Barcelona, des del búnkers del Turó de la Rovira fins la Plaça de Sant Felip Neri, i estudiàrem l’Eixample del Pla Cerdà i les joies del Modernisme català (La Pedrera, l’Hospital de Sant Pau…).

Del 2 al 8 d’abril ens tocarà a nosaltres d’anar a la ciutat de Le Mans, des d’on preveiem de visitar ciutats tan emblemàtiques com Caen (desembarcament de Normandia), Nantes (capital històrica de Bretanya) i castells del riu Loira.

Ja ho explicarem !

Gran jornada de Portes Obertes ESO 2016
0

Gran jornada de Portes Obertes ESO 2016

Dissabte 4 de març hem cel·lebrat una gran jornada de Portes Obertes. Hem presentat i compartit el nostre projecte Broggi amb les famílies. La jornada s’ha desenvolupat en dos torns. A les 10h primera tongada, presentació a la Sala d’actes per explicar qui som i què fem, i també perquè ho fem, el sentit del nostre projecte. En aquesta primera part han intervingut:

  • Anna Díaz Coordinadora de la ESO, l’Anna ens ha fet una explicació general del centre

Posteriorment l’AFA ha explicat el seu projecte i els seu vincle amb l’institut, ha intervingut la presidenta de l’AFA: Judith Pertínez

 

Seguidament una representació de l’equip de professorat de projectes ha explicat els projectes Artístics d’innovació, han intervingut:

  • Aleix Clos, professor de català, coordinador pedagògic del centre i coordinador del projecte de 1r d’ESO.
  • David Arnaiz, professor de castellà, coordinador del projecte de 2n d’ESO i responsable del grup de teatre.
  • Estel·la Clopés, professora de català, membre de l’equip de projecte de 2n d’ESO i del grup de Cinema
  • Juan Manuel Granda, professor de música, membre de l’equip de projecte de 2n d’ESO i del grup de Música.
  • Angel Vidal, professor de tecnologia i coordinador de l’equip de projecte de 3r d’ESO
  • Lucía Garcia, professora d’ Economía i membre de l’equip de projecte de 4t
  • Fanny Figueras, professora de Visual i Plàstica, membre de l’equip de projecte de 2n,4t i coordinadora general dels projectes del Broggi

 

 

 

Un moment molt important on es posa de manifest el valor del treball en equip del professorat i on es transmet la il·lusió del projecte compartit que tenim entre mans.

La segona part de la jornada ha transcorregut per les instal·lacions de l’institut, un nombrós grup d’alumnes voluntaris han estat explicant a diferents espais el que fan i com ho viuen. Fantàstics els alumnes, han mostrat un cop més que el Broggi és cosa de tots!! Una gran felicitació per ells!!

 

 

Durant la jornada també hem disposat de servei de «cangur». Els nostres alumnes més grans han jugat amb tots els nens i nenes que han vingut, un servei per totes aquelles famílies que venien amb canalla menuda. S’ho han passat d’allò més bé!

 

I per qui volia Broggi-dibuixar, tres plafons per completar un encreuat, crear un «emoticono» o deixar-nos un missatge!!

Què t’esperes al Broggi?

 

Agrair també la col·laboració de la Mireia Trull, el Marcel Vila, la Carmen Valero, la Irene i el Josep, per fer possible l’impossible: el «Xeflis», la part tècnica, la informació burocràtica…!! Moltes gràcies!

Gran comunitat Broggi, gràcies a tots i a totes!!

 

 

1r d'ESO surt a veure El malalt imaginari, de Molière!
0

1r d’ESO surt a veure El malalt imaginari, de Molière!

«Si voleu saber com són en realitat les persones que us envolten, feu veure que us moriu. Tindreu moltes sorpreses. I si us sembla que un malalt no n’està tant com un vol fer creure, demaneu-li que renunciï a les coses que li agraden molt. Potser es recuperarà de cop.»

Davant d’aquestes premises, el dijous 23 de febrer vam anar a veure el gran clàssic de Molière al Jove Teatre Regina, de Gràcia, amb tots els alumnes de 1r d’ESO de l’institut! Tota una gran experiència davant de l’adaptació jove i dinàmica d’aquesta gran obra!
Aquí us deixem algunes fotos de la sortida.
Performance i creativitat col.lectiva
0

Performance i creativitat col.lectiva

Ahir vam fer una classe mixta molt especial al batxillerat artístic de 2n. Aquesta va implicar totes les matèries de modalitat i va consistir en una visita performativa de l’artista nordamericana Katrien Oosterlinck i el nostre col.laborador  Jordi Ferreiro (MACBA).

La sessió es va dividir en una sèrie que unia:
  • Aproximacions a la percepció del propi cos (massatges col.lectius).
  • Mapes sobre les sensacions que havia provocat el massatge.
  • Performance condicionals: s’establien una sèrie de pautes que creaven implicacions entre els alumnes.
  • Creació de dibuixos a partir d’experiències no visuals.
  • Etc…

Els alumnes van respondre de manera molt creativa i esperem repetir l’experiència aviat.
 
Des de les diferents matèries del nostre batxillerat intentem que els alumnes aconsegueixen la màxima preparació tècnica i teòrica. Treballem des de vessants molt diferents: de manera individual, en parelles, en grups grans…
Tot i així, sabem que per tal de que estiguin preparats pel futur professional que els espera, cal que aprofitin tècniques que els obrin a camins creatius que facin servir tot el seu potencial.
Donem les gràcies a aquests artistes per donar-nos la oportunitat de mostrar d’a prop les seves propostes experimentals.
Orientació per als alumnes de 4t d'ESO
0

Orientació per als alumnes de 4t d’ESO

El passat dijous es va realitzar una xerrada orientativa, organitzada pel professorat del Departament de Sanitària, adreçada als alumnes de 4t d’ESO amb la finalitat de donar-los a conèixer els estudis de formació professional, especialment els graus mitjans que s’imparteixen a l’Institut (Cures Auxiliars d’Infermeria i Emergències Sanitàries) en un moment decisiu per a triar els estudis que faran després de finalitzar secundària.

 

A mès dels temes curriculars, com ara l’estructura de cada cicle, les matèries que s’imparteixen, les pràctiques als tallers d’infermeria o a les empreses, també es van exposar les competències professionals pròpies de cada un i el tipus d’activitats per les quals estaran capacitats. Se’ls va explicar quin és l’àmbit de treball, la cura de la salut de les persones, i les possibilitats que tenen de continuar estudiant un grau superior i, un cop acabat i si ho desitgen, continuar estudis universitaris.

La darrera part de la xerrada, a càrrec d’exalumnes que ja estan treballant i d’alumnes en pràctiques, pretenia transmetre la importància de fer uns estudis que agradin per arribar a ser uns bons professionals i la necessitat de formació continuada al llarg de la vida professional. Els alumnes de quart van poder consultar els seus dubtes als de cicles.

Més endavant, els alumnes d’ESO que estiguin interessats, podran assistir a una classe de cicles per viure l’experiència directament. 

Xerrada d'en Xavier Tomàs als alumnes d'IDMN
0

Xerrada d’en Xavier Tomàs als alumnes d’IDMN

Els alumnes de 1r curs d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear han assistit a la xerrada Artefactes i cossos estranys en Radiologia que en Xavier Tomàs (TER a l’Hospital de Sant Pau), ens ha realitzat.

Aquesta és una xerrada que complementa els continguts de M10-UF3 i també de M04. Sempre és un plaer escoltar-ho perquè ens aporta un munt d’imatges curioses i sobre tot i el més important, la seva experiència professional.

Desitgem que la seva col·laboració continuï any rere any per tal que els futurs tècnics esdevinguin més competents.

Cartells de cinema d'autor
0

Cartells de cinema d’autor

Des de les matèries de Dibuix Artístic i Cultura Audiovisual de 1r de Batxillerat d’Arts i en el marc del projecte Cinema en curs i Moving Cinema us presentem una les creacions d’aquest curs: uns fantàstics cartells de cinema d’autor realitzats a la manera de diferents estils d’il.lustració contemporània.

Ha estat un magnífic treball per identificar trets estilístics i tècnics en el món de la il.lustració d’autor i al mateix temps s’ha ampliat considerablement el vocabulari estètic del grup.

La proposta que vam fer als alumnes va ser la d’interpretar plàsticament un film després del visionat de diferents pel·lícules a FILMIN.

Filmin, és una plataforma online de cinema on l’alumnat hi té accés per veure 40 pel·lícules seleccionades des del projecte Cinema en curs i Moving Cinema. Aquests visionats possibiliten cultivar una cultura del cinema des del punt de vista de la creació, i conèixer diferents cineastes. El vincle del Cinema i l’Art es fa evident quan es posen en joc diferents paral·lelismes i tries cinematogràfiques: la paleta de colors, els enquadraments, la llum, les emocions del protagonista…

Des d’aquest punt de partida vinculem la matèria de Cultura Audiovisual i la de Dibuix Artístic.

El procés d’el·laboració ha estat: primer visionar la pel·lícula, sintetitzar l’argument, i després intentar plasmar en una sola imatge la sinopsis del film. Les primeres idees les vam apuntar als blocs de treball.

En paral·lel cada alumne va triar d’un ampli ventall de possibilitats, un il.lustrador, i va fer un anàlisi del seu estil (gammes cromàtiques, figuració, composició, estil visual, tècniques gràfiques…).Vam cercar entrevistes, llibres i altres materials per dominar el món gràfic i conceptual del l’il·lustrador triat.

Finalment vam maquetar les diferents propostes en format DIN A-3 amb una tècnica i estil semblant a la de l’autor treballat.

Els alumnes han gaudit amb l’exercici i han après molt. De cara al futur, editarem alguns dels cartells fent software.

Felicitats a l’alumnat per la bona feina!

 

Cartell de l’alumna Clàudia A. Pel·lícula Sobre la Marxa de Jordi Morató, a la manera de Adrian Tomine

Cartell de l’alumna Anna S. Pel·lícula Control de Anton Corbijn, a la manera de Adrian Tomine

 

Cartell de l’alumne Miquel S. Pel·lícula Deixa’m entrar de Tomas Alfredson, a la manera d’ Ana Juan

Cartell de l’alumna Andrea T. Pel·lícula Deixa’m entrar de Tomas Alfredson, a la manera de Jon Vermilyea

 

Cartell de l’alumna Júlia G. Pel·lícula El nen de la bicicleta de Jean-Pierre i Luc Dardenne, a la manera de Mike Perry

Cartell de l’alumna Anna M. Pel·lícula La soledad del corredor de fondo de Tony Richardson, a la manera de Mike Perry

 

Cartell de l’alumna Mariona U. Pel·lícula Un verano con Mónica de Igmar Bergman, a la manera de Jaime Hernández

Cartell de l’alumna Paula A. Pel·lícula Deixa’m entrar de Tomas Alfredson, a la manera de Blex Bolex

 

Cartell de l’alumne Daniel M. Pel·lícula News from home de Chantal Akermann, a la manera de Katsuhiro Otomo

Cartell de l’alumna Jana B. a la manera de Mike Perry

 

Cartell de l’alumna Júlia M. Pel·lícula 81/2 de Federico Fellini a la manera de Michael Deforge

Cartell de l’alumna Gemma S. Pel·lícula Paranoid Park de Gus Van Sant, a la manera de Patrick Kyle

 

Cartell de l’alumne Romà C. Pel·lícula News from home de Chantal Akermann, a la manera de Brecht Vanderbroucke

Cartell de l’alumna Júlia G. Pel·lícula Sobre la marxa de Jordi Morató, a la manera de Blex Bolex

 

Cartell de l’alumna Paula F. Pel·lícula El nen de la bicicleta dels germans Dardenne, a la manera de Patrick Kyle

Cartell de l’alumna Helena E. Pel·lícula City lights de Charles Chaplin, a la manera de Kyle Platts

 

Cartell de l’alumna Marta V. Pel·lícula Ladrón de bicicletas de V.de Sica, a la manera de Michael Deforge

Cartell de l’alumne Júlia C.. Pel·lícula Pequeño fugitivo de Charles Chaplin, a la manera de Brian Chippendale

 

Cartell de l’alumna Karolina B. Pel·lícula Control de Anton Corbijn, a la manera de Jiro Taniguchi

Cartell de l’alumna Alba H. Pel·lícula Un condamné a mort s’est échappé de Bresson, a la manera de Burnes

 

Cartell de l’alumna Oriol C. Pel·lícula Luces en la ciudad de Charles Chaplin, a la manera de Kyle Platts

Cartell de l’alumne Arnau S. Pel·lícula La fiera de mi niña de Howards Hawks, a la manera de Charles Burns

Felicitats a la Carla Simón!
0

Felicitats a la Carla Simón!

Tenim una molt bona notícia:  la Carla Simón, la cineasta del projecte Cinema en curs de l’associació A Bao A Qu que col·labora en el projecte de cinema amb el nostre alumnat de 2n d’ ESO,  ha guanyat dos premis al Festival de Cinema de Berlín amb la pel·lícula Estiu 1993.

Un a la millor «opera prima»  i l’ altre, de la secció Generation Kplus de la Berlinale, destinada al públic juvenil. La seva estrena als cinemes està prevista per al mes de  maig. No ens la podem perdre !

 

Aquí teniu alguns enllaços per si voleu més informació:

http://www.ccma.cat/324/la-catalana-carla-simon-triomfa-a-la-berlinale-amb-dos-premis/noticia/2773872/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/la-directora-carla-simon-debuta-amb-estiu-1993-a-la-berlinale/video/5650250/

http://www.ara.cat/cultura/Estiu-Carla-Simon-triomfa-Berlin_0_1745225590.html

Moltes felicitats CARLA!

Equip de Cinema 2n d’ESO

Dos impressions molt interessants de futurs profes
0

Dos impressions molt interessants de futurs profes

Quina experiència!

El Moisés Broggi és el centre on haurien de portar als professors que ja no creuen en la docència.

 Com a alumne de pràctiques docents escèptic amb la docència i amb el món de l’ensenyament he de dir que ha estat una gran experiència. Considero que aquest centre fa una feina excel·lent de dinamització i innovació, amb un professorat entregat, professional i equilibrat. L’edifici és vell, no tot pot ser bo, però fa les funcions i no és un problema viure-hi. Això em mostra l’estat del parc educatiu català i d’allò que m’aniré trobant en la pràctica docent. Esperem que segueixin igual amb la mateixa energia amb que ens han rebut i ens han mostrat la feina que fa el professor, les bones paraules i les bones pràctiques.

M’emporto il·lusió i ganes de treballar amb les noies i els nois que aniran naixent i creixent. Gràcies!

Marc D. B

 

Broggi(re)flexió, o les metamorfosis dels encontres

Impressions d’una futura profe de secundària en pràctiques.

Quina cosa més extraordinària arribar a un lloc nou! Arribar-hi. Entrar-hi. Ser-hi benvingut.

Compartim aquests temps i una realitat tan brillant com enigmàtica, i tots fem un munt de coses al llarg del dia. Algunes d’aquestes coses les repetim més o menys i es tornen una segona pell, la rutina que ens abriga; d’altres les marquem com excepcionals i esdevenen la nostra història íntima.

La part xula, el caramelet, del Màster de Professorat de Secundària són les pràctiques al centre, aquesta és l’afirmació que sents gairebé cada dia mentre vas a fer les classes de contingut teòric. Tot sembla projectar-se cap a les nou setmanes en les que seràs acollit i breument integrat a l’equip d’un institut de secundària que, encara que pots prioritzar en la teva wish list de centres, t’acaben adjudicant a sort.

Jo he tingut la molt bona sort de venir a fer les pràctiques al Broggi, que era el primer institut de la meva llista.

Torno a la idea de com és d’especial el fet d’arribar a un lloc nou.

Per entrar al Broggi puges les escales, nou esglaons, creues la porta que obre cap a dins i… ja hi ets. Aquest primer espai et diu un munt de coses. És prou ampli com perquè s’hi creuin un munt de trajectòries, prou viu i prou apropiat, en el sentit de fet propi, com per sentir que ja ets a lloc. Hi pots trobar quatre patinets aparcats sota l’escala, uns treballs que exploren la tridimensionalitat del cub, un camí de fotos de mans que puja escales amunt i sobretot, hi trobes la bona energia dels alumnes, professors i d’altres treballadors del centre. Ara miro de descriure aquest primer espai de l’edifici, perquè, per un moment, m’ha semblat més factible expressar les meves primeres impressions que intentar posar-me a fer reflexions profundes de sopar de duro, però no estic segura si me n’estic sortint.

He estat, hem estat, amb en Marc i la Sarah, tres setmanes al Broggi i, ho hem parlat, n’estem súper contents.

Ens heu obert les portes de les aules, totes, i ens heu deixat treure el nas per les classes, ser-hi, veure i escoltar com feu la vostra feina d’aprendre i d’ensenyar amb passió i professionalitat.

Hem estat convidats a reunions de profes amb d’altres profes, a reunions de profes amb alumnes, a les sessions de formació que feu a cal  MACBA, a classes on començàveu un nou projecte interdisciplinari sobre la cèl·lula, a trobades amb artistes-formadors de la Fabra i Coats amb els que sortireu al carrer a explorar com sona la ciutadania, a classes on fèieu el retorn d’un examen, a classes on parlàveu dels primers moviments obrers, a classes on el dibuix tècnic parlava de la certesa, de la pertinença, d’interseccions; a classes on fèieu una presentació oral sobre les connexions del Rei Lear de Shakespeare i la sèrie Revenge, a classes on es fa evident que “els racionalistes son aranyes i els empiristes son formigues”, a sortides al Institut Català de Paleontologia per mesurar cranis i veure com conserven els fòssils…

Tots arribem a un lloc nou amb el que som, el que hem après abans i les coses que ens han passat i valorem, i serem transformats per allò que trobem que ens atrapi i ens parli.

Ara ens queden sis setmanes més per aprendre tant com podrem com és això de treballar molt i molt bé en un institut públic, sis setmanes per tal de complir la nostra part del pacte i, en retorn, fer unes quantes classes tan bé com sabrem.

I aleshores, els que serem d’aquí uns dies, transformats pel Broggi, no voldran marxar.

Gemma D.

.

Inici de les pràctiques al taller de CAI relacionades amb les cures al pacient digestiu.
0

Inici de les pràctiques al taller de CAI relacionades amb les cures al pacient digestiu.

Aquesta darrera setmana hem iniciat els procediments pràctics relacionats amb al pacient digestiu: les cures de la sonda nasogàstrica, l’administració de nutrició enteral per sonda i la retirada de la mateixa.

A través de la sonda nasogàstrica, que va des de la fossa nasal fins l’estómac, administrem la nutrició enteral als pacients amb patologia digestiva, que cursa amb dificultat en la deglució o de qualsevol impediment perquè es pugi alimentar per boca, sempre i quan l’estómac sigui funcional. En cas contrari, es col·locaria una sonda nasoentrica que aniria fins a l’intestí, duodè o jejú.

La primera modalitat de nutrició no oral que es va implementar va ser la nutrició parenteral, és a dir, endovenosa. No va ser fins a principis dels anys 80 que es va anant introduint els preparats de nutrició enteral en fer grans avanços en el disseny de les dietes i els seus components, fins el punt que pogués ser ben tolerada fins i tot pels pacients amb patologia digestiva.

No només el cost sinó també un menor risc de complicacions greus, ha fet que la nutrició enteral fos la nutrició artificial d’elecció en patologies tals com càncer d’esòfag, d’estómac i de pàncrees, cirrosi hepàtica descompensada o transplantament hepàtic.

En un estudi del 2007 a nivell nacional, la principal mort de patologia digestiva en homes és la cirrosi i altres malalties cròniques del fetge, i en dones la malaltia vascular intestinal. D’altra banda els tumors del tracte digestiu representen un 32% total de les morts per càncer.

A continuació les imatges dels alumnes realitzant les pràctiques als nostres tallers.

Xerrada sobre l'impacte de la mobilitat en els estudiants d'FP
0

Xerrada sobre l’impacte de la mobilitat en els estudiants d’FP

El dia 15 de febrer vam assistit a l’acte de presentació de l’Estudi d’Impacte de la Mobilitat Internacional a Xarxa FP (2012-15).
Xarxa FP gestiona les beques Erasmus dels estudiants d’FP de  Barcelona. Aquest curs dues de les nostres estudiants del CFGM de Cures auxiliars d’infermeria han pogut marxar, gràcies a la seva gestió, dos mesos de pràctiques a Anglaterra i Finlàndia.
L’estudi s’ha fet amb tots els estudiants de totes les ciutats europees que formen part del projecte Xarxa FP i les conclusions han estat clares en el sentit que alumnes que han fet una estada a l’estranger els ha estat més fàcil a trobar feina.

Els participants en projectes de mobilitat consideren també que l’experiència ha estat molt positiva a nivell personal, ja que han conegut gent nova, cultures i ciutats diferents i han après idiomes.

Amb els projectes de mobilitat també es pretén i fomentar la tolerància entre diferents països i cultures a europa.»