Articles recents

Creacions plàstiques a partir de fragments de pel·lícules
0

Creacions plàstiques a partir de fragments de pel·lícules

Dins la matèria de Cultura Audiovisual i en el marc del projecte Cinema en curs, l’alumnat de 1r Batx Arts ha fet interpretacions plàstiques inspirats pel visionat de fragments de films.

Entre d’altres han interpretat: Walden de Jonas Mekas, Yi-Yi d’Edward Yang, El cielo gira de Mercedes Álvarez, Vers le sud de Van der Keuken, Going home 1 d’Adolfas Mekas, El sol del membrillo de Victor Erice, Helais pour moi i la Nouvelle Vague de Godard, Elephant de Gus Van Sant i Tokyo Ga de Wenders.

Per fer aquestes interpretacions han tingut presents, les avantguardes pictòriques treballades des de la matèria de Dibuix Artístic: cubisme, surrealisme, simbolisme, post-impressionisme…

Aqui teniu alguns exemples, podeu consultar totes les creacions al bloc Diari dels tallers del web de Cinema en curs. Així mateix, en aquest bloc, teniu tot el procés del treball cinematogràfic realitzat per l’alumnat en el marc del projecte, grans creacions i molt bon cinema!! No us ho perdeu!

Share
Diada de Nadal 2016
0

Diada de Nadal 2016

No ens ha donat temps a acabar tot el que teníem planificat aquest trimestre i és que en aquest institut només que sumem cada any coses noves. Tot i així, com és tradició a la casa, ens hem acomiadat de l’any amb tallers i grans actuacions musicals.
Hem gaudit de la col.laboració de professors, alumnes i també de l’AMPA. Quina feinada tot plegat!

Després de repartir notes a les tutories s’han realitzat els següents tallers:

  • Fotografia.
  • Maquillatge
  • Batuca
  • Ciència
  • Cuina
  • Dance.
  • Guitarra.
  • Taller de defensa persona.
  • Papiroflèxia

També alguns grups han visitat búnquers antiaeris de la ciutat.

Finalment també s’han organitzat dos cine-fòrums al voltant de les pel·lícules Pride, No t’aturis i Rubianes solamente.

Preguntant els alumnes ens dona la sensació que tant els organitzadors com els assistents han gaudit molt.

  • Titanium (SIA) – Laia M. i Aina Q.
  • Halo (Beyoncé) – Sofía N., Pau G. i Ma. Alejandra P.
  • Hallelujah (Leonard Cohen) – Duna E., Laia M., Anna C.
  • Side to side (Ariana Grande) i All I want for Christmas is you (Mariah Carey) – Claudia A., Bea T.s, Aina Q., nes, Sergi A., Francesca T., Aina C.s, Laura M. i  Carla B.
  • All I ask (Adele) –  Ma. Alejandra P. i Laia M.

  •  A love song/A non love song (Jon Cozart and dodie) – Clara G. i Inca Z.
  • Remix. Bea T. i Francesca T.
  • Stay (Rihanna) – Sofía N. i Pau G.
  • Summer over Interlude (Drake) – Inca Z. i Uma C.
  • Cold Water (Justin Bieber) – Claudia A. i Laia M.
  • Take Five (Paul Desmond). Banda: Pau G.: Piano i Veu. Laura P.: Guitarra elèctrica. Biel S.: Flauta Travessera. Marcos F.: Saxo Alto. Marc C.:  Saxo Alto. Anna S.: Baix elèctric. Laia M.: Bateria

  • No t’encantis (Doctor Prats) –  Banda: Pau G., Piano i Veu. Laura P., Guitarra eléctrica. Marcos F., Saxo Alto. Marc C., Saxo Alto. Anna S., Baix elèctric. Laia M., Bateria.
A la part inferior teniu més  imatges de la jornada.
Share
Temporal html apunts web video
0

Temporal html apunts web video

g

5LfBMOPNHq4

[audio https://drive.google.com/file/d/0B3ffjRm3BCm-eXJKOXk5WWdpMXM/edit?usp=sharing ]

[audio src="https://drive.google.com/file/d/0B3ffjRm3BCm-eXJKOXk5WWdpMXM/edit?usp=sharing"]

videos

http://john.do/embed-videos-wordpress/

 

calendar

http://www.blazdesign.com/5-free-wordpress-calendar-plugins/

links

 

salt de línia

<br>

Share
Projecte Estrumetacles: Estructures
0

Projecte Estrumetacles: Estructures

Durant el primer trimestre del projecte de 3r d’ESO, els alumne  han format grups de treball en els que han hagut d’aprendre moltes coses relacionades amb les estructures.

Els elements estudiats més importants han estat:

  • Cristal·lografia.
  • Geometria.
  • Art creat a partir de sistemes reticulars.
  • Estructures  i sistemes de construcció.

En un article anterior us vam mostrar la manera de plantejar aquesta problemàtica des de 3 matèries diferents: Tecnologia, Visual i Plàstica i Experimentals.

Ara us mostrarem com s’han acabat de construir les estructures artístiques producte de la recerca conjunta.

A Visual i Plàstica vam acabar de fer una mandala geomètrica i també vam treballar el món de les gammes cromàtiques. El resultat final consisteix en la creació col.lectiva de 3 mandales gegants.

Aquestes van ser ampliades i en petits grups vam aplicar gammes fent servir llapis, pastels i guaix. El resultat és espectacular.

Amb les pràctiques de cristalografia un any més hem fet una exposició al hall de l’institut.

Finalment cada grup va fer també una ampliació d’una de les estructures planificades en format petit (maquetes de plastilina).

Cada grup va visualitzar una sèrie de dades més o menys complexa. Cada dada té relació amb diferents elements:

  • Situació dels nodes.
  • Mida del nodes.
  • Llargària de les connexions.
  • Color de les connexions.

Les estructures estan penjades en un dels passadissos de l’institut.

Finalment, els alumnes vam fer una presentació pública dels diferents projectes.

Share
Us desitgem un bon any!
0

Us desitgem un bon any!

Nadala 2017 . Un altre any l’alumnat de 1r d’ESO ha estat l’encarregat de fer la postal de Nadal en el marc del projecte Qui sóc, com som! Fotografies i textos que deixen veure el gran grup d’alumnes amb el que tenim la sort de comptar.

Des del Broggi us desitgem Bon Nadal i un Bon Any 2017 !

Share
Com treballem a Arts Visuals (IB)
0

Com treballem a Arts Visuals (IB)

El primers mesos de feina amb la primera promoció d’Arts Visuals (Batxillerat Internacional) ha estat realment esgotador. Hem intentat avançar totes les línies temàtiques del curs, encara que de manera molt bàsica. 

En aquest curs de 2 anys els alumnes han de comissariar una exposició pròpia, han de ser capaços de relacionar el context de varies obres d’art i han de construir un portfolio de documents en el que s’evidenciï una sistemàtica experimentació formal. Demostrarem al llarg del curs que això és possible al Broggi i ho farem de manera brillant.

Obsevar

Les primeres classes van servir per assimilar ràpidament els elements formals a partir dels quals podem sintetitzar la realitat: encaix, taques, línia valorada, trames, contrast, composició…

Molts opinen que per aquesta part del curs calen condicions innates però de seguida veiem que es tracta d’una part molt senzilla i ràpidament passem a temes més interessants.

L’obra d’art en el seu context: Teoria del Coneixement

Aprofitant el treball que els alumnes havien fet a l’estiu (comentaris d’exposicions i llibreta d’artista) va ser possible observar les múltiples relacions que s’estableixen entre les obres artístiques, els seus referents, la biografia de l’artista i el propi context històric d’aquest. Estem fent ús de les eines col.laboratives de Google (Drive i Drawing) per crear una sèrie de diagrames amb els que podrem reflexionar sobre alguns valors relacionats amb la representació artística. En paral·lel a la matèria de Teoria del Coneixement, també podrem qüestionar els poders que determinen aquests valors. Són els propis alumnes els que creen els seus coneixements de manera raonada i a partir d’aquí crearan obres amb un valor expressiu determinat.

Com apareixen les obres d’art?

Treballem a partir d’una obra observada durant l’estiu.

Estudiem de cada obra 4 línies iconogràfiques:

  • Una sobre els elements que apareixen.
  • Una sobre el tema de l’obra.
  • Una sobre l’estil amb el que es representa.
  • Una sobre el context.

Qui decideix les obres quines obres representen el canon en un moment donat?

  • Valorem cada una de les persones que formen part de la cadena artística.
  • Intentarem ordenar de manera coherent aquestes fitxes a mida que entrem en contacte amb artistes, comissaris, galeristes… durant el curs.

Pràctica curatorial. Projecte MMS. Fundació Miró

Per tal de preparar la primera visita a la Fundació Miró vam crear un document amb preguntes dirigides al comissari del cicle expositiu Peu a fora. Expedicions i diàspores en Jordi Antas. Gràcies a la nostra col.laboració amb la Fundació Miró (Projecte MMS) vam veure la mostra amb el comissari i també amb l’artista Anna García-Pineda ( La ficció és una realitat per succeir) .
Aquesta activitat va ser fonamental donat que va servir per tenir un contacte real amb un comissari d’una exposició i així imitar la seva feina. La primera pràctica curatorial del curs consistirà en liderar un grup d’alumnes del batxillerat d’Arts a partir d’una idea conceptual pròpia. Els alumnes-comissaris hauran d’ajudar i inspirar els alumnes-artistes per tal de crear junts una mostra coherent. Els comissaris podran conèixer prèviament la manera de treballar dels alumnes triats gràcies a les seves galeries personals. Tots els alumnes han creat uns portfolios virtuals amb obres pròpies, mostres de les seves llibretes d’apunts i també referències de treballs que els agraden. Més endavant us informarem de la marxa d’aquest ambiciós projecte.

Procés de treball i temàtica artística

Per últim, hem començat un treball de creació a partir d’una premissa formal: el món de les trames, i una altra temàtica: el dualisme. A partir d’aquest treball hauran de ser els alumnes els que fixin també aquests criteris. 

Creació d’esbossos tot expolorant les possibilitats gràfiques de les trames. Hem treballat des d’una tradició objectiva (el món del gravat tradicional) fins a una aproximació més expressiva  i abstracta (per exemple el món del minimalisme o el disseny contemporani). Alguns del artistes estudiats són el dibuixants Robinson (Werner Kruse), Robert Crumb i Gary Panter, l’artista minimalista  Sol LeWitt o el dissenyador William Branton.


El concepte de dualismeHem fet una recerca sobre aquest concepte. Hem vist que el dualisme es pot estudiar des de concepcions molt variades: els filòsofs Platon, Descartes o Daniel Dennet, també des de la biologia: Richard Dawkins o des de punts de vista mítics i religiosos.  També hem vist que ha estat un tema recorrent en el món de la literatura i el cinema: 2001, a Space Odissey (1968, Stanley Kubrick a partir d’el conte The Sentinel, d’Arthur C. Clarke, 1951), The Matrix (1999, germanes Wachowsky) o A.I. Artifical Intelligence (2001, Steven Spielberg. A partir del conte Super-Toys Last All Summer Long de Brian Aldiss, 1969).

 

Els alumnes han treballat de manera fragmentària al bloc.

Han anat associant les pròpies idees sobre el dualisme amb línies, colors, formes i composicions des de perspectives obertes, al·legòriques o abstractes.

Finalment s’ha associat tot plegat en una obra artística que treballa el tema proposat i també alguna de les tècniques amb les que es pot fes servir les trames.

Una vegada situades les 3 potes de la matèria començarem a aprofundir durant el trimestre les vies personals en les que treballaran els alumnes durant la resta del curs.
Per saber més de la nostra matèria visiteu aquest enllaç.
Share
Ethica, el joc de les finances ètiques
0

Ethica, el joc de les finances ètiques

L’economia és basa en la presa de decisions però aquestes decisions tenen unes conseqüències econòmiques, socials i mediambientals o unes altres segons les inversions que realitzen els principals agents econòmics; les empreses, les families i l’Estat. Això és el que varem experimentar els alumnes de 1r de Batxillerat del nostre institut. Cada dos alumnes eren una familia i havien de decidir on invertir 200 ethicas; en una societat anònima, en una cooperativa i/o en un dipòsit d’estalvi. 

Segons les seves decisions, els alumnes van poder veure els impactes negatius i/o positius de les seves inversions tant a nivell econòmic, social i mediambiental. La majoria dels alumnes es van quedar sorpresos dels impactes negatius de les seves inversions sobre la societat i el medi ambient.
Share
Xerrada sobre constrasts en radiologia
0

Xerrada sobre constrasts en radiologia

Els alumnes de primer curs d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear han assistit a la xerrada sobre contrasts en Radiologia que ens ha donat Loli Gálvez amb el suport de Sandra Campos , infermeres i tècniques de l’Hospital de Sant Pau, al nostre centre.

Aquesta xerrada, la hem fet com a complement curricular en el M01 d’atenció al pacient i ens ajuda molt perquè ens dona eines clares sobre tipus de contrast així com què fer i com actuar davant possibles problemes amb els contrasts.

Volem agrair de tot cor aquesta col·laboració que ja fa uns anys que anem realitzant i desitgem que continuï el proper curs.

Share
Construir un retrat
0

Construir un retrat

Dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de batxillerat i en el marc dels projectes Fotografia en curs i Cinema en curs, proposem a l’alumnat construir un retrat.

Diem construir, per què concebem la pràctica, com alguna cosa més que fotografiar a una persona. Ho plantegem com una manera d’entendre la fotografía, d’apropar-nos al rostre amb sensibilitat, emoció i amb especial interés per la mirada, el gest, l’enquadrament… Que la part tècnica estigui al servei del que volem mostrar, del que volem transmetre.

La pràctica l’hem desenvolupat en diferents fases:

  • visionat de retrats de fotògrafs: Richard Avedon, Humberto Rivas, Bernard Plossu, Van der Keuken, Irving Penn, Raymond Depardon, Diane Arbus…
  • lectura de fragments dels citats fotògrafs per comprender com conceben ells els seus retrats.
  • text sobre la persona a retratar
  • descripció de la pràctica amb consignes clares,
  • dos sessions pràctiques amb el nostre retratat. La primera per fer proves sobre els paràmetres expressius: enquadrament, llum, gest, mirada, enfocament… i la segona, per concretar i experimentar sobre la tria definitiva.

Un treball rigorós amb resultats increïbles. Aquí us deixem les tries finals, amb els referents dels fotògrafs treballats i un extret dels textos el·laborats per l’alumnat tant en la fase de procés com en l’anàlisi de la imatge final.

 

Autoretrat 2016, Aila Carol

  
El meus referents: André Kertész Polaroids 1979-1984 Olivia Arthur Darrera el vel, 2008 

Aquesta imatge és un autoretrat en format de díptic horitzontal. En les dues imatges trobem la mateixa llum càlida de la sortida del sol, podem veure com reflecteix aquesta llum més groguenca en les finestres, i el contrast amb les ombres que produeix el mateix edifici des del qual està feta la foto sobre els edifices frontals. Amb aquesta imatge he volgut transmetre la sensació que es té al moment de la sortida del sol, un clima càlid però gens agressiu, donant la sensació de confort, d’una llar.

Per fer el meu autorretrat he triat aquest espai perquè és un lloc que em defineix molt. És un espai que tinc per mi, on hi visc moments de calma, tristesa, ràbia, soledat i, per descomptat, alegria. He fet aquesta foto perquè m’encanten les diferents llums que té el sol cada dia, el que transmeten, les sensacions i els sentiments. Valoro molt els petits plaers de la vida com veure sortir el sol, o com canvien les formes dels núvols amb el vent. I donat que volia fer un autoretrat vaig pensar que aquest espai em definia molt bé.

Sobretot m’he referenciat en el fotògraf André Kertész, en els colors del seu díptic Polaroids 1979-1984, en la manera de muntar-lo, en la idea d’utilitzar les ombres, i en la manera de transmetre les sensacions. També amb la fotògrafa Olivia Arthur i el seu díptic Darrera el vel 2008 , m’ha interessat la seva manera de mostrar un pla més obert sobre l’espai, contextualitzant a la persona en aquell espai.

 
La meva àvia 2016, Ainoha Arjona

   

Els meus referents: Dr.Franz Roh, 1926 MOHOLY-NAGY _ Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 Bernard PLOSSU_Helmut Newton, 1999 de Irving PENN i Georgia OKeeffe, 1918 de Alfred STIEGLITZ

La persona retratada és la meva àvia, una dona de més de 80 anys, molt forta. La vida no li ha posat les coses fàcils, malgrat això, és una persona molt alegre i el vincle que tinc amb ella, si diem que és gran ens quedem curts. És molt noble, la persona amb més bon cor que he conegut. Sensible, presumida i encantadora. Vaig fer moltes proves, diferents sessions i molts enquadraments abans de triar la foto final. En totes elles m’ha interessat centra-me en el rostre i per tant treballar en plans tancats, sense que es mostri el context. Sobretot he volgut mostrar tendresa, l’autenticitat de la persona, les arrugues, la bellesa de la vellesa, l’experiència dels anys a través del rostre. De tots els fotògrafs treballats a classe em van interessar especialment: Inving Penn, Bernard Plossu, Stieglitz i Moholy-Nagy, tots ells es centren molt en la persona, en la incidència de la llum sobre el rostre, les expressions i fan plans tancats, sense context.

Marina 2016Júlia Alejandre

 

Els referents: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979 i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956 

El moment de fer la tria de la persona, va ser una mica complicat. El que buscava des del principi, era un persona que expressés molt en una sola mirada o gest i que a la vegada sigués interessant de contemplar. La Marina és una de les meves millors amigues i personalment crec que és bastant diferent a la resta d’amics que tinc. Té un estil propi. És molt segura d’ella mateixa i el seu caràcter és fort. La meva fotografia parteix d’un collage de dos fotografies en format vertical.  El que volia mostrar és: llum natural sobre un fons blanc, donant total protagonisme a la persona. Una mirada perduda i espontània i moviment. El blanc i negre fa destacar les ombres. El que més m’agrada, és la separació de les dues imatges i el contrast de color. També l’efecte de la caçadora descriu molt bé el moviment i la direcció.

Els meus referents han estat: Richard Avedon he volgut mostrar en la meva fotografia la seva forma de retratar, la importancia que dona a les qualitats de cada persona, sovint ho fa sobre un fons blanc. Capta la naturalitat i l’espontaneïtat. També em van interessar els retrats de Van der Keuken, el moviment d’alguns dels seus treballs i la llum.  He volgut fer un díptic perquè encaixa molt bé amb la personalitat de la Marina.

La meva mare, 2016 Marina Amadó

El referent: Richard AVEDON Bill Curry Rodamon Interestatal Oklahoma, 1980

Per fer el retrat he escollit a la meva mare, tinc molta complicitat amb ella. He volgut retratar-la espontània, natural i remarcar que ella és una persona molt alegre. També és una persona molt segura d’ella mateixa i amb molt caracter. De tots els referents que hem treballat a classe m’ha agradat molt Richard Avedon perquè transmet sentiments en les seves fotografies. M’ha interessat la seva sèrie ‘’In the American West’’ un dels treballs més destacats d’Avedon. Aquest projecte va consistir en anar per tot l’oest d’Estats Units, per a poder mostrar una realitat que no era igual a la de les pel·lícules. Fotografia als nort-americans més maltratats i cansats. He volgut centrar-me en aquest fotògraf ja que també m’agradaria transmetre el que ell a transmés amb pocs recursos. He triat el mateix pla mig que sovint fa servir Avedon, i el fons blanc. M’ha interessat el gest i l’expressió de riure al rostre.

El meu avi, 2016 Blanca de la Cruz

El meu referent: Raymond DEPARDON Madeleine Lacombe, 1987 

He volgut retratar al meu avi per tot el que significa per mi. Va venir a viure a Barcelona provinent del camp. Va haver de deixar moltes coses enrera i començar de nou. Té dos filles i és molt estricte però al mateix temps carinyós. Un home recte, seriós i molt culte gràcies als llibres i la lectura, doncs mai va poder anar a l’escola.

Durant la pràctica del retrat, hem estat treballant i investigant referents. Dels proposats a l’aula, m’han cridat molt l’atenció aquells que posen el seu personatge dintre d’un context. El fotògraf que mès m’ha interessat és Depardon. Aquest fotògraf retrata les persones dins d’un entorn. Té un gran interès en fotografiar-les tal i com són situant-les en el seu context habitual i proper. Busca la naturalitat i treballa amb llum natural.

El retrat del meu avi, és un primer pla, la seva composició és horitzontal. El personatge està enquadrat a l’esquerra de la imatge. Podem trobar l’aire de la imatge situat a la part contraria d’on va la mirada. Aquest espai coincideix amb el punt d’ il·luminació principal. La fotografia té poca profunditat de camp, aquest fet fa que el centrés d’interès sigui el personatge. He intentat que la fotografia expliqués la manera de ser del meu avi.

El meu pare, 2016 Cira Pujol

 

Els referents: Irving PENN Helmut Newton, 1999  i  Richard AVEDON Roberto Lopez, Texas 28 set 1980

La persona que he escollit per fer la fotografia de retrat ha estat el meu pare. M’ha interessat retratar-lo per les marques expresives del seu rostre i les faccions. No tomé el volia retratar per l’aspecto del rostre sinó per plasmar la seva manera de ser. El meu pare és una persona llesta i culta, amb un caràcter perseverant per assolir tot allò que es proposa. He volgut retratar-lo amb una mirada penetrant e incisiva.

Per realizar la fotografia m’he centrat en dos dels referents treballats a classe. Richard Avedon i Irving Penn. D’Avedon m’ha interessat, la manera com capta l’expressió dels personatges. Utilitza fons blancs i llum difusa per donar total importància als rostres dels retratats. A més, conviu amb ells, estableix un diàleg amb ells perquè se sentin còmodes davant la càmera i actuïn de forma natural. Juga molt també amb els gests de les mans, aquest fet dona més personalitat a la persona fotografiada. Majoritàriament els seus retrats són plans mitjos. Irving Penn també m’ha agrada molt perquè busca quelcom més profund que un simple retrat, vol mostrar l’interior ocult de les persones. Sovint fa un ús de la il·luminació dura per crear zones contrastades. Utilitza fons plans però crea degradats provocats per la il·luminació.

La meva fotografia retrata el meu pare en un primer pla mirant fixament a càmera. El seu rostre es troba nítid, els seus braços alçant-se rere el cap es troben en moviment. El treball d’il·luminació és artificial i la llum, dura, incideix sobre el rostre provenint del costat inferior esquerre, el que fa que es produeixin una sèrie d’ombres sobre ell mateix. He volgut captar l’instant i que el rostre fos el punt de pes visual de la fotografia.

Autoretrat 2016, Jessica Cortés

 

Els referents: Pierre GONNORD Medhi 2006,  i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956  

Després d’alguns intents de fotografiar al meu pare, vaig decidir canviar la idea i em vaig proposar fer un autorretrat. Aquest canvi em suposava un repte personal. Em considero una persona tímida, alegre i educada. I volia mostrar només amb el rostre alguna d’aquistes qualitative. He volgut centrar-me en la cara, ja que és el primer amb el que t’enfrontes al mirar a algú. Com a referents m’han interessat Van der Keuken i Gonnord. Per una banda m’interessava retratar un rostre enfonsat en un mar fosc i destacar sobretot els trets facials. Però per altra banda em cridava molt l’atenció poder retratar de manera semblant a la pictòrica. He volgut jugar amb el contrast de colors i la mirada.  La fotografia final és autoretrat monocromàtic en format vertical i feta amb un angle zenital. Referent al color provoca una fusió entre la figura femenina que represento jo i el fons. Només es pot veure la pell i el cabell formant un autoretrat semblant a un bust clàssic. La part més il·luminada és la pell, destacant el rostre. Compositivament la figura està situada al centre de l’enquadrament, un pel inclinada cap a la esquerra. La mirada no va directament a càmera, sinó que es perd uns centímetres més abaix.

Palmira, 2016 Maria Munarch
  
Els referents: Ana, 1979 Humberto RIVAS i Retrat, 2006 de Pierre GONNORD
La Palmira és una dóna de 94 anys. Actualment viu a la residència Prudenci Miralles, situada al  carrer Trafalgar, al “barri xino” com diu ella. La vaig conèixer arran del meu treball de recerca, vaig començar fent-li una entrevista i una mica de companyia, on el principi em va respondre amb rigidesa, però el que inicialment eren dos sessions va acabar sent una visita cada setmana. Filla de militar i de mare catalana, la Palmira va haver de viure etapes molt dures. Va començar a treballar des dels 7 anys al bar dels seus pares, i s’hi ha dedicat fins la  jubilació. Té un caràcter realment fort i no es deixa trepitjar per ningú, però alhora és una persona divertida i alegre.
Els fotògrafs que més m’han interessat són: Pierre Gonnord, Humberto Rivas i Bernard Plossu. A Gonnord el trobo interessant perquè surt fora del marc comú de representar persones de classe mitjana o alta i pretén representar la vida de persones marginals o de bandes urbanes mitjançant el seu rostre i expressió i ho fa d’una manera molt especial, els retrata com si fossin un quadre. De Humberto Rivas m’han agradat les seves fotografies amb mirada intimidant, directa a càmera i la dialèctica que crea el fotògraf amb la persona retratada. I de Plossu m’agrada la seva concepció de viatjar i captar l’instant. Finalment però m’he centrat més Rivas i Gonnord.
M’ha costat molt decidir-me pel retrat final, en tenia en diferents enquadraments i cadascun expressaven coses diferents. He tingut en compte la llum natural que prové de la finestra de l’habitació, he buscat el contrast. Amb la meva tria he volgut transmetre serenitat, dolcor i benestar. Volia un primer pla amb un fons llis sense cap objecte que pugués provocar un recorregut visual  i per tant desviar-se de la persona principal. Per tant, el fet de que la imatge tingui un fons fosc, obliga a centrar la mirada en la Palmira.
Ones 2016, Alba Panyella
  
El referents: Johan VAN DER KEUKEN Darrere le vidre, 1956 _Irving PENN Rudolf Nureyev,1965_ Humberto RIVAS Maria 1979
La persona que he retratat és al meva amiga Ona. Té la mateixa edat que jo, 17 anys. Ens coneixem des de que anàvem al parvulari i hem passat molts bons moments juntes. L’Ona és una persona carinyosa, afable, molt riallera i curiosa. És extrovertida i espontània amb la gent que hi té confiança; tot i que si no la coneixes del tot pot arribar a semblar una mica distant. Els trets més característics de la seva aparença física són el cabell llis i negre, els llavis carnosos, els ulls blaus i les pigues que té per tota la cara. Té unes faccions molt marcades i singulars.
Els meus referents han estat Johan Van der Keuken, Humberto Rivas i Irving Penn.

La meva tria final és un collage en blanc i negre de format horitzontal. Conté dues imatges. És una fotografia en format digital. La il·luminació de la fotografia és artificial i incandescent. En el primer rostre la il·luminació és molt neutre, no es destaca ni es contrasta cap part en concret, en canvi, en el segon si que hi trobem un contrast bastant marcat ja que el punt lumínic es troba al lateral dret. Això provoca unes ombres al nas, la barbeta i l’ull de la part esquerra del rostre que contrasta amb la part dreta, que està il·luminada.  Totes dues images es trobarien entre un primeríssim primer pla i un primer pla. En aquest collage fotogràfic hi podem observar un clar recorregut visual, que s’organitza d’esquerra a dreta a través de la mirada de l’Ona. En mirar la fotografia, ens fixem primer en el rostre de l’esquerra i, degut a la posició dels ulls, després ens dirigim al  segon. Els ulls del segon rostre miren cap a la dreta, i això dóna una certa sensació de continuïtat a la fotografia i ens porta a observar el collage fins ben bé a l’extrem dret. L’espai negre del mig serveix de transició entre les dues imatges alhora que les cohesiona entre sí. En aquest collage he volgut mostrar les dues ‘’facetes’’ de l’Ona. En el primer rostre queda reflectida la seva part més distant i observadora i en el segon rostre hi podem observar una actitud més propera. Amb això vull transmetre que és indispensable la unió d’aquestes dues actituds (imatges) oposades per a crear una sola unitat i que és precisament aquesta unió la que caracteritza tant la personalitat de l’Ona.

La meva àvia, 2016 Júlia Piñana
 
Els meus referents: Raymond DEPARDON Le Roman la Rosièr Haute Saône, 2007 i Richard AVEDON William Casby Nascut esclau Algiers Louisiane, 1963
La persona que he decidit retratar és la meva àvia. M’ha cuidat des que vaig néixer i sempre ha estat molt pendent de tothom al seu voltant. És molt carinyosa i atenta, molt delicada i presumida. La meva àvia era qui cuidava a la família i a més treballava en un taller de costura. És per això que ara li agrada tant viatjar, visitar llocs on no hi ha estat mai i veure diferents cultures. He volgut retratar-la perquè per mi és una persona molt important. No només ha estat sempre per mi, sinó que també m’ha ensenyat moltes coses.

El fotògraf que més m’ha cridat l’atenció és Depardon, m’agrada el seu tractament dels colors, aquesta textura que tenen les seves fotos, la llum tan curosa i mesurada, tot el que transmeten tant els paisatges com les persones que retrata. També trobo molt interessant el fet que retrati persones grans, les històries que expliquen amb les seves cares, les seves expressions, els seus gestos, i les seves arrugues. He volgut que el meu retrat, es centrés en el tractament de la persona, el que ens explica amb només veure-la, la mirada, les sensacions i emocions. Un dels aspectes que m’agradaria destacar dels retrats de Depardon és el fet de captar un instant que sembla quotidià, i espontani sense que la persona retratada estigui fent res en especial, vull dir, que tot i no moure’s, les situa en el seu context i això ja parla per si sol. A l’hora de fer el meu retrat tenia molt presents a Depardon, per tot el comentat anteriorment, i Avedon, per com s’apropa a la persona i capta tots i cada un dels petits detalls del rostre. Desprès d’haver buscat molt, tenia al cap el que volia, retratar a la meva àvia tan profundament com Avedon, però tendrament com Depardon.

El retrat de la meva àvia és en format horitzontal. No té gaire profunditat de camp, el fons està bastant desenfocat. La llum entra per la dreta des d’una finestra que queda en fora de camp, no és gaire forta. És un primer pla i l’àvia està situada a l’esquerra de la fotografia, podríem dir que seguint la llei dels terços, la foto respira per la dreta. L’àvia està mirant directament a càmera i la seva mirada és tendra i delicada. És el primer que mirem de la fotografia, mirem els seus ulls i desprès la seva cara.

L’avi Joan, 2016 Palmira Sabaté
 
Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007  i Germaine i Marcel Chalaye, 2007

He decidit fer el retrat del meu avi Joan, perquè és una persona molt singular i curiosa. És un home que cataloga, però que és incatalogable. És bastant tímid, cosa que vaig notar al principi de les sessions, no sabia massa on mirar ni què fer, encara que jo el dirigís una mica. M’agrada molt sentir-lo parlar. El que explica sempre és interessant, i entre explicacions sempre té anècdotes o acudits per arrencar somriures. Al principi estava nerviós i tens, perquè està acostumat a fotografiar, no a que el fotografiin, i després em va començar a explicar els seus projectes, a ensenyar llibres, quadres, artilugis, escrits… Quan parlava de tot això s’oblidava que li estava fent fotografies.

M’he inspirat sobretot amb els retrats de Depardon, perquè retrata sobretot persones grans, (generalment gent treballadora) i ho fa d’una manera molt tendra i descriptiva. Crec que el fet de mostrar persones velles és interessant, perquè transmeten trajectòria, i les arrugues, les mans (que reflecteixen el pas del temps i l’esforç manual) o els cabells blancs, no els veig com una degeneració, em semblen elements bonics i que parlen per si sols, com la mirada. Com Depardon, he considerat important mostrar el meu avi en context, a través de plans oberts, en el seu taller. També m’interessa com tracta la llum, i tot i que no he aconseguit una llum idònia en totes les fotografies, he procurat que no fos molt dura, sinó matisada. M’han interessat especialment els jocs de reflexos solars que es creen en les parets i incideixen en l’espai.

Després de moltes proves, he decidit fer un díptic, em centro en la persona, i les dues fotografies tenen coherència, són del mateix espai, però canviant el punt de vista i l’enquadrament. He triat l’exterior del seu taller perquè sempre hi incideix una llum especial.

En la primera imatge es veu l’avi de perfil, amb una llum que li incideix en la barba i li dona un aire molt especial. En la segona imatge es veu l’avi assegut en el seu racó de pensar, un pedrís del seu jardí, centrat, amb els ulls mig aclocats. Es tracta d’un pla americà, prou obert perquè surti el context i es distingeixin les faccions de la persona. Una imatge complementa l’altra. En totes dues m’han interessat els matissos del color i com la llum incideix en diagonal en forma de reflexes.

La meva mare, 2016 Alba Serrano
Els referents: Raymond DEPARDON Marcel i Germaine Chalaye, 2006
He decidit fotografiar a la meva mare en un moment qu é molt seu, dirían que és el seu moment. Quan llegeix s’evadeix de tot i se la veu en una actitud de confort i gaudint del que fa. Es un moment íntim, m’explica, després de tot un dia atrafegat li agrada asseure’s i llegir.
El meu referent és Raymond Depardon. És un fotògraf que treballa amb les persones i l’espai. És un fotògraf i cineasta documentalista: retrata la persona en l’ espai on s’hi sent còmode, on “habita”. Em va atreure sobretot la naturalitat de les seves fotografies, la sensació d’haver estat capturat un moment real, tangible. I també em vaig fixar en el tractament que fa de la mirada.

La meva fotografia és un díptic, he volgut recalcar l’espai, però el pes visual va cap a la meva mare. El fet del díptic dona amplitud, serenitat i el fet de ser un espai buit acentúa l’atenció cap a la persona. El personatge accentua l’atmòsfera tranquil·la i pausada que esdevé dins la fotografia. No hi ha moviment; tot és quietud, no hi ha acció. He volgut mostrar la solitud com a una cosa íntima per a la persona, un moment tant sols per a ella. La llum, de la mateixa manera i en relació amb la persona, centra l’atenció només en l’espai.

Joan Vallespí de Gracia, 2016, Laia Vallespí

 

Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007  i Germaine i Marcel Chalaye, 2007

Aquest és un retrat del meu pare, un home actiu, treballador i reflexiu. Li encanta anar al poble (Pinell de Brai). Quan és al camp, és com si entrés en sintonia amb la natura. He triat aquest context perquè el representa tal com és.
Com a referent m’ha interessat Depardon. És un fotògraf i cineasta francès. En els seus documentals i fotografies busca retratar la quotidianitat d’un espai i les persones que hi viuen. Capta moments dels personatges, amb naturalitat i expressivitat. Tot l’ambient que creen les seves fotografies et transporten al pensament de la persona retratada.
Vaig triar fotografiar al meu pare al poble pel vincle tant efectiu que ell té amb l’espai i la natura. Allà he pogut anar xerrant amb ell mentre li feia fotos. Li vaig dir es que anés fent. No volia que forcés cap mena d’expressió. Volia captar el moment.
De la sèrie de fotos que vaig fer em va costar molt triar les fotos final i la composició en díptic definitiva. Per la tria final em va ajudar molt els comentaris de la classe.

La composició final és un díptic en format horitzontal. La primera imatge (esquerra) és un primer pla frontal on la persona retrada es troba lleugerament inclinada i amb el cap ajupit. No li podem veure el rostre al complet,  un conjunt de branques i fulles verdes a primer terme desenfocades que li tapen la cara enfocada parcialment. És una imatge sense profunditat de camp. La il·luminació és natural i la llum bastant dura. Incideix al rostre accentuant els volums.  La mirada de la persona es dirigeix a un punt fora de camp que crea continuïtat amb el fora de camp de les fulles i branques. Aquesta fotografia, a nivell genèric, es relaciona amb l’altra per semblança en quant a cromatisme i il·luminació, tot i que també intervenen en aquesta connexió altres factors com les fulles. En aquest cas la persona és davant les fulles i el pla és més obert.

El meu pare, 2016 Sara Carbonell

 

El referents: Humberto RIVAS Ana, 1979 Bernard PLOSSU Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 
La persona que he escollit per fer el retrat és el meu pare. És una persona amable, tranquil·la i té una mirada molt expresiva. Fisicament té un rostre ample, amb un nas característic i un front allargat. En el moment de fer el retrat he tingut present a dos referents, a Bernard PlossuAlexandr Hackenschmied i Humberto Rivas. He triat aquests referents perquè m‘agrada molt com treballen amb la llum, creant contrastos en el rostre i la manera que tenen de retratar la mirada de la persona.

La tria final, és una fotografia del meu pare en aspecte seriós però amb una mirada molt expressiva. Apareix al centre de la imatge davant d’un fons neutre i porta una samarreta de color blanc. És una imatge horitzontal feta en blanc i negre. La llum és natural i prové de la finestra de l’esquerra. És un primer pla amb un punt de vista frontal. Tots els elements estan enfocats. El recorregut visual d’aquesta imatge comença directament al rostre, centrant-nos en la mirada. Encara que el seu rostre està mirant a càmera de manera frontal el cos està una mica girat, això li aporta dinamisme al retrat.  Aquesta imatge té una clara funció expressiva i té com a objectiu principal mostrar com és la persona a través d’una fotografia.

Autoretrat 2016, Júlia Calero

Els referents:Richard AVEDON  Autoretrat tríptic, 2002 
M’he volgut fer un autoretrat, encara que ha estat molt difícil fotografiar-me a mi mateixa. Físicament sóc una noia de cabell curt negre i amb uns ulls blavosos, normalment porto ulleres. La meva pell és clareta i la forma de la meva cara és ovalada. Crec que tinc un nas més aviat arrodonit i els meus llavis no són massa gruixuts. El meu cos és prim i la meva alçada no és ni molt alta ni molt baixa.
Considero que la meva personalitat és la d’una persona sociable amb la gent que té coses en comú amb mi. Amb les persones que no conec em costa més. Em defineixo tímida i reservada, i aquesta part és la que he volgut reflexar en la fotografia. He fet un díptic on he volgut mostrar que sóc una més dins un entorn de ciutat. El meu referent ha estat Richard Avedon, per la manera que té de captar l’essència dels personatges, tot i que formalment he fet les fotografies sense centra-me tant en el rostre.
La meva mare, 2016 Elena Vicente
  
Els meus referents: Bernard Plossu Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966, Richard Avedon i Humberto Rivas
La meva mare es caracteritza per preocupar-se i ajudar als altres sempre que pot fer-ho. És molt reflexiva i es planteja coses continuament. L’he retratat a ella perquè buscava una persona amb complicitats amb mi. He volgut reflexar l’esforç a través de la mirada. Del su rostre penso que els ulls són un dels punts forts a destacar, expressen les seves emocions. De la mateixa manera també m’han interessat les línies de la boca, que baixen per la barbeta i sempre he pensat que expressen el seu estat  d’ànim. El que buscava, es que la fotografia reflectís el com és la meva mare d’una manera senzilla i pròxima
Per fer el meu retrat m’he inspirat en Richard Avedon, Bernard Plossu i Humberto Rivas
El meu germà Martí, 2016 Pau Sanchez
El referent: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979

En el retrat que he fet, intento mostrar les dues cares del meu germà Martí, per una part té els braços creuats que deixen veure aquesta part difícil de conèixer com és i què pensa,  la seva part tancada i individual, i per l’altre part el rostre l’he volgut retratar amb mirada a càmera entre inexpressiu i deixant lliure la pròpia interpetació del gest. Aquesta serietat o inexpressivitat per mí sempre ha sigut un símbol d’apropament i coneixement d’ell, tot i que es pot interpretar perfectament com un gest “agressiu”. L’he volgut retratar a la manera de Richard Avedon, sobre un fons en blanc i jugant amb els gestos dels braços i l’expressió facial. He triat un fons blanc i m’ha interessat el joc d’ombres que es creen a la pared degut a la llum. 

Share

Renovació del Consell Escolar
0

Renovació del Consell Escolar

El 30 de novembre i l’1 de desembre es van realitzar votacions per a escollir nous representants al Consell Escolar del sector famílies (una vacant) i del sector professorat (3 vacants).

Les persones que han estat escollides per a representar a aquests dos sectors són les següents:

  • Teresa Monleón (sector famílies)
  • Mònica Tordera (sector professorat)
  • Anna Díaz (sector professorat)
  • David Arnaiz (sector professorat)

J.M. Celorio
President del Consell Escolar
Institut Moisès Broggi
Barcelona

Share
Presentació oficial del Batxillerat Internacional
0

Presentació oficial del Batxillerat Internacional

El 28 de novembre es va fer la presentació del primer curs del batxillerat internacional a l’institut Moisès Broggi.

En l’acte de presentació van participar la Sra. Mercè Massa (Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona), el Sr. Miquel Essomba (Comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de BCN), altres responsables de l’administració implicats en aquest procés de transformació, professorat, famílies i alumnat del batxillerat internacional.

Amb la implantació d’aquest batxillerat es tanca un procés de transformació del centre que ha estat molt intens i que està tenint uns resultats positius.


Fa sis anys estàvem intentant recuperar un centre que tenia molt poca acceptació en l’entorn i necessitava reorientar el seu projecte educatiu. La implicació de les administracions i del professorat del centre va fer possible portar a bon port aquesta transformació de l’institut.

Han estat uns cursos que s’han desenvolupat a un ritme frenètic. Al llarg d’aquest temps el centre ha anat millorant la seva oferta educativa i alhora revisant la metodologia d’aula per respondre millor a les necessitats de l’alumnat i de l’entorn. Etapes destacables d’aquest procés són: la incorporació de cicles formatius de la família sanitària; el treball per projectes en l’ESO, implicant-se en el projecte Magnet –en col·laboració amb la Fundació Bofill i el Macba- i en el Global Scholars –amb la Fundació Bloomberg Philanthropies-; la incorporació del batxillerat artístic; la participació en el Projecte de Qualitat i Millora Continua; i per l’últim, l’autorització per a impartir el Programa Diploma del Batxillerat Internacional.

Que l’institut Moisès Broggi sigui l’únic centre públic de Barcelona autoritzat a impartir aquest batxillerat és un honor per a tot el professorat que ha estat implicat en la transformació del centre.


Ara tenim al davant el repte de la consolidació. Esperem saber donar resposta a les demandes del nostre alumnat. 

Share
Global Scholars
0

Global Scholars

Hello everyone!

We are students from 2n ESO and we would like to tell you  about Global Scholars. It is a very interesting project in English that connects  boys and girls around the world.

We work together on technology issues and publish posts, videos that are shared  with our peers.

We talk with people and we comment on our  posts and we share our opinions.

Each  month we will undertake a different project. The first video we have made is about what makes a Global Scholar. We think it’s an entertaining and funny way of learning English.

We would like to share with you our first video.

Share
Anem a l’Alternativa
0

Anem a l’Alternativa

La setmana passada vam assistir al festival l’Alternativa amb l’alumnat de Batxillerat Artístic dins el projecte Cinema en curs en el marc de Moving Cinema. Una experiència més enllà de l’horari escolar que apropa a l’alumnat al cinema d’autor i a conèixer un dels festivals de més renom que ofereix la nostra ciutat.

D’entre tots els films programats, l’alumnat va assitir a tres dels films proposats pel projecte Cinema en curs en el marc de Moving Cinema.

Després del film els alumnes han escrit quatre ratlles sobre l’experiència:

Pel·lícula: ”Paula” d’Eugenio Canevari

Durant el Festival l’Alternativa hem anat a veure la pel·lícula Paula i la veritat és que ha estat molt interessant. Ens van sorprendre molt els plans que utilitza el cineasta Eugenio Canevari per explicar la història. Aconsegueix, només amb un pla per escena, endinsar-nos dins la història de la protagonista. Sentir tot el que ella sent: por, confusió, ansietat, inquietud…

A part, durant tota la pel·lícula el cineasta utilitza molt el recurs de l’enfocament i el  flou, per fer-nos centrar l’atenció en el que ell desitja. Una molt bona solució a la mancança de talls durant les escenes.

La paleta de colors del film és impressionant, uns colors molt saturats i, a part, el paisatge de Buenos Aires mostra uns ambients preciosos. Ens van agradar molt els plans del món que hi surten, ens van recordar molt a la pràctica que estem fent nosaltres aquest primer trimestre.

En general, ha valgut molt la pena veure aquest llargmetratge per valorar la manera tant especial i única en que està gravat i la fotografia de cada pla. Gràcies!

Clàudia Alcalde, Lidia Balagué, Laia Martínez, Paula Aznar, Mariona Urgell i Alba Hernández.

Pel·lícula: “La Tempestad” de Tatiana Huezo

La Tempestad és un documental de Tatiana Huezo que narra les dures experiències de dues dones mexicanes. És un film dur, però també commovedor. Utilitza la bellesa de les imatges per explicar metafòricament el viatge de les protagonistes. Les reaccions de l’audiència van ser molt especials: en certs moments, tothom reia, i en la part més dura, el silenci era aclaparador. En fi, és una pel·lícula que no busca entretenir ni divertir, sinó que ensenya i fa reflexionar. 

Miquel sierra.

Pel·lícula: “La substància” de Lluis Galter

Divendres passat vam anar al CCCB a veure la pel·lícula_documental “La Substància”. Va ser una experiència interessant i enriquidora. Va ser un passe molt especial perquè vam anar-hi amb el Pep, el nostre cineasta, i després de la sessió ens va presentar al Lluis Galter, el director de la pel·lícula. També vam coincidir amb molta gent de l’equip de Cinema en curs, hi havia moltíssima gent.

El que més ens va sorprendre del film de Lluís Galter va ser el tractament del fil argumental. També ens va impactar la sensació de soledat que ens transmetien algunes localitzacions, semblaven escenaris irreals, sobretot els plans vinculats al Cadaqués xinés.

També ens va semblar molt interessant i inquietant el tractament del so, hi ha escenes de gran intensitat. El so s’anticipa a la image i això et crea un cert neguit en alguns casos i en d’altres et situa a dins del pla abans de veure’l.

La fotografia també ens va agradar, cada pla mostrava un tractament molt precís. Cal destacar també el tenyit de color en alguns plans i també la calidesa que transmetien algunes escenes depenen de l’ hora del dia. També ens vam fixar en els plans tancats dins la cabana. Tot et transportava a una situació com irreal i un tant surrealista. En conclusió va valdre molt la pena! Gràcies!

Júlia Manonelles, Pol Roig, Marcel Recasens

Moltes gràcies al projecte Cinema en curs a Moving Cinema i al Festival L’Alternativa per oferir-nos aquesta oportunitat!

Share
Avantguardes, abstracció i color
0

Avantguardes, abstracció i color

L’ultim treball d’aquest primer trimestre amb el grup de Dibuix Artístic ens ha ajudat a acabar d’introduir tots els conceptes que ens interessen en aquest moment formatiu.

L’exercici plantejat ha consistit en una introducció a la història de les avantguardes històriques treballant d’una manera molt natural:

  • El món del color.
  • L’abstracció.
  • Les tècniques aquoses.
  • La maquetació dels apunts i la llibreta d’esbossos.
  • La recerca sistemàtica.
  • La creació d’un portfolio virtual.

Els resultats deixen veure que anem en la bona direcció: volem que els alumnes siguin conscients de les seves increïbles capacitats i que tinguin ganes de desenvolupar-les.

Hem estudiat les avantguardes analitzant en particular l’ús del color, la composició, el significat, l’espai i la relació entre abstracció i figuració.

A continuació, els alumnes han fet una sèrie d’obres ràpides que de fet suposaven una interpretació personal d’una de les avantguardes triades.

Una mena d’actualització d’aquests moviments que implicava una capacitat de síntesi que normalment no es dona en un alumne de 16 anys.

El cas és que com veieu hi han resultats remarcables.
I també han pogut explorar línies de recerca pròpies.
Maneres molt personals de fer servir eines de tota mena.
En alguns casos el bloc s’ha convertit en un company que no abandonaran en molt de temps.
Un espai d’experimentació en el que es pot veure madurar una idea.

Després han portat una bona quantitat de revistes d’art, fotografia, disseny, il.lustració… La idea consistia primer en apropar-los a les biblioteques públiques.

Aquestes compren habitualment moltes publicacions del nostre sector que provablement passaven desapercebuts als alumnes. La segona intenció consistia en veure si eren capaços de relacionar alguna obra contemporania en relació a alguna avantguarda hitòrica. Ha estat el punt més feble de l’exercici, tot i que també ens servirà per fixar objectius futurs.

Finalment els alumnes han plantejat una obra pròpia com a síntesi de tot el treball fet al bloc d’esbossos.

El treball s’ha realitzat en format DIN A3.

Els resultats són molt variats.

Ha estat un privilegi veure crèixer aquestes obres i hem pogut aprofitar el fet de treballar amb tants alumnes.

Tots aquests treballs estan fotografiats i compartits en els portfolios virtuals dels alumnes. 

Han d’aprendre a fotografiar i donar repercussió als treballs (a sota, un exemple de galeria virtual d’obres i referències).

Aquest fantàstic treball resulta una base molt interessant per introduir-nos en llenguatges contemporanis durant el segon trimestre. Els alumnes més madurs podran entrar en aquests nous estils des d’una via més sólida, reconeixent de manera humil el gran llegat de les avantguardes.

Share
Creació d’escultures a partir d’elements de la natura
0

Creació d’escultures a partir d’elements de la natura

L’alumnat de 1r Batx Arts, dins la matèria de Volum, ha creat escultures partint d’elements naturals: una fulla, un cargol, un mineral, una petxina, una estrella de mar…

El procés de creació s’inicia estudiant i dibuixant la forma de l’element del qual partim. Explorem els detalls.

Posteriorment modelem amb plastilina blanca la forma, intentant reproduir-la de manera simplificada. Després, l’esculpim amb argila blanca. Descobrim un nou material i unes noves eines (palets de modelar, buidador…). Les propietats del fang i com treballar-lo. Un cop realitzada la simplificació, descomposem la forma original: la tallem, la dobleguem, l’estirem… Una tria que té a veure amb cada volum, cada forma ens suggereix aplicar una acció. Un cop descomposada la forma, identifiquem els nous elements i construïm una nova proposta, l’escultura final.

 

 

Un cop seca la peça, li fem un acabat amb pàtina de bronce: goma laca, pigments naturals, betúm de judea i cera.

 

La creació final s’exposa a classe, en una presentació oral. Aquesta consisteix en mostrar gràficament i amb suport paper, el procés: dibuixos, esborranys en tres dimensiones i peça final. Per decidir el format i el disseny d’aquesta presentació, l’alumnat experimenta fa proves en diferents formats, amb els colors dels papers. Un resultat de nivell!!!

 

 

 

Finalment, el grup d’alumnes, idea i munta l’exposició dels seus treballs al vestíbul de l’institut. Com organitzar les peces, les cartel·les, com col·locar les escultures, els suports. Una gran tasca de presa de decisions, i un resultat molt satisfactori.

 

A continuació els resultats d’aquestes creacions, a l’esquerra el referent de la natura, i a la dreta la peça final.

Una mostra del bon nivell i compromís del nostre alumnat, felicitats a tots per la feina feta!!

 

Joan Noguera

 

Anna Solé

 

Mariona Rovira

 

Pol Roig

 

Josefa Maureira

 

Júlia Manonelles

 

Aina Lloret

 

Laia Martinez

 

Karolina Bueniviciute

 

Alba Hernández

 

Júlia Gusi

 

Júlia Guasch

 

Paula Flor

 

Helena Espina

 

Júlia Cendrero

 

Lídia Balagué

 

Paula Aznar

 

Share