Articles recents

Iniciem el nostre documental
0

Iniciem el nostre documental

El passat 9 de novembre amb l’alumnat de 1r Batx Arts, dins la matèria de Cultura Audiovisual, vam anar al Macba. Una primera aproximació al museu per conèixe’l i captar les primeres impressions. Visitem el Macba amb la intenció de captar tot allò que es veu, les obres, les sales i també tot allò que no veiem i voldríem conèixer. Aquesta primera visita serà el punt de partida per començar a idear el nostre documental que farem aquest any dins el projecte Cinema en curs.

Ens sorprenen moltes coses: la organització de les exposicions, com es trien les obres a exposar? i els artistes?; també ens preguntem coses sobre el personal que hi treballa, el que veiem i el que no és visible, que fan? com s’organitza la institució?; ens fascina la llum, l’edifici, la sensació de pau i tranquilitat que ens transmet el conjunt. La sortida se’ns fa molt curta, volem saber-ne més. Després de la sortida escrivim individualment les nostres percepcions, els nostres interessos. Amb moltes ganes de començar el nostre documental.

 

 

Share

Una alumna del Batxibac guanya un concurs
0

Una alumna del Batxibac guanya un concurs

L’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ha acollit avui, 18 de novembre, una jornada formativa dins del Batxibac 2015 (doble titulació batxiller–baccalauréat),  en la qual han participat prop de 260 estudiants i 34 professors de primer i segon de batxillerat provinents de diversos centres de Catalunya. Òbviament, els nostres alumnes de 1r i 2n de batxibac hi han assistit.


Després d’una presentació, han tingut lloc dues conferències. La primera ha anat a càrrec de Santiago Prieto, professor de Geografia i Història al Liceu Francès de Barcelona, sota el títol “Les relations entre la France et l’Espagne pendant la guerre civile espagnole (1936-1939)”. En la seva xerrada, el professor Prieto ha parlat dels contactes bilaterals entre aquests dos països durant el conflicte, que van estar condicionats per la situació internacional, les confrontacions ideològiques i l’equilibri de forces dins l’àmbit polític i militar.
Seguidament, Gulhem Naro, professor de la Facultat de Traducció i Intrepretació de la Universitat, ha pronunciat una conferència al voltant de la publicació, l’any 1947, per part d’Albert Camus, d’una de les seves novel·les més cèlebres, La Peste, i un any més tard, el 1948, de l’obra de teatre État de siège. Es tracta de dues obres que van ser acollides de diferent manera pel públic, però que presenten moltes similituds, tant pel que fa al tema tractat (una epidèmia) com pels personatges que hi surten.


A la part final de la jornada, que s’ha desenvolupat íntegrament en francès, els estudiants presents han participat en un joc de revisió del programa de geografia i història i literatura, amb l’aplicació ”Kahoot!“, a través del seusmartphone o tauleta. El concurs, que s’ha pogut resoldre in situ, ha consistit en contestar una cinquantena de preguntes, amb quatre opcions possibles per a cadascuna. El professor Guilhem Naro ha anat desgranant les respostes correctes, que es reflectien a la pantalla de l’auditori, juntament amb els estudiants que anaven obtenint més bona puntuació.
La guanyadora ha sét una alumna de l’Institut Moisès Broggi: podeu felicitarna Sara Ferré, del 2nB, a qui s’ha regalat un lot de DVD.

Share
Com es fa un examen de selectivitat?
0

Com es fa un examen de selectivitat?

S’apropen els exàmens de final de trimestre al batxillerat. Comencem a treballar amb el tipus d’enunciat que s’utilitza a les PAU. Amb aquests, és fa necessari saber resumir i ressaltar allò que es demana resoldre. Es tracta d’examens més llargs del que els nostres alumnes estan acostumats, realitzats en un temps molt breu.

A la matèria de dibuix artístic hem fet una prova agafant com a model la pregunta pràctica de l’examen de les PAU d’aquest any (amb més temps del que tindran al juny a les PAU al juny).

Es tractava d’un treball amb perspectiva cònica a partir de la idea d’espai exterior/espai interior.

Tots els treballs tenen una mida de 50×70 cm., que és la que es fa servir als exàmens oficials.

El resultat és força satisfactori i a més ens ha marcat alguns objectius que haurem d’anar aconseguint al llarg del que queda de curs.

Si voleu veure els exàmens d’altres matèries i convocatòries seguiu l’enllaç.

Mostra de la prova amb anotacions (penjada al passadís de l’institut).

Share
La filosofia grega des del punt de vista del disseny
0

La filosofia grega des del punt de vista del disseny

A la matèria de disseny (2n de batxillerat artístic) hem treballat força sobre el món de la publicitat i el disseny gràfic de cara a fer el nostre projecte més important del trimestre: il.lustrar la contracoberta d’un llibre.

Com a pràctica final hem estudiat el món de la tipografia cal.ligràfica. Els alumnes han fet un treball extraordinari de composició, línia i taca aplicat a una frase escollida del món de la filosofia grega clàssica. En alguns casos emociona llegir en veu alta la frase, variant el to de veu i la velocitat per adaptar-se a la grafia, el color, la mida…

Us mostrem una sel.lecció del treball fet. Es tracta de làmines Din A-3 treballades amb tinta xinesa, retoladors, guaix i altres materials.

Sòcrates (Alba P.) i Aristòtil (Aina H.).

Dos frases de Plató (Marcel V. i Mar P.)

Sòcrates (Laia M.) i  Plató (Xavi C.).

Sòcrates (Beth P.) i Plató (Alejandra D.).

Heràclit (Cristina L.) i Plató (Jia Hao J.).

Dos sentències de Plató (Míriam R. i Adriana P.).

Anaxàgoras (Cèlia R.) i Pericles (Ingrid A.).

Heràclit (Berta N.) i Anaximandre (Emma E.).

Heràclit (Laia S.) i Plató (de Paula D.).

Anaxàgoras (Marta A.) i Pitàgoras (Laura A.).

Us mostrem algunes imatges del taller.

Share
CFGS Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear
0

CFGS Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear

Radiologia d’urgències i posicionament del pacient.

Nous canvis en el cicle formatiu ens porten a repensar les nostres Jornades Tècniques, ja habituals en el nostre cicle formatiu.

Enguany amb la introducció de nous continguts LOE, i amb l’esperit de voler donar qualitat al nostre cicle, proposem continuar realitzant les col·laboracions amb professionals del sector, en els diferents mòduls formatius.

La primera d’aquestes col·laboracions ha estat la xerrada que Abel Miret ens ha ofert sobre la Radiologia d’Urgències i el posicionament del pacient, que l’hem fet en el MP01-UF3.

Una xerrada interesantíssima, com sempre, que els alumnes han aprofitat al màxim.

Volem agrair a l’Abel, el seu esforç i compromís amb el cicle.

Share
Compartim coneixement
0

Compartim coneixement

A la matèria de dibuix artístic hem estat fent una sèrie de recerques relacionades amb futurs treballs. Ens interessa que el material de documentació creat pels alumnes estigui a disposició d’altres alumnes, tant del nostre centre com d’altres instituts. Si no disposeu d’una connexió ràpida o teniu problemes per visualitzar les presentacions, descarregueu els pdfs:

Les presentacions han estat generades pels alumnes del batxillerat artístic i formen part de la nostra col.laboració amb l’Espai 13 de la Fundació Miró (projecte MMS: Quan les línies són temps) i el Museu de les Ciències de Barcelona (projecte Connectem amb Luís Feo). En el cas d’aquest últim, esperem amb aquest material assessorar els nostres alumnes de 3r d’ESO, que participen en el projecte Connectem..., per tal de millorar les seves il.lustracions.

Cada alumne va crear una diapositiva. Aquesta mostra d’alguna manera com es pot representar el pas del temps en una imatge fixa. El vantall de recursos és força ampli, cosa que era difícil de preveure abans de fer la recerca:
Recursos del món de l’art pictòric:
  • La pintura narrativa: simultaneïtat temporal.
  • L’art cubista.
  • L’art futurista.
  • El constructivisme rus.
  • L’art conceptual.

La fotografia:

  • Llarga exposició.
  • Multiflash.
  • Superposicions.
El còmic.
Els diagrames i altres recursos de les  il·lustracions científiques.

Per utilitzar en els treballs: creació d’una ruta a partir de la idea del catàleg extraordinari: allò convencional convertit en extraordinari (projecte MMS). També pel treball d’il.lustració científica: Connectem amb Luís Feo). 1r de batxillerat i 3r d’ESO.

Després de veure una sèrie històrica sobre autors que han treballat la natura morta (des del punt de vista de l’art o des de la il.lustració científica), cada alumne ha creat una diapositiva. Aquesta mostra algun recurs del món del dibuix científic com ara:

  • Trames.
  • Relació figura/fons.
  • L’ús expressiu de la línia.
  • L’ús expressiu de les gammes i el contrast.
  • L’art conceptual.
  • Els diagrames de fletxes i altres recursos aliens al món de l’art: seccions i talls.

Esperem que amb aquesta recerca es pugui plantejar amb més qualitat els treballs que farem sobre aquests temes. Quin repte!.

Aviat tindreu notícies nostres amb els resultats.

 

Share
Ens visiten des de New York!
0

Ens visiten des de New York!

El passat divendres 6 de novembre l’alumnat de 2n d’ESO va tenir una visita molt especial. Com sabeu, enguany participen en un projecte d’anglès i socials a nivell internacional anomenat Global Scholars, creat i gestionat per l’entitat Bloomberg Philantropies. Els responsables d’aquest projecte educatiu van fent visites arreu del món per veure com aquest s’està implantant a les diferents ciutats i centres educatius.
 
Nosaltres vam rebre l’Anissa Bazari, des de New York, i la Nikki, la responsable de Global Scholars a Barcelona. També vam contar amb la visita de Salvador Rodríguez, coordinador de llengües estrangeres del consorci, i de Damià Perminya, del servei de llengües estrangeres del Departament d’Ensenyament.
Tots junts van assistir a la classe d’anglès de l’alumnat de 2nB d’ESO, a l’hora que es du a terme el projecte. Es van projectar els vídeos de projecte final de la primera unitat de diversos centres educatius, i també vam visionar el nostre. L’alumnat va anar interactuant amb els nostres observadors, comentant aspectes dels vídeos i preguntant coses sobre New York i sobre el projecte a nivell mundial.
Un cop acabada la classe, els nostres visitants es van reunir amb les dues professores del projecte, Maribel Manau i Anna Diaz, i el director del centre, José Manuel Celorio. Van estar conversant sobre la metodologia, els punts forts del projecte i sobre la seva implantació al Broggi.
Abans de marxar també van fer una visita a l’alumnat de 2n A d’ESO, que també participa en el projecte i que va estar conversant amb l’Anissa.
Des del centre estem molt contents amb la visita i creiem que l’alumnat ha gaudit i aprofitat molt la conversa en anglès amb els nostres convidats.

També us volem ensenyar el vídeo que l’alumnat de 2n d’ESO ha realitzat com a projecte final de la primera unitat:
What does it mean to be a global scholar?
Esperem que us agradi! En breu n’informarem al bloc!
Share
Eines prehistòriques
0

Eines prehistòriques

 Aquest trimestre els nens i nenes de 1r d’ESO estan fent un treball interdisciplinar amb les matèries de tecnologia i ciències socials. 

El treball ha constat de tres parts:

  • Primer van crear uns “clans” a la classe de c.socials, amb els que van investigar sobre les eines prehistòriques i sobre com sembrar.
  • Després anaren al taller de tecnologia i van crear unes eines prehistòriques amb pals i pedres per poder-les fer servir per sembrar.

  • Més tard començaren a sembrar a l’hort de l’escola amb els coneixements obtinguts a socials i amb les eines fetes a tecnologia

Esperem que d’aquí a un temps l’hort de l’escola estigui ple de blat i ordi.

Biel S. 1r ESO B

Share
Visitem l’escola de fotografia Grisart
0

Visitem l’escola de fotografia Grisart

El passat divendres 6 de novembre vam visitar l’escola de fotografia Grisart amb l’alumnat de 2n de Batxillerat d’Arts. A l’arribada ens va rebre el Rafa Badia, ens va presentar l’exposició del vestíbul i tot seguit vam visitar les instal·lacions. Posteriorment en Rafa ens va fer una presentació i ens va ensenyar treballs de l’alumnat de l’escola de diferents tipologies. De fotografia publicitària, de fotografia de creació artística i també vam veure un documental sobre la boxa, treball final d’una alumna de l’escola. Molt interessant !

 

Després vam fer una pràctica d’il·luminació a l’estudi amb Daniel Solsona i David Molero. Per grups l’alumnat va anar passant per fer-se fotografies amb diferents tipus d’il·luminació: il·luminació lateral, frontal, contrallum, llum difosa, llum rebotada, llum directa… fons blanc, fons negre. Una experiència única per posar en pràctica conceptes que reprendrem a l’institut.

 

Posterioment vam anar a la Sala d’ordinadors i sobre les fotografies fetes vam fer una pràctica amb photoshop. El Daniel Solsona va explicar a l’alumnat les eines bàsiques de retoc d’imatges.

Una jornada molt profitosa i molt ben avaluada pel nostre alumnat.

Volem donar les gràcies a l’escola Grisart per la jornada, molt especialment a Selva Ramírez per totes les gestions, al Rafa Badia, Daniel Solsona i David Moreno per haver-nos atès i haver compartit amb nosaltres el seu saber.

 

Share

Relació entre el dibuix contemporani i la fotografia del segle XXI
0

Relació entre el dibuix contemporani i la fotografia del segle XXI

La primera pràctica important de la matèria de dibuix artístic a segon de batxillerat ha estat tot un repte. S’espera que un alumne de segon de batxillerat comenci a explorar de manera sistemàtica una manera personal d’expressar-se. En aquest cas, els nostres joves artistes han estudiat una sèrie d’autors de fotografia contemporània i han desenvolupat dos treballs que paga la pena comentar: 

Una pràctica fotogràfica dins d’un dels gèneres en que es pot dividir la fotografia artística contemporània (totes aquestes són obres fetes pels alumnes):

  1. Performance. Estratègies performatives organitzades per l’artista. Autors estudiats: Philip Lorca diCorcia, Joseph Beuys, Erwin Wurm i George Rousse.

Evidentment, en aquest bloc caldria fer moltes explicacions per entendre de manera completa les obres. La fotografia inferior, per exemple, representa en realitat amb un joc de miralls a un pare i la seva filla: l’artista.
  1. Narrativitat. L’artista com a narrador.  Autors estudiats: Jeff Wall, Thomas Demand i Lisa May Post.

  1. Sense emotivitat. L’obra freda. Autors estudiats: Hiroshi Sugimoto, Andreas Gursky, Thomas Struth i Rineke Dijkstra.

  1. Coses ordinàries convertides en extraordinàries.  Autors estudiats: Fischli & Weiss, Wolfgang Tillmans (Paper Foldings), i Roe Ethridge.

Algunes d’aquestes imatges són realment increïbles. Cal fer ampliacions per veure com funcionen sobre una paret.

En aquest cas, els alumnes han hagut de fer molts intents abans de decidir-se per una imatge única.

  1. Intimitat. Autors estudiats: Nan Goldin i Wolfgang Tillmans.

Crec que inicialment, aquest bloc va ser el més treballat. Els alumnes han fet una gran feina en camps tècnics als quals no hem dedicat molta atenció (la nostra matèria és dibuix artístic). El que més ha costat és entendre el personatge triat.

  1. Moments històrics. Testimonis alternatius al fotoperiodisme.  Autors: Martin Parr, Trine Sondergaard i Sophie Ristelhueber.

  1. Postmodernisme. La fotografia recodificada.  Autors estudiats: Cindy Sherman, Gillian Wearing, Joan Fontcuberta, Richard Prince.

En aquest bloc s’han fet també grans obres, però no les podem fer públiques per problemes de drets d’imatge.

  1. Físic i material. La fotografia com a objecte. Autors estudiats: Wolfgang Tillmans i Lucas Blalock.

Recomanem per futures recerques el llibre “The Fotography As Contemporary Art” de Charlotte Cotton.
Finalment, per tancar el cercle d’aquesta aventura, els alumnes han proposat una obra de dibuix contemporani a partir de tot el procés de recerca anterior.
Alguns dels dibuixos mantenen un gran paral·lelisme amb les fotografies anteriors.
Altres han fet possible treballar també de manera experimental.
En general es tracta de treballs realitzats sobre format 50×70 cms.
El fet de comptar amb idees tan variades ha estat molt motivador per valorar el treball final.
En aquestes imatges es veu la presentació pública del treball.
Afegim també algunes fotos dels blocs d’esbossos i del treball al taller.

I aixó només per començar aquest apassionant curs!.
Share

Obra Destacada
0

Obra Destacada

En aquesta secció aniran apareixent treballs d’alta qualitat dels nostres alumnes, independentment del cicle educatiu i de la matèria en que s’hagin realitzat. Esperem que us agradin.

Comencem el cicle amb aquesta obra realitzada per un alumne de 1r d’ESO, a la matèria de Tecnologia.
  • Pràctica de programació de videojocs amb el programa Scratch. Tecnologia. 1r d’ESO.
“Al taller de videojocs treballem la programació. Utilitzem el programa Scratch. Amb aquest programa pots fer que un objecte es mogui per la pantalla en funció de les ordres que li hem donat. 

En aquesta imatge podem observar un exemple . Es tracta de fer un “jardí”. Per això utilitzem dos programes: un per fer la tija i un altre per fer l’espiral. Aquest dos programes cal unir-los mitjançant les ordres “envia” i “en rebre” que els connecta. 

Personalment aquest taller em sembla que és una experiència molt divertida perquè pots provar, pots arriscar-te, pots equivocar-te, pots tornar a intentar-ho i moltes coses més que fan d’aquet taller una meravellà. Hi ha vegades que els treballs es compliquen, però quant ho aconsegueixes, et sents mol bé.”
Daniel Alejandro P. S. 1r ESO B

Si teniu problemes per visualitzar  el programa visiteu aquest enllaç al web del MIT.

Share
Millora d’espais i instal·lacions
0

Millora d’espais i instal·lacions

Enguany el nostre institut estrena noves equipacions. Aquestes millores tenen a veure amb l’augment del nombre d’alumnes (ja hem arribat a 4t d’ESO i s’han hagut de crear dues noves aules d’ESO) sinó a pràcticament tots els departaments. 
Us destaquem alguns dels nous equipaments.
  • Nova aula de dibuix artístic i taller de visual i plàstica. Aquesta aula s’ha creat al costat del pati-hort, amb la qual cosa, durant bona part de l’any es podrà fer servir com a espai de dibuix del natural interior-exterior.
  • Repintat de les parets i el sostre del gimnàs.
  • Renovació de 17 ordinadors i ratolins a l’aula d’informàtica 1.
  • Dotació de noves piques, campana de vapors, dutxa i renta-ulls pel laboratori de física i química.
  • Compra 36 armariets més per la ESO i 8 pels batxillerats.
    • Instal·lació de bancs i jardineres al pati.

A poc a poc anirem millorant cada racó de l’institut. Hem de valorar el bon ús que fan els alumnes dels espais comuns.

Share
Construïm un retrat
0

Construïm un retrat

Dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de batxillerat i en el marc dels projectes Fotografia en curs i Cinema en curs, proposem a l’alumnat construir un retrat.

Diem construir per què concebem la pràctica com alguna cosa més que fotografiar a una persona. Ho plantegem com una manera d’entendre la fotografía, d’apropar-nos al rostre d’una persona amb sensibilitat, emoció i amb especial interés per la mirada, el gest, l’enquadrament… Que la part tècnica estigui al servei del que volem mostrar, del que volem transmetre.

La pràctica l’hem desenvolupat en diferents fases:

  • visionat de retrats de fotògrafs: Richard Avedon, Humberto Rivas, Bernard Plossu, Van der Keuken, Irving Penn, Raymond Depardon, Diane Arbus.
  • lectura de fragments dels citats fotògrafs per comprender com conceben ells els seus retrats.
  • text sobre el personatge a retratar
  • descripció de la pràctica amb consignes clares:
  • dos sessions pràctiques amb el nostre retratat. La primera per fer proves sobre els paràmetres expressius: enquadrament, llum, gest, mirada, enfocament… i la segona, per concretar i experimentar sobre la tria definitiva.

Un treball rigorós amb resultats increïbles. Us mostrem les fotografies triades per l’alumnat amb extrets dels textos creats per ells mateixos:

 

La meva àvia. Adriana P.

“Els meus referents han estat Richard Avedon i Diane Arbus. Avedon m’apassiona, tant per la seva gran habilitat de poder trobar l’essència del protagonista com la idea de  desemmascarar-lo. En prou feines coneixent el retratat aconsegueix treure aquella mirada que ens fa pensar, aquella mirada que, personalment, m’impacta.

El que m’impressiona de Diane Arbus no és l’enquadrament o la manera en què ha sigut realitzat el retrat si no el missatge que transmet i la manera en que ho fa. Crec que qui s’aturi davant d’una de les seves fotografies, sentirà que alguna cosa se li remou per dins.

En aquesta fotografia final que presento, volia aconseguir transmetre. Que qui mirés l’àvia no es quedés indiferent. Personalment, crec que un retrat, ha de transmetre, ha de tenir vida.

Estava indecisa en diverses fotografies, però quan vaig veure aquesta mirada, vaig saber que era la definitiva. La mirada em va transmetre tantes coses a l’hora. Cadascú pot fer la seva interpretació personal, però a mi em transmet un sospir profund i a l’hora veig el petit gest de la boca com un intent de somriure, amb mil forces per continuar endavant.

Com a conclusió del meu treball, haig de dir que m’ha apassionat fer-li fotos a la meva àvia. Sembla mentida, però he pogut conèixer facetes d’ella que no sabia. Ens hem assegut una llarga estona a parlar, i gràcies aquest treball he pogut fer més fort el nostre vincle”.

L’Anna d’ Alba P.

“Els meus referents són Richard Avedon i Humberto Rivas.

D’ Avedon m’interessa com sap captar l’essència de les persones, la seva personalitat, crec que sap mostrar com són. Els hi dóna llibertat de posició tot i que no les conegui. Això té un gran mèrit. Creu que una fotografia mai serà la veritat, per molt precisa que sigui. A més, m’agrada com utilitza el fons neutre, perquè sigui la persona en estat pur, sense més distraccions.

D’Humberto Rivas també m’interessa el concepte que té sobre la mirada i l’actitud de la persona. Aquesta mirada directa a càmara, sense temps per pensar  i la manera com ho fa, és un gest molt personal.

He volgut que la fotografia de l’Anna fos en blanc i negre per tal de centrar l’atenció en l’expressió, en la seva mirada. També volia crear una sensació de misteri al voltant d’ella. Per fer-ho, m’he ajudat d’ un únic punt de llum lateral. Aquest crea ombres i fa que desapareixi el fons, convertint-se en negre. Personalment, crec que en un bon retrat has de poder mirar la fotografia i que indetifiqui a la persona. He volgut ser capaç de plasmar-la, mirar el retrat i dir: és l’Anna. Que la imatge parli per si sola”

Dolç atzar, Beth P.

“Els meus referents han estat Henri Cartier_Bresson i Bernard Plossu.

Henri Cartier-Bresson és un fotògraf francès que en els seus retrats intenta parlar del món intern i extern de la persona retratada. Les seves fotografies són en blanc i negre. Segons ell: “Es necessario que el sujeto del retrato esté dentro de su normalidad” i això és una de les coses que he volgut reflectir, la naturalitat de la imatge. Ell no busca la perfecció estètica de la persona sinó reflectir la seva identitat.

De Bernard Plossu m’agrada que les seves fotografies captin l’instant i el moviment, i sobretot el vent que és el que més m’ha interessat (el moviment dels cabells a causa del vent) i el joc d’enfocament i desenfocament dels plans.

A la fotografia  he volgut destacar la joventut, la tendresa, l’ activitat, la naturalitat i la seguretat que em desprèn la meva germana. L’espai, he volgut que fos natural i desenfocat, la mirada segura però tendre, l’ actitud confiada i desenfadada, la llum suau. El diàleg que he volgut establir entre l’espectador i el retrat ha estat que es captés com és ella, el sentit del gaudi de l’instant, dels petits moments i el ser lliure”.

Autoretrat, Cristina L.

“Els meus referents han estat Avedon i Van der Keuken.

De l’obra de Van Der Keuken m’interessa com tracta la llum, em va agradar molt la seva fotografia de la noia i la paret que crea contrast amb la il·luminació, em va cridar moltíssim l’atenció. D’Avedon tot i que fa servir llum natural i difosa em va interessar com en les seves fotografies podem veure les arrugues, les imprefeccions de la pell, el detall del gest…

Vaig triar fer un autorretrat perquè considero molt difícil retratar altres persones. Em considero una persona reservada que m’agrada estar amb grups reduïts de gent, en grans grups em sento incòmode. Abans de fer aquesta fotografia vaig fer moltes proves deformant la meva cara amb les mans, per cercar volums inesperats. Mai mirant directament a càmera. La  imatge actual té una mirada perduda, surt de la foscor per la incidència de llum de la dreta. El cabell i la resta es confon amb el fons. M’agrada el clima que crea el conjunt”

 

La meva àvia. Aina H.

“El meu referent ha estat Irving Penn. D’aquest fotògraf m’ha interessat el tractament de la llum i els fons neutres dels seus retrats. També m’ha semblat interessant la seva gran habilitat per contextualitzar a la persona amb la intenció que el seu cos doni la seva màxima expressió.

En el meu retrat podeu observar la meva àvia, és difícil explicar en forma de descripció com és aquesta persona tan important per mi. És molt afectuosa i me l’estimo molt. Fer-li el retrat ha suposat un gran repte. Sempre ha sigut una dona forta amb un caràcter dolç. Una persona que no vol més d’allò que necessita i que sempre es preocupa molt per tothom.

En el retrat he triat un primer pla nu en format horitzontal i fons neutre. El suau somriure que es dibuixa sobre els seus llavis ens mostra una felicitat serena i tranquil·la. Principalment el que he volgut representar amb aquesta fotografia ha estat la bellesa del pas del temps.

Estic molt orgullosa del resultat i sé que amb la fotografia escollida he representat l’ànima de l’àvia. El que ella realment és i com la veiem nosaltres”.

 

Santi, Mar P.

“Els meus referents són Richard Avedon, Henri Cartier-Bresson, Irving Penn i Humberto Rivas.

De Richard Avedon, em fascinen la sèrie de fotografies que té on només enquadra la cara de la persona, situant la càmera molt a prop i enfocant únicament el rostre de l’individu a retratar. Les fotografies de Henri Cartier-Bresson em semblen molt sensibles i expressives, un instant concret captat en el moment exacte. Concretament dels seus retrats, m’agrada molt que es vegi un mínim context, un fons real del personatge. Em transmeten calidesa i em porten a un terreny molt ‘pur’ i únic de cada retratat. De Raymond Depardon m’interessen els retrats que ha fet de persones en el seu context, ‘hàbitat’, localització, espai o lloc habitual, personal, on han passat vivències, i es veu o es pot intuir la seva vida quotidiana. D’Irvin Penn m’agrada l’émfasi de voler captar la persona en essència, amb una posició determinada i característica del cos.

Des d’un primer moment volia fer un retrat d’un primer pla d’un amic meu. Finalment, després de dues sessions amb moltíssimes fotos, vaig fer una tria, i en el moment de decidir entre les fotografíes que tenia seleccionades, vaig tornar a fer una ullada a totes, i em vaig fixar en la que ara és l’ escollida.  Inconscientment buscava la que sortis més atractiu o impactant, i aquesta quasi em passa desapercebuda.

Analitzant la imatge final, podem veure una mirada directe i penentrant. Tenint present que encara som molt joves, em transmet vivències. L’espai on està retratat és en uns jardins en els quals hi ha una pista per jugar a futbol i bàsket,  on hem passat moltíssimes hores amb ell i els amics. La llum és natural del capvespre, es veu la textura de la seva pell i el separa del fons. El meu referent principal ha sigut Richard Avedon, pel fet de retratar a la persona de molt a prop, observant cada detall del rostre i fixant l’observació en l’expressió . Henri Cartier-Bresson i Raymond Depardon també han sigut referents pel fet de retratar a les persones amb una posició bastant neutra però personal”.

 

El Xavi, Miriam R.

“Els meus referents han estat Irving Penn i Edouard Boubat.

D’Irving Penn m’ha interesat la descontextualització de la persona i la senzillesa dels seus retrats. Tot i saber que en una fotografia es mostra l’exterior d’una persona, ell intenta captar-ne l’interior.

Els retrats de Boubat es caracteritzen per la forma pausada i tranquil·la de presentar als seus personatges. La seva fotografia és tranquil·la, equilibrada i sincera, presenta l’atemporalitat dels personatges i transmet molta dolçor.

El meu retratat és el Xavi, l’he escollit a ell perquè el conec molt, el veig sovint i m’era fàcil poder fer més d’una sessió amb ell. La fotografia triada és un primeríssim primer pla del personatge, que apareix mirant a càmera, però tot i així amb una expressió directe i tendre. La fotografia té molt poca profunditat de camp, i per tant, no s’aprecia bé que està feta a l’exterior, amb edificis i el cel de fons; s’ha utilitzat llum natural, del capvespre. Es veuen amb molta claredat els detalls de la cara del personatge, sobretot els pèls i la textura de la pell. La fotografia està en blanc i negre i el contrast elevat per a remarcar les ombres i que l’espectador es centri en l’expressió del personatge.

L’objectiu de la fotografia era transmetre l’interior de la persona, que reflectís com és. Tot i que no es pot fotografiar una persona per dins, he volgut plasmar com és el Xavi per a mi; he volgut transmetre dolçor, calidesa i tendresa”.
 

Sense títol, Laura A.

“Els meus referents són Bernard Plossu i Richard Avedon.

Sobretot em va interessar Plossu per la poesia de les seves fotografies i el joc amb el desenfocament. D’Avedon em va interessar la seva idea de retrat i els fons blancs que fan que el personatge sigui l’únic important de l’escena.

Respecte a la meva fotografia és una imatge totalment desenfocada on intuim una persona en primer pla, per les ombres dels cabells i la forma de la cara. Sobre fons blanc (neutre), la imatge és en blanc i negre i sense profunditat de camp. La il·luminació és artificial. La meva intenció era crear el desconcert de l’espectador, i explicar la personalitat de la persona retratada. Aquest desenfoc és una mena de barrera, de distancia per protegir els sentiments”. 

 

Míriam, Xavi C.

“El meu referent ha estat Irving Penn. 

Aquest autor entén el retrat com una mostra de la persona i el cos. Les seves fotografies són senzilles, amb fons neutre i sense res més que l’individu fotografiat, de tal manera que centra l’atenció en aquest i amb la senzillesa del retrat, focalitza la persona i el seu interior.

Tot i que el meu retrat vol mostrar fredor crec que l’ús del blanc i negre afavoreix el fet que també mostri un punt molt interessant de la persona retratada. Al realitzar el retrat he triat un primer pla nu, i he utilitzat un ambient totalment fosc, m’ha interessat jugar amb la llum. Descobrir volums i formes de la persona a partir de la llum, com si el personatge sorgís del fons. També he volgut incidir amb la mirada, que finalment ha estat directa a càmera però sense intimidar a l’espectador”. 

 

Sense títol. Cristian B.

Els meus referents són: Depardon i Humberto Rivas.

M’agrada de Depardon que les persones surten retratades en el seu dia a dia. D’Humberto Rivas m’han impressionat les seves reflexions:

‘Si te miro a ti, ahora veo a una persona que conozco, con una forma de ser concreta y dispuesta a hacerse una foto, pero con una ligera sonrisa que no me interesa fotografiar. Entonces te pido que cierres los ojos. Con los ojos cerrados nadie finge’. Entonces, en un momento dado, te pido que mires a la cámara -no que abras los ojos, sino que mires a la cámara- y gracias a la actitud del sujeto la fotografía no tendrá nada que ver con lo que era antes’

La meva fotografia ha volgut transmetre naturalitat, i per aquest motiu he fotografiat al meu personatge en una escena quotidiana. També tenia clar que volia captar al personatge de sobte, de manera espontània, per seguir amb la idea d’Humberto Rivas i aconseguir que l’escena quedés natural.

El resultat de la fotografia fa que ens centrem amb la protagonista, perquè les línies de la porta fan d’enquadrament i per tant la mirada se centra amb ella. També perquè el fons és neutre i la seva roba contrasta amb el fons”.

Sense títol, Elena P.

“Els meus referents són Irving Penn i Richard Avedon.

M’interessa d’Avedon que els seus retrats són profundament psicològics i d’Irving Penn la seva simplicitat.

Aquesta fotografia és un autorretrat en format horitzontal i punt de vista frontal. Les primeres sessions fotogràfiques em van ajudar a trobar quin enquadrament m’agradava més per mostrar el que volia a l’espectador, donar sensació de soledat. M’interessava des d’un inici jugar amb el blanc i negre i la llum, i col·locar al personatge en un lloc lluny de la càmera. També volia la mirada fora de camp i el gest del personatge en posició relaxada”.

 

Sense títol, Jiahao J.

“El meu referant ha estat Van der Keuken, aquest fotògraf m’ha ajudat a tenir moltes idees, tant en composició, com enquadrament com en la manera d’entendre el retrat.

La foto final vaig decidir fer-la en blanc i negre, i és el resultat de dos fotos diferents. El personatge de la foto és el meu amic Ricard, no està mirant la càmera, s’ està mirant a si mateix. Té un sentiment molt real. Amb l’element del mirall he volgut crear una mena d’espai on la gent senti la presència de dues persones al mateix temps, però que en realitat en representa una. Per composar la foto m’ha interessat jugar amb el fora de camp. Aquest foto dóna la sensació que através del mirall ell es veu a si mateix, però el joc dels cabells dóna lloc a moltes interpretacions per part de l’espectador”. 

Autoretrat, Laura R.

“Els meus referents han estat Irving Penn i Humberto Rivas.

D’Irving Penn m’han interessat els seus retrats en blanc i negre, de mirada directe i sense context. De vegades capta al personatge d’imprevist. No retrata a les persones amb expressions forçades, les retrata sèries i calmades. Habitualment la il·luminació ve d’un lateral enfosquint així una part de la persona.

Humberto Rivas, a través dels seus retrats en blanc i negre, mostra normalment en primer pla, la persona completament il·luminada amb un fons totalment negre. Aquest fet provoca un contrast entre figura i fons i fa que la persona destaqui perfectament. Humberto Rivas captura a la persona fora de qualsevol context, centrant així la informació únicament en la mirada, la textura de la pell i l’expressió de la persona. Vol impactar, transmetre les emocions de la persona retratada a través de la mirada i l’expressió.

He decidit fer-me un autoretrat perquè volia veure si era capaç de plasmar la meva manera de ser en una fotografia.  És un autoretrat en pla mig i està capturat des d’un punt de vista frontal, el cap està lleugerament inclinat cap a un costat. Respecte la mirada, he volgut que fos perduda i poc impactant, amb un sentit semblant al d’alguns dels retrats d’ Irving Penn. He dirigit la mirada fora de camp per expressar certa inseguretat i timidesa. He volgut que una part de la cara i del cos quedessin amagades per la foscor”.

Sense títol, Arnau G.

“Els meus referents són Irving Penn i Humberto Rivas.

D’Irving Penn m’ha impactat la seva manera d’entendre un retrat: ‘En el retrat fotogràfic hi ha alguna cosa més profunda que busquem dintre d’una persona, essent dolorosament conscients que una limitació del nostre mitjà és que l’interior és enregistrable només en la mesura en què es fa aparent a l’exterior’.

D’Humberto Rivas m’ha interessat el seu intent d’obtenir qualitats interiors dels personatges retratats. Tots dos treballen amb fons neutres i se centren amb la persona retratada.

En el meu retrat he volgut mostrar una part de la persona retratada, un gest que diu en part com és, però no desvetlla la totalitat de la seva personalitat. He triat un primer pla centrat. He volgut accentuar la intenció del gest amb la incorporació en el pla de les mans. També m’han interessat les arrugues del rostre ocasionades pel gest”.

 

Sense títol, Marta A.

“El meu referent és Depardon. M’ha interessat perquè retrata als seus personatges dins l’ entorn quotidià. Són imatges curioses que et deixen amb ganes de conèixer a la persona.

La meva fotografia és de la tieta, l’he retratat en el seu entorn quotidià, amb un pla mig i un gest molt personal. La fotografia té profunditat de camp i deixa veure el context. La mirada és directa a càmera i transmet un cert desafiament”.

 

Sense títol, Laia S.

Els meus referents són Pierre Gonnord i Raymond Depardon.

Tots dos em van interessar des d’un principi encara que després la meva fotografia va anar cap una altra banda.

Depardon em va interessa per l’ús de l’escena. Els seus fons majoritàriament exteriors, completen l’acció dels personatges i t’expliquen alguna cosa d’ells. Gonnord em va impactar des del primer moment, per la intensitat en la mirada de les persones retratades i els fons enfosquits.

El meu retrat és un pla sencer a contrallum, l’escena és una espai habitual del personatge. La llum és natural i el reflexos també. Per l’enquadrament he tingut en compte que la fotografia respirés de la dreta”.

 

El Xavi, Laia M.

“Els meus referents són Richard Avedon i Diane Arbus.

De Diane Arbus em va agradar la seva sensibilitat en la manera de tractar la llum; els contrastos i els volums que genera en els seus retrats. També em va semblar interessant la idea d’integrar els personatges en un context. De Richard Avedon em va atraure la idea de díptic o tríptic. La multifacialitat és un tret característic en els humans i, per tant, crec que dues o tres fotografies, siguin retrats o retrat i context, ajuden a aprofundir més en el personatge.

El retrat que he creat està format per tres imatges de pla mig; en cada una d’elles el model apareix tallat de cintura cap amunt. Observem tres reaccions del model envers la realitat. Una realitat completament diferent en cada una de les fotografies, les quals presenten actituds molt diverses del personatge. La composició de totes tres fotografies és igual; apareix tan sols la figura humana, exempta d’objectes o elements externs, davant d’una paret blanca. 

La decisió de crear el tríptic s’explica amb la meva idea de mostrar, la multiplicitat d’expressions que identifiquen a una única persona”.

 

Tríptic, Ingrid A.

El fotògraf amb el que m’he inspirat ha sigut Raymond Depardon.

En els retrats de Depardon podem apreciar un caràcter narratiu, derivat de la seva predilecció cap al món del reportatge i el documental. Les seves fotografies sempre situen al personatge (o personatges) dins l’espai i el context. Transmeten molta naturalitat, tendeix a captar moments quotidians de la vida i situacions espontànies.

Les meves fotografies comparteixen la verticalitat, el tipus de pla general i la posició bàsica del cos (estar asseguda). Aquestes similituds pretenen  unificar la composició, fer que tots els elements formin part de una mateixa obra, i a la vegada, ajudar a destacar les diferències que hi ha entre fotografia i fotografia.

L’ obra té la intenció de mostrar, com si es tractés d’un retall de la vida quotidiana, diferents etapes de la vida i actituds. Els plans generals, el tres quarts , la distància que guardo amb la noia  i les mirades fora de càmera són els principals recursos que he utilitzat per donar naturalitat total a les escenes.

La primera fotografia representa la infància i la innocència. La noia es troba asseguda a un gronxador en mig d’un parc infantil, aquest és un lloc que freqüentem durant aquesta etapa de la vida, un lloc on jugar i divertir-se. La verdor dels arbes del darrera fan referència a la vitalitat. El fet que s’estigui gronxant representa espontaneïtat, una característica pròpia d’un nen.

La segona fotografia mostra la joventut i l’atreviment. La noia està asseguda a un banc, al mig del carrer, preparant-se i esperant. Un moment força espontani. El carrer transitat  representa sociabilitat, i les plantes, al igual que en la primera fotografia, fan elusió a la vitalitat.

La tercera i última foto representa l’adultesa, l’estabilitat i la serietat, amb una temàtica de tardor. La noia ara està en un espai interior. La seva actitud és més ferma i el seu rostre reflexa serenitat i concentració. La tardor es veu reflexada en els colors terra que predominen a la imatge. La roba de la noia passa a ser menys cridanera”.

Sense títol, Ricardo R.

“El meu referent ha estat Raymond Depardon. M’han interessat els seus retrats perquè sempre surt el personatge i el seu entorn.

En la meva fotografia he volgut inspirar-me en aquesta idea i també m’ha agradat fer-la en un moment imprevist pel retratat. D’aquesta manera he aconseguit una imatge més natural, no m’agradava la idea de que el persoatge posés davant la càmera. L’he deixat en color, perquè la gama cromàtica és molt viva i contrastada, surten molts colors i reflexen millor la realitat”.

Fins aquí els retrats seleccionats per l’alumnat i considerats per ells mateixos tries definitives. A continuació us mostrem altres retrats considerats pre-selecció. Fer la tria d’un sol retrat ha estat un gran esforç i una gran renúncia. Donada la implicació, compromís i feina feta compartim amb vosaltres aquestes altres fotografies també molt valuoses.

Felicitar a l’alumnat per la feina feta, intensa i amb grans resultats!

 

 

Share

Noves adquisicions de llibres pels batxillerats
0

Noves adquisicions de llibres pels batxillerats

L’institut Broggi està fent un esforç important per actualitzar els nostres fons bibliogràfics, pensant principalment en els alumnes del batxillerat.
 Tots els departaments han adquirit llibres de referència i revistes especialitzades per tal d’oferir un ensenyament de qualitat (a les imatges podeu veure alguns dels llibres i revistes adquirits recentment).

Alguns d’aquests llibres estan pensats per la futura implantació del Batxillerat Internacional en el nostre institut però ja els hem començat a fet servir. La resposta dels alumnes ha estat molt positiva.
Tenir aquests textos a mà a les classes pot ajudar molt als nostres estudiants. També implica un salt de qualitat per la nostra biblioteca.

Durant els últims anys en algunes matèries s’ha fet ús de materials actuals per tal d’introduir els alumnes en el món professional i acadèmic al que s’enfrentaran aviat. En aquest cas van ser els alumnes els que van visitar les biblioteques i hemeroteques dels seus barris, com podem veure en una sessió de documentació de la matèria de dibuix artístic.
A partir d’ara, aquestes pràctiques podran ser realitzades molt més còmodament al mateix institut.
Activitat de documentació al batxillerat d’arts (any 2015).
Share
We are Global Scholars!
0

We are Global Scholars!

Enguany hem engegat un projecte internacional amb l’alumnat de 2n d’ESO. Aquest projecte s’anomena Global Scholars i està gestionat per l’entitat Bloomberg Philantropies amb seu a Nova York. El projecte d’enguany està basat en les ciutats sostenibles i en la concienciació de l’alumnat respecte a les diferències i similituds que tenim les diferents ciutats del món.
Estem treballant en aquest projecte des de les ares d’anglès i ciències socials i, per tal de donar a conèixer el que estem fent a tota la nostra comunitat educativa, l’alumnat ha creat un blog on anirem actualitzant les notícies del que anem fent. De moment hem conegut els nostres peers d’arreu del món: Sant Petesburg, Florida, Los Ángeles, Londres, Jakarta, Tai Pei, Istambul… us convidem a seguir-nos al blog!
This year we have started an international project with our 2nd of ESO students. This project is called Global Scholars and it is ruled by Bloomberg Philantropies, in New York. This year’s project is based on the concept of sustainable cities and it tries to concern the students about the differences and similarities that the cities of the world have.
We are working in this project through the English ans Social sciences subjects. We want our educational community to know what we are doing, so the students have created a blog where they will upload the activities that we will carry out. So far we have know our peers all over the world: St Petesburg, Florida, Los Angeles, London, Jakarta, Tai Pei, Istambul…we invite you to follow us in our blog!

Share
Pàgina 20 de 35« PrimeraAnteriors10Anteriors1819202122Següents30SegüentsÚltima »