Articles recents
Música, llum i… dansa!
L’últim dia de classe vam fer l’exposició del procés del nostre projecte a la resta dels companys de 2n d’ESO. Per a poder fer l’exposició més visual, vam combinar el format clàssic del powerpoint amb un espectacle on es mostraven diversos exercicis.
Les Big Bouncers ens van proposar una coreografia que ajuntava algunes activitats que havíem treballat durant el trimestre. Totes partien d’un treball fet per nosaltres. Alguns conceptes treballats eren les imatges d’acumulació que havíem de representar tots junts amb el cos. Prèviament havíem buscat imatges que per a nosaltres signifiqués acumulació.
Pas per pas vam decidir qui faria cada cosa i on es col·locaria cadascú. Vam treballar-la durant uns dies i quan ja ens coordinàvem la vam presentar als companys d’altres projectes junt amb una presentació de conceptes i una reflexió.
Aquí us mostrem algunes imatges del procés:
La presentació del power point va servir per a explicar el procés de treball i de creació al llarg de les 8 sessions que havíem compartit amb les Big Bouncers.
Aquest final de trimestre ens ha servit per a mostrar tota la feina feta durant aquests mesos i ens ha cohesionat més com a grup, a tenir més compromís i a valorar més el propi procés de creació. També ens ha servit per pujar l’autoestima, ja que les crítiques rebudes han sigut molt satisfactòries.
Comencem el segon trimestre amb molta energia!!
Sortida al Recinte Modernista de Sant Pau
A principis d’aquesta segona avaluació, els alumnes dels primers cursos de cicles sanitaris han visitat el Recinte Modernista de Sant Pau, declarat patrimoni mundial per la UNESCO en 1997.
Ha estat una visita pensada amb un doble objectiu: conèixer el context cultural-sanitari del barri i passar una estona de convivència entre grups, fora de l’aula. Per als alumnes del Broggi l’hospital de Sant Pau té a més el valor afegit de ser col·laborador en la formació pràctica dels alumnes tècnics en cures auxiliars d’infermeria (CAI), en imatge i radiodiagnòstic (I.D) així com dels tècnics en emergències sanitàries (TES).
El conjunt d’edificis que formen el recinte va néixer de la idea de ser un “hospital – jardí” de Lluís Domenech i Montaner, raó per la qual es van envoltar i continuen fent-ho, de plantes remeieres i arbres fruiters cítrics. Els arbres i les plantes de funció no només decorativa, ajudaven a la purificació de l’aire, filtrant la pols durant la deambulació dels malalts encara convalescents, afavorint així la seva recuperació. A més, en una localització independent de la ciutat però dintre d’ella, s’aplegaven diferents especialitats mèdiques. Actualment aquest pavellons d’estil modernista estan dedicats al coneixement i la recerca. Alguns són avui seu d’organismes internacionals com la OMS.
Els alumnes van entrar als diferents pavellons, uns ja rehabilitats, altres en procés de renovació però tots ells interconnectats per galeries subterrànies d’un quilòmetre de llargada per on ens van poder desplaçar durant la visita. En un dels pavellons, la recreació de com eren les sales amb varies unitats de pacient, una petita capella i una diàfana saleta moblada com aleshores, ens transportava als principis del segle XX. La guia ens va explicar l’ús dels materials decoratius : ceràmica i vidre que aportaven color i vitalisme, contribuint a alleugerir el pes de la construcció. Amb els coneixements sanitaris d’avui en dia, podríem però deduir que l’acolorit ambient també aportava als pacients ingressats i sense adonar-se’n , els beneficis de la teràpia cromàtica.
La llum no massa intensa d’un dia típic del novembre, va acompanyar-nos durant la visita dels grups de matí. Per la tarda, les primeres llums del Nadal vers l’avinguda Gaudí i les pròpies del pavelló central damunt les rajoles acolorides, van ajudar a fixar en la nostra retina la màgia del modernisme català del que gaudeix Barcelona……. i a només quatre passes del Broggi !!
Més enllà d’un retrat
L’alumnat de 2n Batxillerat d’arts, dins la matèria de Cultura Audiovisual i en el marc del projecte Fotografia en curs, ha treballat sobre la construcció d’un retrat. Una pràctica rigorosa on hem treballat:
- Diversos referents: Richard Avedon Humberto Rivas, Van der keuken, Richard Billingham, Raymon Depardon, Henri Cartier-Bresson, Toby Glanville, Pierre Gonnord, Moholy-Nagy, Irvin Penn i Bernard Plossu entre altres.
- Hem llegit textos molt inspiradors sobre la concepció del retrat de 4 fotògrafs: Avedon, Penn, Cartier-Bresson i Gonnord. Destaquem algunes cites:
“Un retrat no és una semblança. En el moment en què una emoció o un fet es transformen en fotografia deixen de ser un fet i es converteixen en una opinió” Richard Avedon. Prefaci del catàleg Richard Avedon. In the american West, ed. Fundació la Caixa, Barcelona 2003. p. 14-15.
“En el retrat fotogràfic hi ha alguna cosa més profunda que busquem dintre d’una persona, essent dolorosament conscients que una limitació del nostre mitjà és que l’interior és enregistrable només en la mesura en què es fa aparent a l’exterior…” Irving Penn. Transcripció d’una conferencia d’Irving Penn al simposi de fotografia al Wellesley College, el 23 d’abril de 1975. Dins Irving Penn Portraits (Magdalene Keaney, ed.), National Portrait Gallery, Londres, 2010, p 6.
“Si lo que el fotógrafo debe intentar es alcanzar un reflejo real de lo que constituye el mundo de esa persona (externo e interno), es necesario que el sujeto del retrato esté dentro de su normalidad” Henri Cartier-Bresson,“El instante decisivo” dins Fontcuberta, Joan. (ed.), Estética fotogràfica, ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2003, p. 227-228.
- També hem realitzat textos sobre la persona fotografiada i sobre els referents.
- La part pràctica ha consistit en 2 sessions fotogràfiques amb el nostre retratat, sempre tenint present els referents estudiats.
- Posteriorment, hem vist els retrats de tots els companys a classe i hem acompanyat col·lectivament la tria final.
- Un cop triat el retrat definitiu, hem fet un text per explicar les nostres intencions i hem fet l’anàlisis de la fotografia final.
A continuació tots els retrats i un extracte dels textos generats:
Romà Cots
Títol: “Looking through my window”
Pel meu retrat he pres com a referència en Raymond Depardon i en Johan Van der Keuken. Cal destacar la influència de l’expressivitat i naturalitat de Depardon i també la seva composició centralista, mirada perduda fora de camp i el joc que fa amb les llums. D’en Van der Keuken he trobat interessant la il·luminació natural i el joc amb les finestres creant una il·luminació lateral dels rostres, aquests aspectes els vaig aplicar al meu retrat
creant un cert contrast per així remarcar les zones més fosques com els plecs de la roba.
Es tracta d’un mig pla minimalista, tot i ser en color hi predominen els grisos com en els retrats de Van Der Keuken.
Aplicant tots aquests aspectes de la fotografía de Depardon i Van Der Keuken he volgut captar un instant que semblés autèntic i quotidià d’un dia qualsevol de la Carmen, la meva àvia de 82 anys que diàriament seu davant la finestra per contemplar que passa al seu voltant.
Helena Espina.
Títol: El meu germà
Per fer aquesta fotografia vaig prendre com a referent a Duane Michals. M’agraden molt les seves fotografies des que vaig anar a una exposició seva a la fundació Mapfre. Les seves obres van destacar, sobretot, durant els anys setanta per les seqüències i la incorporació de textos a les fotos. Les seves obres estan, principalment, influïdes per Agret, encara que també va estar molt influït pel surrealisme de Magritte i Balthus. Està considerat un dels principals representats de la fotografia conceptual i filosòfica.
Vaig fer varies proves amb diferents persones però la que millor funcionava davant la càmera va ser el meu germà.
La tria final ha estat complexa, però el que he volgut és experimentar tècnicament la velocitat d’obturació. Posant la velocitat lenta vaig aconseguir fotografiar l’evolució del moviment des de la posició estirada a la posició asseguda. L’enquadrament és horitzontal amb una paleta de grisos equilibrada i amb algun element negre destacat com la manta de sobre el sofà. El personatge centrat i la mirada fora de camp ens intueixi l’entorn.
Miquel Sierra
Títol: Ramón
La persona que he triat per retratar és el meu avi Ramón, que va néixer a Extremadura. De jove va emigrar a Barcelona, on va conèixer la meva àvia, i des de llavors ha viscut aquí i sempre ha estat una persona amb un caràcter molt fort.
Tot i així, ha tingut problemes de visió des de fa temps i ara és gairebé totalment cec. Actualment viu sol en un pis al centre de Barcelona.
La referència principal per al meu retrat ha estat Raymond Depardon, però també he tingut presents les tries de Richard Billingham. Els he triat per la importància que donen al context, i per la seva intenció de retratar la realitat tal i com és.
A la fotografia, el meu avi apareix petit, dins unes parets que el defineixen i expliquen moltes coses d’ell. M’ha interessat, per tant, el pla general, que mostra més detalls de la casa. També he triat aquesta fotografia perquè centra la mirada al meu avi directament, pel contrast de llums amb el fons blanc.
He volgut captar un instant de la seva vida diària, sense fer valoracions massa explícites i mostrant-lo de manera que sembli autèntic i quotidià.
Anna Muniesa
Títol: Kiru
El referent que vaig triar per fer el meu retrat va ser Raymond Depardon, ja que em va cridar l’atenció la importància que li dóna al context. Em va agradar, també, com tracta el color i com juga amb la profunditat de camp creant textures.
Per fer el meu retrat vaig triar un format horitzontal per a les dues fotografies del díptic. En la primera apareix el fons desenfocat i ell enfocat i centrat, crida molt l’atenció sobretot el color del seu cabell que és el primer que mirem. En canvi a la segona ell és el que està de cara però desenfocat i és en aquesta on descobrim els detalls del paisatge.
La persona que he triat per retratar és un amic meu que es diu Kiru, ens coneixem des de petits i he volgut mostrar a través d’aquest díptic la seva personalitat, ja que tot i que es una persona molt divertida i alegre, també és bastant tancat.
Mariona Urgell
Títol: Madonna
Aquesta imatge fa referència a la pintura renaixentista, adaptada a la fotografia. El contrast en les ombres, la llum suau, el balanç de blancs càlid i les faccions facials de la fotografiada, són entre altres algunes de les característiques que recorden a aquest moviment artístic. La fotografia en si té certs trets que recorden a la pintura del pintor italià del segle XVII, Carlo Dolci. La persona que hi apareix és la meva veïna Nina.
Louna Barbié
Títol: Mirades
Text: En aquesta imatge he volgut retratar la mirada del meu millor amic en un entorn tranquil i relaxat, del qual mira cap a la llum del foc. Una llum exactament igual à la de les faroles del carrer. He utilitzat com a referent Bernard Plossu que no tractava de mostrar un món bonic sinó el més proper à la realitat. L’autor fotografia només les coses que es necessiten immortalitzar, com aquest moment, jo i el meu amic, ón,en veu l’escena. Vaig voler immortalitzar el moment.
Júlia Guasch
Títol: El meu pare.
El referent que he tingut en compte per fer el retrat ha estat Richard Avedon. Amb aquest retrat he volgut ensenyar dos cares d’una persona en un mateix moment. El retratat ha estat el meu pare i la fotografia la vaig fer quan va tornar de treballar, volia mostrar el dia a dia. Per aquest motiu m’ha interessat mostrar dues cares: una mirada cansada i un somriure.
Les ombres que hi ha són perquè els retrats estan fets de nit amb la llum del menjador encesa.
Els resultat final l’he emmarcat com feia Avedon, amb unes línies negres que simulen pinzellades. El díptic té les fotografies en aquest ordre perquè en els marges exteriors hi ha més aire que en els interiors.
Jana Borja
Títol: Intimitat
Aquesta és una fotografia intimista, que mostra la retratada reflectida en un mirall. Es deixa entreveure però segueix mantenint les distàncies amb la mirada fora de camp. La llum càlida ajuda a dirigir l’atenció sobre el seu rostre, ja que aquest té més lluminositat, reforça la suavitat de les formes del rostre.
És un pla mig llarg, la fotografia és del seu reflex al mirall i li podem veure el seu peu “real”. El peu és un element molt important, ja que la mostra a ella realment però a la fotografia només la intuïm pel que és el seu reflex.
Vaig voler fotografiar el seu reflex i no a ella directament per seguir amb aquesta temàtica intimista, on es deixa entreveure però segueix mantenint les distàncies amb la mirada fora de camp. La posició dels braços és molt delicada, se la veu relaxada però alhora fina i elegant. La mà es recolza en la seva barbeta i focalitza encara més l’atenció en el seu subtil somriure.
Com a referent principal m’he inspirat en Toby Glanville.
Títol: Tríptic
Aquesta proposta sorgeix de la idea de voler aprofundir en el tema de la intimitat i amb el joc de mirades i delicadesa que desprèn la fotografiada. Moments qüotidinas, gestos i mitades.
Anna Badia
Títol: la meva àvia
El meu principal referent ha estat Richard Avedon, ja que vaig trobar interessant el fet de que poses a les persones davant d’una pared blanca i dir-los que fessin el que volguessin. Vaig voler fer exactament el mateix, perquè volia captar les seves reaccions i expressions. La persona retratada és la meva àvia, la qual considero una persona molt natural. En aquesta fotografia volia representar el seu estil i la seva naturalitat.
Anna Solé
Títol: Mei
Finalment he decidit triar aquesta foto per totes les emocions que provoca, la retratada és una de les meves millors amigues i aquesta foto reflecteix molt bé la seva personalitat. Com que no mostra la mirada produeix una sensació de calma i serenitat que acompanya la totalitat de la composició.
El que més atrau a primera vista són els llavis vermells que encara ser una tonalitat freda aporten una ”aura” càlida a la cara.
Trobo que la composició d’aquesta imatge mostra una actitud serena, l’espai simple de colors freds i la llum càlida que desprèn la cara en contrast amb el color negre del cabell i el jersei, que ajuda a emmarcar el rostre, i el fons, queda molt bé en el conjunt
Una de les meves grans inspiracions és la fotografia de Ellen von Unwerth als 90, la manera que té de treballar el color i la llum s’assembla molt al que jo volia aconseguir a l’hora de fer la fotografia. També m’ha inspirat Mapplethorpe.
Marcel Recasens
Títol: “Mirada a mitja tarda”
Aquest és un retrat del Joan, amic meu i antic company de classe. La fotografia està ambientada en l’antiga zona industrial del Poblenou, en un solar abandonat. El meu referent principal és Jeff Mermelstein, artista novaiorquès especialitzat en la fotografia urbana.
A nivell tècnic, és un pla mig, amb la persona més enfocada que el fons. Vaig buscar una il·luminació potent, directa, amb una llum molt blanca.
Alba Hernández
Títol: Arnau
Els fotògrafs que més m’han inspirat són Depardon, Gonnord i Avedon. Sobretot per la seva manera de retratar la mirada i l’expressió del rostre.
Finalment he optat per deixar de banda el context on es troba la persona i centrar-me i treballar únicament el rostre. M’ha agradat captar la persona tal com és, captar l’instant i, d’alguna manera, que la mirada pugui fer parlar a la fotografia per sí sola.
En la tria final he volgut treballar la personalitat, l’expressió facial i la mirada de l’Arnau.
Adrián Camarós
Títol: l’ àvia
La persona retratada és l’àvia de la meva parella. És natural de Montevideo (Uruguai), però ha viscut arreu de Sud-amèrica. El meu referent ha estat Van Der Keuken, em va impressionar molt la seva fotografia “Johan darrere el vidre” (1956). Aquest retrat ha estat escollit per l’emoció i la naturalitat de la persona retratada.
Dins la composició, trobem un primer pla frontal i el punt d’interès directe és el rostre. Darrere del primer terme trobem poca profunditat de camp i desenfocament, que dóna dinamisme a la persona i una sensació d’inestabilitat i moviment. La paleta de colors és austera i neutre de forma intencionada, la llum que hi havia connotava massa la imatge i donava massa saturació i caliu a la textura, per aquest motiu, vaig optar per utilitzar una llum zenital molt blanca i majorment la llum que entrava per la finestra. La mirada es dirigeix cap a terra, ja que la fotografia és presa en un moment de riure real. A part de la mirada, també la gesticulació es veu afectada per l’espontaneïtat del retrat. Quan riu, té la tendència adquirida de subjectar-se la mandíbula amb la mà, això es deu al nerviosisme que pateix la persona i la necessitat que té d’ocupar i exercitar les mans. M’ha agradat molt fotografiar aquest gest. Per poder fer aquest retrat vaig haver de tenir una actitud acollidora i amable amb la persona retratada.
Karolina Buineviciute
Títol: Epifania
Aquest retrat és de la meva tieta. En la fotografia volia transmetre la seva mirada i la seva expressió, per això el format de la imatge és en vertical, perquè pugui centrar-me només en la retratada i no en el context. El meu referent és Richard Avedon, conviu amb els retrats i majoritàriament les seves imatges tenen el fons blanc. Jo pel contrari no volia un fons blanc, sinó un fons en flou, i que el retrat fos el centre d’interès.
Mariona Rovira Noëlle
Títol: Margot
La persona retratada és la Margot, la germana de la meva àvia. És un retrat que va sorgir de manera imprevista. M’ha interessat ambientar la fotografia en un espai obert, al carrer, a prop de la platja, a plena llum del dia.
El referent amb el que m’he inspirat ha estat Toby Glanville un fotògraf que té present en tots els seus retrats, la localització, la gama cromàtica, les textures que presenta l’espai, l’expresivitat de les persones…
Finalment el que a mi m’interessava des d’un principi era poder reflexar en el meu retrat les arrugues i la marques de la cara de la Margot, ja que és una persona gran i trobo que és alguna cosa molt bonica. Però desprès d’haver-la fet me’n vaig adonar de que potser hauria estat molt millor si no portés posades les ulleres de sol ja que queda la seva vista i la seva expressivitat amagada. Estic satisfeta del resultat final, sobretot destaco la composició, l’enquadrament i els colors càlids, que en conjunt, amb la llum que hi havia aquell dia, fan que acabi de ser un retrat amb una certa sensibilitat i naturalitat.
Joan Noguer
Títol: Hipster
A la imatge hi ha retratat el meu pare, enquadrat en primer pla davant d’un fons completament gris. Per fer aquest retrat he tingut en compte les fotografies d’Irving Penn (1917-2009), basant-me sobretot en el contrast entre tons foscos i clars que mostrava en les seves fotografies mitjançant ombres projectades damunt del rostre.
A la imatge s’hi aprecien diversos punts de llum a la pell, en canvi, al cabell i la barba es contrasten amb colors més foscos.
La meva intenció a l’hora de retratar, va ser la de mostrar aspectes contraris de la personalitat del meu pare.
Paula Flor
Títol: MARTA
La persona retratada és la Marta, una amiga de l’institut. El referent que he tingut en compte per fer el meu retrat ha estat Richard Avedon per com fotografia les mirades i pel fons blanc que sempre fa servir. És un primer pla perquè he volgut centrar-me en la profunda mirada de la Marta. El rostre expressa una tendresa especial. La llum és suau i el fons blanc ajuda a donar-li més importància al rostre.
Samanta Fernandez
Títol: LITA
La persona retratada es la meva mare, la Manuela. A casa vivim només ella i jo, per aquest motiu he decidit retratar-la, ja que la nostra relació és molt propera i tenim molta confiança l’una amb l’altre. Els meu referents per realitzar el retrat van ser Diane Arbus, ja que molts dels seus retrats estan fets en espais d’intimitat com bé pot ser una casa, cosa que també em sembla molt acollidora, també mostra a les persones retratades en situacions quotidianes, naturals i còmodes. També Henri Cartier-Bresson, té alguns retrats molt naturals i realistes des del meu punt de vista, com un “Silencio interior” o bé el retrat de la seva filla Mélanie Cartier-Bresson “En casa de Folon en Burcy”. Vaig voler retratar un moment quotidià, que fos molt natural i que ella s’hi sentis còmode. Vaig escollir casa nostre perquè és el lloc on mes còmode es pot sentir i on es mostra més ella.
Júlia Gusi
Títol: Gemma
La noia del retrat és la Gemma, té 18 anys i ens vam conèixer l’any passat al entrar les dues al batxillerat artístic del Broggi. La referència principal d’aquest retrat ha estat una barreja entre Van der Keuken i Irving Penn, pels fons neutres i les mirades.
El punt clau del retrat és la mirada, ja que és el focus d’atenció principal al ser un primer pla. Aconsegueix transmetre serenor, pel seu gest i posició, però alhora, es pot concebre un cert grau d’inquietud en el fet que la mirada és directa a càmera i per tant “t’està mirant als ulls”. L’elecció de posar el retrat en blanc i negre ha estat per unificar les tonalitats i donar-li aquesta sensació que acaba transmetent. Sóc partidària de deixar les fotografies en el seu color original en comptes de passar-les a blanc i negre o aplicar-hi altres filtres. Però si que de vegades, com és en aquest cas, considero que la fotografia aconsegueix aquest millor acabat en blanc i negre, més artística.
Lidia Balagué
Títol: Naturalitat
El referent en el qual m’he inspirat per realitzar el meu retrat ha estat Raymond Depardon. És una fotografia ubicada en plena natura, on la llum que reposa sobre el seu rostre, reflexa tendresa. La mirada, que es troba fora de camp, i la posició del seu cap alçat, reforça una actitud profunda i especial característica de la meva amiga. El fons poc nítid, crea un focus d’atenció en el seu rostre.
Laia Martínez
Títol: Pol
Per realitzar la fotografia he tingut en compte a Depardon. He volgut mostrar l’espontanietat i la inocència d’una persona més jove que jo. Per això he triat al meu germà. Personalment es una persona a la que conec molt bé.
La fotografia està centrada i situada en un espai natural, trets que comparteix amb Depardon, juntament amb els colors
Clàudia Alcalde
Títol: Futur
Mantenint presents la composició minimalista de Van der Keuken i els ambients rurals de la fotografia de Depardon, he construït el meu retrat. Un retrat on hi destaca la importància del context amb la finalitat d’explicar la història de la retratada, a la manera de Cartier-Bresson.
Alçant-se de manera imponent, poderosa i segura, la figura de la meva cosina crea un línia dominant vertical que travessa la imatge, trencada per la diagonal que forma la bola de palla. Tant la mirada altiva com la tria del pla contrapicat reforcen la seva actitud desafiant, pròpia d’una noia que s’ha vist obligada a començar des de zero en un nou continent.
La llum és molt suau, gens dura. De fet, prové del darrere de la figura, sense arribar a crear un contrallum. El sol ha estat capaç de crear unes ombres i il·luminacions molt interessants en la pell de la retratada.
La paleta de colors es troba envaïda pel blau emboirat, que ocupa gran part de la imatge. El to groguenc de la palla queda en perfecta harmonia amb el fons. Colors propis del camp. Trencant amb tots els tons anteriors i central, la meva cosina té una tonalitat molt més forta, amb una pell obscura i una viva samarreta vermella.
Daniel Muñoz
Títol: Jordi Guarch
Principalment aquest retrat ha estat influenciat per una fotografia de Richard Billingham, però també he tingut en compte altres retrats seus. Tanmateix Raymond Depardon ha estat molt present a l’hora de realitzar aquest retrat.
La persona retratada es diu Jordi, un artista que té el seu estudi a la nau Bostik, allà on treballa i hi viu de tant en quan. En aquesta fotografia volia representar naturalitat, per aquesta raó, el Jordi surt fumant en el lloc on passa moltíssimes hores. Sent el seu espai privat, no volia que aquest quedés deformat. Al aparèixer jo a la fotografia vull mostrar que ha estat ell qui em va deixar retratar-lo sent el moment en que ens vam conèixer.
Arnau Salvador
Titol: Manel
Aquest retrat està inspirat per Humberto Rivas i Richard Avedon.
Podem veure al meu pare en un primer pla i podem observar la textura del seu rostre i els detalls de la seva pell amb molta claredat. Te una expressió serena que representa el seu caràcter calmat però alhora despert i conscient. Està en un estat natural tot i que el moment de la fotografia no ho era. Amb aquest retrat volia captar dins del possible el seu caràcter.
Andrea Torres
Títol: Sandra
La meva idea principal va ser donar-li importància a l’expressió facial i prescindir de situar el personatge en un context.
El meu díptic es caracteritza pel format horitzontal i les llums de colors que ressalten les faccions de la meva cosina. Vaig tenir com a referent a Kertin Vasser i a Gonnord, cadascú m’ha aportat diferents idees per la composició i per l’estètica.
Hi ha una història darrera de les imatges, de com la Sandra, la meva cosina de 27 anys, es va veure sola davant del cúmul de gent el dia dels atemptats a Barcelona, i com ella ho explica sense importància. Per aquest motiu la primera fotografia s’observa moviment i a la segona no, representant que ella es va sentir en una bombolla en un moment de confusió.
Marta Vélez Lucena
Títol: Inconnu
Aquesta fotografia mostra amb un primeríssim pla la cara d’un home. Amb aquest retrat, volia mostrar les seves faccions marcades i especialment la mirada profunda que no deixa d’intrigar-nos i captivar-nos. La seva posició, la seva expressió i la seva mirada diuen molt d’ell i tot i que no el conegués, m’ha captivat i crec que a molts ens dóna pas a preguntar-nos més per ell: Qui és? D’on ve? D’on venia i on anava? Segurament mai ho sabrem i crec que això el fa més especial ja que el sentim proper a través del seu retrat però en realitat de moment és un desconegut; fins quan? M’he inspirat per Gonnord i Avedon.
Pol Roig Valldosera
Títol: Julia is taking a bath
L’artista que he pres com a referent per al meu retrat és Man Ray, centrant-me en els seus retrats de Kiki de Montparnasse amb una màscara africana, titulats Black and white (1926). Com ell va fer, he volgut “retallar” el rostre de la meva model i situar-lo levitant en l’enquadrament de la fotografia. Vaig demanar a la meva íntima amiga Júlia Manonelles que es submergís en una gran banyera plena d’escuma i que només em mostrés la cara. D’aquesta manera he aconseguit retratar una faceta seva neutre i despreocupada, com si acabés de néixer.
Matilda Barba
Títol: Eva
Text: Per aquesta fotografia m’he inspirat en László Moholy-Nagy i Bernard Plossu ja que m’agrada la idea d’un primer pla del rostre per poder analitzar els trets propis de la persona. M’he inspirat també en la importància que té la mirada per Plossu a les seves fotografies de retrat.
La persona retratada es la Eva, una noia de 19 anys. He escollit aquesta fotografia per la llum a la seva mirada, l’expressivitat del seu rostre, i l’entorn en el que estava exposada.
Oriol Cabús
Títol: Àlex
El meu referent principal ha estat Henri Cartier Bresson. Retratava a la gent en el seu entorn per poder mostrar-los de manera natural. El seu objectiu era ensenyar la persona. Un altre aspecte que destaca de la seva fotografia es que gairebé sempre treballa en espais urbans, retrata a les persones al carrer.
Diada de Nadal
- Presentació: Jana G. i Noah B.
- Música per a chelo i piano: Nuria P. i Laia B.
- Concert de Nadales amb violí i guitarra: Aran B. iTomàs J.
- Cançó: Paula M., Anna S., Miriam T. i Rosie Jane E.
- Ball: Alumnes de 2n i 3r ESO i 1r de batxillerat.
- “Dónde duele inspira”: Pau G.
- “Stay- Rihanna”: Agar B.
- “Perfect” Ed Sheeran: Sofia N.
- “Fix a heart”: Claudia
- “The Spot” amb guió de Ken Bladbury: Elisenda B. i Rebeca S.
- Cançó: 1r. Batx. C
Presentacions dels treballs de recerca del batxillerat
Aquesta darrera setmana hem fet les presentacions públiques dels treballs de recerca de batxillerat. Entre exàmens i lliuraments alguns han quedat exhausts.
En general considerem aquesta jornada una festa més, malgrat els nervis d’última hora. Una bona part de l’alumnat gaudeix molt amb aquesta presentació donat que es tracta de treballs als quals se’ls ha dedicat una gran quantitat de treball.
Els alumnes han pogut defensar les seves tesis davant dels tribunals i els alumnes de primer de batxillerat.
Us deixem algunes imatges de la jornada.
Per un 2018 ple de…
Un any més, l’alumnat de 1r d’ESO, en el marc del projecte artístic d’innovació Qui sóc? com som?, ha estat l’encarregat de felicitar el Nadal
Per un 2018 ple de…
Projecte Jules Verne I: gran exposició a la biblioteca Josep Benet (al DHUB)
Avui hem muntat la primera de les dues exposicions que hem dissenyat a partir de l’obra de l’escriptor Jules Verne. Es tracta d’un projecte de col.laboració entre l’Institut Broggi i les biblioteques del districte de Sant Martí. Agraïm enormement la confiança demostrada en els nostres alumnes així com el suport material amb el que ens han recolzat per poder fer front a la despesa de materials i impressions digitals.
Els professors del batxillerat artístic estem molt satisfets del resultat d’aquesta primera mostra en la que s’han reunit més de 80 treballs realitzats únicament durant aquest primer trimestre.
Des de la matèria de Dibuix Artístic s’ha creat un mural modular fet amb tinta xinesa sobre paper.
Des de la matèria de Volum s’han creat una sèrie de peces sobre la idea del viatge. Els treballs d’intervenció en els llibres estan inspirats en l’artista Mar Arza.
Des de Disseny s’han creat una sèrie d’estampats (tinta, retolador i aquarel.la).
També hem creat una sèrie de pòsters basats en diferents estils de lettering (tinta, retolador i aquarel.la).
Finalment s’han dissenat una sèrie de sobrecobertes amb el software Adobe Illustrator.
Al gener presentarem la segona part d’aquesta exposició a la biblioteca Xavier Benguerel i també compartirem amb vosaltres informació detallada sobre tots els treballs presentats. De moment us deixem aquest vídeo.
Ja no teniu excusa per visitar l’exposició sobre Adolf Loos que és troba justament davant de la nostra mostra.
Us deixem amb algunes imatges del muntatge.
Contrasts en Radiologia
El 30 de novembre els alumnes de primer curs d’IDMN han gaudit de la xerrada que Loli Gálvez i Sandra Campos, infermeres a l’Hospital de Sant Pau, han fet al nostre centre. Una col·laboració que ja fa anys que realitzen al nostre centre i que, ens dona eines clares sobre tipus de contrast, així com, què fer i, com actuar, davant possibles problemes amb els contrasts.
Desitgem que per molts anys puguem continuar fent aquesta activitat tan profitosa
Una manera pràctica d’estudiar les avantguardes artístiques
Com a part de la preparació de la nostra primera visita a la Fundació Miró (Dibuix Artístic: projecte MMS 2017-18) hem iniciat un mural sobre el moviment de les avantguardes històriques.
Tot plegat ha estat una mica intuïtiu però finalment crec que les idees principals s’han situat de manera força sòlida als caps del nostre alumnat.
Primer hem fet una breu introducció als principals corrents:
- Fauvisme
- Cubisme
- Futurisme
- Expressionisme
- Constructivisme
- Abstracció geomètrica
- Dadaisme
- Surrealisme
Cada grup d’alumnes ha cercat informació sobre un dels grups. Ens hem adonat que els hi costa molt localitzar informació fiable: molts alumnes situaven artistes contemporanis a l’època de les avantguardes la qual cosa indica que no saben fer servir correctament internet.
Pensa
És un nen que seu al final de la classe, tot i que a l’aula només hi ha quatre fileres. Fa dos mesos i mig que és a l’institut. Quan aixeca la mà i la professora li dona la paraula, somriu. Normalment és molt discret, potser massa.
La pregunta de l’examen deia: Busca el primitiu (en el qual aparegui la vocal en forma tònica) i escriu-lo. Completa amb A o E la paraula donada segons convingui i redacta una frase que inclogui una de les dues paraules. La paraula era pensaven i el nen ha sabut trobar el primitriu (ell) pensa. Ha estudiat i té present que En els verbs que contenen una vocal neutra interna haurem de saber com s’escriu la tercera persona singular del present d’indicatiu (ell /ella ara PASSA). Aquesta forma verbal contindrà la A o la E en forma tònica, i mantindrem la mateixa vocal també en les formes àtones de les paraules de la mateixa família.
Ha completat l’exercici amb una frase de collita pròpia: Un nen pensa com arreglar el problema del seu amic.
En algun lloc de l’institut, hi ha un altre nen que té un amic que està pensant en com resoldre el seu problema.
¡Benvingut, curs 2017-18!.
Xerrada “Radiologia de l’aparell digestiu”
El passat 7 de novembre, l’alumnat de segon curs del Cicle formatiu de grau superior d’imatge per al diagnòstic, van poder gaudir (al mateix Institut Moisès Broggi) de la xerrada “Radiologia de l’aparell digestiu” realitzada per David Llopis, tècnic superior en imatge per al diagnòstic.
La xerrada va durar una hora i mitja aproximadament. L’alumnat (guiat per en Llopis) va fer un recordatori anatòmic, va interpretar diverses imatges radiològiques, va repassar com es realitzen correctament diverses proves diagnòstiques i, entre d’altres i per acabar, va participar (de manera grupal) a un Kahoot®! creat pel mateix Llopis, el qual va permetre comprovar que l’alumnat havia entès i havia interioritzat tots aquells continguts treballats durant la mateixa xerrada. A més a més, l’equip guanyador va tenir un dolç premi…
L’alumnat va poder interactuar amb un tècnic amb àmplia experiència professional. Una de les frases amb més rellevància de la mateixa xerrada va ser: “L’exploració radiològica que més irradia és aquella que no està indicada”. En resum, va ser una xerrada molt enriquidora que va permetre apropar als futurs tècnics superiors en imatge per al diagnòstic a l’entorn laboral.
Pepa Yañez i Nàdia Simó, professores del Mòdul professional 5 (Radiologia especial)
Anem a l’Alternativa
Aquesta setmana, en motiu del 24è Festival de Cinema independent de Barcelona, l’Alternativa (13-16 de novembre), el nostre alumnat de Batxillerat Artístic ha anat a veure diferents projeccions. Pel·lícules recomanades des del projecte Cinema en curs en el qual participem. L’alumnat ha assistit a les projecccions fora de l’horari escolar i segons els seus interessos. Les pel·lícules que hem vist són:
Stranger in paradise de Guido Hendrikx (Països Baixos, 2016)
El mar nos mira de lejos de Manuel Muñoz Rivas (Espanya, Països Baixos, 2017)
Niñato d’Adrián Orr (Espanya, 2017)
Dels tres visionats l’alumnat posa en valor:
- d’Stranger in paradise, la narrativa de la pel·lícula per explicar la realitat dels refugiats, com el cineasta explica els fets de manera documental, on no se sap ben bé fins on és ficció o documental. El que més els ha impactat del film és com l’ “atzar” afecta en la vida d’aquestes persones. Un film en paraules de l’Aina: “… que no et deixa indiferent, et fa pensar…”
- De la pel·lícula El mar nos mira de lejos, l’alumnat ha destacat l’esplèndida fotografía. Paisatges on la llum, els colors, l’enquadrament i les tries, són exquisites. També ha destacat el tractament de “Llum i rostre” tema molt relacionat amb la pràctica que actualment estem realizant a classe de Cultura Audiovisual en el marc del projecte Cinema en curs.
- L’últim film que hem vist ha estat Niñato, una pel·lícula entre la ficció i el documental on el cineasta explica la vida del seu amic i la seva família. La relació amb els fills, el rap…. Film amb plans molt tancats, alguns càmera en mà i amb una llum quasi inexistent. La pel·lícula et porta a un estat emocional agobiant, inquietant. Va ser molt interesant el diàleg amb el cineasta i la muntadora després del film. Ens van comentar que el més complicat va ser explicar la noció de pas del temps. El temps de l’adult i el temps dels nens. També que el rodatge va ser durant 4 hiverns consecutius, i que molts plans van haver de ser descartats perquè no encaixaven amb el fil argumental que anava adquirint la pel·lícula. En pararles del Marc: “….sorprenent que un rodatge sigui tant llarg, avui, on la vida ens porta a la immediatesa…”
De l’experiència del festival, destaquem la possibilitat que l’alumnat surti de l’institut i visqui en primera persona l’ambient d’un festival de Cinema a la ciutat. Molt significatiu tenir la possibilitat de conversar amb el cineasta després de veure el film, també conèixer altres cineastes. Parlar i escoltar amb i des del cinema. Gràcies a tots els que ho heu fet possible! http://www.cinemaencurs.org http://movingcinema.eu/es/ http://alternativa.cccb.org/2017/ca/
A continuació algunes imatges de l’experiència:
L’alumne David Salguero guanya la beca Pizarroso
Se li ha concedit una beca Pizarroso al nostre estudiant David Salguero Monje, estudiant dels cicles de CAI i IDMN al nostre centre.
Aquesta beca la concedeix la Fundació Pizarroso per a estudiants dels instituts públics de Barcelona per a cursar estudis de grau en Infermeria, Farmàcia i Medicina (http://www.fundaciopizarroso.
El David ha començat el Grau d’ Infermeria a la UB (Escola d’Infermeria de Bellvitge) i gràcies a la beca tindrà un important suport econòmic així com un seguiment amb tutories individuals durant tot el curs. La beca es prorrogable, curs a curs, durant tot el grau.
L’acte es va fer el dia 30 d’octubre a les 17h a l’Institut de La Guineueta i hi vam assistir la seva tutora i la cap d’estudis adjunta, juntament amb la mare de l’alumne.
Moltes felicitats David!! Estem segures de que aprofitaràs aquesta beca al màxim i de que seràs un molt bon infermer.
La possibilitat d’una illa
Us mostrem els primers treballs d’aquest curs relacionats amb el projecte MMS de la Fundació Miró (Dibuix Artístic de primer de batxillerat).
Després de fer alguns exercicis sobre tècniques seques hem ampliat la dificultat intentant entendre com es treballa a partir d’un projecte curatorial amb un tema concret.
Tenim un grup d’alumnes molt avançat i cohesionat!
D’una manera encara molt superficial hem fet l’esforç d’interpretar el projecte que la comissària de l’Espai 13 de la Fundació Miró, l’Alexandra Laudo, va proposar als artistes que estan creant el cicle d’aquest curs a la Fundació.
El projecte “La possibilitat d’una illa” explora temes relacionats amb:
- Les utopies:
- Espais d’introspecció.
- Límits i marges: natura i reserva.
- Alteracions psicològiques.
- Càpsules en el temps.
- Fricció individu/grup.
- Origen i autoficció.
Nosaltres a més hem treballat el tema des del punt de vista d’un taller de tècniques seques(bàsicament grafit).
L’altra característica del treball ha estat la experimentació amb el món de les il.lusions òptiques amb la qual cosa aquesta experiència era tot un repte pels nostres artistes.
S’ha començat a fer servir el bloc d’idees de manera bastant generalitzada i a més, després d’aquest treball, també comencem a treballar amb galeries de Pinterest.
L’objectiu ara és aprendre a fotografiar i catalogar exhaustivament tot el treball generat: referències, esbossos, procés i treball final.
A partir d’ara començarem a fer servir tècniques aquoses.
Ha estat un plaer treballar amb aquest grup i esperem continuar aprofundint sobre el tema en treballs futurs.
Un parell de fotos de la mostra al nostre vestíbul.
Compartir el projecte de cinema amb una escola de primària
L’ Íria Ulloa, la Júlia Josa i el Noah Byrne, tres alumnes de 3r de l’ ESO, han anat a l’escola Àngels Garriga per explicar el projecte de cinema que van dur a terme el curs passat, als alumnes de 4t de primària, que enguany han triat ser la classe del “Cine”.
Els nostres alumnes no van dubtar ni un moment quan els vam fer la proposta, i sense que els ho demanéssim, ràpidament es van reunir i van preparar un guió i una presentació audiovisual per acompanyar l’explicació. El resultat ha estat fantàstic ! Ho han explicat tot molt bé, han estat rigorosos, solemnes i encantadors, i els petits han escoltat bocabadats. Els han explicat dos de les pràctiques més significatives que van fer el curs passat: la pràctica “Plans del món” i la creació de l’audiovisual per la cançó “A ritme de cançons” del grup de música Cybee que van estrenar a la Pedrera en el marc del Festival Pedrera ArtLab.
Quan han acabat, i després de respondre totes les preguntes dels seus oients, els han fet fer als nens i nenes una primera pràctica de gravació al pati: Plans del món. Els plans que han fet són ben interessants, i tot plegat ha estat una experiència molt maca i molt enriquidora.
Si voleu saber més del projecte de Cinema que vam fer, podeu consultar el Diari del Tallers del web de Cinema en curs.
