El passat 15 de maig vam anar a la Fundació Miró i vam parlar amb en Marc Vives, artista que estava exposant a l’espai 13. Li vam fer una sèrie de preguntes que haviem preparat a l’aula, entre les que destaquen:
- Per què vas començar a treballar amb en David Bestué i per què us vau separar?
- Per què els teus vídeos es graven d’una forma tan “casolana”?
- Com a artista, què et mou a fer aquest vídeos?
- Per a tu, què és l’art contemporani?
- Cada acció que fas en el vídeo té un perquè o algun motiu? I si és així quin és?
L’aproximació a les obres d’art contemporani ens obliguen a obrir el sentit del que pensaven que era Art. A primera vista, a mi em va sorprendre l’exposició, ja que ho veia tot fet ràpid i sense precissió. Gairebé malament fet.
L’artista ens va respondre totes aquestes qüestions d’una manera senzilla. Va explicar que les coses que havia fet fins ara havien sigut seguint aquestes característiques d’inmediatesa, perquè és el que li sortia de manera natural, i el que li anava bé.
Em va semblar una exposició amb un fons o significat molt simple, obrint-me així la ment a pensar que no tot ha de ser super planificat o amb un ‘’valor personal’’ grandíssim.
Cal dir que l’obra tenia relació amb el seu barri, amb una exploració del que va suposar l’introducció del «lleure» a la cultura popular durant el segle XX. Era una cosa que volia fer, tenia relació amb ell… ho va fer i ja està.
Un artista poc profund sentimentalment en aquest sentit però alhora sincer. Com veieu, la trobada es va dur a terme d’una manera molt íntima, amb una llum que generava un ambient molt proper amb l’obra i l’artista.
Mar P. (primer de batxillerat).