sábado, diciembre 21, 2024
spot_img
InicioVisual i plàsticaActivitats i projectesComencem el projecte de teatre amb la Sala Beckett

Comencem el projecte de teatre amb la Sala Beckett

La Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia participa per sisè any consecutiu en el projecte de Teatre de segon d’ESO. En el marc d’aquesta col·laboració, el passat dilluns 21 d’octubre ens va visitar en Víctor Muñoz, responsable de Formació de la Sala Beckett, que seguirà el procés de creació que durà a terme el grup. En aquesta primera sessió amb en Víctor Muñoz, l’alumnat va poder participar en jocs dramàtics i va realitzar una improvisació dramatúrgica seguint el model de José Sanchis Sinisterra, dramaturg i fundador de la Sala Beckett.

Amb l’objectiu de documentar el procés de creació, aquest any hem creat un padlet: https://padlet.com/darnaiz2/broggitheatre. En el padlet anirem penjant periòdicament les reflexions sobre allò que fem (o volem fer) en el projecte.
A tall d’exemple, us compartim la reflexió d’un alumne sobre una de les activitats que hem realitzat en aquest inici del projecte:

Els alumnes del projecte de teatre de 2n d’ESO de l’institut Moisès Broggi, després de veure la pel·lícula Els 400 cops vam fer varies activitats per treballar la vergonya, la interpretació i la imaginació entre altres.

Una de les activitats consistia en fer un monòleg improvisat. Havíem de treure un paperet d’una caixa on hi havia escrita una frase. Llavors escoltàvem una cançó que podia ser alegre, trista, rabiosa, etc. A partir de l’última escena de la pel·lícula havíem de fer un monòleg que comencés amb la frase que hi havia escrita al paperet i li havíem de donar l’emoció contrària que ens havia transmès la cançó, així per exemple si la cançó era trista el monòleg havia de ser alegre.

D’entrada em va semblar que aquesta activitat no m’havia ensenyat gaire, però després m’he adonat que m’ha fet ser conscient de la vergonya que tenim a l’hora d’actuar. La vergonya et fa estar més pendent del que pensen els altres que no del que estàs fent i vols transmetre quan actues i això fa que les coses surtin pitjor. També m’ha ensenyat que sentint una emoció puc intentar transmetre-la quan actuo i a treballar la imaginació i la creativitat.

El més rellevant ha estat veure que a partir d’una frase i una cançó hem sigut capaços de crear un monòleg que transmetés una emoció. M’hauria d’esforçar més a treure’m la vergonya perquè em bloqueja i llavors em costa més moure’m, pensar, parlar, etc. També puc millorar la meva participació i interès per a treure’n més profit.

Marçal Moranta

ARTICLES RELACIONATS

ALTRES ENTRADES