El dimarts 3 de setembre del 2019 han arribat els tres arbres que creixeran amb l’alumnat a partir d’aquest curs. Estan plantats dins de tres escocells que són tres figures geomètriques planes: cercle, el·lipsi i paràbola. Et proposem que observis i et preguntis: Què passa amb les tres àrees?
Aquestes són algunes de les coses en les què us podeu fixar quan els gaudiu al pati.
CERCLE.
El lledoner de nom científic Celtis australis és un arbre originari de la Mediterrània oriental. Pertany a la família de les ulmàcies. Es plantat sovint a Catalunya per múltiples raons: com a arbre ornamental (funció d’arbre d’ombra ) en parcs, carrers i masos; per la seva fusta flexible que s’utilitza per fer-ne eines agrícoles, sobretot les forques; pels seus fruits rodons, el lledons dolços i comestibles, i també pel brancatge que es donava com a farratge al bestiar.
Té un tronc uniforme, com una pota d’elefant, amb escorça grisa, prima i llisa. Les fulles són caduques, simples, alternes, ovalades-lanceolades, arrodonides a la base, amb marge serrat, asimètriques, avellutades i acabades en punta llarga (acuminades).
Les flors surten a la primavera (març, abril) i destaquen poc. Són hermafrodites. De color groc-verdós, sense pètals (inconspícues), i amb 5 sèpals caducs (monoclamídia).
Les flors fecundades destaquen pels seus dos estigmes, de les que surt el fruit comestible (una drupa), el lledó, de la mida d’un pèsol, en el seu procés de maduració un fruit de la mida d’un pèsol, passa per la seqüencia de colors verd, groc, blavís i finalment negre, quan és ja ben madur i més bo.
EL·LIPSI.
El ginkgo és un autèntic fòssil vivent. Té el nom científic de Gingko biloba, perquè fa referència als dos lòbuls de les seves fulles, tret indicatiu de la seva primitivitat. És l’únic supervivent actual d’un gènere de plantes que van ser molt abundants i dominants al període pèrmic, abans que els dinosaures poblessin la terra. És una de les primeres plantes que es va reproduir per llavors fa uns 270 milions d’anys. La resta dels seus congèneres, dels quals es té constància de la seva existència i s’han trobat multitud de fòssils, es va extingir. Aquestes espècies emparentades i el mateix ginkgo es van extingir a Amèrica fa uns 7 milions d’anys i fa 2,5 milions a Europa.
El tronc, de vegades més d’un, és fissurat i d’un color marró grisenc. És un arbre caducifoli, les branques són amples i revestides de fulles de dos lòbuls com hem dit al parlar del seu nom científic.Té forma de bano, amb un llarg pecíol, lleugerament carnoses i amb un visible escot central. A l’estiu tenen un color verd molt atractiu, i a la tardor és de color groga-daurada. Torna a brotar a principis d’abril.
És una gimnosperma dioica (o sigui, les flors femenines i masculines estan en arbres diferents). Les inflorescències masculines són grogues i pengen agrupades en aments (forma d’espiga). Les flors tenen un eix llarg i molts estams, disposats helicoïdalment. Les inflorescències femenines tenen uns peduncles llargs i en grups de dos o tres. Les flors són biovulades, sense periant (pètals i sèpals) i a l’extrem de les branques superiors. L’extracte de les fulles es considera un remei natural per combatre trastorns circulatoris.
El fruit madur ens recorda una petita pruna de color groc. De fet no es pot considerar un veritable fruit, ja que l’embrió no té cap estadi de repòs. Creix des del moment de la fecundació i continua ja regularment. És per això que no es poden guardar, ni es venen llavors de ginkgo. El fruit madur fa una fetor semblant a la mantega rància (àcid butíric, càpric i valèric). És per això que el del Broggi s’ha procurat masculí.
PARÀBOLA.
L’alzina, també anomenada aglaner, aulina, bellotera o glaner té el nom científic de Quercus ilex. Pertany a la família de les fagàcies. És un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa, element dominant de la comunitat anomenada alzinar. La capçada és espessa i l’escorça clivellada. Les fulles són d’un verd fosc, persistents, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, (per resistir la sequera) i verdes tot l’any.
És un arbre monoic. Les flors són molt petites i unisexuals amb flors masculines i femenines separades però damunt el mateix peu; les masculines s’agrupen en aments o glomèruls. Els fruits (les aglans) són secs, coberts d’una pell dura i amb una sola llavor; no s’obren al madurar; formen grups d’1 a 3, embolcallats totalment o només a la base per una coberta endurida i sovint punxosa.
La fusta de l’alzina, molt dura, és emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc.), en l’obtenció de carbó i de productes químics (destil·lació). De l’escorça s’extreuen tanins, d’interès en adoberia.