Contents i orgullosos dels anys que portem a l’institut desenvolupant aquest projecte tant a l’ESO com al Batxillerat.
Emocionants les paraules de la nostra ex-alumna Sofia Niubó en representació de tot l’alumnat que participa al projecte. Felicitats!!!
Afegim unes paraules de la Sofia que donen una idea del que pot representar un projecte com aquest en la vida d’alumnats motivats:
«Fa 3 anys, a 1r de Batxillerat, vaig trobar-me amb el projecte de Cinema en curs.
Fa 3 anys, vaig adonar-me que volia ser cineasta.
Després d’estrenar el nostre curt a la Filmoteca de Catalunya, vaig escriure un text. M’agradaria llegir-vos-en uns fragments:»
“Aquest any hem après del passat per crear el cinema del futur.
Hem observat, escoltat, filmat i muntat moltíssim.
Hem descobert la bellesa oculta en la pausa.
I el més fort és que, aquest any, hem fet una película entre 34 persones.
Hem confiat en les nostres companyes i companys. Totes i tots ens hem sentit responsables i especials en aquest camí. Hem construït des de dins per assolir l’exterior. He pogut tenir la meva pròpia veu, igual que les meves companyes.
És molt fort que, gràcies al diàleg i el consens, vivències i pors que totes vivim s’hagin convertit en una història plasmada, ara, a la gran pantalla.
Tots els grups que hem fet Cinema en curs hem creat històries nostres: des de totes per a totes.
Avui afegiria el que vaig aprendre a la uni fa uns dies: “vam fer visible l’invisible”, com deia Godard.
De Cinema en curs també m’emporto coneixement. L’any passat em parlaven de cineastes com els Dardenne, Akerman o Mekas i no tenia ni idea de qui eren. Ara, ens enduem referents: autors i autores que ens acompanyaran tota la vida.
Per acabar, recordo els inicis del taller. No és increïble que unes pràctiques facin la vida fascinant? Des que vam començar a filmar ‘Plans del món’ els veig per tot arreu. El mateix ens passa a totes amb les pràctiques de “llum i rostre”: ara, quan veiem una petita línia de llum ens emocionem, treiem el mòbil o qualsevol cosa amb la que poguem filmar un retrat. Ja no m’avorreixo pel carrer. He après a observar.
La vida, remarco, és fascinant.
Aquest any m’he adonat, Cinema, que t’agafes el temps amb mans de llum. Que converteixes a persones que miraven en cineastes curioses.