L’alumnat de 1r Batx d’Arts dins el projecte Cinema en curs ha treballat sobre el concepte de Llum i rostre com a pràctica cinematogràfica. Paral·lelament per aprofundir la mirada en les tries a l’hora de fer un retrat filmat, hem realitzat una pràctica fotogràfica que ha consistit en:
. Estudi i analisi de fotògrafs referents: Van der Keuken, Bernard Plossu, Henri Cartier-Bresson, Raymond Depardon, Richard Avedon, Irving Penn, Pierre Gonnord, Diane Arbus, Edouard Boubat i Richard Billingham.
. Lectura de la concepció d’alguns fotògrafs sobre com conceben el retrat
. Primeres pràctiques fent especial atenció, a la llum, l’enquadrament, la mirada, el personatge en relació amb l’espai.
. Fotografia final i text. Escrit sobre la persona fotografiada, sobre el retrat final i sobre la concepció de realitzar un retrat. Analisi formal de la imatge i les intencions en relació amb les emocions.
Us mostrem les increïbles i precioses fotografies finals i un extracte dels textos:
Alba Santero Dorotea
Referents: Raymon Depardon, Pierre Gonnord, Henri Cartier-Bresson
En el centro de la imagen, bajo la luz natural que entraba por la ventana de su salón, mira a cámara. La luz hace que le brillen ligeramente los ojos; también hace que medio rostro y parte del torso queden en penumbra. Es invierno y tiene frío; aunque está en su casa delante del brasero, lleva un jersey de lana roja y un gorro del mismo material pero lila.
Antes de presentarme en su hogar, había estado mirando fotografías de Depardon (que fueron las que me inspiraron a ir a mi pueblo) y tenía bastante claro que buscaba un resultado estético parecido al de los retratos de Gonnord, siempre y cuando lo consiguiera incluyendo la idea de Henri Cartier-Bresson de reflejar de una forma fiel el mundo interior y exterior de la persona.
Nunca le dije cómo posar, simplemente esperé a que mirara a cámara y se dejara ver. No hizo falta nada más, ella levantó la cabeza y miró directamente al objetivo; sin rémora. No me quería ocultar nada. Lo hizo de una forma directa, natural y pura. Tanto, que hasta se puede percibir un rastro de vulnerabilidad en su mirada.
Alba Santero
Referents: Raymon Depardon, Pierre Gonnord, Henri Cartier-Bresson
Júlia Comeche La meva àvia
Aquest díptic és una composició de dues fotografies en blanc i negre que vaig fer a la meva àvia a la Plaça Virreina. En ambdues és ella qui ocupa tot el quadre de la imatge; són plans mig curts que tenen el fons flou. En el retrat de la dreta em trobo sentada al seu costat, el que fa que es creï una diagonal entre el seu cap i el braç amb què es tapa la tos. La segona imatge és frontal, em situo al seu davant, de manera que la seva mirada s’alinea amb les seves mans i el que sostenen: el paquet de tabac.
Amb el diptic la intenció és captar la persona en l’espai i en relació amb la seva quotidianeitat. Com fotògrafs com Cartier-Bresson o Depardon. Destaco una cita de Cartier-Bresson: «Si lo que el fotógrafo debe intentar es alcanzar un reflejo real de lo que constituye el mundo de esa persona (externo e interno), es necesario que el sujeto del retrato esté dentro de su normalidad. Debemos respetar el ambiente que lo rodea e integrarlo al retrato, puesto que el hombre, como los animales, tiene su hábitat. Sobre todo, al que vamos a retratar debe hacérsele olvidar que está frente a una cámara y, por consiguiente, al hombre que la maneja.”
Júlia Comeche La meva germana
Referents: Jean Luc Godard
Aquest tríptic és una composició de tres retrats en blanc i negre que vaig fer a la meva germana gran. Amb aquestes fotos he volgut expressar la sensibilitat i elegància que l’envolta. A les tres fotografies m’ha interessat l’efecte que causa la llum natural directa sobre el rostre, i és per això que decideixo captar els tres retrats davant d’un punt de llum. Aquesta contrasta i remarca la brillantor dels delicats ulls de l’Eva. Tot i ésser directa, no busco una llum dura, sinó que pretenc retratar la senzillesa de la persona i el context. Prenc les fotografies a casa, un espai on la meva germana se sent còmode. La tovallola és un element estètic que m’ha ajudat a crear dinamisme i contrast.
Ítaca Font La meva àvia
Referents: Irving Penn
El retrat és un primer pla en blanc i negre. Hi trobem una dona gran situada al centre de la imatge sobre un fons negre, la llum l’il·lumina. Ella es troba bastant propera a mi. No és una llum molt potent ja que el retrat està fet cap a la tarda quan el sol va caient. Les seves faccions estan molt marcades; el nas gran, les arrugues del somriure i la seva mirada. També destaquen molt les corbes del seu cabell ondulat d’un ros tenyit.
En aquest retrat podem veure el pas del temps en la seva mirada. Una mirada perduda i propera que em transmet una grandesa infinita. Tots els records i vivències s’han apoderat del passat i ara, al present, és una àvia amb tres fills i vuit néts. Per ella la seva família és el més important que hi ha i un simple petó a l’arribar a casa seva és una de les coses que la fan més feliç.
Judith Hernández Irene
Referents: Diane Arbus, Pierre Gonord
La fotografia la vaig fer a l’aeroport del Prat. Vaig intentar encuadrar la imatge per tal de que hi hagués una simetria entre el rostre i el reflex del vidre creant així una repetició de conceptes. La línia de separació entre el rostre i el reflexe es troba en el mig de la fotografia, creant així un efecte de simetria encara més potent. La mirada és fora de camp i denota nostalgia.
Nora Jou, La meva besàvia
Referents: Dorothe Lange, Raymon Depardon, Diane Arbus
Aquesta fotografia és un retrat en primer la de la meva besàvia. L’enquadrament és central i simètric i el fons està flou, fent així que ella, que és el motiu principal, destaqui clarament sobre aquest fons desenfocat de tonalitat grisenca. Respecte la llum, és natural i la il·lumina des de dos llocs; encara que dins de camp no es pot veure cap d’aquestes dues fonts lumíniques. Una impacta directament sobre el rostre i l’altra, una mica més freda, li il·lumina suaument el cabell per la banda esquerra. El color de la pell és el que omple més espai i ressalta en la fotografia, però en conjunt predominen els tons grisos, negres i blaus foscos. Finalment, per trencar aquesta simetria, al costat dret ella s’agafa el coll amb la mà, creant així una expressió tendra i entranyable.
Penso que un bon retrat no necessita una gran càmera ni una gran previsió a l’hora de fer-lo, simplement la capacitat del fotògraf per plasmar en una imatge les emocions de la persona.
Alba Fernández Nerea
Referents: Van der Keuken, Rembrant
Em va interessar sobretot la llum sobre el rostre de la Nerea. L’enquadrament deixa aire a la dreta i te nitidez en tots els seus termes. La mirada és fora de pla i crea una diagonal cap a la dreta. La llum càlida dona sensació de tendresa en contrapposició amb la geometria del fons.
Carla Alcalde La meva mare
Referents: Cartier Bresson, Van der keuken, Sebastian Salgado.
És un retrat de pla mig, amb intenció de desenfocament tan de la persona com del fons. Situo a la meva mare a la part inferior dreta, vull donar un pes important al rostre, causant buidor a la part superior de la fotografia. Una imatge presa verticalment on es pot observar una part d’un quadre i el marc d’una porta, deixo intuir le context. És una fotografia especial i intima, diria que quotidiana. La llum s’introdueix per un gran vitrall que prové de l’esquerra, la llum il·lumina la part dreta de la cara on es poden veure algunes faccions del rostre i la ma. La tria dels ulls tancats hem provoca pau.
Chiara Ansótegui El meu avi
Referents: Cartier Bresson, Van der keuken
El retrat està estructurat de manera que la persona queda al centre de l’enquadrament i la càmera està pràcticament a sobre. No hi ha molt espai ni aire en el conjunt. S’intueix l’espai. La part més nítida de la fotografia és el rostre, i la llum que li incideix prové de l’esquerra. Intuïm una finestra. El retratat es mostra natural com si no estigués sent fotografiat. Podem destacar les faccions del rostre: les arrugues, el contorn de la cara, la textura de la pell i, les formes sobre el seu rostre com els llavis, els ulls o el nas on queden destacaos per la incidència de llum.
Emma Corchero La meva àvia
Referents: Raymon Depardon
La fotografia narra el retrat de la meva àvia. És un pla mig curt que mostra el seu rostre i les seves mans, que pelen una taronja. El fons està en flou, però encara deixa veure bé l’espai en què es troba. És una fotografia molt personal, ja que la Roser es troba asseguda en la seva cadira i en el seu lloc a la taula. Em situo en biaix cap a la seva direcció. No es troba al centre de l’enquadrament, sinó lleugerament a l’esquerra. No se li veu la mirada; la dirigeix cap a la taronja, inclinant el cap suaument cap a baix i de perfil. Però intuïm perfectament la continuació del costat del rostre que està més amagat. Les seves faccions estan marcades per la llum groguenca de la làmpada situada al centre de l’estança, molt a prop d’on és. La claror se li endinsa per les marcades arrugues, mostrant un plausible pas del temps, i arriba fins a les ocupades mans, aportant ordre al retrat perquè ja no és el rostre qui té tota la nostra atenció.
Em vaig voler inspirar en la idea que utilitza Raymond Depardon a l’hora de fer les seves fotografies: captar l’essència d’aquells a qui retrata en un context molt personal.
Nerea Carrasco La meva germana
Referents: Van der Keuken
La persona fotografiada és l’Aitana, la meva germana de 9 anys. És una persona amb molta vitalitat i ganes de fer coses. Vaig fer aquesta fotografia amb la intenció de mostrar l’energia del seu rostre jove. Vaig escollir fotografiar a la meva germana ja que passo molt de temps amb ella diàriament i volia mostrar la seva manera de ser.
El retrat és un primer pla, mostra directament la cara de la noia de perfil. La llum incideix a la seva cara de tal manera que es veu l’ombra de la finestra que està al costat d’ella reflectida just al mig del seu rostre. És una fotografia feta al matí, de llum càlida, potent i directa. La manera amb la que mira al terra mostra tendresa i vitalitat.
Alba Carrera Sofia
Referents: Van der Keuken
En aquesta fotografia es pot veure a la Sofia de perfil. Té els ulls tancats i la boca entreoberta amb una expressió relaxada, serena; com si estigués prenent aquest raig de llum que li arriba de front per la part dreta de la imatge, i que, tot i que no ho podem veure del tot, li il·lumina la meitat de la cara, remarcant la seva línia de perfil d’una forma natural.
Tot i que vaig fer moltes fotos mirant a càmera , no em van convèncer. Vaig decidir retratar a la Sofia d’una natural i relaxada, que no mostrés més que la tranquil·litat de la persona i les seves faccions.
Andrea Cucala El meu avi
Referents: Richard Avedon, Depardon
La fotografia és en blanc i negre, es pot dividir en dos parts; la meitat de la cara del meu avi està il·luminada per la finestra i un buit en negre que es difumina amb la seva cara. La seva mirada és un dels factors claus, ja que amb ella i amb el qèe transmet es pot explicar tota la composició. Malgrat que tècnicament Richard Avedon no s’hi identifica, m’ha interessat molt la seva manera de concebre el retrat. En les diferents proves que vaig fer també vaig tenir present a Depardon.
Lilou Crot Maria
La Maria és senzilla i especial. Li agrada ajudar als altres, és molt aplicada i educada, sensible, amable… una llista de interminable d’ adjectius bonics. Es adoptada del nord de la xina. els seus pares la van anar a buscar i des de llavors a acumulat moments bons i dolents com totes les persones. Aquesta fotografia a color mostra a la Maria reflectida en un mirall, amb un enquadrament a la dreta de la imatge i la intenció del color vergel com a protagonista.
Biel Lacuesta Una amiga
El meu retrat triat és una imatge íntima d’una amiga de la infància. El retrat té el rostre i encenedor de la noia centrat per portar la mirada a on ens interessa. El fons, està tot negre i fa que la figura il·luminada surti de la foscor i ressalti. Per la imatge, no vaig col·locar a la noia de cap forma especial sinó que en un moment en concret, li vaig demanar que es quedés quieta i aprofitant la llum de l’encenedor vaig captar el moment exacte. El retrat en la seva totalitat té una paleta de colors que aconseguix ressaltar al màxim el rostre atravesó de la llum de l’encenedor.
Laia Lebrero La meva mare
Referents: Henri Cartier-Bresson
El retrat és un díptic; dues fotografies que narren el retrat de la meva mare. La primera és un primer pla que mostra el seu rostre, i l’altre és també un pla força tancat que enquadra les seves mans agafant una copa de vi.
A la primera imatge el personatge no es troba al centre de l’enquadrament, sinó que està desplaçada cap a la dreta. El seu rostre és frontal, però la seva mirada marca les línies compositives i aquestes es dirigeixen cap a la font de llum natural. La direcció de la seva mirada juntament amb l’aire que hi ha a la seva dreta, donen impressió de continuïtat a la imatge.
La seva posició és molt natural i personal, quasi sempre es queda recolzada sobre el seu braç amb el puny tancat i tapant-se part de la seva boca, escoltant a algú, mirant-lo, pensant, esperant… La tria del color blanc i negre ajuda a remarcar les ombres i les diferents textures del seu rostre.
No vull fotografiar-la ni fer una còpia, sinó captar des d’un punt de vista personal, el que ella realment em transmet; la seva veritat.
Olivia López
Referents: Richard Aversion i Raymon Depardon
És una fotografia on l’enquadrament i la llum són protagonistes. El personatge, situat a l’esquerra del quadre surt de la foscor en un pla mig i crea con un doble de joc. Un diàleg entre interior i exterior. El meu objectiu ha estat provar diferents maneres de mostrar l’essència del personatge retratat, mostrant-lo en el seu context i jugar amb la composició de lluís i enquadraments.
Berta Medina La meva mare
Referents: Van der keuken, Boubat.
El meu retrat és un pla mig curt, lleument picat. El rostre i les mans de la persona retratada estan il·luminats per la llum de la pantalla i del teclat de l’ordinador, mentre que la resta del cos està difuminat amb el fons negre de la fotografia. La llum freda de la pantalla ressalta les arrugues i els contorns de la cara donant-li al rostre, un aire d’esgotament. El seu cos està en una posició rígida i afeblida. Mostra la mirada cansada de la persona retratada davant una acció quotidiana.
Joana Murillo La meva mare
Referents: Bernard Plossu, Van der keuken.
En aquest retrat hi podem veure una dona, situada a la dreta de la fotografia i creant una línia que parteix la fotografia per la meitat. La dona sobresurt d’un fons completament negre i mostra el seu rostre il·luminat. Les línies que delimiten les seves faccions estan molt marcades, a causa del contrast que es produeix entre la llum i la foscor (l’ombra). Ella mira directament a càmera i ens transmet valentia o desafiament.
Sofia Niubó Carmen
Referents: Richard Billingham
Carmen, surt de l’obscuritat des de la banda dreta inferior. Mira directament a càmera, frontal, amb una expressió de quasi bé no saber què fer i per tant mostra un rostre de total naturalitat. Aquesta llum, natural ve del costat esquerre, dibuixant-li ombres a la zona del nas, de les arrugues, la boca i el coll. Totes aquestes ombres acaben en el obsur fons que l’envolta. Des d’un punt de vista tècnic, he fet servir una velocitat d’obturació no gaire alta per poder captar més llum i només quedar-me amb la que hi ha sobre Carmen.
Marina Olivé
Mirant cap a la llum intensament: està situada just al centre de la fotografia. El pla és frontal una mica en picat. La llum ve de l’esquerra i això fa que la zona de la cara estigui quasi cremada i reflecteixi a les ulleres una petita taca de llum que tapa una petita part de l’ull. La part dreta està més fosca, encara que podem identificar tot el que hi apareix.
Eva Pagès La Gemma
Referents: Van der keuken
Es una fotografia en blanc i negre, feta en un pla mig, em situava a mig metre respecte a ella per poder captar el reflex, hi ha una línia clara de llum que divideix la fotografia en dos parts, també podem observar una diagonal, la forma la seva cara respecte al fons en flou.
La llum que il·lumina la seva cara és freda i artificial, ja que com podem veure no és llum del sol, aquesta llum va fer que es notessin més els contrastos i la forma de la seva cara. Podem observar la seva mirada, que sembla ser una mirada desafiant dirigida al reflex d’ella mateixa.
Ona Perarnau
Referents: Richard Avedon, Bernard Plossu
En aquest retrat volia fotografiar de forma espontània una escena quotidiana. Volia que quedés natural, em vaig proposar captar el moment.
Qui hi ha representat és el meu germà petit. Vaig pensar que per transmetre quotidianitat, el meu germà seria la persona ideal. Compartim molt de temps i moments, que tot i ser simples (com ara el fet d’estar mirant un vídeo en una tablet) acaba formant part de la meva vida.
Gisela Ramirez El meu germà
Referents: Richard Avedon
En la fotografia podem veure un primer pla d’un nen, el qual només podem distingir el rostre que és il·luminat per una llum artificial, està com fusionat amb el fons negre de la fotografia i gràcies a això ens dóna la sensació que el nen surt de la foscor. La paleta de colors és freda composta per colors blaus i negres. El punt de partida per realitzar aquesta fotografia ha estat Avedon, en especial una fotografia on Avedon havia retratat un senyor el qual el seu cabell està fusionat amb el fons blanc de la imatge.
Ainoha Rocamora
Referents: Van der keuken
Per fer les meves fotografies em baso en la naturalitat de la persona, en concret m’agrada fotografiar a persones que conec, així les puc captar en els seus millors moments, conec els seus gestos i la sinceritat davant la càmera, és el millor de la fotografia, ens fa fixar-nos més i emocionar-nos amb els sentiments que ens transmet el personatge fotografiat. M’agrada utilitzar colors foscos o càlids per ressaltar el que vull que es vegi o crear un clima d’intimitat.
Aquesta fotografia, que està inspirada en Johan Van Der Keuken, per com he utilitzat les llums sobre el rostre, l’enquadrament i el moviment de la fotografia.
Gemma Sepúlveda
Referents: Johan Van der Keuken
Sóc una persona que com a fotògrafa aspiro a fer fotografies espontànies, en moments inesperats, sense que la persona estigui llesta perquè sino estic fotografiant una personalitat artificial davant la càmera, de manera que l’altra persona es posa per surtir be a la foto i no deixa veure realment la seves emocions d’aquell precis instant. Per tant trio fotografiar a persones que són molt properes a mi, perquè puc observar i captar els seus gestos i la seva espontaneïtat davant meu i la càmera.
A l’hora de fer la fotografia he tingut en compte a Van Der Keuken, en com fotografia al personatge d’esquenes, i com amaga una part de la persona que retrata mitjançant ombres, efectes de desenfocament, de flou o en moviment.
Pol Solé El meu pare
Referents: Johan Van der Keuken
El retrat és un primer pla, que es centra amb el rostre del meu pare, les línies compositives estan marcades per uns reflexos de llum que se li dibuixen al rostre. La mirada és perduda, surt de pla, però per les llums de la seva cara es pot deduir que està mirant per una finestra.
La llum és càlida i natural, el meu pare mira per una finestra que no surt a la foto, on hi han unes persianes que li projecten unes línies de llum a la cara que remarquen les seves faccions i dóna a veure la textura de la pell. La part del seu rostre més llunyana de la llum queda en penombra. Una de les línies de llum passa pel seu ull dret i el fa brillar d’una forma especial que li dona un toc molt interessant a la fotografia.
El meu principal referent ha estat Johan van der Keuken, em van inspirar les seves fotografies amb llums naturals on retratava els models com a prop de finestres que a vegades surten al retrat i a vegades no i tu t’has d’imaginar que aquella llum natural que veus reflectida en el rostre és d’una finestra.
Laia Streb Lena
Referents: Alfred Stieglitz, Edouard Boubat i sobretot Johan van der Keuken
El retrat mostra a la meva amiga Lena. Les dues vam anar durant cinc anys al mateix institut, la seva aula estava al costat de la meva i lògicament la veia pels passadissos, però no va ser fins principis de 4rt de l’ESO (quan ella es colava a la meva aula perquè li agradava un noi de la meva classe) que vam començar a parlar l’una amb l’altra. Crec que una persona pot passar el temps amb tothom, però amb algunes persones tenim una connexió especial que fa que tinguis una amistat. No sé que és el que fa possible això o el que necessiten tenir els amics per ser amics, ja què la Lena i jo som completament diferents. Però aquest concepte indefinit el tenim. La Lena, el Jan (el meu millor amic) i jo vam passar tot el curs junts, però després els tres ens vam canviar d’institut per fer batxillerat. Jo me’n vaig anar una mica més lluny (a Barcelona). Estava tan emocionada que no tenia temps per estar gaire trista. Però la Lena si que es preocupava: estaria sola a l’institut, sense amics. Era una tonteria. Per Nadal vaig anar a visitar-la a Frankfurt. Va ser una mica com tornar a l’ESO. El dia que vaig fer el retrat era el dia abans que jo tornés a Barcelona. Ho vam celebrar.
Va ser una tarda, jo estava sentada en un restaurant d’hamburgueses molt fosc amb ella quan vaig començar a experimentar amb la meva càmera. Veient els resultats em vaig enrecordar dels retrats que havíem vist a classe. De Van der Keuken m’agrada l’espontaneïtat que tenen les seves fotografies, encara que els motius i els personatges són triats i col·locats amb cura, i com en alguns retrats es poden trobar elements experimentals que trenquen amb les normes de la fotografia. Però el que em va inspirar d’ell és com juga amb la llum i les ombres. Una vegada que vaig recordar això, vaig decidir anar cap a aquesta direcció i fer-li un retrat a la Lena amb un fons fosc, que no es pogués veure l’espai.
Berta Valera La meva àvia Conxita
Referents: Henri Cartier-Bresson
Es tracta d’un pla mig on ella ocupa tot l’espai. El rostre, no es veu sencer, té el cap lleugerament inclinat cap avall. A més, mentres feia la foto jo estava col·locada cap a la dreta (la seva esquerra), i per tant es veu més una part de la cara que l’altre. La posició de la meva àvia afecta també a com es veu la llum. En aquest cas, la font de llum, que era natural, venia de l’esquerra i incideix en el seu rostre d’una manera molt suau però definida. En la fotografia, la part que es veu més de la cara és la contrària a la font de llum i això fa que la cara quedi dividida en dues parts; la il·luminada i la que està en penombra.La proximitat d’ella i la càmera fa que es puguin apreciar bé els detalls del rostre. A més, hi ha molt poca profunditat de camp, per tant el centre d’atenció és el rostre i amb ell, la seva mirada.
Vaig utilitzar els referents d’una manera no formal, sinó que ho vaig fer d’una manera més conceptual. Em va interessar molt la manera d’Henri Cartier-Bresson de concebre el retrat. La idea de fotografiar a algú en el seu món per tal d’apropar-se’l al màxim em sembla molt interessant, i crec que vaig utilitzar aquesta idea en el cas d’aquest retrat.
Clàudia Vera La meva mare
Referent: Michele Bernard
Aquest retrat consta d’un díptic de dues imatges. Les dues estan fetes a la la cuina, però estan enquadrades diferent: a la fotografia de l’esquerra podem veure que les línies de les rajoles de la paret, junt amb les de l’armariet per on surt la llum, són verticals; en canvi, a la de la dreta podem veure com aquestes mateixes estan un pèl inclinades. En les dues regna la calidesa, la llum tènue, i els colors de la cuina i de la persona que hi ha al mig. En cap de les dues podem veure el rostre de la persona, tot i que gràcies a la escasa il·luminació en podem entreveure algunes parts del seu cos: en la primera, veiem que la persona està fent una mena d’estirament amb el braç, aixecant-lo cap al seu costat contrari; en la segona, només se’ns deixa veure l’espatlla dreta de la persona, seguida del pit i la mà que està moguda. Les dues fotografies estan disparades a l’alçada dels ulls de la persona i a una certa distància per tal de poder veure-la a ella i part de la cuina.
Michele Bernard ha estat la meva principal referent, perquè en les seves fotografies demostra que amb la seva concepció del retrat no necessita ensenyar explícitament a la persona retratada, ja que les tries de la fotografia en si han estat pensades per tal de transmetre unes emocions concretes que són les que a la fotògrafa li interessa que coneguem del personatge.
Aquestes dues fotografies em van portar a fer-les la necessitat que sentia de retratar a la meva mare, una persona que sovint oblido que estimo tant.
Jonán Vidal El meu avi
Referent: Raymon Depardon
He captat un instant on el meu avi estava mirant a través de la finestra del menjador, assegut a la seva butaca. La seva mirada es centra en la part dreta de la imatge on es podria fixar una línia compositiva molt clara. En la imatge he decidit centrar el personatge deixant molt poc aire entre ell i els límits de la foto. La llum prové de la dreta i la seva mirada és fora de camp. També és tendra, propera ja que té aquest espècie de somriure tan subtil. L’actitud és pausada i mostra una tranquil·litat a l’espectador. El que podem dir de l’espai és que és neutre, és a dir, no es mostra cap context, només es pot intuir la butaca. El meu avi és per a mi una persona molt important a la vida. Per a mi és un exemple a seguir. Vaig decidir retratarlo per mostrar com és per mi.
Lorena Vivas
Referents: Bernard Plossu
El meu retrat és un primer pla en el que la llum ve de la banda esquerre del protagonista, fa que li il·lumini mig rostre mentre mira directament a la càmera. El fons no és un factor important en aquesta peça ja que vaig voler centrar l’atenció només en la persona retratada. Mostra una doble emoció: superioritat i tendresa.
Nana Oniani La meva germana
Referents: Raymon Depardon
M’agrada fotografiar la gent en un lloc familiar i en un moment espontani. Tenint en compte el tipus de fotografia que volia fer vaig veure que Depardon era el que més m’interessava. Posava els personatges en llocs on ja coneixien i els fotografiava en moments totalment naturals, ensenyant les seves peculiaritats i els seus gestos.
La foto l’he fet a un metre de distància de la persona retratada. La llum és suau i es pot apreciar com la part esquerra de la cara està lleugerament més il·luminada. El personatge es troba al racó dret de la fotografia deixant la part esquerra alliberada. És un pla mig curt, de la meva germana.
Gabriela Le boeuf El meu germà
Referents: Pierre Gonnord, Van der Keuken
Esta fotografia muestra el rostro de mi hermano mayor saliendo de la oscuridad. Su rostro está situado en el centro de forma vertical, recta. Los colores están entre el blanco y el negro, apreciando varias tonalidades de grises en la zona iluminada de su cara. La luz, la cual se consiguió gracias a una luz artificial, llega desde la derecha del protagonista. Ilumina la parte izquierda de su rostro y deja en penumbra la parte derecha de la que no se ve nada. Se pueden ver algunos destellos de luz en el cabello o en los pliegues de la camiseta, pero en general, el fondo es totalmente negro.
A continuació altres retrats, la tria de la fotografia final ha estat difícil: