Creació escultòrica apartir d’un element natural. Aquesta creació parteix d’una interpretació de l’element natural mitjançant un procés de simplicació, abstracció i/o modificació.
L’alumnat explora i analitza la forma de l’element de la natura triat. Estudia referents que parteixen del món de l’arquitectura i l’escultura.
Arquitectura: Frank Ghery, Santiago Calatrava, Renzo Piano. Modernisme i Gaudí.
Escultura: Eduardo Chillida, Julio González, Constantin Brancusi, Henry Moore.
A continuació les creacions de les alumnes i el text de les cartel·les que han realitzat per exposar les peces a l’institut:
«La Manca» de Joana Torruella
Referent: Santiago Calatrava
Amb la meva peça, he volgut simplificar al màxim l’element natural del qual partia. M’he fixat que en la petita tija de falguera, la mida de les fulles disminueix progressivament. He volgut representar aquesta regularitat i reducció amb una piràmide. A més a més, he trobat que la meva mostra patia la falta d’algunes fulles, per aquest motiu apareixen diferents forats distribuïts per la figura. D’aquesta manera xoquen la uniformitat i l’equilibri amb el que és desigual i aleatori d’una forma senzilla i lleugera.
«DeltΔ» de Clàudia Feixas
Referent: Santiago Calatrava
Partint d’una branca seca d’alfàbrega arribem a aquesta figura mitjançant l’abstracció. Fent servir línies corbes i triangles represento l’espai buit que queda entre les ramificacions de la branca.
L’objectiu d’aquesta peça és representar el costat buit de la natura, que no es veu però també en forma part,
«Llar» d’ Amàlia Cillero Prandi
Referent: Eduardo Chillida /Frank Ghery
El blat de moro és un cilindre folrat de petites peces que, tot i seguir un ordre, són irregulars. En el meu, però, aquesta uniformitat es veu trencada per la superior que es troba en mal estat. En la paràbola de la meva figura hi ha un buit que representa aquest trencament de l’ordre i els cubs dins d’aquesta són els blats de moro.
«La volta al pi» de Duna Malet i Armengol
Referent: Frank Ghery
Aquesta obra es basa en l’element de la pinya, fent-ne una simplificació. Està feta a base de capes de cercles, que no busquen ser perfectes, si no, fer la seva funció (igual que no totes les pinyes són iguals). Aquests cercles estan inspirats en la soca de l’arbre, i així acaben creant la forma de la pinya. El nom de l’obra és deu a que quan dones una volta al pi, veus les pinyes.
|
|
 |
«Inestable» d’ Ainhoa Palou
Referent: Santiago Calatrava
Per crear la peça, el primer que he fet ha sigut descomposar el meu element natural en parts, i he fixat la meva atenció en la tija. He simplificat aquesta part i després de simplificar-la al màxim, he fet una modificació en la seva estructura, arrodonint els seus límits. Volia representar la idea de totalitat i que l’obra està viva, i aquest és el motiu de la disposició de l’estructura compositiva.
«Metamorfosi» d’Helena Catalán Ferrer
Referent: Santiago Calatrava.
Jugant amb la plasticitat del fang, he extret el tret bàsic de l’element natural, la banya de l’escarabat rinoceront, duent a terme una simplificació, modificació i posterior duplicació per tal de manifestar la metamorfosi que té lloc en els insectes.
Seeds de Judit Barros
Referent: Fulles seques ovalades
L’obra «Seeds» és una transformació inversa de l’objecte natural triat. En aquest cas, aquestes fulles seques de forma ovalada. Les llavors omplen les fulles però en la meva obra les llavors buiden la figura amb els forats. Cadascuna de les tres figures ovalades estan deformades i són diferents entre elles com les fulles a la natura, no en trobem dues d’iguals.
«Desenlace» de Lucía Ramón
Referent: Frank Gehry
Aquesta obra és una modificació sobre l’element natural d’una llimona. La llimona és una fruita potent i normalment desagradable per la gent pel seu gust àcid. La qual, sempre és utilitzada per acompanyar altres aliments. És per això, que jo he decidit fer-la protagonista de l meva obra representant-la de manera inestable i irregular. Utilitzant un moviment a línies curvades que poden acabar en el mateix moment en que defineixes el final de mitja llimona.
«OVO» de Gina Pomarol
Referents: Frank Gerhy, Santiago Calatrava, Julio González
La meva peça parla de l’unió dels organismes per formar-ne un altre, les branques unides al tronc, que és unit a les arrels i forma un arbre. Les ondulacions marcades i fluïdes de l’obra expressen la prèvia unió d’un costat de la representada fulla amb l’altre, fent així la sensació de gravetat i atracció presents als ulls. OVO significa la força que cadascun dels microorganismes aporta a l’estructura final, la dansa constant de l’inestabilitat i la perfecció. Els buits que té l’escultura representen l’espai del no existent, i amb les deformacions dels laterals s’explica la necessitat del cos a omplir-los.
«Tendresa Abstracta» de Chennan Ni
Referent: Frank Gehry / Santiago Calatrava
Aquesta peça és una forma simplificada d’una fulla d’acer taronja. La plataforma d’aquesta obra és totalment plana, tal com el seu element natural. Les dues peces aixecades representen els extrems i les figures que pot tenir una fulla, amb moltes curvatures als costats per imitar les vores irregulars d’aquesta. El títol de l’obra s’anomena “Tendresa abstracta” per les similituds de les corbes i els angles de les figures verticals. Un dels exemples és que els punts extrems de cada figura indiquen la direcció de l’altra.
«Ona estàtica/ Static wave» de Paula Parrilla Carmona
Referents: Frank Gehry
Aquesta peça escultòrica es una simplificació de cargols de mar, amb la idea de les diferents capes que fa l’espiral dels cargols de mar. Les formes ondulades de les peces han estat inspiració del referent, Frank Gehry.
«Tropismos» de Gemma Hernández
Referent: Santiago Calatrava
El moviment que fa una fulla quan cau de l’arbre és lent i tranquil, va fent un moviment continu, bellugan’t-se d’un costat a l’altre. Amb la meva peça final he volgut plasmar el recorregut que faria la fulla abans d’arribar a terra.
«Psicodèlia» de Cristina Ortiz Pérez
Referent: Renzo Piano
“Psicodélia” és una peça que sorgeix de la simplificació d’un tros d’Aloe Vera. No he treballat amb l’Aloe Vera directament sense fer-li alguna intervenció, sinó que li vaig fer diversos talls per poder saber quines eren les textures de l’interior i de quantes maneres podria variar la seva forma.
«Enyorança» de Sira Ruiz
Referent: Frank Gehry, Santiago Calatrava, Eduardo Chillida
Una petxina és elegància, fluïdesa, lleugeresa, és bellesa. Partint de la simplificació dels elements, guiant-me de Calatrava i Chillida, he volgut plasmar aquests aspectes en la figura final. Seguint el model de Frank Gehry he otorgat al títol un significat simbòlic: “Infinita Enyorança”. L’enyorança és infinitament concèntrica. Sempre avança cap a si mateixa, cada vegada amb més recorregut, però no s’atura. L’enyorança augmenta amb el pas del temps perquè trobem a faltar més moments feliços. L’enyorança és circular ja que mai podem escapar d’ella, lliurar-nos-en. L’enyorança és una petxina.
Lilac Grey d’Emma Iglesias
Referent: Frank Gehry i Santiago Calatrava
El moviment que produeixen les flors seques és estàtic i elegant. Amb aquesta creació he volgut representar l’elegància i la fluïdesa del moviment a través de la forma però alhora destacar la seva pausa simulant un material pesant.
«Nuesa» de Berta Rifaterra
Referents: Frank Ghery
La pell rugosa de la mandarina al ser treta, em va recordar a la por d’un cos nu davant d’un altre. Cada tros de pell arrencat a la força, a cada cicatriu marcada en un cos. Cada grill, a la delicadesa (ja que la membrana que cobreix aquests grills és gairebé transparent) dels genitals femenins i a la seva bellesa.
Amb aquesta obra volia representar, com a partir d’una forma geomètrica (encara que no estrictament), es pot arribar a deformar donant lloc a aquestes dues versions d’un grill, per a mi interpretades com a genitals.
Una mandarina no es estetica ni perfeccionisme, es simple geometria no perfecta on dins poder fraccionar un cos. Amb aquesta figura, vull representar la nuesa del cos femení partint de la idea que la mandarina representa el cos d’una dona, ja que te una capa protectora i a la que aquesta es treu, queden troços.
«Cicle» de Laia Salvadó
Referent: Santiago Calatrava
Aquesta peça és una simplificació del meu element natural. He fixat la meva atenció en les fulles d’aquest i en el moviment que exerceixen, és a dir, els seu plecs. L’element representa natura, representa vida. És per això que cada una de les columnes està a una distància diferent del terra, simbolitzant les fases de la vida.
«Corves» d’ Erik Oñate
Referent: Frank Ghery i Eduardo Chillida
La meva escultura és la simplificació del significat que tenen per a mi les fulles del meu element. Quan es sequen es corven encara més que quan són fresques, aleshores represento el pas del temps amb el llarg de l’escultura i quan retorçat és com per fer això a les fulles.
«Naturalesa delicada» de Sara Yi Berenguel
Referent: Andy Goldsworthy / Tanya Preminger
Aquesta obra prové d’una flor, és una simplificació d’aquesta. El meu objectiu no era realitzar una peça totalment perfecta i poc curvada. Volia representar la naturalesa imperfecta. Com aquesta pot aparèixer en el lloc menys esperat. La peça principal, l’espiral, representa el tronc de la flor, i les flors que estan al seu voltant el moment en què floreix.
Aquesta obra s’anomena “Naturalesa Delicada” perquè amb el pas del temps, la flor que vaig escollir s’ha anat deteriorant i em recorda el costat més fràgil de la natura.
«El perfecte trencat» de Jaume Cid
Referent: Santiago Calatrava
Aquesta peça està feta a partir d’una ametlla, element que sempre m’ha semblat curiós. A partir d’aquest objecte, trencat, i seva peculiaritat, va sortir una forma elegant i agradable. A partir d’això van sortir dues figures que em van acabar de convencer per començar a crear-la.
El color no va ser difícil d’escollir perquè el acabat negre el trobo molt elegant, i, el trobo molt estètic.
Després del lliurament dels treballs i de comentar-los a classe, l’alumnat ha recollit el procés en un llibret i ha fet una exposició oral.
Moltes felicitats per la feina!