Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Cultura audiovisual Dibuix artístic Disseny

VIII Exposició de treballs de l’alumnat del Batxillerat d’Arts a la Biblioteca Caterina Albert

Avui divendres hem muntat la nostra darrera mostra de treballs a la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert.

Aquesta exposició és possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats: A Bao A Qu i els projectes Cinema en curs i Fotografia en curs, la Fundació Miró i la Biblioteca Caterina Albert, que ens deixa amablement la seva seu.

La mostra reuneix tots aquests projectes artístics:

Il.lustracions científiques realitzades a partir de la col·laboració amb la matèria de Ciències per al Món Contemporani. Aviat publicarem un article amb més informació i totes les il·lustracions (matèria de Dibuix Artístic de 1r curs).

Un treball sobre pòsters minimalistes creats a partir d’un treball previ de disseny industrial de cada alumne (matèria de Disseny de 2n curs).

Aquesta proposta-repte dibuixada amb tinta xinesa és un intent de vincular l’alumnat dels grups del batxillerat d’arts (matèria de dibuix Artístic). Ha estat un treball molt ràpid, començat per l’alumnat de 1r (han dibuixat la meitat de cada cara). El grup de 2n de batxillerat ha continuat la proposta.

Aquest treball escultòric sobre les formes de la natura pertany a la matèria de Volum (realitzat per l’alumnat de primer de batxillerat).

Aquest treball sobre el món de collage (matèria de dibuix Artístic, 1r curs). Una forma de creació molt propera a la manera d’aproximar-se al món de les noves generacions i també serveix per introduir innovacions del món de l’avantguarda que d’altres maneres costa molt de fer arribar a alguns alumnes. També en aquest cas l’alumnat de 2n de Batxillerat ha reformulat aquest treball fent modificacions d’alguns collages (Recollage!).

Possibilitats expressives del dibuix en el context de l’art contemporani. Pràctica de la matèria de Dibuix Artístic (segon de batxillerat). En aquest curs en molts casos l’alumnat ja explora de manera sistemàtica una manera personal d’expressar-se.

Treball sobre l’autoretrat realitzat per l’alumnat de 2n de batxillerat a Dibuix Artístic. Es tracta d’una reflexió sobre la pròpia identitat i també sobre el concepte d’estil aplicat al dibuix realista.

Disseny de sobrecobertes de llibres i discos. Treball de disseny gràfic de la matèria de Disseny (2n de batxillerat). A l’inici del curs vam treballar el món de les tipografies manualment i ara hem treballat digitalment amb el programa Adobe Illustrator. Puntualment alguns alumnes han treballat també l’edició d’imatges de mapa de bits amb Adobe Photoshop.

El darrer treball del curs de 2n de batxillerat a Dibuix Artístic ha estat aquesta aproximació al món de la Filosofia i els filòsofs. Es tracta de fer pensar l’alumnat de cara a les proves de selectivitat. Tenim un alumnat amb un bon nivell gràfic, però per destacar a les proves de les PAU, a més cal tenir una obra amb contingut poètic o filosòfic potent. Aviat publicarem un article amb més informació.

Finalment aquests son alguns treballs realitzats a la matèria de Cultura Audiovisual: els Plans del Món i Oficis Artesanals (1r de Batxillerat.

I aquests de 2n de Batxillerat tenen com a temàtica Llum i Rostre, l’Arxiu Familiar i Aficions.

Com veieu el muntatge va ser molt laboriós.

És difícil de valorar la mostra només amb aquestes fotografies. Caldrà que vingueu a la biblioteca per gaudir de la creació en majúscules!

Com a novetat, aquest any presentarem l’apartat d’art contemporani relacionat amb el projecte Gravitacions en una futura mostra a la mateixa Fundació Miró. Us informarem més endavant.

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Cultura audiovisual Dibuix artístic Disseny

VII Exposició d’arts plàstiques i disseny de d’alumnat de batxillerat

Finalment hem inaugurat la mostra externa de treballs artístics dels nostres alumnes de batxillerat a la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Ens fa moltíssima il.lusió ja que el curs passat no vam poder fer-la a causa del confinament.
Aquesta exposició és possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats: Macba, A Bao A Qu i els projectes Cinema en curs i Fotografia en curs, i finalment, gràcies a la Biblioteca Caterina Albert que ens cedeix l’espai d’exposició. Ja són set exposicions en col.laboració amb aquest fantàstic espai.
Per desgràcia no hem pogut fer inauguració però podreu visitar-la durant tot el mes de maig.

Us mostrem alguns dels projectes presentats:

  • Disseny de pòsters de disseny industrial. A partir del darrer treball de disseny industrial cada alumne ha creat un pòster original simplificacant els mobles dissenyats. Visitant l’article mencionat coneixereu la part més tècnica del procés, des de l’anàlisi de la problemàtica funcional al dibuix axonomètric final, tot passant per la recerca sobre estils i materials.
  • L’art del retrat. Retrats realistes de gran format realitzats per l’alumnat de 2n a la matèria de Dibuix Artístic.

Mòdul dedicat a l’art contemporani a la matèria de Dibuix Artístic de 1r de batxillerat. Bona part d’aquest treballs han estat creats en grups col.laboratius.

  • Il.lustració científica d’autor. Aquestes són algunes il·lustracions realitzades reinterpretant alguns temes científics estudiats a la matèria de Ciències per al Món Contemporani. Cada alumne va imitar l’estil d’un il.lustrador per treballar el tema triat.
  • En el marc del projecte Cinema en curs, presentem en aquesta exposició algunes de les propostes desenvolupades:
    • Llum expressiva: treball de fotografia sobre la llum als espais, proposta desenvolupada dins el projecte Cinema en curs que engloba descriure, dibuixar i fotografiar la llum. Podeu conèixer la proposta en aquest enllaç: Dibuixar, descriure i fotografiar la llum.
    • Llum i rostre: en el marc del projecte Cinema en curs, estudiem el rostre, el filmem i el fotografiem. Podeu veure les propostes filmades i fotografiades en aquests articles del Diari dels tallers.
  • Cels i núvols. Durant el primer trimestre explorem l’entorn, el filmem i el fotografiem inspirades per visionats de fotògrafs, cineastes, pintors i fem el nostre particular Estudi de cels i núvols inspirades per l’obra d’Inasi Aballí “Inventari de cels”.
  • Des de la matèria de Volum, durant el primer trimestre explorem l’entorn, l’observer i plantegem a l’alumnat una aproximació a les tres dimensions, teniu el treball complet exposat a l’article: Els elements de la natura

L’alumnat ha estat el protagonista de la mostra, des de la ideació fins al muntatge final. Enhorabona!

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Uncategorized

Pràctiques del màster de formació de professorat

Una de les característiques principals del Broggi és la de ser centre formador de futurs professors. Des de fa anys rebem alumnat de diferents màsters universitaris i durant algunes setmanes ens acompanyen aquests futurs professors en totes les tasques que desenvolupem a l’institut. En aquest cas publiquem un document final en el que una d’aquestes futures professores, la Sílvia Paparatti, ha reunit imatges i textos de la seva pràctica amb l’alumnat de Volum (1r de batxillerat d’arts). Molt bona sort Sílvia!.

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts

Simplificar i transformar. De la natura al volum.

Us compartim el treball de Volum: “Simplificar i transformar: De la natura al volum” realizat aquest primer trimestre per l’alumnat de 1r de batxillerat artístic dins la matèria de Volum. En l’article us fem un recull de les diferents fases del procés de creació i us afegim algunes imatges.

FASES

  • Partim d’un element natural que porta l’alumne: una fulla, una petxina, una branca…
  • L’analitzem i el dibuixem al bloc des de diferents punts de vista, amb mirada precisa. Allò que habitualment no veiem. Ampliem els detalls. Analitzem la forma.
  • Estudiem alguns referents que han partit de la natura per crear les seves obres. Arquitectes i escultors: Antoni Gaudí, Renzo Piano, Frank Ghery, Santiago Calatrava. Brancusi i Henry Moore. Ho documentem al bloc.
  • Fem esborranys amb plastilina de posssibles formes, propostes de creació.
  • Passem els esborranys a fang i ampliem la proposta.
  • Fem una pàtina per donar acabat a la peça (goma laca, pigments naturals, cera…)
  • Durant el procés documentem les fases, fem fotografies i escrivim, dibuixem al bloc d’artista.
  • Fem la part gráfica del treball. Expliquem en imatges el procés.
  • Presentem oralment als companys les nostres creacions.
  • Ens autoavaluem de les diferents fases.
  • Fem les cartel·les i preparem l’exposició a l’institut.

A continuació us mostrem imatges de les diferents fases.

CREACIONS FINALS

IMATGES DE PROCÉS

PART GRÀFICA

CARTEL·LES

VALORACIÓ INDIVIDUAL DEL TREBALL

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Dibuix artístic Fundació Miró Uncategorized

Exposició virtual de Gravitacions #4

Reunim una selecció d’obres del projecte artístic Gravitacions. Aquestes s’han creat en col,laboració amb la Fundació Miró. Hem treballat amb el Serafín Álvarez i el Jordi Clavero de la Fundació a partir d’una reflexió sobre el cicle expositiu de l’Espai 13. El projecte s’ha dut a terme amb l’alumnat de 1r de batxillerat del nostre institut i han participat les matèries de Dibuix Artístic i Volum. Al web de la Fundació podeu llegir el text del Serafín. També podeu visitar la pàgina de Pinterest amb una sel.lecció d’obres.

Obres

“4dv1c3”. Berta Rifaterra, Rita Caballero y Lucia Ramón. Aquest curtmetratge es basa en les rutines d’una àvia posada en la pell d’una persona d’una altra edat. Vam plantejar la idea de gravitacions com un cicle de la vida rutinària d’una dona gran en contrast de la vida rutinària del que faria una de més jove. Volíem així trencar les limitacions que la societat i un mateix ens posem. Es veuen diferents escenes de la vida quotidiana de l’avia, des de fer-se el dinar fins a anar de compres, tot això amb un aire i estil gàngster.

“Sense títol”. Júlia Masferrer, Paula Parrilla, Chennan Ni. 2×1,3 m. Projecte fotogràfic al voltant d’una sèrie d’improvisacions performatives jugant amb el tema de l’ombra i el doble.

Canvis“. Ariadna Rodríguez, Laia Capellà, Anna Amadó, Emma Iglesias i Lucía Hegnauer. Video. Treball performatiu que fa servir una pantalla croma de baixa qualitat per superposar una sèrie d’accions coreografiades al voltant de la idea d’adolescència.

Superificialitat”. Gemma Hernandez, Sira Ruiz, Mireia Roma. Díptic fotogràfic sobre la idea de com ens veiem i el simbolisme del que ens envolta: la roba i un reflex en un mirall.

Twirl“. Marina Esbri, Camino Llobera i Gina Pomarol. Video. Treball a mode de col.laix que fa servir algunes inquietuds del nostre món adolescent a partir d’un llenguatge relacionat amb els vídeos d’internet.

Trencadís“. Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni. La nostra instal·lació consta de dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per l’exterior i a l’interior estarà pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplirem amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica a mode de trencadís.

Praileaitz“. Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella. La nostra instal·lació està composta per piràmides de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran, condicionant alhora el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. 

Cicles”. Lucia Folch, Sara Yi Berenguel i Emma Jiménez. Vídeo. Vam decidir filmar una peça que s’iniciés amb un primer pla d’una rentadora. Es mostren una bateria de plans, tots en la paleta de blanc i negre, en els quals s’hi mostren plans de coses que normalment sempre veiem a la mateixa velocitat, però justament canviant això, i fent-les més ràpides i més lentes, fins i tot invertides, ens transmet sensació d’estar sota l’aigua, d’estar ficades a dins de la rentadora i veure com el món gira, com ho percebem tot amb altres ulls.

Canvis“. Integrants. Duna Malet, Lady Palma i Helena Catalán. Vídeo. El vídeo consta de dues parts. La primera part tracta sobre les coses que ens provoquen estrès, que no ens fan estar a gust. La segona part tracta el tema de la llibertat i mostra situacions, llocs, accions que ens fan sentir lliures, com si no estiguéssim sotmeses o subjectes a res, mostrem el que és per nosaltres la llibertat. 

“Deal With”. Paula Parrilla. 56×74 cms. Tela sense imprimar pintada amb temperes i acrílics. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. Amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

“Inefable”. Anna Amadó. 20×30 cms. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir durant el confinament. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar de soledat, però a la vegada una sensació increïble. 

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. 

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. Carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. 

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. Retoladors. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. El dibuix representa la rutina de la quarantena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m. Obra digital. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiants en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m. Obra digital. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. 

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares d’aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres.

“Immobilitat animal”. Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel·la i retoladors sobre paper. Aquest dibuix representa un hàmster amb un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. 

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms. Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. 

“LeBucle”. Cristina Ortiz, Berta Roca i Júlia Amorós. Vídeo. La nostra creació es basa principalment en el que nosaltres creiem que és la sensació d’un bucle. Una sèrie de clips que podrien a primera vista semblar que no tenen cap mena de sentit però que en el moment en el qual els repetim canviant de velocitat una vegada i una altra, comencen a fer-se notar aquelles sensacions que volem representar.

Aquest és el cartell realitzat amb una il.lustració dels alumnes Jaume Cid i Gaël Sanoguera.

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Fundació Miró

Intervencions artístiques

En el marc del projecte Gravitacions que hem estat treballant amb la Fundación Miró, l’alumnat de 1r Batx dins la matèria de Volum ha explorat l’obra de Beatriz Olabarrieta i  ha creat unes intervencions en relació als conceptes que planteja la seva obra. Aquest artista forma part del cicle Gira tot Gira, exposició de l’espai 13.

El 2n trimestre vam visitar l’exposició FACES de Beatriz Olabarrieta, amb l’acompanyament de Jordi Clavero i l’artista Serafín Álvarez. Una mostra que ens va impactar molt, ens va fer pensar i d’on van sorgir moltes preguntes.

Arrel de l’exposició i del cicle, vam proposar a l’alumnat endinsar-se en l’obra de Beatriz Olabarrieta i crear una instal·lació en diàleg amb el seu plantejament.

Us detallem el procés de creació:

-Visita a l’exposició

-Conversa a l’aula sobre l’obra, primeres impressions, paraules clau, preguntes, dubtes, relacions amb altres artistes…..

-Videotrucada amb l’artista per compartir processos i fer preguntes

-A partir d’aquí proposem a l’alumnat fer una intervenció en l’espai que tingui a veure amb l’obra de Beatriz Olabarrieta. Incorporem nous referents: Richard Serra, Pablo Palazuelo, Susana Solano.

-La proposta de creació la fem en petits grups de 5/6 alumnes.

-Fem un esborrany, un plànol acotat, una maqueta a escala real, un pressupost i un text explicatiu.

Donada la situació de confinament, les intervencions no s’han pogut dur a la pràctica a escala real però si que hem arribat a tenir les maquetas i tot el procés.

Us ho compartim:

Praileaitz

Proposta grup 5: Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella

La nostra instal·lació està composta per piràmides verticals de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran condicionant, alhora, el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. Les diferents parts de la instal·lació estan fetes amb una cartolina gruixuda de color marró. En aquestes figures vam decidir fer unes pinzellades de color vermellós irregulars per tal d’aportar color i passió a la nostra obra.

Olabarrieta ens ha inspirat en molts punts diferents de la nostra instal·lació. Per començar cal destacar el material que trobem en les dues obres; amb una textura semblant a la del cartró i un gruix similar. Tal i com fa Olabarrieta en les barres de ferro, nosaltres també pintem diferents parts de la nostra instal·lació amb un degradat de color vermellós. A més a més, ens vàrem inspirar en la manera que l’artista fa ús de l’espai que rodeja l’obra: les parets i sostre tenen una gran funció en la seva obra i també en la nostra.

 

Invisibilitats 

Proposta grup 2: Camino LLobera, Berta Rifaterra, Gina Pomarol, Lucia Ramón

La nostra instal·lació es basa en dos cortines transparents de la mateixa mida i una de diferent. Es troben col·locades al llarg d’un passadís en diferents posicions, és a dir, una a l’esquerra, una a la dreta i l’altre al centre  però amb una separació de dos metres, entre cada cortina, aproximadament. Cada una d’elles té talls verticals que la separen en tires.

Aquesta obra ha estat fruit de la inspiració sobre les obres de Olabarrieta anomenades Faces i “Let me not-pretend I know”. També ens ha influenciat Richard Serra amb la seva obra titulada “Every Which Way”. Això ens ha portat a elaborar una obra que interactua amb l’espectador, creant el seu propi camí a través de la instal·lació. No hi ha un recorregut establert, sinó que es l’espectador qui decideix com afrontar els obstacles de l’obra. D’aquesta manera creem un efecte de transparència mostrant el que et pots trobar a l’altra costat de la instal·lació.

Aquesta obra l’hem pensat per fer una intervenció en el passadís del 2n pis del nostre institut.

Trencadís

Proposta grup 3: Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni

La nostra instal·lació consta de dues formes col·locades a diferents seccions de la paret. Aquestes estructures són dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per exterior i a l’interior està pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplim amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica. Aquests cd’s estan trencas, fent com un trencadís.

El referent principal ha estat Beatriz Olabarrieta amb les seves instal·lacions suggerents utilitzant tot l’espai tant sigui al terra com les parets. També hem tingut present la utilització de materials de rebuig com en la nostra obra, els CD’s. Un altre referent que ens ha inspirat per decidir la forma del trencadís i per la forma de col·locar els fragments de CDs és Pablo Palazuelo. En les seves obres trobem formes abstractes que ens van suggerint la forma d’una esquerda. Hi ha diverses obres de Susana Solano que ens van inspirar a fer el nostre prototip d’instal·lació. Les peces metàl·liques de formes sinuoses que estan distribuïdes per les parets i parts del terra crea un complex artístic molt potent.

En el nostre muntatge, basat íntegrament en l’exposició de Beatriz Olabarrieta, l’espectador té el paper protagonista i indispensable pel seu funcionament correcte. Ens volíem centrar en el sentit de la vista, produir un efecte òptic que l’estimulés i aguditzés mitjançant el significat de la llum i els reflexos. Aquest mateix és subjectiu i particular per cada individu, i creiem que convida a la retrospecció. Així doncs, opinem que canviant la dinàmica d’un espai comú, com és en aquest cas les escales de l’institut, aconseguim tenir un moment de reflexió personal necesària en la nostra recerca d’identitat. Aquest desig també va lligat al objectiu principal de les obres d’Olabarrieta de no voler obligar a l’espectador a una determinada acció, sinó deixar espai a la suggestió.

Refugi

Proposta grup 4: Erik Oñate, Jaume Cid, Gael Sanogueras, Laia Salvadó

La nostra creació consisteix en dos cortines al mig d’un passadís, simulant una petita sala dins d’una de més gran. Les cortines són de color negre, el mateix color de les parets, i dins no hi ha gens de llum, a part de la que traspassa les cortines i efectes no pressupostats, deixant la sala parcialment a les fosques.

Al principi, gràcies a Trozos colgados de Susana Solano, se’ns va ocórrer la idea de crear una sala dins d’una altra, creant una sensació de diferència, on l’espectador es sentís desplaçat d’on era. Fent recerca ens vam inspirar en les escultures de Jaume Plena on els rostres gairebé sempre són amb els ulls tancats o bé tapant-se amb les mans, com si no volguessin veure la realitat i fugissin dins d’ells, als seus pensaments. Llavors la nostra instal·lació representa aquesta interpretació de les escultures de Plensa on la foscor és el refugi dels nostres pensaments. Les cortines representen la fragilitat amb la que nosaltres som constantment fugint de nosaltres mateixos, ja que les cortines no són el material idoni per enfosquir en totalitat un espai.

A l’hora de pensar com instal·lar la nostra proposta al passadís vam recordar les instal·lacions d’Olabarrieta, on ella deixava integrats efectes que acostumem a treure com ara uns cables o al nostre cas, la imperfecció amb la que és instal·lada la cortina.

Per concloure, la nostra instal·lació es basa principalment en la autoreflexió, encara que va més enllà. Són conclusions a les que hem arribat observant treballs d’altres artistes i interpretant les seves obres com a nostres. Hem formulat, potser, noves interpretacions i les hem representat en una instal·lació on l’espectador és la principal eina per donar-li sentit.

Cares

Proposta grup 6: Sara Yi, Helena Catalán,, Duna Malet, Emma Jiménez.

La nostra instal·lació consta d’un laberint fet a partir de murs fets amb caixes de cartró (marró), les quals tenen uns rostres dibuixats de color groc, pintats amb spray grafit.

Cada mur està situat a un lloc concret del replà de la tercera planta de l’institut, així obliguem a les persones a passar per determinats llocs.

L’objectiu d’aquesta instal·lació és conduir a les persones cap a la direcció en que els indiquem anar, però tampoc agobiar-les, ja que els murs estan separats per una distància considerable.

La finalitat del material utilitzat, el cartró, està basada en l’obra de Beatriz Olabarrieta, ella utiliza tubs de cartró i altres materials senzills. La creadora en la seva obra Faces que vam veure a la Fundación Miró va utilitzar llums grogues i el mussol que tenia els ulls d’aquest color. En la nostra obra, ho hem volgut representar fent els rostres d’aquest color. La raó per la qual hem decidit dibuixar rostres ha estat perquè el títol de la seva obra era “Faces”, que en català vol dir cares, i nosaltres, enlloc de mostrar la cara d’un mussol, mostrem les de persones. A aquests rostres els hi hem atribuït una expressió diferent a cadascuna, ja que volem transmetre que hi ha persones que, el fet de decidir el camí per on han de passar, els hi fa viure algun d’aquests sentiments plasmats en les parets dels murs.

El títol de la instal·lació és Cares perquè creiem que els rostres son el mitjà per expressar les emocions que de vegades no podem dir.

Legalitats

Proposta grup 1: Emma Iglesias, Sira, Gemma Hernández, Cristina Ortiz

La legalitat de les armes a Amèrica és present des de fa molts anys, augmentant la violència i afavorint la visió armamentística de la societat. Nosaltres com a individus que estem en contra d’aquest fet, vam focalitzar la nostra intervenció com una crítica social cap a la facilitat de comprar armes de foc als Estats Units d’Amèrica. Concretament denunciem de manera artística els coneguts “school shootings” o traduït al català “tiroteos escolars”. Per fer-ho hem utilitzat l’objecte d’un taüt col·locat al centre d’una de les plantes de l’edifici de l’institut, simbolitzant totes les morts que han succeït degut a aquesta causa.

Es tracta d’una obra que requereix una mínima interacció de l’individu que la troba. Aquest a l’apropar-se al taüt es troba a l’exterior una bandera dels Estats Units, fent referència al context geogràfic. I un cop situat, al mirar a l’interior es troba una quantitat numerosa de bolígrafs i llapis, i en contrast armes de foc (falses). En aquest moment l’individu té la mateixa facilitat d’aconseguir material escolar que una arma, donant així la crítica a aquest fet malauradament tant present a Amèrica.

La nostra intervenció no pretén tenir un camí establert, la interacció amb l’obra és lliure. En la trucada que vam tenir la sort de realitzar amb l’artista, ella mateixa ens va explicar que la seva obra no tenia cap recorregut concret, i que volia que cadascú “crees” el seu propi camí.

A continuació una imatge de l’exposició de Beatrtiz Olabarrieta a la Fundació Miró i altres imatges de les maquetes exposades a l’institut,

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Featured

Blanc sobre blanc

Amb l’alumnat de 1r Batx Arts dins la matèria de Volum hem fet una activitat anomenada “blanc sobre blanc“. Ha consistit en associar dos objectes aparentment sense relació per crear un nou significat. Posteriorment hem realitzat una fotografia artística en blanc i negre de la composició, hem pensat el nou significat, hem proposat un títol i hem exposat les creacions a l’institut.

Aquesta pràctica “d’associar objectes” i “posar títols” la vam explorar fa uns anys participant al projecte En Residència als instituts de Barcelona amb l’artista Jaume Pitarch i l’acompanyament de l’Associació A Bao A Qu (podeu consultar el procés de la Residència al bloc)

En aquesta ocasió, per realitzar la pràctica amb l’alumnat de 1r Batx, hem investigat els referents de: Joan Brossa i Chema Madoz, en quan a l’ús de l’objecte per crear nous significats. I Antoni Miralda i Kazimir Malevich en quan a l’ús del color blanc com a recurs de significació de les seves obres (us adjuntem la cartel·la de l’exposició)

 

Ha estat interessant compartir les metàfores visuals creades amb altres grups d’alumnes. A l’exposició de l’institut vam exposar les fotografies sense títol per animar a altres grups d’alumnes a intervenir i posar títols a les nostres fotografies.

Aquí teniu alguns dels títols de les creacions, us animeu a associar els títols amb les metàfores?

– els límits de la creativitat, la societat, a dieta, en erosió, atrapat en les paraules, d’esquenes al menjar ràpid, acaronar amb tendresa, desperta una nova vida, atrapat, derrame, sense llibertat, conéctate, menjar calent, segueix el fil, el menjar de cada dia, connectats fins a la sopa, lligams dolorosos, l’embolcall segur, he tingut una idea!, creació, domesticant la natura, estendre els somnis, traç finit…

A continuació us mostrem les creacions i algunes imatges de l’exposició de l’institut:

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Featured

Geometries

Proposta escultòrica realitzada per l’alumnat de 1r Batx dins la matèria de Volum. Parteix de la forma geomètrica: el quadrat, el triangle i els polígons regulars. S’endinsa en el concepte de volum partint de la bidimensionalitat. Mitjançant figures geomètriques planes, la repetició i el seu desenvolupament contruïm cossos: cubs, prismes, piràmides i poliedres regulars.

Partim dels referents: Sol Lewitt, Piet Mondrian, Wassily Kandinsky, Victor Vasarely

La proposta creativa ha consistit:

  • analitzar els referents; d’on parteix cada creador, evolució de la seva obra. Com inclouen la geometria, el color, la composició…
  • estudi de la representació dels cossos (sistema dièdric de lectura de vistes i axonometries)
  • documentació del procés tan al bloc com al drive: fotografies de les diferents fases
  • proposta del volum resultant i presentació digital del procés en format pwp
  • l’alumnat he fet exposició oral davant dels companys

Us mostrem alguns exemples del procés de creació:

 “Laberint” Helena Catalán

 

 

“Black wood” Emma Iglesias
 
 
 
 
“Contrast” Chennan Ni
 
 
 

“Acromatopsia” Gemma Hernández

  

 

 

A continuació totes les creacions amb el text que inclou la cartel·la de l’exposició:

 

 

 

 

Afegim algunes imatges del treball a l’aula i de l’exposició (en muntatge) a l’institut:

 

 

Moltes felicitats, molt bona feina!!!

 

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Featured

Experiència al Macba: Charlotte Posenenske

El passat 19 de desembre vam anar al Macba amb el grup de 1r Batx Arts per viure una experiència artística al voltant de l’exposició “Charlotte Posenenske: work in progress”. Només arribar, l’efecte sorpresa va estar molt present. La proposta educativa de Marc Larré, Cris Celada, Cristina Fraser i Marc Vives i el departament d’educació, no va deixar de sorprendren’s.

Primer: armilles grogues per a tots i canvi d’espai. Vam anar a l’espai del convent i ens vam posar a “treballar”: construir diferents propostes amb les consignes que ens avançaven els artistes-educadors. Treball en petits grups, mooolta creativitat i gran implicació de l’alumnat!!

 

  

 

 

Segona part: tornem al Macba, ens traiem l’indumentària de feina i ens disposem a conèixer l’exposició de manera poc convencional. Auriculars a les orelles… i acció…. ens deixem portar per les paraules dels artistes. Acció performàtica fins arribar a Sales?

 

 

Part final: coneixem l’exposició de l’artista, el que hem fet durant tota la visita ha estat conèixer com l’artista entèn l’art, i ho hem fet vivint la seva manera: un art participatiu, performàtic, de crítica institucional i de pràctica social. Potser és una contradicció trobar l’obra de Charlotte Posenenske ocupant un espai museístic? Aquesta i d’altres reflexions les reprendrem a l’aula!!!

 

 

Gràcies Macba per aquesta experiència artística tan potent!!


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Featured

Observem la natura

Creació escultòrica apartir d’un element natural. Aquesta creació parteix d’una interpretació de l’element natural mitjançant un procés de simplicació, abstracció i/o modificació.

L’alumnat explora i analitza la forma de l’element de la natura triat. Estudia referents que parteixen del món de l’arquitectura i l’escultura.

Arquitectura: Frank Ghery, Santiago Calatrava, Renzo Piano. Modernisme i Gaudí.

Escultura: Eduardo Chillida, Julio González, Constantin Brancusi, Henry Moore.

A continuació les creacions de les alumnes i el text de les cartel·les que han realitzat per exposar les peces a l’institut:

“La Manca” de Joana Torruella

Referent: Santiago Calatrava

Amb la meva peça, he volgut simplificar al màxim l’element natural del qual partia. M’he fixat que en la petita tija de falguera, la mida de les fulles disminueix progressivament. He volgut representar aquesta regularitat i reducció amb una piràmide. A més a més, he trobat que la meva mostra patia la falta d’algunes fulles, per aquest motiu apareixen diferents forats distribuïts per la figura. D’aquesta manera xoquen la uniformitat i l’equilibri amb el que és desigual i aleatori d’una forma senzilla i lleugera.

     

“DeltΔ” de Clàudia Feixas

Referent: Santiago Calatrava

Partint d’una branca seca d’alfàbrega arribem a aquesta figura mitjançant l’abstracció. Fent servir línies corbes i triangles represento l’espai buit que queda entre les ramificacions de la branca.

L’objectiu d’aquesta peça és representar el costat buit de la natura, que no es veu però també en forma part,

 

“Llar” d’ Amàlia Cillero Prandi

Referent: Eduardo Chillida /Frank Ghery

El blat de moro és un cilindre folrat de petites peces que, tot i seguir un ordre, són irregulars. En el meu, però, aquesta uniformitat es veu trencada per la superior que es troba en mal estat. En la paràbola de la meva figura hi ha un buit que representa aquest trencament de l’ordre i els cubs dins d’aquesta són els blats de moro.

 

“La volta al pi” de Duna Malet i Armengol

Referent: Frank Ghery

Aquesta obra es basa en l’element de la pinya, fent-ne una simplificació. Està feta a base de capes de cercles, que no busquen ser perfectes, si no, fer la seva funció (igual que no totes les pinyes són iguals). Aquests cercles estan inspirats en la soca de l’arbre, i així acaben creant la forma de la pinya. El nom de l’obra és deu a que quan dones una volta al pi, veus les pinyes.

“Inestable” d’ Ainhoa Palou

Referent: Santiago Calatrava

Per crear la peça, el primer que he fet ha sigut descomposar el meu element natural en parts, i he fixat la meva atenció en la tija. He simplificat aquesta part i després de simplificar-la al màxim, he fet una modificació en la seva estructura, arrodonint els seus límits. Volia representar la idea de totalitat i que l’obra està viva, i aquest és el motiu de la disposició de l’estructura compositiva.

 

“Metamorfosi” d’Helena Catalán Ferrer

Referent: Santiago Calatrava.

Jugant amb la plasticitat del fang, he extret el tret bàsic de l’element natural, la banya de l’escarabat rinoceront, duent a terme una simplificació, modificació i posterior duplicació per tal de manifestar la metamorfosi que té lloc en els insectes.

 

Seeds de Judit Barros

Referent: Fulles seques ovalades

L’obra “Seeds” és una transformació inversa de l’objecte natural triat. En aquest cas, aquestes fulles seques de forma ovalada. Les llavors omplen les fulles però en la meva obra les llavors buiden la figura amb els forats. Cadascuna de les tres figures ovalades estan deformades i són diferents entre elles com les fulles a la natura, no en trobem dues d’iguals.

 

“Desenlace” de Lucía Ramón

Referent: Frank Gehry

Aquesta obra és una modificació sobre l’element natural d’una llimona. La llimona és una fruita potent i normalment desagradable per la gent pel seu gust àcid. La qual, sempre és utilitzada per acompanyar altres aliments. És per això, que jo he decidit fer-la protagonista de l meva obra representant-la de manera inestable i irregular. Utilitzant un moviment a línies curvades que poden acabar en el mateix moment en que defineixes el final de mitja llimona.

 

“OVO” de Gina Pomarol

Referents: Frank Gerhy, Santiago Calatrava, Julio González

La meva peça parla de l’unió dels organismes per formar-ne un altre, les branques unides al tronc, que és unit a les arrels i forma un arbre. Les ondulacions marcades i fluïdes de l’obra expressen la prèvia unió d’un costat de la representada fulla amb l’altre, fent així la sensació de gravetat i atracció presents als ulls. OVO significa la força que cadascun dels microorganismes aporta a l’estructura final, la dansa constant de l’inestabilitat i la perfecció. Els buits que té l’escultura representen l’espai del no existent, i amb les deformacions dels laterals s’explica la necessitat del cos a omplir-los.

 

“Tendresa Abstracta” de Chennan Ni

Referent: Frank Gehry / Santiago Calatrava

Aquesta peça és una forma simplificada d’una fulla d’acer taronja. La plataforma d’aquesta obra és totalment plana, tal com el seu element natural. Les dues peces aixecades representen els extrems i les figures que pot tenir una fulla, amb moltes curvatures als costats per imitar les vores irregulars d’aquesta. El títol de l’obra s’anomena “Tendresa abstracta” per les similituds de les corbes i els angles de les figures verticals. Un dels exemples és que els punts extrems de cada figura indiquen la direcció de l’altra.

  

“Ona estàtica/ Static wave” de Paula Parrilla Carmona

Referents: Frank Gehry

Aquesta peça escultòrica es una simplificació de cargols de mar, amb la idea de les diferents capes que fa l’espiral dels cargols de mar. Les formes ondulades de les peces han estat inspiració del referent, Frank Gehry.

 

“Tropismos” de Gemma Hernández

Referent: Santiago Calatrava

El moviment que fa una fulla quan cau de l’arbre és lent i tranquil, va fent un moviment continu, bellugan’t-se d’un costat a l’altre. Amb la meva peça final he volgut plasmar el recorregut que faria la fulla abans d’arribar a terra.

 

“Psicodèlia” de Cristina Ortiz Pérez

Referent: Renzo Piano

“Psicodélia” és una peça que sorgeix de la simplificació d’un tros d’Aloe Vera. No he treballat amb l’Aloe Vera directament sense fer-li alguna intervenció, sinó que li vaig fer diversos talls per poder saber quines eren les textures de l’interior i de quantes maneres podria variar la seva forma.

 

“Enyorança” de Sira Ruiz

Referent: Frank Gehry, Santiago Calatrava, Eduardo Chillida

Una petxina és elegància, fluïdesa, lleugeresa, és bellesa. Partint de la simplificació dels elements, guiant-me de Calatrava i Chillida, he volgut plasmar aquests aspectes en la figura final. Seguint el model de Frank Gehry he otorgat al títol un significat simbòlic: “Infinita Enyorança”. L’enyorança és infinitament concèntrica. Sempre avança cap a si mateixa, cada vegada amb més recorregut, però no s’atura. L’enyorança augmenta amb el pas del temps perquè trobem a faltar més moments feliços. L’enyorança és circular ja que mai podem escapar d’ella, lliurar-nos-en. L’enyorança és una petxina.

 

Lilac Grey d’Emma Iglesias

Referent: Frank Gehry i Santiago Calatrava

El moviment que produeixen les flors seques és estàtic i elegant. Amb aquesta creació he volgut representar l’elegància i la fluïdesa del moviment a través de la forma però alhora destacar la seva pausa simulant un material pesant.

 

“Nuesa” de Berta Rifaterra

Referents: Frank Ghery

La pell rugosa de la mandarina al ser treta, em va recordar a la por d’un cos nu davant d’un altre. Cada tros de pell arrencat a la força, a cada cicatriu marcada en un cos. Cada grill, a la delicadesa (ja que la membrana que cobreix aquests grills és gairebé transparent) dels genitals femenins i a la seva bellesa.

Amb aquesta obra volia representar, com a partir d’una forma geomètrica (encara que no estrictament), es pot arribar a deformar donant lloc a aquestes dues versions d’un grill, per a mi interpretades com a genitals.

Una mandarina no es estetica ni perfeccionisme, es simple geometria no perfecta on dins poder fraccionar un cos. Amb aquesta figura, vull representar la nuesa del cos femení partint de la idea que la mandarina representa el cos d’una dona, ja que te una capa protectora i a la que aquesta es treu, queden troços.

 

“Cicle” de Laia Salvadó

Referent: Santiago Calatrava

Aquesta peça és una simplificació del meu element natural. He fixat la meva atenció en les fulles d’aquest i en el moviment que exerceixen, és a dir, els seu plecs. L’element representa natura, representa vida. És per això que cada una de les columnes està a una distància diferent del terra, simbolitzant les fases de la vida.

 

“Corves” d’ Erik Oñate

Referent: Frank Ghery i Eduardo Chillida

La meva escultura és la simplificació del significat que tenen per a mi les fulles del meu element. Quan es sequen es corven encara més que quan són fresques, aleshores represento el pas del temps amb el llarg de l’escultura i quan retorçat és com per fer això a les fulles.

 

“Naturalesa delicada” de Sara Yi Berenguel

Referent: Andy Goldsworthy / Tanya Preminger

Aquesta obra prové d’una flor, és una simplificació d’aquesta. El meu objectiu no era realitzar una peça totalment perfecta i poc curvada. Volia representar la naturalesa imperfecta. Com aquesta pot aparèixer en el lloc menys esperat. La peça principal, l’espiral, representa el tronc de la flor, i les flors que estan al seu voltant el moment en què floreix.

Aquesta obra s’anomena “Naturalesa Delicada” perquè amb el pas del temps, la flor que vaig escollir s’ha anat deteriorant i em recorda el costat més fràgil de la natura.

 

“El perfecte trencat” de Jaume Cid

Referent: Santiago Calatrava

Aquesta peça està feta a partir d’una ametlla, element que sempre m’ha semblat curiós. A partir d’aquest objecte, trencat, i  seva peculiaritat, va sortir una forma elegant i agradable. A partir d’això van sortir dues figures que em van acabar de convencer per començar a crear-la.

El color no va ser difícil d’escollir perquè el acabat negre el trobo molt elegant, i, el trobo molt estètic.

 

Després del lliurament dels treballs i de comentar-los a classe, l’alumnat ha recollit el procés en un llibret i ha fet una exposició oral.

Moltes felicitats per la feina!

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured

Projecte Gravitacions

Ja han començat les trobades de l’alumnat de Dibuix Artístic de 1r de Batxillert amb la gent de la Fundació Miró. L’artista Serafín Álvarez ens va proposar una activitat relacionada amb una galeria d’imatges col.laborativa amb la que, com veieu, l’alumnat va començar a proposar idees i participar activament.

La setmana vinent tindrem la primera trobada a la Fundació amb l’artista Laia Estruch.

Serà un moment molt important per l’alumnat ja que per la majoria serà la primera vegada que accedeixen a una institució artística i ho faran de la mà dels protagonistes de la mostra.

En paral.lel estem treballant temes molt més formal i tècnics.

Com podeu veure la qualitat del treball és molt alta.

Es tractava de crear el màxim de possibilitats combinatòries amb grafit i llapis de color.

Difumino, trames, línies valorades…

Tot i que no havia necessitat la majoria han creat algunes textures molt narratives i amb una sensibilitat extrema.

Tenim moltes ganes de començar a treballar en grup dins de l’àmbit de l’art contemporani per aprofitar aquesta energia.

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Featured

Quina forma té el so de l’aigua?

Comencem la matèria de Volum de 1r Batx Arts amb l’activitat inicial Quina forma te el so de l’aigua?

Escoltem el so d’un torrent d’aigua sense veure’n la imatge, imaginem el que estem sentint. Ho escoltem més d’un cop, escrivim paraules en relació: ritme, regular, constant, repetitiu, relax, tranquil·litat…. el so ens transporta a imaginar.

Estrenem el bloc d’artista, escrivim, dibuixem…

 

Després de la pluja de paraules en gran grup, ens plantegem associar el so amb una forma, ho fem amb dos propostes i dos materials: paper i plastilina.

Aquí teniu algunes de les propostes:

 

 

 

 

 

 

Després compartim el nostre treball individual col·lectivament, ens enriqueix molt veure el que hem fet uns i altres. Moltes formes de representar un mateix so.

 

 

 

Quin gran inici!!!! Quanta creativitat!!! Ens espera un curs molt engrescador!!!

 

 

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fonaments de les arts Fundació Miró

Comencem a treballar amb el projecte Gravitacions de la Fundació Miró

Aquest curs tornarem a col.laborar amb la Fundació Miró gràcies al projecte GRAVITACIONS.

Aquest projecte per una part és expositiu i gira al voltant de 5 exposicions a l’Espai 13. Per una altra és un projecte pedagògic que apropa les maneres crítiques de treballar de l’art contemporani a l’escola facilitant el contacte amb artistes i comissaris.

En el nostre cas funcionarem des de diferents matèries del batxillerat artístic, sempre en contacte amb l’artista Serafín Álvarez, amb el que treballaran directament els nostres alumnes per desenvolupar les seves propostes.

El cicle expositiu de l’espai 13 d’aquesta temporada ha estat comissariat per Marc Navarro i posa el focus en un seguit de processos que ens permeten entendre, relacionar-nos i experimentar amb el nostre entorn immediat. Els artistes construiran les seves propostes aplicant variacions subtils en allò familiar intentant provocar una desestabilització del conjunt. Intentarem crear amb els nostres alumnes també fent servir aquesta manera de treballar.

La primera artista amb la que entrarem en contacte serà la Laia Estruch (imatge superior esquerra).

Un dels objectius consisteix en crear una exposició final amb obres dels nostres alumnes a la mateixa Fundació Miró.

Donem les gràcies al departament pedagògic de la Fundació, i en especial a Jordi Clavero, per confiar un altre cop en nosaltres.

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Featured Instal.lacions d'art

Repetir, multiplicar, insistir. Del mòdul a l’acumulació.

L’alumnat de 1r Batx Arts, dins la matèria de Volum, ha explorat el concepte de mòdul i repetició en relació amb la idea d’instal·lació artística. Aquest treball ha estat proposat per Mar Estrama (alumna en pràctiques del master d’educació) en diàleg amb la professora de la matèria i seguint el currículum previst del curs.

El procés de creació ha consistit en:

  • Una fase inicial on s’han explorat referents d’artistes contemporanis que treballen el concepte de mòdul i repetició, i que relacionen aquest recurs per fer una crítica del món que ens envolta o parlar de problemes socials propers. Els referents han estat: Félix González-Torres, Mona Hatoum, Carlos Aires, Allan McCollum, Jac Leirner, Antoni Miralda, Rachel Whitere, Ai Weiwei, Sol Lewitt i Donald Judd.  Robert Morris i  Charlotte Posenenske. (Al final de l’article podeu consultar un resum de les propostes d’aquests artistes)

Conceptes clau dels referents:

  • La segona part del treball ha consistit en fer grups de 5 alumnes. Cada grup ha hagut d’idear i crear una proposta d’instal·lació artística a l’institut amb les següents premises: ha de respondre al concepte de mòdul, repetició, acumulació; ha d’incloure un diàleg amb els referents; ha de partir d’objectes propers i quotidians, ha de respondre a una preocupació de l’alumnat, un neguit, crítica social, introspecció… Per iniciar aquest treball es facilita a l’alumnat un document com a pauta i com ha registre de procés.
  • En la tercera part, es desenvolupa la fase d’ideació, es fan propostes varies. Es pensen els materials. Es dedica una hora a posada en comú delS 5 grups d’alumnes sobre el què volen fer i es fa devolució sobre problemes amb els objectes, millores, com conseguir un nombre elevat d’objectes sense comprar-los…. Entre tots s’enriqueixen les propostes i comença la fase de producció de l’obra.
  • Fase de lliurament: es realiza la instal·lació, es redacta la cartel·la i es fa la rúbrica d’autoavaluació. Durant el procés l’alumnat ha realitzat fotos de making of.
  • Fase d’exposició oral. L’alumnat exposa la seva creació davant de les intal·lacions i convidem a la Mar Estrama.

A continuació us presentem les seves creacions, i el text de cada cartel·la:

Títol: PAREM-NOS

Referents: Rachel Whiteread, Mona Hatoum

Autores: Nora Jou, Ainhoa Rocamora, Yiyi Qiu i Júlia Pejó

T’has parat mai a pensar tot el que la taula de casa teva diu de tu? Aquesta instal·lació pretén ser un petit reflex de la nostra societat a través dels elements que creiem que es trobarien en les taules de cada individu. Proposem que juguis a endivinar qui es podria amagar darrere de cada una. Què hi hauria sobre la teva taula?

Ens inspirem essencialment en dues artistes. La primera és Mona Hatoum, concretament, en una obra seva titulada Present Tense, una instal·lació formada per 2.200 sabons típics de Palestina. Compartim la idea de representar a través d’una estructura repetida un concepte abstracte com seria “la societat“ o en el seu cas el conflicte polític entre Palestina i Israel. Hatoum aconsegueix que la gent s’identifiqui amb aquella obra per l’olor del sabó palestí, nosaltres pretenem que les persones es vegin reflectides a través dels objectes simbòlics damunt de cada taula.

En segon lloc, tenim present a Rachel Whiteread, una artista que es caracteritza per treballar a partir d’objectes quotidians, sobretot mobles, i jugar amb el seu simbolisme.

 

Títol: Perd aquí el teu temps!

Referents: Joan Brossa, Félix González.

Autors/es: Guillem Seuba, Alba Santero, Berta Valera i Clàudia Vera.

En què estàs invertint cada gra de sorra de la teva vida? On és la línia entre aprofitar el temps i perdre’l? Amb aquesta peça volem donar peu a una reflexió sobre què és per nosaltres perdre el temps i si no és que realment confonem ser profitosos amb ocupar-nos del que ens fa feliços. Creiem que el sentiment de culpa a causa de la nostra improductivitat és un gran mèrit del sistema per tal de tindre’ns arrelats a la nostra rutina d’escola o treball; sovint ens sentim ofegats per tal de no seguir el ritme que se suposa que hauriem d’estar seguint però pensem que el que seria profitós per a la nostra salut mental és prendre’n consciència: a tu, què t’ofega?

 

Títol: Trepitja el sistema educatiu

Referents:

Autor/a: Joana Murillo, Berta Medina, Laia Streb, Emma Corchero.

Aquest mòdul vol denunciar el coneixement oblidat mitjançant les boles de paper col·locades de manera que impedeixen el pas, criticant així una part del sistema educatiu, aquell que propicia el fer i no el pensar. També volem denunciar el malbaratament de papers que perjudica el medi ambient. Estem cansades de la manera d’ensenyar que intenta fer de nosaltres màquines repetitives i no amb valors humans.

I tu, què trepitjaries del sistema educatiu?

  

 

Títol: STRES

Referents: Allan McCollum

Autors/es: Gemma Sepúlveda, Júlia Comeche, Biel Lacuesta, Carla Alcalde i Chiara Ansótegui

Ens inspirem en l’obra d’Allan McCollum. Aquest artista valora la individualitat de cada peça que constitueix el seu conjunt i no pas la producció en massa. Relacionem aquest concepte amb els post-its que formen la nostra peça, cada un d’aquests és un element únic amb més valor que no pas el conjunt. Les diferents situacions escrites en ells acaben formant l’estrés col·lectiu. Relacionem la crítica a la producció en massa que fa l’artista amb cadascuna de les condicions que ens provoquen estrés i que passen desapercebudes a simple vista.

   

Títol: Arrels

Referent: Mona Hatoum

Autors/es: Nana Oniani, Marina Olivé, Ítaca Font i Jonán Vidal

Tots tenim un mateix inici i final però el camí que ressegueix la nostra vida és diferent. Durant aquest, connectem mútuament entre nosaltres i podem arribar a donar moltes voltes per trobar la nostra direcció. A vegades conectats i a vegades desconectats per tornar a trobar el camí. Aquesta instal·lació és una metàfora de les inconexions que ens porta la tecnologia avui en dia.

 

Títol: 7.544.999.970

Referent: Ai Wei Wei
Autors/es: Judith Hernández, Laia Lebrero, Sofia Niubó i Ona Perarnau

La nostra obra retrata a l’individu dins la societat. Malgrat el desig de llibertat que és dins nostre, ens veiem limitats i limitades formant part d’una
xarxa. D’aquesta manera la llibertat de la que parlem no acaba de ser real ja que la societat, nosaltres, ens restringim per diferents motius. Sovint acabem formant part d’una seriació, i el que caldria és ser més genuí.

 

Les obres han estat comentades oralment per cada grup d’alumnes en una passejada per l’institut, unes instal·lacions que no han deixat indiferents a la resta de comunitat educativa.

A continuació  la relació de REFERENTS i algunes imatges d’aquestes instal·lacions :

  

Ai Wei-Wei “Forever Bicycles” i Jac Leirner “Lung” 1987

La instalació de WeiWei inicialment constava de 760 bicicletes i també hi ha una instalación·lació exterior amb llum que simula moviment. L’artista explora la fabricació en sèrie a través dels principals mitjans de transport del seu país. Cada bicicleta està produida per Yong Jui pai, la marca mes comuna de bicicletes a la Xina. Els components de la bici i la disposició del producte final s’interpreta como una metàfora de la innegable red de ma d’obra xinesa.

Jac Leirner va fer aquesta obra quan va deixar de fumar. 1200 paquete de Marlboro que resumeixen un fumador durant tres anys. Va desfer els paquets i cada part es converteix en una unitat escultòrica, el conjunt de la instal·lació representa un pulmó.

 

Antoni Miralda “Projecte de monument per a jardí” 1969 i Alan McCollum “Perfect Vehicles” 1989

Miralda va començar a dibuixar els seus primers soldats durant el servei militar. En aquesta obra redueix a l’absurd la institució militar i el poder de l’Estat, expressant una actitud crítica que sintonitzava amb els moviments de protesta generalitzats arreu d’Europa pels volts del 1968.

Alan McCollum, planteja en el seu treball la disjuntiva i la confrontació entre l’art en sèrie i l’obra única, entre la producció massiva i la fruïció individual. La reflexió al voltant de la funció, el significat i el valor de l’art a la nostra societat. Les relacions entre art i artesania, la producció industrial i massiva d’objectes.

Els perfect Vehicles, són peces de guix que solament es diferencien pel color. Prenen com a model un gerro xinès típic i són presentats en grups sobre peanyes o bé a escala humana dominant l’espai a la manera de les estàtues i les escultures. Aquests vehicles perfectes fan referència, principalment, al concepte d’obra d’art transcendent, ja que la funcionalitat de l’objecte ha estat anihilada.

 

Rachel Whitere “One Hundred Spaces” 1995 i Carlos Aires ” Mar negro” 2013

Rachel Whitere, mostra 100 cubs de resina de polièster creats des dels buits d’almenys de 100 cadires diferents. L’artista vol trencar amb la tradició i crea objectes tangibles des d’espais invisibles. Per tant mostra els espais de sota la cadira, els amplia i els presenta d’una manera molt creativa. Aquesta obra de 100 peces d’escultura ensenya l’espai invisible, l’espai que la gent passa per alt en la vida quotidiana.

La instal·lació Mar negro de Carlos Aires està realitzada amb fragments de fusta de barques i pasteres abandonades en un cementiri de vaixells de Cadis. Construït com un parquet en forma d’espiga i lluny de ser una combinació purament geomètrica, les variacions cromàtiques i de textura d’aquest «terra» de fusta responen a les restes d’embarcacions il·legals amb què persones procedents del continent africà han intentat, amb èxit o no, fer realitat el somni d’accedir al territori europeu.

 

Félix González “Untitled Usa Today” 1990 i Mona Hatoum “Suspended” 2011

Felix Gonzales-Torres sovint intenta crear noves maneres d’interacció amb el públic, insisteix en la consideració de les desigualtats i els prejudicis de la societat. En aquesta obra, els visitants són convidats a prendre un caramel i la pila es torna a reposar contínuament per mantenir el seu pes ideal aproximat. Imitant l’esquema de color de la bandera nord-americana, el treball fa referència al diari USA Today, una revista diària àmpliament distribuïda que generalment es considera que segueix una pràctica del periodisme reductor, fent que les notícies siguin còmodes i fàcilment digeribles. De manera més àmplia, el títol fa referència al propi país i la peça de González-Torres ens demana que considerem qüestions de consum i pèrdua.

La instal·lació de Mona Hatoum és una sala envoltada de gronxadors de fusta vermells i negres, simbolitzen un arxipèlag flotant d’illes encadenades al sostre. Cadascun d’aquests 35 gronxadors té el plànol del carrer d’una ciutat, escollida a l’atzar de cadascun dels sis continents del món. Cada gronxador està penjat de forma obliqua amb el gronxador veí, creant un sentit de dislocació enlloc de connexió geogràfica. Al·ludeix al flux constant de comunitats migrants de tot el món que conformen l’experiència contemporània de les nostres ciutats. Els gronxadors es mouen constantment mentre els visitants circulen dins i al voltant de l’espai i continuen moventse suaument fins i tot després d’haver marxat, donant a l’obra una sensació misteriosa i inquietant.

 

Donald Judd “Untitled” 1980 i SolLewitt “Two Open Modular Cubes” 1972

Judd va començar a fer piles als anys seixanta. No ho considerava ni escultura ni pintura. En aquest cas fa una pila de deu elements ordenats segons principis estrictes: la distància entre cada unitat i entre la primera i el terra ha de ser igual a l’altura d’una sola unitat. Totes les unitats són idèntiques, el seu interès és l’ordre geomètric predeterminat i no cap funció individual.

SolLewit va escriure el 1982: “la característica més interessant del cub és que és relativament poc interessant. Es fa servir millor com a unitat bàsica per a qualsevol funció més elaborada, el dispositiu gramatical des del qual es pot procedir” Aquesta escultura és d’un grup a la mateixa escala, comença per un sol cub i el fa servir com a bloc o mòdul en diverses combinacions. Els cubs estan a la meitat d’un costat en comptes d’estar alineades. La sèrie inclou treballs amb tres cubs de mig punt i amb cinc cubs de mig punt que es projecten i retrocedeixen alternativament en ziga-zaga.

 

Categories
Activitats Activitats i projectes Art i volum Batxillerat d'arts Cultura audiovisual Dibuix artístic Featured

VI Exposició d’arts plàstiques d’alumnat de batxillerat

El passat dilluns 1 d’abril, vam inaugurar l’última mostra externa de treballs artístics dels nostres alumnes de batxillerat a la Biblioteca Caterina Albert.
Aquesta exposició és possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats: Macba, A Bao A Qu i els projectes Cinema en curs i Fotografia en curs, MMS, de la Fundació Miró i finalment, gràcies a la Biblioteca Caterina Albert que ens cedeix l’espai d’exposició i l’auditori.
 
Hi va assistir molta gent, amics, pares i mares, professors i també una bona representació d’alumnes.
Com altres anys, l’acte va començar amb una explicació dels treballs exposats per part de l’alumnat a la sala d’actes. Com sempre, l’alumnat ha tingut un paper protagonista  a l’hora d’organitzar el muntatge.

Us mostrem alguns dels projectes presentats:
MIND /MATTER. Intercanvi artístic amb Chicago a partir de l’obra de Jaume Plensa. Realitzat a Dibuix Artístic. Podeu veure totes les obres en aquest enllaç.

RELACIONS ENTRE EL DIBUIX I LA FOTOGRAFIA AL SEGLE XXI.
Hem fet una pràctica molt interessant a la classe de Dibuix Artístic (2n de batxillerat).
Els nostres joves artistes han estudiat una sèrie d’autors de fotografia contemporània i han desenvolupat dos treballs que podeu veure ara.

PROJECTE AUTOGESTIONAT MMS. Creacions artístiques a partir d’una aproximació a les maneres de treballar de l’art contemporani.
Aquest projecte de Dibuix Artístic va començar fa 7 anys gràcies a la col.laboració amb la Fundació Miró i ara ja vola sol.

L’ART DEL COLLAGE. Hem dedicat algunes sessions al món del collage, una de les tècniques de creació fonamentals de segle XX.

 

ESPAIS BUITS. Fotografies d’espais buits naturals, urbans, interiors i exteriors realitzades en el marc del projecte Fotografia en curs de l’associació A Bao A Qu (1r curs de Cultura audiovisual).

 

CONSTRUIR UN RETRAT. Fotografies de retrat realitzades en el marc del projecte Fotografia en curs de l’Associació A Bao A Qu (1r curs de Cultura audiovisual).

PLANS DEL MÓN. Captures de plans filmats en el marc del projecte Cinema en curs de l’Associació A Bao A Qu (1r curs de Cultura audiovisual).

 

FEM UNA SELFIE. Fotografies al voltant de l’autoretrat contemporani (2n curs de Cultura audiovisual).

SOM BARROC. Retrats fotogràfics realitzats en grup des de l’apropiacionisme de la pintura barroca (2n curs de Cultura audiovisual).

ESCULPINT FRANSKENSTEIN. Escultures realitzades en el marc de col·laboració amb les Biblioteques del districte sobre l’obra Frankenstein de Mary Shelley (Volum).

ELS ELEMENTS DE LA NATURA. Creació escultòrica a partir d’un element natural. Les escultures són una interpretació de l’element natural mitjançant un procés de simplicació, abstracció i/o modificació (Volum).

Teniu tot el mes d’abril per visitar la mostra.