PROPOSTA ESCENOGRÀFICA DEL FILM
Dins el Festival de Cinema d’Autor i en motiu del visionat de la pel·lícula Macondo de Sudabeth Mortezai l’alumnat de 1r de batxillerat d’Arts dins la matèria de Volum, rep l’encàrrec de crear una escenografia del film.
Aquesta projecció es va fer al teatre del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), hi vam assitir juntament amb altres centres convidats dins el projecte «Cinema en curs».
A classe després de la projecció reflexionem sobre el film:
ASPECTES GENERALS
Què ens ha semblat?
Què hem entès que li passa al personatge? Podem anomenar adjectius que defineixin el seu estat anímic?
SOBRE ASPECTES CINEMATOGRÀFICS
Què podem explicar del so? intensifica l’emoció del personatge?
Com s’ha filmat el personatge?
Quin tractament es fa de la llum?
Quina és la paleta de colors del film?
SOBRE ELEMENTS VISUALS
Quins objectes i/o elements creus són identificatius i propers a l’emoció del personatge?
Relaciona objectes i emocions.
Després d’una pluja d’idees l’alumnat comença el procés de creació d’una proposta escenogràfica on relacionem ESPAI_OBJECTES_EMOCIONS
Del quadern d’esborranys a la tria de materials per iniciar la maqueta.
Aquí teniu alguns resultats amb l’explicació que han fet els alumnes sobre les seves propostes.
VERMELL SOBRE VERD
L’emoció respresentada és la impotència, la fúria, la ràbia, l’agressivitat… objectes presents: el sofà, el bosc…. el vermell i el verd…
«Jo he volgut representar l’escena en que el nen està enfadat amb el seu amic i amb la navalla que ell li va donar, comença a trencar el sofà vermell (ràbia) perquè està gelós d’ell i la seva mare. He representat el nen de metall (filferro), i l’he col·locat sobre el sofà. per la ràbia, en un fons verd de tranquilitat representant el bosc que a la peli hi és molt present. Volia crear una escena minimalista utilitzant colors representatius del film : el sofà vermell=ràbia, el bosc verd=esperança» <Marta A.>
«En la meva escenografia he volgut representar la ràbia i la impotència del protagonista. L’escena del sofà simbolitza ( la ràbia) i la silueta del nen, que surt assegut pensatiu, simbolitza la impotència. Les proporcions dels elements no són reals, la impotència representada pel nen és a escala més gran que la resta, pel pes que aquesta emoció té en el film. Els materials utilitzats han sigut una caixa de sabates, cartró ploma, plastilina i fulles d’arbres naturals. Tots els materials tenen el propi color de la matèria exceptuant la caixa de sabates i el sofà» <Rosa B.>
«He volgut representar l’escena en la que el protagonista està estirat mirant al cel pensant. En aquesta escena el noi se sent tranquil i relaxat. He volgut envoltar-lo d’arbres amb un color verd molt viu. En Ramasan està fet de plastilina de color blanc (color que representa la puresa, la inocència del nen)» <Laura O.>
«Jo he volgut reresentar l’escena on en Ramasan es baralla amb el seu amic adult, he fet una composició on el verd i el vermell són els protagonistes, i he fet un tractament de l’espai simbolitzant un lloc un tant caòtic… verd pintat, verd natural de la vegetació, traçat amb línies negres. He treballat les figures amb siluetes per poder jugar amb la llum i la projecció de les figures sobre el fons. Volia que l’escena donés sensació d’agressivitat i de moviment» <Albert S.>
«Yo quería representar la rábia del protagonista, especialmente en el momento en el que está apuñalando el sofá, y luego intenta hacer lo mismo con el hombre aquel que conocía a su padre.
Para ello, he colocado un sofá de arcilla sangrando y atravesado por un cuchillo de cocina y la caja está pintada enteramente de color rojo, representando toda la rabia de ese momento» <Abel B.>
«En la meva escenografia volia representar l’escena en la que el nen té por d’entrar al bosc perquè de nit s’escolten sorolls i pensa que hi han llops. Per representar la por he volgut pintar la caixa de color negre i posar la tapa de la caixa semi-oberta. Per la meva proposta he utilitzat plantes naturals i i cartró amb el que he fet el sofà vermell destrossat» <Valentina O.>
«La por és un sentiment de falta de protecció cap a alguna cosa, i això es el que li passa a en Ramasan. És un nen que té 11 anys per molt que hagi de tenir responsabilitats d’adult. Partint d’aquesta idea vaig voler representar l’escena en la que ell i el seu amic entren al bosc per anar a buscar el sofà vermell i on ell en un principi té por dels llops i d’un lloc fosc i ombrívol» <Marta B.>
«En la meva escenografia he volgut plasmar dues sensacions contraposades com l’adrenalina i la calma. He volgut prioritzar més els colors que la caracterització. El tros que sobresurt de la caixa vol ser la continuïtat de la carretera, el fons és de color verd que representa el paisatge, la vegetació… Es pot veure també el matalàs de color taronja que destaca amb el fons. Els 3 homenets que hi surten són en Ramasan i els seus amics corrents després d’haver rallat el cotxe» <Adriana P.>
«La meva escenografia es basa en la por i la confusió de Ramasan en el moment d’entrar al bosc, ell no hi vol entrar però en canvi és allà, un espai on va quan vol evadir-se de la realitat. Per poder representar aquest moment, he jugat amb la il·luminació i els colors foscos per magnificar les emocions. Els elements que apareixen són: el sofà il·luminat directament amb un focus i que representa l’objectiu; la “pau interior”, i un pon de branques que representa l’obstacle a superar (la por) per arribar a l’objectiu» <Laia B.>
PROPOSTES OBJECTUALS.
Dos composicions amb un objecte de grans dimensions amb una intenció, un significat: un secador, una clau anglesa… colors plans que simbolitzen emocions…
«L’escena que volia representar és la última en la que el nen ajuda a l’Isa a arreglar la radio, poso una clau anglesa al mig de l’escena com a metàfora. És quan en Ramasan se sent empenedit. He pintat la caixa de color gris menys les parets de l’esquerra i la dreta en que una està pintada de verd i l’altre de vermell. Les he pintat d’aquests colors perquè el vermell representa l’agressivitat i ràbia i el verd les millores, els bons moments del protagonista. La part de color gris amb la clau anglesa representa el vincle que hi ha entre el Ramasan i l’Isa» <Alba S.>
«Amb la meva escenografia volia representar la confusió que sent el protagonista alhora de decidir el que ha de fer envers les situacions tant diferents en que es troba. La primera idea era fer un escenari rodó per donar més sensació que el personatge d’en Ramasan es troba al mig d’una trama de problemes (un cercle). Utilitzo els colors blanc i negre per diferenciar les parts de l’escenari i donar protagonisme als objectes, a la forma, i al sentit que prenen en la pel·lícula. Per dificultats tècniques vaig optar per fer una proposta quadrada on en Ramasan és al centre i els 4 objectes que considero més significatius del film l’envolten: una pilota: el joc d’un nen, una ràdio: l’apropa al món dels adults, el sofà: un refugi, una por i el ganivet: la ràbia, la impotència, la conexió amb l’amic adult» <Marina D.>
ABSTRACCIÓ
«Amb la meva proposta he tractat de representar l’escena del clip on el protagonista observa des d’una cantonada de la sala a la seva mare ballant amb un home que resulta ser amic del seu pare. El nen està representat amb una mena d’aura negra en un racó de la capsa. La capsa està pintada tota de blanc, ja que d’aquesta manera el vermell del paper de plàstic que hi ha al mig ressalta, representa la parella. Volia donar-li molt de pes a la situació de la mare, que vol refer la seva vida i aquell és un moment vital i que dona molta presència al film. Volia que l’espectador és fixès en primer lloc en el vermell, i desprès s’adones de l’aura de ràbia, impotència que sent el nen en un racó» <Sònia B.>
MANERES D’INTERPRETAR UN PLA
Escenes directes que representen algun pla de la pel·lícula.
«He volgut representar l’escena en la qual el nen intenta robar a la construcció i és perseguit al mig de la nit pel cotxe. L’espai està pensat de manera minimalista i distribuït de manera que doni un ambient ampli i exterioritzat. Amb els elements; cotxe (verd fosc), fons (negre), carretera (gris amb ratlles blanques) i la silueta del nen (blanca)» <Jonathan C.>
«L’ escena que he volgut representar és l’habitació d’en Ramasan de nit, en la foscor i en silenci, quan el nen està assegut al seu llit mirant cap a fora de la finestra pensant en les paraules de la seva mare. Els objectes que he utilitzat són el nen assegut , la finestra per la qual mira cap enfora, un mirall i dos llumetes que estan enceses damunt la còmoda. Els colors que he utilitzat per fer la maqueta són el marró clar que representa la tristesa i la solitud, el blanc que representa el silenci, i el negre que representa la ràbia del nen«<Saima N.>
«La meva escena és la de la «Mezquita», colors neutres, blanc, marró clar… i una reixa al davant que permet veure què hi ha al darrera, aquesta simbolitza el món interior d’una mesquita i l’exterior de vegades contraposat i que en el film també es mostren contradictoris» <Saray S.>
«La meva escena vol representar el tema del silenci i el final de la pel·lícula, la relació entre el protagonista i l’ amic del seu pare, l’espai comú de les dues famílies i de la resta de persones que viuen en aquest ambient. Els colors utilitzats el blau i el taronja són els colors de les cases, el gris el color del terra. El gronxador és fet amb branques, filferro i plastilina. El gronxador quiet representa la solitud d’un espai comú» < Jiahao J.>
«En la meva escenografía he volgut representar l’escena en la que el Ramasan es troba a la seva mare parlant amb les seves amigues , escolta el que diuen i descobreix una cosa que no li agrada, llavors se sent traicionat. Aquest és el sentiment que he tractat de representar. La proposta està formada per una base negra quadrada de cartró, en la qual de primer pla hi ha la silueta d’en Ramasan, de segon pla unes fulles amb un filtre de flou i de fons un fotograma de la pel·lícula». <Oriol R.>
LA IL·LUMINACIÓ
La il·luminació és una part molt important dins el concepte d’escenografia, la proposta següent incorpora la llum com a part indispensable per entendre l’escena.
«He volgut representar l’escena on el noi es perseguit per un camió. Substitueixo el camió per la silueta d’un llop amb ulls vermells per representar la por del protagonista. Els objectes de l’escena són el noi, el llop, el bosc i la carretera. Fotografiant la composició a les fosques amb els lets encesos aconseguim el clima de l’emoció que volia representar. He posat el noi al centre perquè així la composició queda equilibrada amb els arbres al costat i el llop al centre però al final perquè juntament amb les llums, li donés perspectiva i l’efecte de que «segueix» el noi». <Sofia M.>
Proposar aquest treball a l’alumnat ha estat tota una descoberta de possibilitats creatives !! Ens hem apropat al món de l’escenografia des del cinema, aquest fet ens ha permés reflexionar sobre el film més enllà de la paraula.