Al nostre taller de dibuix i tècniques de primer de batxillerat varem crear entre tots un vocabulari relacionat amb l’art contemporani i també varem estudiar amb la revista Artforum el treball teòric amb el que els artistes d’avui dia argumenten les seves creacions.
Als alumnes els va cridar molt l’atenció el concepte d’apropiació i també el fet de que molts artistes únicament creaven el projecte i després encarregaven la realització de treball material a una altra persona. Alguns dels nostres alumnes estaven totalment en contra d’aquesta pràctica… inicialment.
El cas és que 3 alumnes de segon van idear conjuntament una proposta d’intervenció a l’institut. La seva obra girava al voltant de la idea d’un pur efecte òptic. Unes línies de color rosa que delimitaven dos poliedres i que ocupaven la part exterior i l’interior de l’ascensor de l’institut. Cada planta del centre té un poliedre diferent però la part central, la que ocupa la porta exterior i l’interior de l’ascensor són comunes a les dos figures.
Aquest projecte va anar a parar per casualitat al nostre taller. El professor de segon no podia dedicar més classes a l’assumpte. Aprofitant que nosaltres estaven treballant a primer el tema de l’art conceptual vaig decidir encarregar el muntatge de les línies roses a grups de 2 o 3 alumnes voluntaris durant algunes sessions. El cas és que s’ho van agafar com una cosa personal. D’alguna manera, un dels grups va ampliar el treball incloent també el dibuix del fons de l’ascensor a la porta exterior, de manera que l’efecte òptic es manté amb la porta oberta i tancada.