El tema del vestit és, actualment, un dels temes importants dins del món de l’art contemporani. Hi ha moltes artistes que han desenvolupat obres creant vestits en paper o altres materials, a través del quals expressen idees que estan relacionats amb l’anatomia del cos la dona, del feminisme, la intimitat i la relació del teixit amb la dona i amb la seva història. Hi ha performances i accions fetes per dones artistes que han usat de vestit com a mitjà d’expressar tots aquests conceptes. Els vestits són tractats com a escultures o com a relleus de paret i en ells es treballen el volum i la instal·lació. D’altres artistes també juguen amb l’estampat i el concepte simbòlic que això pugui representar ja que el vestit és un objecte simbòlic capaç de representar idees.
La majoria d’aquests vestits realitzats per artistes no es poden usar, no són objectes que puguem posar-nos sobre el cos. Aquest ús artístic del vestit també aporta un sentit especial com a obra d’art fent una crítica o un esment a la industrialització de la vestimenta a la despersonalització dels vestits que comprem fabricats en les grans superfícies i proposa una manera diferent d’expressar-nos a través del nostre vestit.
La nostra proposta
El concepte d’aquest treball és el vestit entès com a representació de missatges simbòlics i com a recreació de la memòria de tots els moments viscuts. És un concepte que tots coneixem perquè ho utilitzem diariament i sabem que la indumentària és una mica més que una manera de cobrir el cos. D’altra banda, la memòria és com un armari que conté totes les nostres imatges i les vincula de manera inconscient i en el qual podem entrar i rebuscar alguns retalls que ens fan posar en marxa la creativitat. A través d’aquest treball, obrim la porta del nostre armari i creem una obra múltiple a partir de l’aportació de cada alumne.
Fem servir un patró bàsic de vestit d’uns 70 cm d’alt, en paper sobre el qual desenvolupem aquests conceptes amb fragments de papers i roba. Es treballa amb collage, on es molt important la creació dels papers. Procurarem crear volums i moviment en cadascun dels vestits. L’ús de papers translúcids i de poc gramatge com el paper sulfuritzat i el paper manila ens ajudarà a crear un efecte tridimensional i alhora una sensació de volatilitat al conjunt de les obres.
En les obres hem afegits paraules i versos de poetes dones que han tata el tema del feminisme com Maria Mercè Marçal. Cada alumne a escollit aquells adients a la seva obra.
Algunes de les artistes que hem fet servir d’inspiració son:
Beatrice Oettinger
Lesley Dill
Marion Michell
