Us presentem alguns articles del grup de 1r de batxillerat en relació a la marxa del projecte ‘Cinema en Curs’.
1 ENS PRESENTEM
Hola, som les alumnes de la classe de primer de batxillerat d’arts, de l’Institut Moisès Broggi, a Barcelona. Som 30 alumnes que provenim de diferents llocs, de diferents escoles. Tots i totes som nous, i per tant, encara ens estem coneixent i situant una mica. Però segur que acabarem sent una gran família.
Hem començat a fer Cinema en Curs, que és un projecte completament nou per tots nosaltres. Ho fem amb l’ajuda i companyia del cineasta Jordi Morató i les nostres professores, la Leo i la Iolanda. Gràcies a ells i elles hem iniciat petits projectes molt interessants, que estem segures que ens ajudaran a poder aprendre conceptes nous sobre el cinema i la fotografia.
Ens hem iniciat fent plans del món, aprenent què són, com es fan, etc. Pensem que que ha sigut una activitat molt entretinguda i bona per iniciar l’assignatura.
Tenim moltes ganes de continuar amb la matèria, i guanyar moltes més experiències per així formar-nos com els/les artistes que aspirem a ser. Qui sap si algú de nosaltres en un futur acabarà sent un/a gran cineasta!
Nil, Anna, Maria, Valentina, Drake i Núria.
2 MEDIA BIOGRAFÍA
La Media Biografía va ser una activitat que vam fer al principi de curs. Consistia en explicar una mica de la nostra vida a través d’un collage de tres imatges. Es una biografía molt visual i enllaçant els temes tractats a la matèria. Així la professora ens podia conèixer una mica més a través de documents audiovisuals. La base conceptual de la mediabiografia l’hem aprés de l’artista Virgina Villaplana.
Creiem que és una activitat que uneix moltes parts d’aquesta assignatura; audiovisuals, reflexió sobre un mateix, imatge, composició, treball col·lectiu…
Aquesta activitat ens va agradar molt ja que estàvem treballant amb les noves tecnològics i això ens motiva molt. Va ser molt dinàmic i ho vam gaudir. Si voleu passar a veure-la la tenim penjada al tercer pis!
3 INSTANTÀNIES
Un dimecres per la tarda, va venir el cineasta Jordi Morató per acompanyar-nos a fer una sortida. Aquesta sortida, inicialment anava a ser al Parc del Guinardó, però vam tenir un inconvenient, es va posar a ploure a bots i barrals. Aleshores vam haver d’improvitzar i resguardar-nos a la boca del metro. Quan la pluja va amainar vam pensar entre totes una altra localització alternativa, i se’ns va ocórrer anar al fantàstic Hospital de Sant Pau que tenim ben a prop de l’institut.
Quan vam arribar i vam observar l’entorn ens vam quedar absortes amb la bellesa de l’arquitectura modernista que té aquest gran hospital. Molt amablement, el guarda de torn ens va fer un gran favor a l’accedir a fer-nos una sèrie de fotografies instantànies del grup classe amb l’entrada de l’Hospital de fons. Seguidament ens vam dividir en tres grups i després d’una pluja d’idees, mai millor dit, vam pensar en una serie de panoràmiques de l’entorn per a realitzar un collage de fotos analògiques com si fossin una sola. Abans de fer la fotografia, cada grup es va haver de distribuir a l’espai i fer un sketch de la idea i dibuixar com quedarien les fotografies.
Finalment amb la càmera analògica de l’institut vam dur a terme les nostres idees. Van quedar xulisimes!!! Fins i tot les hem penjat al nostre racó de cinema especial de la nostre classe.
Tot aquest procés el vam documentar els posteriors dies a classe deixant una empremta de l’activitat a la llibreta de Cinema en Curs.
4 PLANS DEL MÓN
Fa unes setmana vam conèixer el Jordi Morató, el nostre cineasta. Ens va plantejar l’activitat de plans del món que consistia a captar un paisatge estàtic d’un minut. Ens demanava que fos horitzontal, que surtis cel, estàtic, d’un minut, sense eliminar el soroll, sense diàleg directe i amb un motiu. Per tenir una idea més visual ens van ensenyar dos plans de grans cineastes. El primer visionat que vam veure va ser el de Perlov on destacava la seva tranquil·litat profunditat i l’enquadrament. Era molt curiós perquè al pla estava enfocat el fons i a cada costat hi havia unes cortines que al moure’s li donaven dinamisme. També era molt curiosa la veu de fons. Us recomanem que el mireu! Per altra banda vam veure un altre pla molt diferent on es podia veure la ciutat de Benning, el cineasta que va gravar el pla. Era un pla amb molt més color i amb una gran vista de la ciutat.
Després de poder tenir una referència visual d’aquests dos plans inspiradors, vam fer grups i vam començar a fer els nostres propis plans. Ens vam separar en grups de 5 i amb la càmera de cinema, vam pactar que volíem filmar. Ens vam ajudar d’un trípode estàtic per aconseguir l’estabilitat correcta. Entre tot el grup vam enquadrar el pla escollit i el vam filmar. Cada grup va seguir el mateix procediment.
Després de fer aquests plans el Jordi ens va proposar fer uns plans individuals. Van sortir moltes propostes, plans del mar, plans a la muntanya, plans de la ciutat… Vam poder observar que a la majoria els havien servit els visionats, sobretot el de Benning que ens va moure molt a tots. Els vam posar en grup i els vam comentar, les principals idees estaven relacionades amb l’obertura i la capacitat de visualització del directe.
Finalment el resultat va ser sorprenent i ens va semblar una molt bona activitat a tota la classe.
Pau Clapes, Eric Bellido, Genis Piera
5 ELS PLANS DEL MÓN COL·LECTIUS
Els plans del món col·lectius va ser una activitat que vam fer en grups amb el Jordi Morató, la Leo i la Iolanda. Vam anar al parc del Guinardó, on ens van explicar en que consisteix l’activitat. Cada grup es va separar i va buscar un lloc per a gravar el pla del món, després de tenir els coneixements bàsics per a fer-ho.
Vam tenir l’oportunitat d’utilitzar una cámara en aquesta assignatura per primera vegada, cosa que ens va agradar molt.
Aquesta va ser la primera excursió que vam fer després de la de les instantànies que no va sortir bé, i ens va fer molta il·lusió. Va ser molt dinàmic, ja que estàvem amb les nostres amistats i ens va agradar anar a la muntanya juntes.
Clara Baños, Nico Fernández, Jana Rodrigo i Clàudia Pinar
6 Dia dels plans del món
El dia 10 de novembre va ser el dia dels plans del món. La nostra classe, 1r BTX artístic havia organitzat una sortida conjuntament amb alguns alumnes de 2n d’ESO la qual va ser suspesa pel temporal i mala mar que havien predit el dia abans, ja que la nostra idea era anar a filmar a la platja de la Barceloneta la sortida del sol. Per aquesta raó, ens vam quedar al centre i vam filmar plans del món des d’allà, alguns/-es alumnes també vam aprofitar per gravar-ne des de casa o de camí cap a l’institut. Des del centre ens vam poder moure lliurement per filmar des dels espais dels quals disposàvem a l’insti.
Va ser molt engrescador sortir de l’aula per anar a filmar. Els altres territoris sí que van poder enregistrar la sortida del sol, un espectacle visual realment extraordinari. D’altra banda, no tothom va gravar la sortida del sol sinó que també paisatges diversos, desde Mèxic fins a Ucraïna. Aquesta és una de les finalitats del projecte: Cinema en curs. Diversitat de cultura audiovisual arreu del món.
Clara Martínez, Sol Manzano, Voro Garcia, Paula Raich
7 EXPOSICIÓ PLANS DEL MÓN
A partir dels plans del món que ja havíem filmat, vam fer captures i les vam editar de manera que totes tinguessin el mateix format.
Un cop editades, les vam imprimir per exposar-les a l’entrada de l’escola, amb la finalitat de compartir amb tot l’institut la nostra feina i a la vegada ensenyar-los el concepte de plans del món, demostrant que qualsevol persona pot fer un pla del món des de casa seva, tingui els recursos que tingui.
Ja que és un projecte internacional, volem que sigui una experiència oberta, no només dirigida a l’alumnat de Cinema En Curs, sinó que els/les alumnes del centre que cursen altres batxillerats o altres cursos també els hi arribin els missatges que volem transmetre.
També volem projectar els nostres plans a l’entrada perquè tots els estudiants tinguin l’oportunitat de fer visionats com els que realitzem nosaltres a classe i per ensenyar-los de manera més específica i completa què és realment un pla del món i com s’ha de fer. Aquesta idea encara està en procés, ja que en aquestes dates l’alumnat es troba ocupat preparant els exàmens trimestrals, però farem els visionats lo més abans possible.
Laia, Berta i Zoe
8 EXPLORACIONS
Aquesta activitat la vam fer durant el mes de novembre. Tot va començar un dia a classe parlant dels/les artesans/-es. El Jordi i la Leo ens van dir que comencem a buscar i observar petits comerços, tallers, etc… La idea principal era buscar artesans/-es i familiaritzar-nos amb el seu art. Un cop feta aquesta tasca era el moment de posar-nos mans a la obra. Cadascú pel seu compte havia de gravar un conjunt de plans i complementar-los amb alguna fotografia. Havíem de grabar artesans fent la seva feina, és a dir treballant amb les mans, amb tècniques precises…
Va ser una feina molt interessant perquè no només vam aprofundir més en el món del cinema si no que també vam expandir els nostres coneixements en el mon de l’artesania.
Aquesta activitat ens ha ensenyat a conèixer altres tipus d’arts i profunditzar fins al punt de sentir tu mateix l’art d’una altra persona. La passió, que en aquell moment està vivint un artista, te la transporta a tu com a cineasta a través d’una camara.
9 PROJECCIÓ L’ALTERNATIVA
El passat dimarts 16 de novembre vam assistir al 28è Festival de Cinema Independent de Barcelona organitzat per l’Alternativa. Allà vam veure dos curtmetratges: Ningún Río me Protexe de Min de Carla Andrade i Heltzear de Mikel Gurrea.
El primer va ser un curtmetratge experimental de 27 minuts que parlava sobre un viatge per la vida. En el curt es poden veure diferents imatges molt tranquil·les com un riu, una selva, un home portant una canoa… però després canviava radicalment amb unes imatges de la postguerra d’uns nens jugant d’una manera molt violenta. Posteriorment apareixen imatges antigues gravades per la seva mare feia temps sobre les quals s’escoltaven diferents àudios de la seva mare dient-li que la troba a faltar. Amb això la directora el que vol transmetre és una sensació de nostàlgia i enyorança.
El film, a més, pren com a punt de partida el misteriós robatori del material filmat a la República centro africana, com una resposta a tot el que volia explicar l’autora.
El segon, amb una durada de 17 minuts, va ser un curtmetratge molt interessant sobre una noia, de quinze anys, anomenada Sara, que vivia al País Basc l’any 2000. El títol, Heldu, és un verb euskera polisèmic que pot significar: arribar, agafar o madurar, en la seva forma conjugada a més vol dir «a punt de» totes aquestes coses.
En aquesta història hi han representades les conseqüències d’eta, reflectides en la seva vida diària. En la història, al principi, ella narra una carta que li volia enviar al seu germà. La noia no sap si li arribarà i si aquesta serà l’última carta que ella escrigui, però igualment ho fa. En aquesta li explica el seu dia a dia, com ella està seguint els seus passos i esforçant-se al màxim a l’hora de seguir els passos del seu germà en l’escalada. En el curt la superació dels reptes en l’escalada, representa també la superació als problemes que li ha causat eta.
A més, en el cas d’aquest segon curtmetratge, vàrem tenir la bona sort que l’autor estava allà i gràcies a això vam poder saber moltes més coses, com per exemple com ho van filmar, com va ser el procés de càsting, d’on va treure la inspiració, etc.
Va ser una experiència molt entranyable, ja que ens va venir per sorpresa, vam compartir diferents punts de vista sobre els curts i el cineasta ens va parlar sobre el que volia transmetre amb el film. També va parlar de com va desenvolupar el film i del procés de càsting.
Van ser dos curts molt diferents l’un de l’altre i també molt diferents del que estem acostumats a veure a les sales de cinema o a casa nostre.
