La nova pràctica que estem treballant al Taller de Dibuix (primer curs del batxillerat d’arts en col.laboració amb la Fundació Miró) està relacionada amb la relació que s’estableix entre les idees i les formes artístiques a través del procés de creació.
La primera fase d’aquest treball consta de 6 activitats bastant ràpides i molt variades que intenten incidir en aquesta problemàtica des d’enfocaments molt diferents. Totes aquestes pràctiques aproximen els nostres alumnes al món polièdric de la creació contemporania.
- Estudi a classe de les neoavantguardes (els moviments d’avantguarda que renoven l’art des dels anys 50 als 70 del segle XX).
- Visionat i anàlisi del documental «Gerhard Richter Painting«, de la cineasta Corinna Belz, estrenat l’any 2012, que segueix el famós pintor alemany durant unes setmanes, estudiant el procés de creació d’alguns dels seus darrers treballs.
- Creació en grups d’alumnes de petites idees relacionades amb el món de les instal.lacions en les quals la idea de procés sigui important. Com a tècnica creativa varem fer servir la proposta de la Fundació Miró basada en els pos-its, hem creat un mur ple de les idees directes que els grups anaven enganxant. Idees ràpides però en molts casos potents. Un parell d’exemples:
«Una performance realitzada per un ballarí profesional. Durant la realització de la dança és atacat amb pintura pel públic però aquest no es veu afectat i continúa la seva feina».
«Una projecció d’ombres en una pantalla mostra formes que recorden a armes de foc. Quan mirem a l’altra part de la pantalla veiem que la imatge en realitat està produïda per una sèrie d’objectes penjats del sostre que no tenen res a veure amb armes (pans…).»
Estic segur que totes aquestes microidees seran ben útils per acabar la pràctica, més endavant.
- Art algorítmic: aquesta pràctica, també molt ràpida, ha estat duta a terme per grups de 2, 3 i 4 persones. Cada grup ha dissenyat uns patrons escrits que obliguen a cada actuant a seguir una sèrie de línies, colors, formes… de manera que el treball realitzat s’assembla a un programa informàtic. El resultat ha estat sorprenent en molts casos pels propis alumnes. Aquí teniu algunes fotos del procés de creació.
Us mostrem també uns quants treballs acabats (tots tenen la mateixa mida: 50×70 cms.).
Finalment, compartim el «codi» utilitzats en la realització dels següent treball:
CÈL·LULA EN EXPANSIÓ (retolador sobre cartolina de 50×75 cms.)
1.A partir d’una circumferència s’han de fer figures concèntriques que segueixin la primera circumferència però que presentin una deformació en forma de bony.
2. La deformació pot estar a qualsevol punt menys a sobre d’una altre deformació anterior i a mida que va creixent la deformació ha de ser més gran.
3. El color ha de seguir un patró fix repetit de manera concèntrica.
- La següent activitat consisteix en l’anàlisi d’una de les exposicions que s’estan fent actualment a Barcelona en aquestes galeries de la ciutat:
ProjectesSD, Estrany de la Mota, ADN, Senda, Toni Tàpies, Joan Prats, EtHall, Àngels Barcelona i +R. Els diferents grups han d’intentar explicar el joc conceptual que s’estableix entre l’artista i la galeria i presentar una síntesi a la resta de la classe. No té sentit estudiar l’art contemporani i no fer servir el ric teixit expositiu de la ciutat.
- Per últim, després de tots aquests petits passos endinsant-nos en aquesta suma de decisions que són les que produeixen una obra final, la setmana vinent acabarem aquesta primera fase visitant la Fundació Miró per conèixer en David Armengol, crític i comissari de l’Espai 13, la persona que organitza les obres exposades, tria els artistes i els ajuda a donar forma al que finalment es veu en una exposició.