El dimarts 11 de novembre, l’alumnat del batxillerat científic van tenir l’oportunitat de fer el taller “Ciència i Restauració” al MACBA.
Sota l’autopresentació com a “metges de l’art” la cap del departament de conservació i restauració del MACBA, Silvia Nogué, i el conservador-restaurador de béns culturals especialista en objectes tridimensionals contemporanis, Alex Castro ens van endinsar en les profundes relacions entre la ciència i el món de la restauració.
La projecció de la presentació sobre una de les blanquíssimes parets del MACBA ens va mostrar com les tècniques físiques completen l’observació a ull nu (qualitats organolèptiques) de les obres d’art. On no arriba l’ull, la resta de l’espectre de les ones va fent les seves aportacions. El primer és l’espectre visible i el segon és l’ultraviolat, que permet veure la superfície de l’obra evidenciant manipulacions recents sobre l’obra, i, o defectes de la mateixa.
El tercer són els raig X, on s’aprecia l’interior de l’obra, com es veu a la radiografia d’una de les escultures de Juan Muñoz que van compartir els conservadors amb nosaltres, per il·lustrar l’explicació.
Vam constatar com s’utilitzen tècniques químiques destructives, on cal agafar una part de l’obra, per poder analitzar-la en cromatografies de gasos, o bé obtenir difraccions de raigs X. Tot i que cada cop les mostres són més petites, actualment és suficient amb una mostra de tant sols 5 mm. També s’usen tècniques òptiques, amb lupes i amb microscopis. En aquest darrer cas els pigments de mostra s’inclouen en resines de poliester (que vam poder tocar i observar) per poder fer les preparacions microscòpiques. La Sívia comentava com és de difícil fer talls prou fins per poder fer una correcta observació microscòpica. La complexitat del procés la coneix prou bé l’alumnat del científic, que ha manipulat el micròtom de mà al laboratori de l’institut.
Després de la observació de les estratigrafies a l’òptic, de vegades cal el microcopi electrònic per obtenir encara més detall de l’obra.
Els tant diversos materials que utilitza l’art contemporani: cautxú, xocolata, lli, PVC… són un repte pel manteniment de les obres. Si els materials tenen matèria orgànica, poden patir l’atac de bacteris i fongs. De nou, les fotografies aportades pels directors de la presentació mostren plaques de Petri amb colònies d’Aspergillus niger, un tipus de fong, que inicialment es relacionava amb llocs humits, però que ara pot crèixer sense aquesta humitat. Costa moltíssim la seva eliminació, i els desperfectes sobre l’obra són d’imposible reparació. I també vam veure colònies de Bacillus subtilis.
El tractament actual deixa de banda els productes químics tòxics, essent substituits per productes molt més naturals com ara els olis essencials de canyella i de clau, que amb menys toxicitat estan essent tant efectius com els insecticides i fungicides que substitueixen.
La tant interessant visita artístico-científica, acaba amb un recorregut pel MACBA .