Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Dibuix artístic Fundació Miró Uncategorized

Exposició virtual de Gravitacions #4

Reunim una selecció d’obres del projecte artístic Gravitacions. Aquestes s’han creat en col,laboració amb la Fundació Miró. Hem treballat amb el Serafín Álvarez i el Jordi Clavero de la Fundació a partir d’una reflexió sobre el cicle expositiu de l’Espai 13. El projecte s’ha dut a terme amb l’alumnat de 1r de batxillerat del nostre institut i han participat les matèries de Dibuix Artístic i Volum. Al web de la Fundació podeu llegir el text del Serafín. També podeu visitar la pàgina de Pinterest amb una sel.lecció d’obres.

Obres

“4dv1c3”. Berta Rifaterra, Rita Caballero y Lucia Ramón. Aquest curtmetratge es basa en les rutines d’una àvia posada en la pell d’una persona d’una altra edat. Vam plantejar la idea de gravitacions com un cicle de la vida rutinària d’una dona gran en contrast de la vida rutinària del que faria una de més jove. Volíem així trencar les limitacions que la societat i un mateix ens posem. Es veuen diferents escenes de la vida quotidiana de l’avia, des de fer-se el dinar fins a anar de compres, tot això amb un aire i estil gàngster.

“Sense títol”. Júlia Masferrer, Paula Parrilla, Chennan Ni. 2×1,3 m. Projecte fotogràfic al voltant d’una sèrie d’improvisacions performatives jugant amb el tema de l’ombra i el doble.

Canvis“. Ariadna Rodríguez, Laia Capellà, Anna Amadó, Emma Iglesias i Lucía Hegnauer. Video. Treball performatiu que fa servir una pantalla croma de baixa qualitat per superposar una sèrie d’accions coreografiades al voltant de la idea d’adolescència.

Superificialitat”. Gemma Hernandez, Sira Ruiz, Mireia Roma. Díptic fotogràfic sobre la idea de com ens veiem i el simbolisme del que ens envolta: la roba i un reflex en un mirall.

Twirl“. Marina Esbri, Camino Llobera i Gina Pomarol. Video. Treball a mode de col.laix que fa servir algunes inquietuds del nostre món adolescent a partir d’un llenguatge relacionat amb els vídeos d’internet.

Trencadís“. Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni. La nostra instal·lació consta de dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per l’exterior i a l’interior estarà pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplirem amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica a mode de trencadís.

Praileaitz“. Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella. La nostra instal·lació està composta per piràmides de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran, condicionant alhora el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. 

Cicles”. Lucia Folch, Sara Yi Berenguel i Emma Jiménez. Vídeo. Vam decidir filmar una peça que s’iniciés amb un primer pla d’una rentadora. Es mostren una bateria de plans, tots en la paleta de blanc i negre, en els quals s’hi mostren plans de coses que normalment sempre veiem a la mateixa velocitat, però justament canviant això, i fent-les més ràpides i més lentes, fins i tot invertides, ens transmet sensació d’estar sota l’aigua, d’estar ficades a dins de la rentadora i veure com el món gira, com ho percebem tot amb altres ulls.

Canvis“. Integrants. Duna Malet, Lady Palma i Helena Catalán. Vídeo. El vídeo consta de dues parts. La primera part tracta sobre les coses que ens provoquen estrès, que no ens fan estar a gust. La segona part tracta el tema de la llibertat i mostra situacions, llocs, accions que ens fan sentir lliures, com si no estiguéssim sotmeses o subjectes a res, mostrem el que és per nosaltres la llibertat. 

“Deal With”. Paula Parrilla. 56×74 cms. Tela sense imprimar pintada amb temperes i acrílics. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. Amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

“Inefable”. Anna Amadó. 20×30 cms. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir durant el confinament. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar de soledat, però a la vegada una sensació increïble. 

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. 

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. Carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. 

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. Retoladors. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. El dibuix representa la rutina de la quarantena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m. Obra digital. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiants en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m. Obra digital. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. 

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares d’aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres.

“Immobilitat animal”. Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel·la i retoladors sobre paper. Aquest dibuix representa un hàmster amb un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. 

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms. Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. 

“LeBucle”. Cristina Ortiz, Berta Roca i Júlia Amorós. Vídeo. La nostra creació es basa principalment en el que nosaltres creiem que és la sensació d’un bucle. Una sèrie de clips que podrien a primera vista semblar que no tenen cap mena de sentit però que en el moment en el qual els repetim canviant de velocitat una vegada i una altra, comencen a fer-se notar aquelles sensacions que volem representar.

Aquest és el cartell realitzat amb una il.lustració dels alumnes Jaume Cid i Gaël Sanoguera.

Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Fundació Miró

Acabem el projecte Gravitacions amb un treball al voltant del dibuix

La tercera activitat del projecte Gravitacions de la Fundació Miró (Espai 13) s’ha adaptat a la realitat més punyent del confinament. Com que el projecte curatorial de Gravitacions “Gira tot gira” explorava inicialment el món més proper, les rutines que poden fer-nos reflexionar críticament sobre el món, vam plantejar al nostre alumnat treballar sobre la vida en confinament. Explorem totes les idees que puguin estar relacionades amb aquesta experiència única d’aillament físic que ens ha tocat viure, des d’un punt de vista creatiu.

A diferència dels primers treballs, la tipologia d’obra obligatòriament ha estat la del dibuix com a eina de creació contemporània.

Ens vam centrar en algunes característiques del món del dibuix com un dels protagonistes de l’art contemporani:

  • El dibuix com a eina projectual: es projecta una obra que podria realitzar-se en un altre mitjà: vídeo, performance, escultura…
  • El dibuix com a performance: centrant-se en la línia com a recorregut, en el dibuix com a teràpia, etc…
  • El dibuix com a obra temporal: ens centrem en un material poc durador… feble, que moltes vegades desapareix amb el temps.
  • El dibuix com a rastre o marca: es mostra com s’ha fet, ens ensenya la seva gènesis…
  • El dibuix com a obra serialitzable: trenquem amb l’obra única amb la seva aura mítica.

Com veieu també hem treballat algunes eines digitals per preveure com es mostrarien els dibuixos en un entorn museístic (com ara el propi Espai 13 de la Fundació Miró).

Obres

“Why Do We Exist?”. Chennan Ni. 1×1,5m aprox. Il·lustració digital per intensificar la sensació de mareig amb les lletres i els nombres, l’obra original està fet amb retoladors. Va ser inspirada a partir de les classes online de la situació actual. El confinament ens obliga a estar cada dia davant de l’ordinador o del mòbil fent les tasques o treballs. Aquests dos mesos estem envoltats de números i lletres i això em va reflexionar. El nostre món està format per milions de lletres i números? Estem formats també per ells? Quina és la raó de la nostra existència? A partir d’aquestes preguntes, he creat el meu “propi humà”. Pot ser que no hagi solucionat les dubtes, però ja no m’importen.

“Inefable”. Anna Amadó. DINA4. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar aquests dies de confinament, aquella sensació de soledat, però a la vegada una sensació increïble. Sentir-se còmoda en la soledat i amb els pensaments propis, cosa a la qual no estem acostumats, ja que pràcticament passem tot el dia acompanyats de gent. t totes aquelles emocions que hem pogut sentir.

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. 

És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. Trobant-nos també en una situació en que cada dia passem per mil emocions diferents i ens replantegem la nostra vida d’abans del confinament inclús potser aïllant-nos una mica de tot el que ens envolta abans que comences tot. Les diferents cares de colors es troben sobreposades simbolitzant l’acomulació i els canvis continus de totes les emocions durant el confinament.

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. L’obra de referència (esbós) ha estat feta a llapis però la definitiva la faria a carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret, s’hauria de mirar les opcions i veure en persona com es dissimula més perquè realment es vegi que el dibuix es camufla amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. L’obra no busca representar la sensació constant del confinament, sinó aquells moments on ens sentim a l’extrem, com si estiguéssim tancats entre quatre parets sense portes ni finestres, és a dir, sense  cap sortida.

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. L’original està fet en bolígraf i rotulador, pero potser al ser més gran s’hauria de fer tot amb rotulador. El dibuix representa la rutina de la quarentena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“COVID-19”. Marina Esbrí. 34×26 cms. Il.lustració digitalitzada, original amb aquarel.les i retoladors. Dibuix  sobre el significat del confinament. Al voltant de la il.lustració una capsa pintada amb graffiti de fusta, en la part buida, un vidre, que transparenta l’imatge. Per la part de darrere no visible, un forat des d’on un cable endolla a l’electricitat. Dintre l’espai buit de la capsa una bombeta que emet llum.  La presentació també és un simbolisme en si, figura una lampada i és aproximadament del mateix tamany també. Això fa referència a què és un objecte casolà que tothom ha usat molt en aquesta fase en la que estem i es pot jugar molt amb el fet d’estar a les fosques i il.luminar.

“Deal With”. Paula Parrilla. 74x56cm. Tela simple, sense preparar, pintada amb temperes i pintura de tela. Unes mans blau elèctric al centre de la tela i les vores d’aquesta de color negre. En parts de la resta de la tela hi ha varietat de taques d’altres colors. A la part inferior esquerra hi és escrita el nom de l’obra. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. I amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m aprox. Obra digitial (original fet amb acuarel·la i retoladors). El dibuix gira entorn del mètode educatiu escollit donada la situació actual de confinament. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiant en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

“Constant.” Lucia Folch. Din A4. Realitzada amb grafit sobre un full de bloc de dibuix, amb força contrast. Aquesta és una obra simbòlica que representa la sensació de repetició que sentim al estar confinats: perdem la noció del temps, sembla que el dia mai s’acaba perquè l’endemà sempre és igual que l’ahir. La desesperació d’intentar sortir d’aquest cicle i no ser capaç, de sentir que el rellotge se t’empassa.

“Shine & Stand By”. Gina Pomarol. Obra feta amb aquarel·les i bolígraf de gel negre sobre un full DIN-A4 de 300 grams. A la imatge es pot veure una marmota de peus sobre un desert. La figura està a il·luminada contrallum pel sol pintat a l’estil japonès darrere. L’ombra projectada és una representació de tots els sentiments que no es mostren fàcilment a l’exterior, remordiments, inseguretats, preocupacions, pors… Just al darrere de l’animal es pot veure escrita una hora, les 0:00 i la silueta llunyana d’una altra marmota corrent cap a l’hora. He decidit fer aquesta tria per referenciar a la pel·lícula “El día de la marmota” que explica la història d’un home que no para de despertar-se al mateix dia consecutivament. Primer ho troba com un turment però a poc a poc se’n va acostumant i cada dia intenta millorar les coses que el dia anterior havia passat per alt, tal com m’he sentit aquesta quarantena, tancada físicament però oberta de ment.

Contrast”. Berta Roca. 0.8x1m. Acrílic i retolador gruixut sobre tela (l’ersbós és aquarel·la i retolador sobre paper). Són una sèrie de dues pintures que juntes creen el missatge. La idea  és ensenyar el contrast entre totes dues, per tal de mostrar el contrast entre els dies que ho hem passat pitjor versus els dies que hem estat plenes d’esperança. La figura central, aquests rostres plens de la línia de la silueta del cap, en un estan molt juntes, mostren l’estrès, la pressió, l’esgotament.. i en l’altre mostren la alliberació, l’esperança, la felicitat, la tranquilitat, en aquest segon les línies estan més separades, hi ha més espai entre elles. I pel que fa al fons també es veu un clar contrast, un negre i l’altre groc. La idea principal era només fer el primer, però vaig creure convenient mostrar els dos extrems, apart que les obres que no només són una `peça em semblen interessants.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m aproximadament. Estaria feta digitalment, tot i que al ser més gran hi haurien més detalls i potser algun element més. Això sense trencar l’estil simple i pla que té l’obra. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. La llum idíl·lica que projecta i il·lumina l’estança,  i l’aspecte bucòlic general de la finestra ens transporta a l’exterior, aquell lloc aliè que hem acabat idealitzant degut al temps reprimits obligats a permaneixer a casa.

“Habitacions”. Berta Rifaterra. Diferents mides de paper (din A4, din A3, din A2, din A5 i din A6). Retoladors de tons freds més retolador negre i punta fina negre sobre paper blanc. La meva proposta es basa en una composició de diferents plànols d’habitacions fets amb una fina línia de color negre i repassades, sense seguir completament les línies que representen els mobles i els objectes de les habitacions amb retoladors de tons freds (diferents blaus, liles i roses). Darrere d’aquesta proposta es planteja la idea d’un espai tancat del qual no podem sortir degut al covid-19 que ens crea seguretat però a la vegada angoixa per haver estat tants dies seguits a dins.

“Desconnexió”. Judit Barros. Din A4. Aquarel·la i retolador blanc sobre paper, emmarcat amb un marc negre. Dibuix simbòlic al voltant de la representació del confinament personal i l’alliberament de la nostra creativitat artística dificultada per aquesta repressió. El personatge principal és la noia representada com una cara en una bombeta tapada per mascaretes anti contagi. Al voltant sobrevolen pantalles negres, símbol d’internet. Estan apagades perquè ens oprimeixen. Tot i haver-li adjudicat un simbolisme propi, aquesta pot ser vista desde diferents punts de vista diferents”.

Trencadissa”. Sira Ruiz. 6×3.Grafit. Dibuix al voltant de com la música m’està acompanyant aquests dies com a via d’escapament a la situació i una cura als problemes que suposa. Aquests ocupen tot l’espai, simbolisme de l’ús “excessiu” i de la seva gran importància. D’altra banda volia que l’espectador se sentís identificat amb els vinils: els vinils només giren en una direcció, res canvia en el seu rumb, viuen en una rutina invariable. N’hi ha que estan trencats, representant el dies que ens hem sentit frustrats, estressats, i ens hem trencat sense cap esperança del futur que ens espera.

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares de aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres, es riu de la nostra desgràcia assenyalant.  He representat una mena de núvol de color verd pel qual el diable visiona tots els sentiments i activitats negatives passades al confinament. ERiu, es burla de nosaltres per tot el que estem fent malament. L’entorn de l’acció té lloc a l’infern. Li vaig posar una mena de dents a la mascareta per representar una boca diabòlica. Per últim volia utilitzar molts colors per cridar més l’atenció, amb el negre de contrast, groc, vermell…

“Inestable”. Lucía Ramón. L’obra està feta en un DIN-A4 de 120 grams i la tècnica utilitzada és el grafit i llapis de colors. També un retolador de punta fina negre. A l’obra podem reconèixer una persona que està agafant una pila de papers de vàter en la qual es veu que és massa alta per les seves possibilitats i crea una inestabilitat a la imatge molt gran. És això el que vull reflectir amb la meva proposta, la inestabilitat i la desorientació que per mi ha representat la COVID-19 en la meva vida. Podem relacionar l’estil de l’obra amb el de Pierre Le Tan per la manera de fer les trames donant-li així a la imatge un efecte de còmic.

“Retorn” Mireia Roma. Din A3. Aquarel·la i llapis de colors sobre paper. Es una il·lustració que representa com podria ser el món si els humans deixéssim de sortir per complet i com els animals i les plantes tornarien a recuperar tot el que els humans amb el pas del temps els hi hem anat traient. Està inspirada en les notícies dels animals que han anat apareixent en les ciutats i pobles quan la gent estava tancada a casa durant el confinament.

“Immobilitat animal”. Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel•la i retoladors sobre paper. Emmarcat amb un marc de fusta. Aquest dibuix representa un hàmster en un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. En aquest dibuix volia representar el que he sentit havent de portar el corsé més hores, aquells moments en que estava més cansada i farta durant el confinament, que suposo que tots hem tingut algun d’aquests dies.

“Diario Visual”. Rita Caballero. 45 x 60 cm. Conjunt de 12 il·lustracions DINA5 fetes amb punta fina. Cada dibuix va acompanyat d’una frase descrivint una cosa que he observat o que ha passat a la quarantena. Els dibuixos tenen tots la mateixa composició: un quadrat “imaginari” al centre que delimita la il·lustració i a baix una frase explicant que ha passat. Al estar a casa, en un únic entorn i sempre amb les mateixes vistes, m’he començat a fixar en detalls en els quals mai m’havia adonat. Em sembla important recordar detalls de la nostra realitat del moment ja que el cúmul d’aquests creen els nostres records i moldegen la memòria de la nostra vida. Per exemple, recordar com entra el sol per la finestra de l’habitació pot convertir una imatge quotidiana en un sentiment agradable.

‘’Generació Z’’. Ariadna Rodríguez. 20×20 cms. Tinta i aquarel.la. Dibuix  sobre el constant bombardeig d’informació que patim tots els dies, és per això que s’hi veu representada a una noia que al davant té un ordinador, que a més de ser la única font de llum també és un mitjà de comunicació per on sempre es veuen repetides les mateixes frases contínuament. Està inspirat en ‘’El sueño de la razón produce monstruos’’ de Goya, això es pot intuir per la composició i per l’aparició de diversos animals salvatges, els quals representen el malson que suposa per molta gent la situació que estem vivint.

’The Girl in the Bubble’’. Ariadna Rodríguez. 20×20 cms. Tinta i aquarel.la. Dibuix representatiu de la sensació d’aïllament. Dins de la bombolla es veu a una noia confinada amb les poques coses que la fan sentir-se millor, també es veu un rellotge gairebé de la mateixa mida de la noia, aquest simbolitza que el temps és un gran enemic per nosaltres a la situació a la que ens trobem, ja que quan menys o necessitem passa massa ràpid o massa lent. La bombolla està inundada ja que l’aigua és un element que transmet moltes emocions que vivim molts durant el confinament com la malenconia o la sensació d’ofec. Darrere de les parets de la bombolla hi ha una especie d’aura negra que representa al virus, una cosa a la qual no veiem però està a tot arreu i encara que comparteix característiques amb l’aire, això en comptes de donar-nos vida ens la treu.

“Marejant”. Jaume Cid: El dibuix está fet amb aquarel·les. Està repassat amb punta fina per recalcar les parets i donar-li mes importància. Tindria una mida de 40×35 cm. Aquesta obra busca representar el dia dia dins del confinament, amb les seves repeticions. Hi han quatre sales, que com podem veure tenen les parets diferents, algunes amb mes altura, unes altres mes amples, les altres primes… Mostren els sentiments que hem tingut aquests dies i que han sigut irregulars i poc clars.

“Distracció”. Duna Malet. Dina A4. Grafit, retolador, llapis sobre paper. Podem veure la representació de les activitats fetes durant aquesta etapa. Hi podem apreciar que apareixen elements com una televisió (hores passades mirant-la), un cotxe que surt d’ella (pel·lícules vistes), uns auriculars (sons escoltats), unes peses, (entrenaments), una mascareta, un llibre… L’obra no té cap significat profund, simplement es representa el que s’ha fet.

“ERTE”. Cristina Ortiz. DinA4. Un gran bloc de fotocòpies de la il.lustració. Perquè arribi a molta més gent en forma de protesta i activisme polític. La meva referent és l’artista Queralt Guinart (@kerrature), es nota la influència en el moment en el que utilitzo la meva obra per reivindicar i en els aspectes artístics del dibuix. Bé, dins del que he fet, em podeu situar a mi, una noia amb el cabell curt, mascareta, els ulls tapats i noticies al seu voltant. Vull reflectir la meva sensació durant tots aquests dies de confinament. Sento que totes les notícies no parlen del tot correctament d’una realitat tan dura per a centenars d’habitants arribant a ocultar-les. Realment se’ns informa amb la realitat o amb el que la gent vol que ens informem?

“Introspecció”. Júlia Amorós. DinA4. L’obra ideal seria pintura acrílica pintada sobre una tela 1×1,6 m. penjada a la paret de manera que part de la tela quedes al terra.Representació de la pressió que hem sentit per reflexionar, definir-nos i trobar-nos a nosaltres mateixes durant aquests dies de confinament. A la part superior esquerra hi ha la cara d’una persona cansada i frustrada, envoltada de ratlles vermelles que representen els pensaments, plantejaments i qüestions que s’ha anat fent aquests dies, sense trobar-hi una resposta, i per tant seguint igual de perduda. A l’extrem dret hi ha la pregunta “d’introspecció?”, ja que si es fa de manera obligada no dona els mateixos resultats que si es fa quan s’està preparat per fer-la.

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms (dues versions). Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. El que aquesta il·lustració vol representar, és el moment en que ets superat i quasi ofegat pels sentiments que has reprimit i acabes en un estat inert que congela el temps. La pintura “La Jeune Martyre” de Paul Delaroche és la principal inspiració per aquesta obra i l’entenc com el resultat de la repressió, on acabes ofegat i al arribar a la superfície ja has entrat en un somni capaç d’apartar-te completament de la realitat.

“Mare natura”. Sara Yi Berenguel. Mida 1,2×2 metres aproximadament. Obra de referència (esbós) feta en llapis i paper, il·lustració digital final, impresa en paper de cartró ploma blanc. Dividir la il·lustració en 3 de manera horitzontal, cada part se situarà penjada amb un fil transparent des del sostre, un a cada costat de l’habitació, tota blanca. La il·lustració està protagonitzada per la interpretació que he fet de la “mare naturalesa” i de com ha reaccionat amb la quarantena. La mirada es dirigeix directament cap a l’espectador, d’una manera freda, cansada, tenebrosa… també podem observar que porta un collaret, símbol de submissió. El significat que li he atribuït a aquest objecte és el narcisisme de les persones, que creiem que som com una mena d’éssers superiors, quan no ho som. Està escrit un tòpic literari “oculus sicarii”, que significa ulls assassins. He escollit aquest tòpic a causa de totes les morts que han succeït en aquest temps, com una mena de venjança de la mare naturalesa per el nostre egoisme cap al món.

“….”. Emma Iglesias: 1,3×2 m. Una fotocopia engañada a la paret. Original realitzat a partir de diferents tècniques amb el grafit. Representa un estat d’angoixa constant, si no és per una cosa ho és per una altra, però alhora és el moment on s’intenta respirar i pensar en com arreglar el caos interior. Hi ha petits detalls de les moltes coses que succeeixen alhora. Tot és molt confús.

“Society is Trash”. Gaël Sanoguera. Animació. Obra feta amb llapis i aquarel·la sobre paper. Ens porta des d’un espai per llençar brossa  a un paisatge d’édificis: una visión crítica sobre la societat d’avui en dia.

Una de les parts més interessants del treball, com sempre, ha estat la del treball al bloc de dibuix.

Esperem continuar amb aquest esperit innovador durant el curs vinent.

Per conèixer més sobre la nostra relació amb la Fundació Miró podeu visitar aquest enllaç.

Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Fundació Miró

Intervencions artístiques

En el marc del projecte Gravitacions que hem estat treballant amb la Fundación Miró, l’alumnat de 1r Batx dins la matèria de Volum ha explorat l’obra de Beatriz Olabarrieta i  ha creat unes intervencions en relació als conceptes que planteja la seva obra. Aquest artista forma part del cicle Gira tot Gira, exposició de l’espai 13.

El 2n trimestre vam visitar l’exposició FACES de Beatriz Olabarrieta, amb l’acompanyament de Jordi Clavero i l’artista Serafín Álvarez. Una mostra que ens va impactar molt, ens va fer pensar i d’on van sorgir moltes preguntes.

Arrel de l’exposició i del cicle, vam proposar a l’alumnat endinsar-se en l’obra de Beatriz Olabarrieta i crear una instal·lació en diàleg amb el seu plantejament.

Us detallem el procés de creació:

-Visita a l’exposició

-Conversa a l’aula sobre l’obra, primeres impressions, paraules clau, preguntes, dubtes, relacions amb altres artistes…..

-Videotrucada amb l’artista per compartir processos i fer preguntes

-A partir d’aquí proposem a l’alumnat fer una intervenció en l’espai que tingui a veure amb l’obra de Beatriz Olabarrieta. Incorporem nous referents: Richard Serra, Pablo Palazuelo, Susana Solano.

-La proposta de creació la fem en petits grups de 5/6 alumnes.

-Fem un esborrany, un plànol acotat, una maqueta a escala real, un pressupost i un text explicatiu.

Donada la situació de confinament, les intervencions no s’han pogut dur a la pràctica a escala real però si que hem arribat a tenir les maquetas i tot el procés.

Us ho compartim:

Praileaitz

Proposta grup 5: Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella

La nostra instal·lació està composta per piràmides verticals de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran condicionant, alhora, el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. Les diferents parts de la instal·lació estan fetes amb una cartolina gruixuda de color marró. En aquestes figures vam decidir fer unes pinzellades de color vermellós irregulars per tal d’aportar color i passió a la nostra obra.

Olabarrieta ens ha inspirat en molts punts diferents de la nostra instal·lació. Per començar cal destacar el material que trobem en les dues obres; amb una textura semblant a la del cartró i un gruix similar. Tal i com fa Olabarrieta en les barres de ferro, nosaltres també pintem diferents parts de la nostra instal·lació amb un degradat de color vermellós. A més a més, ens vàrem inspirar en la manera que l’artista fa ús de l’espai que rodeja l’obra: les parets i sostre tenen una gran funció en la seva obra i també en la nostra.

 

Invisibilitats 

Proposta grup 2: Camino LLobera, Berta Rifaterra, Gina Pomarol, Lucia Ramón

La nostra instal·lació es basa en dos cortines transparents de la mateixa mida i una de diferent. Es troben col·locades al llarg d’un passadís en diferents posicions, és a dir, una a l’esquerra, una a la dreta i l’altre al centre  però amb una separació de dos metres, entre cada cortina, aproximadament. Cada una d’elles té talls verticals que la separen en tires.

Aquesta obra ha estat fruit de la inspiració sobre les obres de Olabarrieta anomenades Faces i “Let me not-pretend I know”. També ens ha influenciat Richard Serra amb la seva obra titulada “Every Which Way”. Això ens ha portat a elaborar una obra que interactua amb l’espectador, creant el seu propi camí a través de la instal·lació. No hi ha un recorregut establert, sinó que es l’espectador qui decideix com afrontar els obstacles de l’obra. D’aquesta manera creem un efecte de transparència mostrant el que et pots trobar a l’altra costat de la instal·lació.

Aquesta obra l’hem pensat per fer una intervenció en el passadís del 2n pis del nostre institut.

Trencadís

Proposta grup 3: Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni

La nostra instal·lació consta de dues formes col·locades a diferents seccions de la paret. Aquestes estructures són dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per exterior i a l’interior està pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplim amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica. Aquests cd’s estan trencas, fent com un trencadís.

El referent principal ha estat Beatriz Olabarrieta amb les seves instal·lacions suggerents utilitzant tot l’espai tant sigui al terra com les parets. També hem tingut present la utilització de materials de rebuig com en la nostra obra, els CD’s. Un altre referent que ens ha inspirat per decidir la forma del trencadís i per la forma de col·locar els fragments de CDs és Pablo Palazuelo. En les seves obres trobem formes abstractes que ens van suggerint la forma d’una esquerda. Hi ha diverses obres de Susana Solano que ens van inspirar a fer el nostre prototip d’instal·lació. Les peces metàl·liques de formes sinuoses que estan distribuïdes per les parets i parts del terra crea un complex artístic molt potent.

En el nostre muntatge, basat íntegrament en l’exposició de Beatriz Olabarrieta, l’espectador té el paper protagonista i indispensable pel seu funcionament correcte. Ens volíem centrar en el sentit de la vista, produir un efecte òptic que l’estimulés i aguditzés mitjançant el significat de la llum i els reflexos. Aquest mateix és subjectiu i particular per cada individu, i creiem que convida a la retrospecció. Així doncs, opinem que canviant la dinàmica d’un espai comú, com és en aquest cas les escales de l’institut, aconseguim tenir un moment de reflexió personal necesària en la nostra recerca d’identitat. Aquest desig també va lligat al objectiu principal de les obres d’Olabarrieta de no voler obligar a l’espectador a una determinada acció, sinó deixar espai a la suggestió.

Refugi

Proposta grup 4: Erik Oñate, Jaume Cid, Gael Sanogueras, Laia Salvadó

La nostra creació consisteix en dos cortines al mig d’un passadís, simulant una petita sala dins d’una de més gran. Les cortines són de color negre, el mateix color de les parets, i dins no hi ha gens de llum, a part de la que traspassa les cortines i efectes no pressupostats, deixant la sala parcialment a les fosques.

Al principi, gràcies a Trozos colgados de Susana Solano, se’ns va ocórrer la idea de crear una sala dins d’una altra, creant una sensació de diferència, on l’espectador es sentís desplaçat d’on era. Fent recerca ens vam inspirar en les escultures de Jaume Plena on els rostres gairebé sempre són amb els ulls tancats o bé tapant-se amb les mans, com si no volguessin veure la realitat i fugissin dins d’ells, als seus pensaments. Llavors la nostra instal·lació representa aquesta interpretació de les escultures de Plensa on la foscor és el refugi dels nostres pensaments. Les cortines representen la fragilitat amb la que nosaltres som constantment fugint de nosaltres mateixos, ja que les cortines no són el material idoni per enfosquir en totalitat un espai.

A l’hora de pensar com instal·lar la nostra proposta al passadís vam recordar les instal·lacions d’Olabarrieta, on ella deixava integrats efectes que acostumem a treure com ara uns cables o al nostre cas, la imperfecció amb la que és instal·lada la cortina.

Per concloure, la nostra instal·lació es basa principalment en la autoreflexió, encara que va més enllà. Són conclusions a les que hem arribat observant treballs d’altres artistes i interpretant les seves obres com a nostres. Hem formulat, potser, noves interpretacions i les hem representat en una instal·lació on l’espectador és la principal eina per donar-li sentit.

Cares

Proposta grup 6: Sara Yi, Helena Catalán,, Duna Malet, Emma Jiménez.

La nostra instal·lació consta d’un laberint fet a partir de murs fets amb caixes de cartró (marró), les quals tenen uns rostres dibuixats de color groc, pintats amb spray grafit.

Cada mur està situat a un lloc concret del replà de la tercera planta de l’institut, així obliguem a les persones a passar per determinats llocs.

L’objectiu d’aquesta instal·lació és conduir a les persones cap a la direcció en que els indiquem anar, però tampoc agobiar-les, ja que els murs estan separats per una distància considerable.

La finalitat del material utilitzat, el cartró, està basada en l’obra de Beatriz Olabarrieta, ella utiliza tubs de cartró i altres materials senzills. La creadora en la seva obra Faces que vam veure a la Fundación Miró va utilitzar llums grogues i el mussol que tenia els ulls d’aquest color. En la nostra obra, ho hem volgut representar fent els rostres d’aquest color. La raó per la qual hem decidit dibuixar rostres ha estat perquè el títol de la seva obra era “Faces”, que en català vol dir cares, i nosaltres, enlloc de mostrar la cara d’un mussol, mostrem les de persones. A aquests rostres els hi hem atribuït una expressió diferent a cadascuna, ja que volem transmetre que hi ha persones que, el fet de decidir el camí per on han de passar, els hi fa viure algun d’aquests sentiments plasmats en les parets dels murs.

El títol de la instal·lació és Cares perquè creiem que els rostres son el mitjà per expressar les emocions que de vegades no podem dir.

Legalitats

Proposta grup 1: Emma Iglesias, Sira, Gemma Hernández, Cristina Ortiz

La legalitat de les armes a Amèrica és present des de fa molts anys, augmentant la violència i afavorint la visió armamentística de la societat. Nosaltres com a individus que estem en contra d’aquest fet, vam focalitzar la nostra intervenció com una crítica social cap a la facilitat de comprar armes de foc als Estats Units d’Amèrica. Concretament denunciem de manera artística els coneguts “school shootings” o traduït al català “tiroteos escolars”. Per fer-ho hem utilitzat l’objecte d’un taüt col·locat al centre d’una de les plantes de l’edifici de l’institut, simbolitzant totes les morts que han succeït degut a aquesta causa.

Es tracta d’una obra que requereix una mínima interacció de l’individu que la troba. Aquest a l’apropar-se al taüt es troba a l’exterior una bandera dels Estats Units, fent referència al context geogràfic. I un cop situat, al mirar a l’interior es troba una quantitat numerosa de bolígrafs i llapis, i en contrast armes de foc (falses). En aquest moment l’individu té la mateixa facilitat d’aconseguir material escolar que una arma, donant així la crítica a aquest fet malauradament tant present a Amèrica.

La nostra intervenció no pretén tenir un camí establert, la interacció amb l’obra és lliure. En la trucada que vam tenir la sort de realitzar amb l’artista, ella mateixa ens va explicar que la seva obra no tenia cap recorregut concret, i que volia que cadascú “crees” el seu propi camí.

A continuació una imatge de l’exposició de Beatrtiz Olabarrieta a la Fundació Miró i altres imatges de les maquetes exposades a l’institut,

Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró Visual i plàstica

Taller de creació de collages

Hem dedicat algunes sessions de dibuix artístic al món del collage. Vam tenir un primer contacte amb aquest món a través de diversos treballs realitzats al segle XX.

El collage és ben bé la forma d’art principal del segle passat i de l’actualitat. Fins i tot a nivell musical.

És una forma de creació molt propera a la manera d’aproximar-se al món de les noves generacions i també serveix per introduir innovacions del món de l’avantguarda que d’altres maneres costa molt de fer arribar a alguns alumnes..Les obres estudiades eren força diverses i vam començar a tenir un nou concepte del dibuix des d’un punt de vista alternatiu als treballs realitzats fins ara.

Una de les aportacions principals d’aquest treball ha estat reflexionar al voltant de la importància de la composició i el contrast: es tracta d’una manera de crear imatges alternativa a l’aproximació linial que hem tingut fins ara. La veritat és que es va crear un ambient molt creatiu. Han aparegut maneres de treballar noves. Solucions que podrem aplicar en altres treballs. La metodologia de treball va primar el bloc de treball, sense preocupar-nos de generar una gran obra per exposar amb una mida concreta.

Aquestes imatges són un desplegament d’intuicions realment destacable. Ha estat també una manera de sortir de les limitacions que ens haviem imposat durant l’últim més i mig, en el que s’havia treballat únicament amb el món de la perspectiva cònica.

Com que en la nostra darrera visita a la Fundació Miró havíem visitat l’exposició sobre l’Art Sonor, hem aprofitat per generar una sèrie de collages horitzontals a partir de fragments sonors triats pels alumnes (en alguns casos han estat micropeces creades pels propis alumnes). Vam fer una aproximació a la relació entre art i música a partir de 4 referents dels últims 100 anys: Hans Richter, Walt Disney, Saul Bass i Michel Gondry. Us mostrarem aviat aquest document audiovisual.

Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró

Projecte Gravitacions: presentem les obres del primer cicle expositiu

Angunies adolescents, visions crítiques de la realitat, valoracions madures sobre el fet estètic, caos punk… tot això i més trobareu en aquestes obres artístiques que ara presentem:  el primer bloc del  projecte de batxillerat Gravitacions (Fundació Miró).

L’artista Serafín Álvarez i Jordi Clavero, responsable del departament pedagògic de la Fundació,  van assistir al nostre centre per comentar aquestes primeres creacions. Abans de Nadal vam compartir alguns fragments, idees i esbossos d’aquestes obres.

En qualsevol cas, durant l’exposició pública dels treballs han aparegut comentaris i crítiques que ens han fet reflexionar sobre com acabar de polir algunes de les peces.

  • Integrants. Lucía Ramón, Berta Rifaterra i Rita Caballero.

Projecte # 1:  “4dv1c3”. Modalitat/tècnica: Vídeo.

  • Integrants: Júlia Masferrer, Paula Parrilla, Chennan Ni.

Projecte # 1:  Sense títol. Modalitat/tècnica: Projecte fotogràfic.

  • Integrants: Gemma Hernandez, Sira Ruiz, Mireia Roma.

Projecte # 1: “SUPERFICIALITAT”. Projecte fotogràfic.

  • Integrants:  Joan Sierra, Ainhoa Palou i Judit Barros.

Projecte # 1: “EFECTE INVERTIT”. Modalitat/tècnica: Acrílics sobre tela.

  • Integrants: Ariadna Rodríguez, Laia Capellà, Anna Amadó, Emma Iglesias i Lucía Hegnauer.

Projecte # 1: “CANVIS”. Modalitat/tècnica: Vídeo.


  • Integrants: Marina Esbri, Camino Llobera i Gina Pomarol.

Projecte # 1:”Twirl”. Modalitat/tècnica. Vídeo.

  • Integrants: Emma Jiménez, Sara Yi i Lucia Folch.

Projecte # 1: “CICLES”. Modalitat/tècnica: Audiovisual.

  • Integrants: Cristina Ortiz, Júlia Amorós i Berta Roca.

Projecte # 1: “LEBUCLE”. Modalitat/tècnica: Vídeo.

  • Integrants. Eva Español i Erik Oñate.

Projecte # 1: “Let’s Dance”. Modalitat/tècnica: Vídeo.

  • Integrants. Duna Malet, Lady Palma i Helena Catalán.

Projecte # 1: “CANVIS”. Modalitat/tècnica. Fotografia i Vídeo.

  • Integrants. Jaume Cid i Gaël Sanoguera.
Projecte # 1: … Modalitat/tècnica: Impressió digital.
L’intercanvi de crítiques i valoracions va ser molt ric.
El projecte no s’atura i ara continua a la matèria de Volum. Aviat us donarem més informació.
Categories
A Bao A Qu Diades Featured Fundació Miró MACBA

Us desitgem unes Bones Festes i un 2020 inspirador, suggerent i creatiu!

En nom de la comunitat educativa de l’Institut Moisès Broggi, us desitgem unes Bones Festes i un 2020 inspirador, suggerent i creatiu!.
Un any més hem creat una postal amb l’alumnat de 1r d’ESO de l’institut (arxiu pdf). Es tracta d’una activitat més del projecte de 1r d’ESO entorn a l’autoretrat i el coneixement del grup. Ja és la vuitena promoció amb la que treballem d’aquesta manera i ens fa molta il.lusió compartir-la amb vosaltres.
Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró

Projecte Gravitacions: fragments i primeres proves

Ja tenim gairebé tancat el primer cicle del projecte de batxillerat Gravitacions (Fundació Miró). En aquest article volem mostrar tot el procés seguit en aquesta primera fase de creació abans de la primera exposició, que farem al gener al nostre centre.

Com veureu és un article molt caòtic en el que es veu com han treballat els grups d’alumnes  durant bona part del trimestre.

Més endavant caldrà treure conclusions dels aspectes positius i negatius!

L’alumnat està fent servir majoritàriament per aquesta primera mostra mitjans audiovisuals.

Després donarem protagonisme al volum i també a les tècniques gràfiques més tradicionals.

Us explicarem totes les fases del projecte.

Les imatges que mostrem són principalment proves fotogràfiques, vídeos i sobre tot pàgines dels diferents blocs de treball.

Amb això us podeu fer fàcilment una idea de les idees desenvolupades per cada grup d’alumnes a la matèria de Dibuix Artístic.

Aquest primer bloc ha funcionat molt bé per saber què es pot esperar d’un treball col.lectiu, de la relació entre expectatives i resultats, del lideratge i l’autonomia i també ha servit per valorar la tasca creativa en algunes fases de les que no eren conscients els alumnes inicialment.

Alguns alumnes han aprofundit en tècniques i procediments molt diferents i això permet una certa especialització. Igualment intentarem al llarg del curs compartir el que ha après cada grup.

Segur que tots els erros serviran per garantir que durant les altres dues fases de creació tot funcioni molt millor.

  • Revistes d’art. Ens documentem a les hemeroteques de la ciutat: 2 hores.
  • Taller de materials i tècniques: 4 hores.
  • Presentació de la visita a galeries en grup: 2 hores

  • Planificació del treball en grup (sessió 1): presentem la nostra idea: 2 hores.
  • Primer esbossos de l’obra (sessió 2): 2 hores. Què és un grup artístic? Com es mostra la personalitat del grup? Com es comunica i es documenta una obra?. Què és un text artístic? Gèneres d’escriptura artística.
  • Inici de l’obra (sessió 3): treballem referents i planifiquem la feina que ha de fer cada integrant. Compartim les primeres imatges, encara no definitives, dels diferents projectes: 2 hores.

  • Seguiment de l’obra (sessió 4). Continuació del treball: 2 hores (20 de novembre).

  • Finalització de l’obra (sessió 5): tancament dels materials textuals i debat sobre l’ubicació final: 2 hores.

El proper any us mostrarem com ha anat la posada en comú dels primers treballs!

Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró

Gira tot gira: primeres il.lustracions temàtiques dels nostres artistes de primer

Hem acabat la primera activitat del curs de Dibuix Artístic de batxillerat relacionada de manera directa amb el tema plantejat al projecte Gravitacions: “Gira tot gira”.

Aquesta ha consistit en una il.lustració amb tècniques seques amb la qual hem volgut explorar les possibilitats expressives del grafit.

Com que en aquesta fase encara no s’ha treballat ni anatomia ni perspectiva ens hem centrat en els efectes òptics que es fan servir en l’art, un tema molt més senzill però també molt potent.

Hem estudiat una mica de psicologia de la percepció i hem vist que bona part del que es percep és obra del nostre cervell.

En aquest treball es poden veure una bona col.lecció d’efectes visuals que trenquen o afavoreixen la il.lusió de volum, llum, moviment…

Ha estat també una activitat molt interessant per valorar l’ambició del grup: s’ha començat a explorar el bloc com a eina de recerca i experimentació, no només a nivell formal sinó conceptual.

En aquest sentit el projecte Gravitacions ens ajuda molt ja que a partir d’ara ens centrarem durant un temps en l’art contemporani i principalment haurem de treballar el món de les idees.

També s’ha començat a crear iconografia pròpia, a partir de fotografies originals, a partir de models ens els que s’ha estudiat la llum, etc…

Els alumnes han creat gal.leries personals d’imatges en les que treballen els referents personals, la documentació de cada obra i també aprenen a fotografiar els seus treballs.

Segur que serà un punt d’inflexió en la marxa del curs.

A partir d’ara començarem a treballar en grup.

Podeu veure que molts alumnes ja han integrat una manera de treballar molt professional.

Per estudiar determinats efectes s’han fet servir models reals amb diferents llums.

També s’ha estudiat el tema de la composició.

Finalment  s’ha fet servir software infogràfic per estudiar efectes cromàtics i de superposició d’imatges. També hem fet ús del bloc d’esbossos per generar idees.

Categories
Activitats i projectes Art i volum Batxillerat d'arts Cultura audiovisual Dibuix artístic Featured Fundació Miró

Primer contacte amb els artistes de l’Espai 13 dins del projecte Gravitacions

Hem fet la primera visita a la Fundació Miró del curs. A l’Espai 13  bàsicament aprendrem durant el curs com treballen els artistes contemporanis a partir del contacte directe amb comissaris,  artistes i altres professionals d’aquest món. Hem fet una trobada amb la Laia Estruch al voltant de la seva mostra, i amb el Serafín Álvarez, que ja ens havia visitat al centre.

Com veieu va ser una visita molt activa.

A partir de les obres de la Laia i de les exhaustives explicacions que va compartir amb nosaltres van començar a aparèixer idees que explorarem durant les properes setmanes.

Vam acabar la jornada visitant  Caixaforum.

L’exposició d’art contemporani “Després de la caiguda” va ser un gran complement ja que mostra algunes obres molt variades des del punt de vista conceptual i formal que van servir de reflexió col.lectiva de cara als propers debat a la classe.
A les imatges mostrem un parell d’obres de Pedro Barateiro i Iman Issa i una pàgina del bloc de la Lucia P. H. amb alguns apunts sobre la jornada.
 
A partir d’aquí els alumnes hauran de visitar i comentar una exposició d’art d’alguna gal.leria de la ciutat. Us mantindrem informats!
Categories
Art i volum Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fonaments de les arts Fundació Miró

Comencem a treballar amb el projecte Gravitacions de la Fundació Miró

Aquest curs tornarem a col.laborar amb la Fundació Miró gràcies al projecte GRAVITACIONS.

Aquest projecte per una part és expositiu i gira al voltant de 5 exposicions a l’Espai 13. Per una altra és un projecte pedagògic que apropa les maneres crítiques de treballar de l’art contemporani a l’escola facilitant el contacte amb artistes i comissaris.

En el nostre cas funcionarem des de diferents matèries del batxillerat artístic, sempre en contacte amb l’artista Serafín Álvarez, amb el que treballaran directament els nostres alumnes per desenvolupar les seves propostes.

El cicle expositiu de l’espai 13 d’aquesta temporada ha estat comissariat per Marc Navarro i posa el focus en un seguit de processos que ens permeten entendre, relacionar-nos i experimentar amb el nostre entorn immediat. Els artistes construiran les seves propostes aplicant variacions subtils en allò familiar intentant provocar una desestabilització del conjunt. Intentarem crear amb els nostres alumnes també fent servir aquesta manera de treballar.

La primera artista amb la que entrarem en contacte serà la Laia Estruch (imatge superior esquerra).

Un dels objectius consisteix en crear una exposició final amb obres dels nostres alumnes a la mateixa Fundació Miró.

Donem les gràcies al departament pedagògic de la Fundació, i en especial a Jordi Clavero, per confiar un altre cop en nosaltres.

Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró

Obres artístiques relacionades amb el projecte MMS 2017-18

Us presentem el resultat del projecte MMS d’aquest curs. Aquest treball de la matèria de Dibuix Artístic es va iniciar amb la col.laboració de l’Espai 13 de la Fundació Miró. S’ha centrat en diferents components de l’art contemporani en paral.lel al cicle expositiu “La possibilitat d’una illa”, comissariat per l’Alexandra Laudo a l’Espai 13 de la Fundació.
Després de visitar la Fundació, l’alumnat va intentar entendre de manera individual com es treballa a partir d’un projecte curatorial amb un tema concret. Podeu veure les il.lustracions resultants.
Posteriorment van formar grups de treball autònoms en els que van plantejar un objectiu de treball comú, sense cap limitació tècnica. Aquesta cerca cada grup va decidir com donar-li un projecció externa, per exemple, a partir de blocs o de l’aplicació imstagram.

Aquestes són les obres finals (us animem a visitar també els enllaços dels alumnes).

Grup INTROSPu .

Aquest grup va fer una feina increïble de taller fotogràfic.

Grup  Efimer_o  (Imstagram) sessions fotos

Algunes de les plataformes dels alumnes van aplegar molta informació sobre l’evolució de cada obra.

Grup Animation Express (Trumblr)   / Projecte MMS (Imstagram)

La imatge de l’esquerra mostra l’animació a l’entrada de la biblioteca. Als enllaços podreu veure entre altres coses la valoració de la visita del grup a la galeria Projectes SD (la visita a galeries de la ciutat era una de les pràctiques que tots els grups havien de fer).

Grup MOMA MMS.  Mostrem una imatge del seu bloc de recerca i el projecte fotogràfic final.

 

Grup MMS paradox . Web amb molta informació de la recerca. També el seu perfil d’Imstagram.

Grup Privacy Project. Visiteu el web per conèixer més sobre aquest projecte.

Grup El paso del tiempo. Aquest és el projecte més interdisciplicar. Van crear uns pòsters i també un vídeo que es pot veure a l’entrada de la Biblioteca.

Grup Static_MMS .

Grup Naturelimits. Aquestes són les imatges del seu Imstagram. La primera imatge correspon a la peça final.

Grup Aillament en colors. Realment van fer una sessió professional fent servir el mural del nostre pati.

Grup Desfent lo perfecte.

Al treball de xarxes socials de cada grup s’ha anat afegint informació sobre:
  • Obra triada.
  • De quina manera el treball reflexiona sobre les innovacions de les neoavantguardes. També sobre referents concrets de cada grup.
  • Planificació de la construcció de l’obra.
  • En alguns casos fins i tot sobre la missió específica del grup de treball.
La mostra final dels treballs es va fer a la Biblioteca Caterina Albert juntament amb altres treballs de batxillerat. Podeu visitar-la durant el mes de maig.
També hem dedicat sessions a estudiar les avantguardes. El treball es pot veure en aquest enllaç (Work in progress).
Una altra activitat paralela va ser la tria d’una obra del fons del MoMa i el comentari oral d’aquesta . Aquest és el vídeo final (i amb aquest enllaç l’article).

Us deixem algunes imatges del taller i el muntatge final.

Categories
A Bao A Qu Activitats Activitats i projectes Batxillerat d'arts Cultura audiovisual Dibuix artístic Disseny Featured Fundació Miró Visual i plàstica

V Exposició d’arts plàstiques i disseny d’alumnat de batxillerat

El passat dimecres 11 d’abril, vam inaugurar l’última mostra externa de treballs artístics dels nostres alumnes de batxillerat a la Biblioteca Caterina Albert.

Aquesta exposició és possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats: Macba, A Bao A Qu i els projectes Cinema en cursFotografia en curs, Fundació Miró i Biblioteca Caterina Albert.

 

Hi va assistir molta gent, amics, pares i mares, institucions i també una gran representació d’alumnes.

Com altres anys, l’acte va començar amb una explicació dels treballs exposats per part de l’alumnat a la sala d’actes.

  

Us mostrem alguns dels projectes presentats:

EL MODERNISME I LES FLORS. DE LA NATURA A L’ARQUITECTURA

Il.lustracions realitzades en col.laboració amb la Diputació de Barcelona per una mostra itinerant de la Xarxa de Museus Locals de Barcelona.

Hem treballat sobre les 21 plantes utilitzades pels artistes del modernisme català per crear decoracions aplicades a l’arquitectura. Realitzat a Dibuix Artístic.

PROJECTE AUTOGESTIONAT MMS

 

Creacions artístiques en grup a partir de la col.laboració amb la Fundació Miró (Espai 13) dins del cicle La possibilitat d’una illa (comissariat per l’Alexandra Laudo).

Realitzat a Dibuix Artístic. Podeu veure totes les obres en aquest enllaç.

MOSTRA DE TREBALLS D’ARTS VISUALS

 

Selecció de treballs de la matèria d’Arts Visuals realitzats per les exposicions individuals de finals de curs del Batxillerat Internacional. Per saber més visiteu aquests enllaços: Exposició I i Exposició II.

MATISSE I LA FIGURA HUMANA

 

Il.lustracions amb diferents tècniques realitzades a Dibuix Artístic (corresponen a la part dreta de la imatge).

DISSENY DE PACKAGING

 

Creació de packaging i imatge corporativa per diferents productes. Realitzat amb Adobe Illustrator i tècniques tradicionals a Disseny.

DISSENY D’UNA CADIRA

Il.lustracions minimalistes a partir del procés d’abstracció d’un projecte personal de disseny industrial.

Realitzat amb Adobe Illustrator, SketchUp i tècniques tradicionals a la matèria de Disseny.

SOBRE “EL ESPÍRITU DE LA COLMENA” DE VÍCTOR ERICE

Treball narratiu, fotogràfic i de creació al voltant del visionat de la pel·lícula. Emmarcat dins les matèries de Cultura Audiovisual i Llengua catalana de 1r Batxillerat Arts. En el marc dels projectes Cinema en curs i CinEd de l’associació A Bao A Qu. Fotografies d’espais buits inspirats en la pel·lícula, dibuixos, il·lustracions digitals i textos literarios. Tot el treball al voltant del film s’ha recollit en un llibre que es pot veure a la mostra.

Si cliqueu l’enllaç podreu veure el llibre en format digital: https://issuu.com/abaoaqu_/docs/elespiritudelacolmena_imoisesbroggi

 

 

IL·LUSTRACIONS DE CINEMA D’AUTOR

Treballs realitzats a la manera de diferents estils d’il·lustració contemporània, dins les matèries de Dibuix Artístic i Cultura Audiovisual de 1r Batxillerat Arts. Films visionats en el marc dels projectes de l’associació A Bao A Qu: Cinema en curs i Moving Cinema, amb la col·laboració de Filmin.

 

FOOGRAFIES D’ESPAIS BUITS

Fotografies d’espais buits naturals, urbans, interiors i exteriors realitzades en el marc del projecte Fotografia en curs de l’associació A Bao A Qu dins la matèria de Cultura Audiovisual de 1r Batx Arts.

Podeu consultar els treballs a l’article del web: https://institutbroggi.org/fotografies-despais-buits-2/ A continuació algunes de les fotografies exposades:

 
 

CONSTRUIR UN RETRAT.

Fotografies de retrat realitzades per l’alumnat de 2n Batxillerat en el marc del projecte Fotografia en curs de l’Associació A Bao A Qu i dins la matèria de Cultura Audiovisual. Podeu consultar el material exposat llegint el següent enllaç: https://institutbroggi.org/mes-enlla-dun-retrat/ i també podeu veure l’exposició publicada al web de Fotografía en curs: http://www.fotografiaencurs.org/ca/content/més-enllà-del-retrat-1

DOCUMENTALISME CONTEMPORANI
Foto llibres de temàtica documental realizats per l’alumnat: el barri, el mercat, el metro, fotografia íntima… Temes triats per l’alumnat dins el contingut dels moviments fotogràfics de Cultura Audiovisual de 2n Batx. Entre els fotògrafs referents destacar: William Klein, Francesc-Català Roca, Garry Winogrand, Lewis Hine, Lee Friedlander, André Kertész i Willian Egleston.
 
 
 

Aviat publicarem articles específics per entendre millor cada treball.

Us deixem amb més imatges del muntatge i de la mostra.

Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró Visual i plàstica

Una manera pràctica d’estudiar les avantguardes artístiques

Com a part de la preparació de la nostra primera visita a la Fundació Miró (Dibuix Artístic: projecte MMS 2017-18) hem iniciat un mural sobre el moviment de les avantguardes històriques.

Tot plegat ha estat una mica intuïtiu però finalment crec que les idees principals s’han situat de manera força sòlida als caps del nostre alumnat.

Primer hem fet una breu introducció als principals corrents:

  • Fauvisme
  • Cubisme
  • Futurisme
  • Expressionisme
  • Constructivisme
  • Abstracció geomètrica
  • Dadaisme
  • Surrealisme

Cada grup d’alumnes ha cercat informació sobre un dels grups. Ens hem adonat que els hi costa molt localitzar informació fiable: molts alumnes situaven artistes contemporanis a l’època de les avantguardes la qual cosa indica que no saben fer servir correctament internet.

Al segon dia de treball la feina va començar a fluir de manera clara: vam començar a entendre de manera bàsica la diferència entre els principis formals i materials que es van crear a cada avantguarda i els temes i posicions conceptuals de cada grup d’artistes. Els grups d’alumnes van haver de coordinar-se millor per no repetir recursos o per consensuar un text.
La idea és que ells puguin també establir aquestes diferències en el seu propi treball.
També que puguin traçar mínimament l’origen de les seves idees, que puguin situar les grans innovacions conceptuals i tècniques que clarament tenen el seu origen en el món de les avantguardes.
Evidentment, han interioritzat molt bé les aportacions de les avantguardes donat que han copiat i interpretat fragments de moltes obres.
Queda molta feina per fer encara però segur que ajudarà a integrar gradualment conceptes vistos a diferents matèries: Dibuix Artístic, Fonaments de les Arts, Volum, Història… També volum integrar moviments més recents, de manera que esdevingui un diagrama de l’art al segle XX.
A més d’aquesta activitat hem preparat una bateria de preguntes per la comissària del cicle de “la possibilitat d’una illa”, l’Alexandra Laudo. A partir d’aquí esperem solucionar els dubtes que tenim per començar a treballar en grup en la línia dels artistes actuals. Intentarem que els alumnes aprenguin a treballar en grup per crear una obra que es pugui mostrar al públic més endavant.
Categories
Batxillerat d'arts Dibuix artístic Featured Fundació Miró

La possibilitat d’una illa

Us mostrem els primers treballs d’aquest curs relacionats amb el projecte MMS de la Fundació Miró (Dibuix Artístic de primer de batxillerat).

Després de fer alguns exercicis sobre tècniques seques hem ampliat la dificultat intentant entendre com es treballa a partir d’un projecte curatorial amb un tema concret.

Tenim un grup d’alumnes molt avançat i cohesionat!

 

D’una manera encara molt superficial hem fet l’esforç d’interpretar el projecte que la comissària de l’Espai 13 de la Fundació Miró, l’Alexandra Laudo, va proposar als artistes que estan creant el cicle d’aquest curs a la Fundació.

El projecte “La possibilitat d’una illa” explora temes relacionats amb:

  • Les utopies:
  • Espais d’introspecció.
  • Límits i marges: natura i reserva.
  • Alteracions psicològiques.
  • Càpsules en el temps.
  • Fricció individu/grup.
  • Origen i autoficció.

Nosaltres a més hem treballat el tema des del punt de vista d’un taller de tècniques seques(bàsicament grafit).

L’altra característica del treball ha estat la experimentació amb el món de les il.lusions òptiques amb la qual cosa aquesta experiència era tot un repte pels nostres artistes.

S’ha començat a fer servir el bloc d’idees de manera bastant generalitzada i a més, després d’aquest treball, també comencem a treballar amb galeries de Pinterest.

L’objectiu ara és aprendre a fotografiar i catalogar exhaustivament tot el treball generat: referències, esbossos, procés i treball final.

A partir d’ara començarem a fer servir tècniques aquoses.

Ha estat un plaer treballar amb aquest grup i esperem continuar aprofundint sobre el tema en treballs futurs.

Un parell de fotos de la mostra al nostre vestíbul.

Categories
Activitats Diades Dibuix artístic Fundació Miró Visual i plàstica

I Trobada d’Autogestió MMS 2017

El passat divendres vam rebre la visita del grup de batxillerat d’arts de l’institut Consell de Cent i d’en Jordi Clavero de la Fundació Miró. Tots formem part del projecte MMS que desenvolupa l’Espai 13 de la Fundació Miró des de fa 5 anys. Intentem millorar la manera d’inserir l’art contemporani dins del currículum artístic. Donat que l’esperit del projecte MMS d’enguany era el de l‘Autogestió, en aquest cas ens havíem plantejat:

  • Valorar tot el treball fet durant aquest curs.
  • Destacar mancances del projecte.
  • Proposar línies de treball pel curs vinent: Què cal aprendre?.

La segona part de la jornada va consistir en una autèntica turmenta creativa: vam treballar amb 60 alumnes junts. Vam plantejar crear grups de treball que haguessin de resoldre una sèrie de problemes artístics. Cada grup havia de solucionar la seva proposta fent servir alguna aproximació creativa d’entre:

  • Principi d’allunyament.
  • Principi de valoració diferida.
  • Principi d’experimentació lúdica.

Les qüestions plantejades van partir de propostes d’altres alumnes i professors.

La sessió va ser increïble: els grups mixtos van treballar força cohesionats. Es van distribuir pel centre i en només una hora tenien una proposta per presentar a la classe.

Crec que tothom va quedar amb ganes de seguir treballant desenvolupant la creativitat col.lectiva.

Una de les línies de treball que es va plantejar va ser la de crear els grups de treball de manera virtual i treballar durant un període de temps més llarg.

Finalment vam visitar junts la nostra exposició a la biblioteca Caterina Albert. Us deixem algunes imatges dels resultats de la sessió (part del treball obtingut consisteix en idees i línies de treball que cal seguir).

Compartim també les qüestions artístiques treballades.

  • Problema  1. Desenvolupament de personatge.

Píxar està en crisis. Necessiten desenvolupar un nou personatge 3D realment innovador que faci avançar la companyia més enllà de Wall-E i Inside-Out.

  • Problema  2. Art i bellesa.

L’objectiu de l’art és fer-nos pensar. És crear un llenguatge més amb el qual poder exposar conflictes interns i problemes de la nostra societat.
Us plantejo el següent problema; com ho faríeu si haguéssiu de crear una exposició on cap obra fos agradable per a la vista de l’espectador? On totes les obres fossin incòmodes en algun sentit o altre? Creeu la vostra línia d’obres que mostrin una realitat actual, uns problemes actuals, la part més horrorosa de la nostra societat actual. Les obres no han de ser boniques, han de ser incòmodes i cruels. Com ho faríeu?.

  • Problema de representació 3

Com afrontar la representació pictòrica d’un paisatge sense fer ús d’una mirada escenogràfica. Sense fer ús de la perspectiva cònica central. La seva observació ha de permetre la interrupció-suspensió del temps i la producció d’un plaer fonamentat en la bellesa. Ha de ser capaç  de crear un estat de contemplació.

  • Problema de representació 4

Dibuixar fora del territori de la comunicació i de l’autoreferència. Dibuixar directament buscant la expressió d’una emoció personal. Que aquesta es fonamenti en la percepció visual contemplativa. Tot el contingut s’ha de percebre mirant, encara que sigui difícil de verbalitzar.

  • Problema  5. Solipsisme.

Produir una obra que parli sobre la imposibilitat d’entendre les altres ments.

  • Problema de llenguatge 6

Desenvolupa un estil artístic concret en el camp de l’abstracció. Descriu totes les regles i limitacions que caldria per tal de produir una obra interesant amb aquest nou estil.

  • Problema sobre religió 7

Com és que ja ningú fa obres de temàtica religiosa? Plantegeu una obra actual que d’alguna manera actualitzi el llenguatge del cristianisme, que no sigui irònica i que predisposi al públic a favor d’aquest.

  • Problema sobre allò meravellós 8

Desenvolupa una obra increïble que faci al públic entrar en un estat místic de catarsi.