El passat dia 23 de febrer els alumnes de 1er de Batxillerat, des de l’assignatura de Filosofia, van assistir a la Xerrada sobre els Drets Humans que va impartir el director de l´ANUE, Xavier Guerrero. Aquesta any coincideix, a més a més, que es commemora el 75 aniversari de la creació del document que recull els drets humans fonamentals: la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot i que històricament, hi ha hagut moments en la història de la humanitat en els quals podem veure petits exemples d´aquest reconeixement dels drets humans, com el codi de Hammurabi a l´antiga Babilònia al segle XVIII a.C., i també alguns pensadors havien assenyalat l´existència dels drets humans, com John Locke al segle XVII – XVIII; no serà fins al segle XX, 1948, que es creï un document de carácter universal, per a tota la humanitat.
Tal com ens diria John Stuart Mill, aquest document és un bé comú, i cal que sigui defensat per tothom, per l´opinió pública. No podriem concebre el món d’avui dia sense un document com aquest. Una manera de defensar-lo és difonent el seu coneixement i conreant les nocions allò contingudes, des de l’educació i a partir d’una edat primerenca, en la qual els estudiants tinguin la capacitat d’entendre el que es diu en ell i el valor transcendent del que allà està expressat. Hem de recordar que a banda de perseguir cadascú els seus interessos particulars cal que ens coneixem i ens desenvolupem com a ésser humans, més enllà dels nostres interessos particulars. D’aquesta manera podrem anar caminant cap a un futur millor.
Per començar a reflexionar sobre el futur i les promeses des de zero, des de Teoria del Coneixement se’ns va proposar una activitat basada en el joc de taula Dixit. Aquest joc tracta d’associar conceptes a imatges que estan representades en cartes. La dinàmica principalment va consistir en col·locar totes les cartes a terra i se’ns va plantejar una pregunta: quina de les imatges era més semblant a la nostra imatge interna de futur? Després d’escollir-ne una o dues vam posar les nostres idees en comú en un cercle de diàleg.
Mentre fèiem l’activitat van sorgir dues reflexions: la majoria de la classe no s’imaginava res quan pensava en el futur o alguns companys visualitzaven futurs amb molta ambigüitat. També van sorgir dues opcions de pensament, aquells que tenien per objectiu sentir-se realitzats per si mateixos, és a dir, tenien una projecció del futur individual. Altres, una menor proporció de la classe, veien un futur col·lectiu, on se sentien realitzats per accions que involucraven a les altres persones. Dins d’aquests dos grups, hi havia una porció molt petita de la classe que veia un futur més aviat “negre” o extremadament pessimista.
Aquesta activitat ens va permetre tenir un primer contacte amb el tema principal de la xerrada de la Marina Garcés al CCCB i els cercles socràtics en els quals vam participar tant a l’institut amb alumnes de segon, com al mateix CCCB amb alumnes d’altres centres.
Laura, Myrna, Abril, Arnau i Laia
CERCLES SOCRÀTICS
Portem els nostres imaginaris del futur al CCCB
Però abans de la xerrada, amb la filòsofa Marina Garcés i per a poder trencar el gel ràpidament i perdre la nostra vergonya, vam fer una activitat introductòria que consistia en un cercle socràtic en el que vam debatre diversos temes.
Al nostre grup la dinàmica va funcionar molt bé i va ser molt fluïda.
Vam tractar temes com el futur en sí i sobre el que és una promesa; a molta gent ens va canviar la perspectiva sobre com hauríem de tractar el nostre món.
El debat va evolucionar cap a altres aspectes, com per exemple si el pensament crític ve influenciat per l’educació o l’entorn on vius. Al ser un grup molt divers vam veure que hi havia integrants amb històries realment emocionants que ens van fer veure les coses com no les havíem vist mai. A més a més, vam conversar sobre la importància del compromís i el paper que li donem a la nostra societat.
Per acabar, vam comprendre que no tothom té la mateixa opinió del futur pero vam poder entendre altres visions i així tenir una mentalitat molt més oberta i tolerant en vers l’opinió dels altres.
El nostre cercle socràtic va consistir en un espai segur on vam debatre sobre el futur i com canviar-ho. Conjuntament amb nosaltres, van participar alumnes de l’institut Milà i Fontanals, així com dos moderadors del nostre grup generacional de l’institut Poeta Maragall.
Ens va agradar molt la iniciativa, no obstant això, a la pràctica, va ser complicat iniciar el debat lliure i desafortunadament, no tothom va compartir les seves idees. Tanmateix, creiem que aquest tipus d’activitats s’han de continuar promovent entre el jovent, especialment quan es tracten temes que ens afecten tant.
Al parlar del futur, van sorgir qüestions com: la manera com ens imaginem el futur i la societat, quines estratègies tenim per transformar el futur si és que és possible, fins a quin punt les nostres accions comprometen el futur, com podríem construir una societat més justa i equitativa… En resum, tot i ser un tema molt complex, van aparèixer moltes reflexions interessants i enriquidores i va quedar clar que els joves tenim molt a dir i a pensar.Maria, Salema, Rita, Èric, Martí S., Martina
COMPARTIM LES PROMESES DE BARCELONA AMB MARINA GARCÉS
Vam tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de Marina Garcés, dins el marc de la Biennal del Pensament de Barcelona. En aquesta, la filòsofa reflexionava sobre el futur a la vegada que reivindicava la promesa com un element de relació i construcció de l’esdevenidor. Segons ella, les promeses tenen una gran magnitud, cosa que va transmetre citant a filòsofs com Hannah Arendt i Kant, i va il·lustrar amb la imatge d’“Illes de seguretat en un oceà d’incertesa del futur”.
Volem aplaudir la capacitat de la Marina de reunir 950 joves en un espai dedicat al pensament. Des del nostre punt de vista, però, vam trobar a faltar una part d’argumentació pròpia. Tanmateix, entenem que la finalitat de la conferència era més aviat exposar el tema de manera molt clara, incloent-hi tots els punts de vista a esperar, i fer reflexionar al públic, cosa que vam poder gaudir plenament. Per acabar, també cal destacar l’espai de conversa i reflexió que es va crear en acabar l’explicació.Teo, Bernat, Ona, Matías, Martí D.
LA PROMESA
La promesa és un acte lliure que ens lliga als altres. Aquesta està formada per diferents components.
El vincle, en una promesa, uneix a vàries persones lligant el seu futur.
El compromís és la voluntat manifestada.
La promesa lliga un present o passat que estem visquent amb un futur que és incert però marquem amb aquestes promeses. Segons Hannah Arendt, les promeses desafien la incertesa. Com diu Marina Garcés, el futur és un mar d’incertesa i amb les promeses construïm illes on sentir-nos segurs.
La paraula és el que fa de la promesa un compromís tot i que sigui sense garantia. Com que no hi ha garantia, una promesa pot resultar una decepció perquè el compromís s’ha traït o perquè no és possible (no som capaços). Segons Kant, les falses promeses són “figures del mal radical”. “Quan les promeses es converteixen en un llenguatge de falsedat ens trobem en una situació molt greu. Hi ha moltes formes de mentir, però prometre de forma falsa és una traïció”, Marina Garcés.
Totes les promeses provenen de la voluntat, són un acte lliure. A vegades, però, ens veiem forçats a acceptar una promesa aliena, condicionada, aleshores, pels altres. No obstant, en el moment en què l’acceptem, aquesta promesa esdevé nostra, també.
“Crear un animal al qual li sigui lícit prometre és el destí de l’ésser humà” segons Nietzsche. Els humans som capaços de prometre gràcies a la “memòria de voluntat” que ens fa no oblidar les promeses; no saber fer promeses és el problema més gran de l’humà.
Entenent què és la promesa, i quins components la formen, hem de valorar com plantegem aquesta, i fer-ho des del seu valor, la involucració que té i el compromís que comporta. En primer lloc, hem de ser conscients del que comporten, per així no banalitzar-les i respectar el seu valor. Segonament, podem fer promeses col·lectives, que tindran una finalitat que implica a una comunitat, però no deixen de ser una acció provinent de la individualitat. Finalment, hem de responsabilitzar-nos amb aquestes per poder formar un compromís, originari de la nostra voluntat, que ens connecti amb un imaginari futur, de manera que les promeses ens apropin al futur que anhelem, i serveixin de manifestacions d’intencions que ens allunyin de les falses promeses i les promeses incomplertes.
Des d’aquí, properament, publicarem les nostres promeses.Júlia Català, Subaru Barraycoa, Pol Morera, Gustavo Oliveira, Gea Schotte
El darrer treball del curs de 2n de batxillerat a Dibuix Artístic ha estat aquesta aproximació al món de la Filosofia i els filòsofs. Es tracta de fer pensar l’alumnat de cara a les proves de selectivitat. Tenim un alumnat amb un bon nivell gràfic, però per destacar a les proves de les PAU també cal fer una obra amb contingut poètic o filosòfic potent. Alguns dels filòsofs que s’han treballat són: Plató, Descartes, Locke, Hume, Kant, Stuart Mill, i Nietszche. Alguns alumnes a més han triat un tema filosòfic dels estudiats a primer curs de batxillerat.
El passat dia 8 d’abril la doctora Sandra Saura Mas ens va fer una visita als estudiants de primer del batxillerat internacional i ens va parlar sobre diversos temes vinculats amb la ciència. Durant la xerrada, per exemple, vam veure les connexions que establia entre la ciència i la forma en que la coneixem, vam veure els prejudicis i els estereotips que tenim en relació a temes científics i ens va parlar del seu paper i la seva implicació a la ciència com a dona. També va tractar altres temes tenint en compte la perspectiva de gènere i l’ètica de les situacions. La Sandra actualment treballa com a investigadora al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i és professora titular de la unitat d’Ecologia a la UAB. Investiga diversos temes de l’ecologia aplicada, principalment la biologia de la conservació, els efectes dels diferents tipus de gestió forestal, entre d’altres. També coordina i participa en diferents tipus d’iniciatives relacionades amb l’educació per la igualtat de gènere, la transdisciplinarietat, la justícia social i ambiental, la sostenibilitat, la ciència, l’educació verda i la resolució noviolenta de conflictes. Per a començar la xerrada, ens va preguntar sobre què pensàvem que feia ella en el seu temps lliure amb l’objectiu de fer-nos reflexionar sobre els nostres estereotips respecte a la feina, personalitat i costums d’una investigadora. En general, vam respondre que li agradava molt els animals (per influència d’una fotografia que ens va ensenyar d’ella a la muntanya i la seva ocupació) i tot el que fa referència a la natura. Encara que aquesta afirmació fos certa, ens vam deixar confondre pels nostres prejudicis i ens va costar diferenciar el treball de vida personal. Una anècdota que ens va explicar va ser que ella, cada cop que algú li demanava si volia anar a passejar per la muntanya, assumia que no anirien gaire lluny, degut a que s’acostuma a parar massa sovint per a observar la bellesa i detall de la natura, des d’ocells i animals fins a plantes del voltant. Per últim, per a tancar la pregunta, ens va explicar que també li agrada sortir amb amigues i veure la televisió durant el seu temps lliure i com, tot i els estereotips imposats per la societat, els científics i investigadors segueixen sent gent amb aficions, hobbies, i vida una vida privada que no té perquè anar sempre acompanyada d’una bata blanca. Acte seguit, vàrem començar a discutir i parlar sobre una gran varietat de temes. Els temes principals que vam tractar van ser el paper de la dona en la ciència i la igualtat de gènere (tant per bo com per dolent, doncs encara n’hi ha moltes injustícies respecte a aquest tema), així com la sostenibilitat i el medi ambient. Va ser una activitat molt interessant i inspiradora que ens va ajudar a trencar estigmes que teniem com a predeterminats en el món de la ciència. A meś a més, ens va ajudar a veure més clara la nostra situació acadèmica actual. Estem en un període de presa de decisions important i les paraules i anècdotes de la Sandra ens van permetre veure les coses més clares. També ens va donar molta informació sobre les desigualtats de gènere a la ciència i la universitat, a més dels molt interessants projectes per a millorar-les. En general ens va semblar una experiència molt enriquidora que ens agradaria recomanar a altres instituts i cursos de Catalunya! És per això que volem agrair-li plenament la seva visita i la dedicació del seu temps. Esperem retrobar-nos ben aviat.
El Dia Mundial de la Filosofia celebra la importància de la reflexió filosòfica i anima a les persones de tot el món a compartir la seva herència filosòfica entre si. Per a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), la filosofia proporciona les bases conceptuals dels principis i valors dels quals depèn la pau mundial: la democràcia, els drets humans, la justícia i la igualtat
El Dia Mundial de la Filosofia va ser introduït en 2002 per la UNESCO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) amb els següents objectius:
Renovar el compromís nacional, subregional, regional i internacional amb la filosofia; Fomentar l’anàlisi, la investigació i els estudis filosòfics sobre els principals problemes contemporanis, per respondre amb major eficàcia als desafiaments que enfronta la humanitat en l’actualitat; sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància de la filosofia i el seu ús crític en les opcions que, en moltes societats, sorgeixen dels efectes de la globalització o de l’entrada en la modernitat; avaluar l’estat de l’ensenyament de la filosofia en el món, amb especial èmfasi en l’accés desigual; subratllar la importància de la universalització de l’ensenyament de la filosofia per a les generacions futures.
La filosofia és l’estudi de la naturalesa de la realitat i l’existència, del que és possible conèixer i de el comportament correcte i incorrecte. Prové de la paraula grega Philosophia, que significa ‘l’amor a la saviesa’. És un dels camps més importants de el pensament humà, ja que aspira a arribar al sentit de la mateixa existència.
En la matèria de filosofia, què tot l’alumnat de totes les modalitats de batxillerat del centre cursa hem decidit fer la nostra aportació a la celebració del dia mundial de la filosofia fent una exposició de mems vinculats a qüestions i continguts de l’àrea de la filosofia, fent compliment de l’objectiu de la UNESCO de subratllar la importància de la universalització de l’ensenyament de la filosofia per a les generacions futures.
Mem, és un concepte encunyat pel etòleg Richard Dawkins en el seu llibre. El gen egoista (1976) com un concepte per debatre amb els principis de l’evolució, que serviria per explicar la difusió de les idees i altres fenòmens culturals.
La investigació, la creació i exposició de mems vinculats amb la filosofia suposa treballar la competència, crítica dialògica i argumentativa, que juntament amb el distanciament irònic que suposa aquest tipus de mems, l’alumnat contextualitza plantejaments i aportacions importants del pensament filosòfic des del seu origen, identificant els principals problemes plantejats així com solucions aportades al llarg de la història del pensament.
Aquest any hem tornat a repetir l’activitat dels memes filosòfics. Aquesta activitat ha estat adreçada als alumnes de batxillerat de totes les modalitats que el centre ofereix.
Durant el confinament hem continuat amb l’activitat dels memes filosòfics. Aquesta activitat ha estat adreçada als alumnes de batxillerat de totes les modalitats que el centre ofereix.
Cada meme ha comportar una recerca ja que el contingut té una vinculació amb l’àrea de la filosofia. Ara us demanem que ens digueu, al final de l’article (als comentaris), quin és el que us sembla més interessant.
El primer meme és de la guanyadora del concurs, la Saya G. de 1r de Batxillerat Científic-tecnològic.
El passat dimecres 18 de desembre, la Montserrat Ventura i Oller, Dra. en Antropologia Social i Etnologia a l’EHESS (Paris, 2000) i Professora Titular d’Antropologia Social (UAB), ens va venir a fer una xerrada d’unes dues hores a l’institut sobre el coneixement indígena. Gràcies a aquesta conferència vam comprendre en més detall quina és la funció de l’antropologia i les diverses maneres en què es pot estudiar. A més, vam aprendre particularitats molt interessants sobre algunes cultures indígenes, sobretot d’Amèrica del Sud, a través de les seves experiències vivencials i del seu treball de camp.
Per tal d’aclarir què és l’antropologia exactament, podríem definir-la com l’estudi de la diversitat de l’ésser humà en societat, en una espai i un temps determinats, o l’estudi de les manifestacions materials i immaterials de la cultura en la seva diversitat.
Per començar, la Montserrat ens va explicar la important relació entre la llengua i l’antropologia. Els idiomes indígenes solen ser molt concrets, deixant de banda idees més abstractes. Això condiciona la seva manera de pensar i, en conseqüència, la forma en què viuen. Aquest fet no vol dir que no siguin capaços del pensament abstracte, sinó que en no tenir la necessitat de comunicar aquests conceptes, no van desenvolupar la seva llengua en aquesta direcció. De la mateixa manera, en el cas dels indígenes sud-americans, tenen una percepció de l’espai molt diferent a la nostra: s’orienten amb conceptes de direcció independents a la persona, com els punts cardinals. És a dir, no disposen de paraules com dreta o esquerra, que van lligades al cos de la persona que s’està comunicant. La seva percepció del temps també ens va sobtar, ja que està completament focalitzada en el present i és cíclica.
A més, aquestes cultures solen basar-se en el coneixement holístic, que engloba una manera de pensar en què tots els àmbits i els elements del món estan relacionats entre ells. Per això és complicat dividir l’estudi d’aquestes societats en “àrees”, com fem nosaltres.
L’antropòloga també ens va parlar del pes de l’espiritualitat i del xamanisme. En relació a això, algunes persones del públic ens qüestionàvem com era possible aquest grau d’espiritualitat, que determinava el seu dia a dia, tenint en compte que el seu pensament, igual que la seva llengua, era molt concret. La resposta de la Montserrat ens va semblar molt interessant, perquè va provocar que ens adonéssim de les importants diferències entre els indígenes i nosaltres en la manera de percebre la realitat. Ells no veuen el món espiritual com quelcom separat del món físic, sinó que els veuen totalment lligats, retornant altra vegada a l’holisme d’aquestes cultures.
Tots aquests detalls i molts d’altres sobre la vida dels pobles indígenes són difícils de transmetre a través del llenguatge. És per això que la Montserrat es va decantar pel treball de camp a l’hora de dur a terme una investigació antropològica: anar a viure durant un període de temps en una societat indígena sud-americana per tal d’estudiar-la. D’aquesta manera va poder captar certes particularitats de la seva cultura que no hauria pogut conèixer de cap altra forma. De fet, són els elements d’aquest tipus, com el fet que per a ells és normal parlar amb algú sense mirar-se al ulls, els que més van sorprendre a l’antropòloga.
Cal destacar també la situació dels grups indígenes de l’Amèrica del Sud en el present, de la qual la Montserrat ens va oferir una pinzellada. Actualment, hi ha conflictes pels territoris en els quals aquestes persones habiten, com ho han fet sempre. Malgrat que és cert, això és molt difícil de demostrar, sobretot sabent que la seva cultura no es fixa en el present ni en el futur. Aquesta característica de les societats indígenes també provoca dificultats quan, per exemple, el govern els demana plans i previsions de futur, els quals ells no estan acostumats a fer.
D’altra banda, la seva cultura i forma de viure ha canviat, ja que no està aïllada, sinó en comunicació amb altres societats no indígenes. Això ha provocat la pèrdua d’algunes tradicions. Un cas concret que se’ns va exposar seria que les sortides d’un poble determinat sencer, en què homes i dones anaven a caçar i recol·lectar aliments, respectivament, ja no es fan. Conseqüentment, les dones han passat a tenir un rol més domèstic, i es queixen d’una vida avorrida en comparació a la que tenien anteriorment, ja que passen més temps tancades a casa.
Un altre tema a comentar és l’educació estatal. És quelcom que no es pot privar dels infants, però alhora ha causat un canvi en l’aprenentatge dels nens i nenes. Això també impulsa aquesta pèrdua de la cultura indígena cada vegada més evident.
En conclusió, estem molt agraïdes a la Montserrat Ventura per aquesta petita conferència, que ens ha aportat uns coneixements molt valuosos sobre les societats indígenes des d’una perspectiva antropològica.
Una de les activitats pensades per celebrar el Dia Internacional de la Filosofia ha estat aquest taller de memes filosòfics. Aquesta activitat ha estat adreçada als alumnes de batxillerat de totes les modalitats que el centre ofereix.
Per a concursar s’ha hagut d’elaborar personalment un meme filosòfic a través d’una recerca.
REQUISITS EN LA PRESENTACIÓ
Cal que cada meme elaborat tingui necessàriament una vinculació amb l’àrea de la filosofía.
El contingut del meme pot fer referència a qüestions filosòfiques, doctrines de filòsofs, aspectes de la seva vida,etc
El meme pot tindre un to irònic, sarcàstic o jocós. També es valorarà aquells aspectes creatius, imaginatius així com la seva idoneïtat.
Cada meme anirà acompanyat per una breu descripció del sentit del mateix. Heu de tindre present que s’exposarà al públic i ha de ser comprensible per a tothom.
El meme pot ésser escrit en Anglès, Francès, Castellà o Català.
No hi ha d’haver cap referència que permeti identificar l’autor o autora del text.
CRITERIS D’EXPOSICIÓ
El treball s’exposarà al vestíbul de l’entrada el dia Internacional de la filosofía, dijous 21 de novembre.
Afegim en aquest article alguns dels memes presentats fins ara.
Els passats dies 1 i 4 de març, dos alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Moisès Broggi van participar a la IV Olimpíada de Filosofia que organitza la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb el CCCB. L’alumnat que hi va participar va ser la Jana Borja i Taltavull, de 1r de Batxillerat Artístic, i en Pau Gómez i Martínez, de 1r de Batxillerat Internacional. Tots dos, acompanyats pel professorat de Filosofia del centre, van participar en les dues jornades de què constava la competició.
De fet, més que competició, era una doble activitat per compartir un espai de reflexió i de comunicació, més enllà de la utilització d’un mòbil, encara que aquests també hi van ser presents. L’Olimpíada, centrada en Com afecten les noves tecnologies a la identitat humana, es dividia en diversos formats, segons el nivell que es cursés. Així, doncs, hi havia la categoria de Dilema Ètic, on es plantejava una discussió entorn una demanda fíctícia però plausible que feia una alumna als seus pares de fer-se un augment de pits com a premi a haver aprovat els estudis, una segona categoria de Videos, on es plantejava la realització d’una filmació de 2 minuts de temps màxim on individualment o per grups obrissin la porta a alguna reflexió entorn el tema central de l’Olimpíada, i per últim una tercera categoria d’Assaig, on s’havia de realitzar un text reflexiu i personal que, posteriorrment, calia defensar oralment. La Jana i en Pau van participar en aquesta darrera categoria, que es va realitzar a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la UB el dimecres 1 de març a les 17:00h de la tarda, i en la matinal del dissabte 4 de març al Hall del CCCB, a les 11:00h.
Malgrat no va arribar cap dels dos a la defensa oral, i per tant, no van arribar a competir a la final que donava accés a l’Olimpíada de Filosofia Espanyola, en van quedar molt satisfets de l’experiència que suposa trobar-se amb 81 alumnes d’arreu del territori per reflexionar i compartir pensaments. Esperem tornar a repetir l’experiència el proper curs, i ampliar-ho a altres alumnes que també vulguin dedicar un temps a reflexionar.
A la matèria de disseny (2n de batxillerat artístic) hem treballat força sobre el món de la publicitat i el disseny gràfic de cara a fer el nostre projecte més important del trimestre: il.lustrar la contracoberta d’un llibre.
Com a pràctica final hem estudiat el món de la tipografia cal.ligràfica. Els alumnes han fet un treball extraordinari de composició, línia i taca aplicat a una frase escollida del món de la filosofia grega clàssica. En alguns casos emociona llegir en veu alta la frase, variant el to de veu i la velocitat per adaptar-se a la grafia, el color, la mida…
Us mostrem una sel.lecció del treball fet. Es tracta de làmines Din A-3 treballades amb tinta xinesa, retoladors, guaix i altres materials.
El passat dijous dia 15 d’octubre, quatre alumnes de 2n de Batxillerat van anar amb el professor de Filosofia de l’Insitut Moisès Broggi al teatre Romea a veure l’obra “Sócrates: Juicio y muerte a un ciudadano”. Aquesta obra expressa els moments finals del filòsof atenenc Sòcrates, pare de la maièutica, en la recerca contínua de la veritat que el mateix pensador va cercar sense èxit.
Malgrat això, la seva recerca insaciable i utòpica de la veritat, paraula sbsolutament frapant i espectacular amb la qual els humans hem volgut conviure des dels inicis dels temps (des que vam deixar de ser Australopithecus per esdevenir Homo en les seves diferents versions), es va veure clarament reflectida a l’obra que protagonitzava l’actor català Josep Maria Pou. La posada en escena, a càrrec de Mario Gas i Alberto Iglesias, va ubicar físicament en un teatre grec la història tant del judici per impietat i corrupció dels joves com la presó i posterior escena on Sòcrates s’acomiadava dels seus amics, amants, filòsofs… recordant el deute de pagar-li dos galls a Esculapi.
Coincidint amb l’explicació que es feia a classe de la filosofia de l’autor, l’obra va servir per poder veure allò que a classe havíem parlat, i per posar en cos i ànima allò que a classe només estava posat en negre sobre blanc. Una activitat molt instructiva i il·lustradora al mateix temps!
