La darrera sessió dels Dilluns del Professorat (els trobareu a youtube) va tenir lloc a l’auditori del Campus del PobleNou de la Universitat Pompeu Fabra. Es va fer la Jornada de tancament del projecte «Docents pel dret d’Asil«. Aquest és el Projecte d’aprenentatge-Servei en col·laboració amb l’ACNUR, dins del programa d’Educació per a la Justícia Global 2021, de l’Ajuntament de Barcelona.
Com molts sabeu, les sigles d’ACNUR corresponen a Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (en anglès UNHCR), que és un organisme dependent de les Nacions Unides, encarregat de protegir els refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, així com promoure solucions duradores a la seva situació, mitjançant el reassentament voluntari en el seu país d’origen o en el d’acollida.
L’acte va estar moderat per la Sra Mar Carrió, Coordinadora del Màster de formació de professorat de secundària UPF-UOC i cap del Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la Facultat de Ciències de la Salut (UPF).
L’obertura de la Jornada havia de fer-la l’Ajuntament de Barcelona, que finalment no va poder assistir; així que es va iniciar amb la contextualització del projecte «Docents pel dret d’asil» per part de la Sra Mar Paietta Morea, Tècnica d’Incidència i Educació per la Ciutadania Global del Comitè Català d’ACNUR.
Durant la seva intervenció va explicar que primer es va fer una formació específica a l’alumnat en pràctiques del Màster de Formació del Professorat de l’UPF; en el que hi ha el testimoni directe d’una persona refugiada. Posteriorment preparen una intervenció educativa sobre aquest tema, per dur a terme en el context del Practicum (la estada en el centre on fan les pràctiques).
En les intervencions, el professorat en pràctiques, prèviament treballa de manera activa i participativa aquesta temàtica amb l’alumnat. Passats uns dies, la persona refugiada va al centre, on explica la seva duríssima experiència a l’alumnat. I finalment es recullen les seves reflexions.
En el cas del nostre Institut Moisès Broggi, l’alumnat en pràctiques van ser l’Alba Calventus (de biologia) i en José Luís García (de castellà).
Com es pot veure es tracta d’una proposta independent de les activitats pròpiament lligades a les classes de l’especialitat que els alumnes del màster han d’observar, col·laborar i realitzar. Les persones refugiades són un tema de trista actualitat i és transversal en el Broggi on es va relacionar amb el projecte de Socials i Anglès: We are the world. En aquest projecte, tot l’alumnat de 3r d’ESO es distribueix en grups que són la representació de la delegació de l’ONU i treballen entre moltes altres, els valors defensats en la Declaració dels Drets Humans i es reflexiona sobre el compliment d’aquest drets humans al món.
A la Jornada de Docents pel dret d’Asil, va parlar com a testimoni en primera persona, el president de la Federació d’Associacions Guineanes d’Espanya, i persona refugiada, el Sr. Mamadou Bailo. La seva intervenció va evidenciar, a més de la trista història que viuen els refugiats quan fugen, les pèssimes condicions de rebuda al país d’arribada. Va exposar el menysteniment a qualsevol tipus d’estudis que tinguessin o no en el seu país d’origen, acabats o no, sense reconeixement directe, ni possibilitat de reconeixement, per part del país d’acollida per poder demostrar la seva vàlua. Càritas informa que les feines d’aquestes persones són en un 78% de feines precàries, quan algunes persones en el seu país exercien la medicina, l’advocacia, o feines de major categoria laboral.
També la Sra Nadia Guhlam, que també ha participat com a testimoni al projecte «Docents pel dret d’Asil, coincidia en la falta d’oportunitats per demostrar la seva vàlua, i la dificultat per accedir a estudis, universitaris i no universitaris quan es tenen uns vint anys. La Nadia va ser qui va venir al Broggi a explicar que l’Afganistan, durant deu anys, decideix fer-se passar pel seu germà assassinat, per poder treballar i tirar endavant la seva família. Ella mateixa comentava que desprès d’explicar les seves vivències, no hi ha preguntes, per la dificultat dels oidors d’assumir el que acaben d’escoltar. I que sovint, no és fins que passen uns tres dies, que no rep mails on s’interessen pel seu relat.
A continuació, els dos alumnes del master, la Maria Vilà i el Victor Rodríguez, an explicar el seu procés de formació i la seva aplicació a l’aula. I la Jornada va tancar-se amb les experiències a l’aula, i les reflexions de l’alumant de les mentores Gemma Serra, de l’Institut Bonanova i l’Ester Martínez del Moisès Broggi van explicar la seva experiència dins l’aula.
Per explicar si l’alumnat es va quedar conscienciat i impactat de l’experiència, l’Ester va procedir a llegir una part de la reflexió d’un dels alumnes de tercer d’ESO del Broggi:
No m’entra al cap, la desesperació que han de suportar, sabent que les
fronteres que delimiten el seu país, fan de presó, quan l’únic crim comès per aquesta gent, ha estat deixar enrere el que havien viscut, per tal d’intentar aconseguir un lloc millor, el més a prop possible d’on eren abans, (…) C.R
A la pregunta què podem fer nosaltres per ajudar a les persones refugiades, es va fer palesa l’exigència d’aplicar els convenis internacionals, garantir un tracte igualitari i recordar que, malauradament, on no arriben els governs, són nombroses entitats, com ACNUR; o la Federació d’Associacions Guineanes d’Espanya (en són moltes) que amb les aportacions econòmiques de qui es sent interpel·lat a fer quelcom (encara que sembli poc), aconsegueixen que persones com en Mamadou i la Nadia, avui, puguin explicar-nos com de dur és això de ser persona refugiada.
A més a més…
– Trobareu la biografia de la Nadia, en el seu llibre i premi Prudenci Bertrana 2010: El secreto de mi turbante
– https://www.acnur.org/
– https://entitats.cat/federacion-de-asociaciones-guineanas-de-espana
– https://eacnur.org/es/como-ayudar/haz-un-donativo
Altres reflexions demostren que s’entenen i es distingeixen situacions que abans s’acceptaven com a iguals:
Jo crec, la veritat, que ens haurien de preocupar de la mateixa manera, tantcom els refugiats, els sol·licitants d’asil, els desplaçaments interns i els migrants, ja que tots marxen de casa seva per alguna raó important. P.E.
I per acabar una demostració de pensament crític, en un altre/a alumne/a.
Llavors, jo em pregunto, per què quan és una persona europea, o una persona que simplement té diners, se li diu “estranger” en comptes de migrant? Aquesta gent surt del seu país en busca d‟una millor oportunitat de treball. Per què a ells no se’ls considera del tot immigrants? Potser a la definició li falta parlar també sobre l‟estatus social i econòmic de la persona?
O potser els països més privilegiats haurien d‟acollir a tothom que ho necessites, ric o pobre, immigrant o refugiat, negre o blanc, petit o gran, tots som humans, i tots tenim el dret a viure una vida amb una feina que ens doni menjar, una bona casa i educació. Tots ens mereixem ser respectats. L.P.