L’alumnat de 2n d’ESO del grup de Cinema, dins el projecte Cinema en curs, ha explorat una de les tècniques d’impressió més antigues. La cianotípia. Després de l’experiència l’alumnat ha escrit aquest article:
LES NOSTRES CIANOTÍPIES
Una setmana abans de fer l’activitat, vam buscar a internet què eren les cianotípies: És una manera de fotografiar només amb un paper o tela preparats amb una emulsió i l’exposició directa al sol. També vam descobrir qui era Anna Atkins, una biòloga i botànica anglesa del segle XIX que va fer les primeres cianotípies; també les vam veure.
A partir d’aquí, vam començar a recollir tot d’elements naturals com fulles, pètals, tiges, flors, sorra etc… per fer les nostres composicions inspirades en l’Anna Atkins. També vam decidir provar amb elements artificials, com ara: cordes, fils, paper de cel.lofana…, per experimentar i veure com reaccionava el paper emulsionat amb aquests materials.
Amb tot aquest material, cadascú va fer el seu muntatge. Com aquell dia no les vam poder fer perquè no hi havia sol, vam fer fotos per recordar les composicions que havíem creat.
Dies després, va sortir un dia ben assolellat, així que vam fer els muntatges definitius amb una tela blava ja emulsionada amb els productes adients per fer-la fotosensible.
Aleshores, vam posar un vidre a sobre i ho vam deixar al sol. Al cap de quinze minuts, les cianotípies ja estaven fetes. A continuació, les vam posar durant tres minuts a sota d’un raig d’aigua de l’ aixeta. I finalment, les vam penjar a l’aula perquè s’assequessin.
Aquest treball s’exposa a l’entrada del nostre institut, vam preparar aquest racó de manera que s’entengués bé el procés i el resultat. Vam agafar les cianotípies i les vam muntar sobre cartró pluma ben tensada la tela, i sobre la taula, vam fer la cartel·la que explica el procés i vam posar unes mostres dels materials utilitzats amb el vidre a sobre. Ha quedat molt bonic, us mostrem algunes imatges:
Ailen Ferrari, Laia Poblet, Max Jolonch, Laia Sàez, Brittany Mollo i Alexandra Imbre.