I ho és encara més pels estudiants de 2n d’ESO.
Per sort, al Museu de la Ciència, el Cosmocaixa, ens explica de manera molt més còmode i fàcil què són les ones.
La visita sempre comença amb la rebuda de dos grans científics, al mostrador de recepció: Darwin i Einstein.
Amb llum polaritzada per veure les pintades de les parets, hem interpretat tot l’espectre electromagnètic de la llum.
Més enllà de l’espectre visible, del violeta al vermell, la llum es mou en longituts d’ona tant petites com és un 10 elevat a menys quinze metres (0.000000000000001m) , i enormes com són els 10 elevats a 7 metres (10000000m).
Curiosament, com menor és la longitut d’ona, major és la capacitat de penetració que té el raig. En aquests primers valors altament petit, més enllà de l’espectre ultraviolat hi trobarem els raig X i els raig gamma. On la freqüència de vibració té valors de 10 elevat a 20 Hz!!!!!
I a l’altre extrem trobem la longitut d’ona passats els infrarojos, i les microones (de 0’01m) i les ones de radio, que reboten a la ionosfera i ens permeten escoltar les emisions fetes des de punts allunyadíssims. Són frequències de vibració molt petites, comparades amb les anteriors. Ara d’uns 10.000 Hz.
.. Einstein va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric. L’efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d’una superfície metàl·lica. Aquests electrons deixen el metall a una velocitat que no depèn de la intensitat de la llum, sinó de la longitud d’ona.