Gravitacions és un projecte organitzat per la Fundació Joan Miró i relacionat amb el cicle expositiu anual de l’Espai 13. En aquesta 5a edició, hem participat els alumnes de 1r de batxillerat artístic de l’Institut Moisès Broggi. Hem estat coordinats per Serafín Álvarez i Jordi Clavero, per part de la Fundació, i pel nostre professor de Dibuix Artístic, en Paco Rico.
En el marc del projecte, vam visitar l’exposició del Víctor Jaenada, al mateix Espai 13, una visita molt emotiva durant la qual l’artista ens va descriure la gènesi del projecte. També vam visitar l’estudi de l’artista Marria Pratts i, allà mateix, vam conèixer el comissari del cicle, Pere Llobera. Amb aquestes visites hem après en profunditat com es gesta un projecte artístic des de les primeres intuïcions fins el disseny final i la disposició de l’obra al museu. Com és lògic, ens hem inspirat en aquests artistes per crear les nostres peces col·lectives.
El títol del cicle de l’Espai 13, Salt i immersió, s’ha traduït aquí en una varietat d’obres principalment volumètriques, realitzades al llarg del curs.
És possible detectar algunes similituds entre les peces d’aquesta sala i l’enfoc dels dos artistes esmentats. Per exemple, la idea d’un espai immersiu on poder meditar, els prejudicis de la societat o la idea del viatge espiritual i creatiu. Tanmateix, hi ha altres temes tradicionals que podem estudiar en obres artístiques d’altres èpoques, com ara la mitologia i la poesia.
El recorregut comença amb la peça Inici, oberta a metàfores bíbliques fruit de l’estudi de les relacions entre l’obra hermètica del poeta Eugenio Montale que dona títol al cicle i basada ja en fonts pictòriques i relacions creuades.
A continuació hi trobem Allò que els altres no veuen, on la caixa i el ninot representen les dues cares d’una persona: l’exterior, o el que capta la societat amb els seus prejudicis, i l’interior, els sentiments de la persona.
Iκαροςl fa referència al mite grec d’Ícar. Consta de dos elements: les ales d’Ícar, que utilitza per escapar, i la seva mà al mar, on s’enfonsa.
Les següents obres són menys literals. Portal mostra la roda d’un vehicle intervinguda amb un patró irregular. Vol representar un portal de manera tridimensional aprofitant l’obertura central i els relleus de la superfície. És una metàfora directa del tema de la immersió però que també evoca altres mons, com ara la creativitat.
Petita exploració condensa, en l’espai mínim d’una capsa, la immensitat del cel o del mar, representats pels estels i les cintes.
L’ocell a la gàbia és una peça directa, la capsa d’una nina gegant d’estètica punk, una crítica a la societat capitalista i a l’exigència de perfecció propagada pels mitjans de comunicació.
La instal·lació Star Lines és encara més instintiva: un espai ple de gelats que simbolitza allò efímer. Pot recordar un congelador però també pures línies d’energia.
Tanca la mostra l’audiovisual Somiant, una peça onírica, tant per la concepció narrativa com per l’ambientació.
Esperem que gaudiu del viatge.
Aquestes son algunes imatges de la inauguració.
Relació d’obres
- 1. Inici. Voro Garcia Ripoll, Pau Clapés, Noa Hermel i Laia Delli Carri
- 2. Allò que els altres no veuen. Valentina de la Haba, Aïda Rico, Berta Hervàs
- 3. Iκαροςl. Núria Barranco, Anna Pecellin, María Civit i Clara Baños
- 4. Portal. Celia Felices, Paula Raich, Clàudia Pinar i Sol Manzano
- 5. Petita exploració. Irati Resina, Olivia Segarra i Nico Fernández
- 6. L’ocell a la gàbia. Maia Giannakos, Petra Anderson, Alina Sus, Luca Roig i Jana Rodrigo
- 7. Star Lines. Eric Bellido, Eric Beza i Genís Piera
- 8. Somiant. Drake Williams, Nil Casares, Julia Repun i Clara Martínez.
