El dimecres 10 de desembre, els alumnes del batxillerat científic van tenir l’oportunitat d’aprendre una de les aplicacions de la Ciència, en aquest cas, en l’art contemporàni.
De la mà de Sílvia Noguer, cap del departament de conservació i restauració del MACBA. I amb la passió de l’Àlex Castro, conservador-restaurador de béns culturals especialista en objectes tridimensionals contemporanis i amb l’acompanyament de l’educadora Gala Gabaldon.
Asseguts davant d’una de les obres més geomètriques de Carol Rama la Sílvia ens presenta la Gala, que ens fa les presentacions per apropar-nos al context històric de l’obra: és dels seixanta, per la qual cosa ja sabem que té una antiguitat d’uns cinquanta anys.
Les primeres són tècniques físiques. El primer contacte amb l’obra és intuitiva, a ull nu, per qualitats organolèptiques. Per tant es mira sota l’espectre visible i on no arriba l’ull, la resta de l’espectre de les ones va fent les seves aportacions. El segon és doncs l’ultraviolat, que permet veure la superfície de l’obra evidenciant manipulacions recents sobre l’obra, i, o defectes de la mateixa. El tercer són els raig X, on s’aprecia l’interior de l’obra, com es veu a la radiografia d’una de les escultures de Juan Muñoz que van compartir els conservadors amb nosaltres, per il·lustrar l’explicació.
Posteriorment s’utilitzen tècniques químiques destructives, on cal agafar una part de l’obra, per poder analitzar-la en cromatografies de gasos, o bé obtenir difraccions de raigs X. Cada cop les mostres que calen obtenir són més petites, actualment és suficient amb una mostra de tant sols 5 mm. També s’usen substàncies de diferents pH per tal d’estovar les capes de restauracions anteriors.
S’usen tècniques de microscopia. Els pigments de mostra s’inclouen en resines de poliester (que vam poder tocar i observar) per poder fer les preparacions microscòpiques. La Sívia comentava com és de difícil fer talls prou fins per poder fer una correcta observació microscòpica. La complexitat del procés la coneix prou bé l’alumnat del científic, que ha manipulat el micròtom de mà al laboratori de l’institut.
Inicialment s’observen al microscopi òptic per veure-hi estratigrafies on es distingueixen visualment la capa de carbonat càlcic que s’utilitza de protecció i les capes inferiors de l’obra. I acabant en el microcopi electrònic amb fotografies que cada cop augmenten més la mostra. De manera desenfadada, es demana als docents que acompanyen el grup si poden distinguir microfotografies de lli i de cotó, incapaços de fer-ho, tots aprenem que les fibres del cotó tenen uns septes que no tenen les fibres de lli.
Els tant diversos materials que utilitza l’art contemporani: cautxú, xocolata, lli, PVC… són un repte pel manteniment de les obres. Si els materials tenen matèria orgànica, poden patir l’atac de bacteris i fongs. De nou, les fotografies aportades pels directors de la presentació mostren plaques de Petri amb colònies d’Aspergillus niger, un tipus de fong, que inicialment es relacionava amb llocs humits, però que ara pot crèixer sense aquesta humitat. Costa moltíssim la seva eliminació, i els desperfectes sobre l’obra són d’imposible reparació. També vam veure colònies de Bacillus subtilis.
Actualment, els productes químics tant tòxics pels manipuladors com pel mateix públic, estan sent substituits per productes molt més ecològics com ara els olis essencials de canyella i de clau, que amb menys toxicitat estan essent tant efectius com els insecticides i fungicides que substitueixen.
La tant interessant visita artístico-científica, acaba amb un recorregut per l’exposició de Carol Rama.