El passat dimecres 4 de març, passats ja tres anys de la darrera trobada, l’Institut Moisès Broggi ha gaudit d’una sessió de monòlegs científics al Broggi.
Sí, de nou de la mà de Big Van (con V), un equip de dones i homes de ciència que des del 2013 fan del contar ciència tot un art. La sessió va tenir lloc a la Sala d’actes del nostre Institut, aplicant les mesures de protecció per la COVID-19 i que s’apliquen a les sales de teatre comercial. Els monólegs de Big Van són divulgatius, i cuiden especialment la no discriminació per raó de sexe de les persones que fan ciència.
La interessantíssima xerrada va acabar amb la convidada a tot l’alumnat del Broggi (3rESO i 2nBatx C) de la Sala en fer preguntes usant l’Instagram de Big Van Ciencia. Preguntes que van tenir la seva resposta encara dins el teatre. http://bigvanciencia.com/
Els dos monòlegs explicaven, un què és això de les vacunes, i l’altre, del perquè les vacunes del COVID han anat tant ràpid. Emfatitzant en quines dones de ciència menystingudes hi ha al darrera.
El primer en pujar a l’escenari va ser el doctor en Química Oriol Marimon. Com ell mateix explica, el doctorat el va fer conèixer els mocs protectors, el món bacterià, i les estructures proteiques tridimensionals entenent una mica millor el biofilm bacterià.
Amb ritme trepidant, ens va posar al dia del què és una vacuna i els seus origens.
Parlant de vacunes, segur que o n’heu sentit a parlar, o en els llibres heu vist en Edward Jenner i com va inocular pústules de verola de les vaques a nens. Ell sospitava que passar la verola de les vaques donava protecció (inmunitzava) contra la verola humana, que matava entre el 10 i el 15% de qui la patia.
I malauradament segur que no heu sentit mai a parlar de Mary Wortley Montagu, que ha passat a la història per intentar sense èxit, popularitzar el remei turc per a la verola, trenta anys abans que nasquès Edward Jenner, el metge que es va endur la glòria al 1789 per la seva investigació donant-li el nom de vacuna.
Però el remei de la inoculació no era pas nou, des del segle VI metges àrabs, l’utilitzaven amb èxit. I quan Lady Wortley Montagu el va conèixer a Turquia (el seu marit era embaixador a la cort otomana) i va intentar, per tots els medis, que els metges anglesos ho provessin. Però la seva condició de dona i la desconfiança cap a Orient, van fer que ignoressin el mètode, perquè contradeia el que els metges havien estudiar: fer emmalaltir a un pacient sa.
Enllaç a article de La Vanguardia.
Desprès va sortir a escena la doctora en Biomedicina, Helena González. Especialista com és en epigenètica del càncer, va escriure el llibre que podeu trobar a la biblioteca de l’institut Tienes menos genes que un brócoli… y se nota. Aquest cop, el monòleg no va perdre de vista la genètica i els mutants; fins a girar al voltant del coronavirus i de l’última tecnologia en vacunes d’ARN.
Si fins abans de la pandèmia les vacunes es feien amb patògens atenuats, o una proteïna i a més trigant molt en fer-les i en comprobar resultats, què és això de les ARN vacunes? Per què s’han aconseguit tant ràpid?
Doncs bé, aquí torna a haver una història d’una dona científica a qui es va ignorar. La mare de la vacuna contra la COVID és la bioquímica húngara Katalin Karikó. Els seus estudis ja a Filadelfia, consistien en utilitzar molècules d’ARN per curar malalties. L’ARN és la molècula que transporta les instruccions consignades en l’ADN, a la maquinària cel·lular per tal que es fabriquin les proteïnes corresponents, dins de l’organisme. La seva idea era introduir en els malalts una molècula d’ARN amb les instruccions que ensenyessin a les seves cèl·lules a produir les proteïnes que poguessin curar-los. En aquells dies la Dra Karikó es centrava en curar, no en immunitzar.
Els anys 90 van ser de continu rebuig a la seva idea, massa innovadora pel moment. Eren els anys de la teràpia gènica, i es mirava de solucionar problemes congènits manipulant l’ADN, la font del problema.
«Rebia una carta de rebuig rera d’una altra, d’institucions i companyies farmacèutiques quan els demanava diners per desenvolupar aquesta idea«, explica aquesta bioquímica de 65 anys. Ella mateixa ensenya a les seves xerrades una carta de la farmacèutica Merck & Co (MSD) rebutjant la seva petició de 10.000 dòlars per finançar la seva recerca. Ara Moderna i BioNTech han rebut centenars de milions d’euros de fons públics, (unes deu mil vegades més del que demanava la Dra. Karikó) per a desenvolupar en «temps rècord» les seves vacunes d’ARN missatger, la mateixa idea que Katalin i un altre petit grup d’investigació va intentar impulsar. El 2010 una empresa que investigava el tractament de malalties infeccioses amb ARN missatger va comprar els drets de les patents registrades per Karikó i Weissman (immunolèg estudiós VIH). Es deia modeRNA, acrònim de RNA modificat. I quasi alhora una petita empresa alemanya fundada per dos immigrants d’origen turc, BioNTech, va adquirir altres patents registrades orientades a l’ús d’ARN modificat per fer vacunes contra el càncer. En 2013, BioNTech contractava a Karikó, que avui ocupa el lloc de vicepresidenta sènior.
Enllaç a article de El País.
