En una era marcada pel ràpid avanç de la tecnologia, l’ètica de la intel·ligència artificial (IA) emergeix com un tema crucial que requereix una atenció diligent. La intersecció entre la capacitat computacional avançada i les decisions humanes planteja interrogants fonamentals sobre la responsabilitat ètica en el desenvolupament i ús de la IA, abastant qüestions que van des de la transparència i la privacitat fins a la discriminació i la seguretat. Aprofundir en aquests temes no només és imperatiu per a la pròpia evolució de la tecnologia, sinó també per garantir que el progrés tecnològic s’ajusti als valors fonamentals de la societat. Així, la reflexió sobre l’ètica de la IA es converteix en una necessitat ineludible, obrint la porta a un diàleg continu sobre com abordar els reptes ètics emergents en aquesta era digital.
El paràgraf anterior ha estat redactat per ChatGPT, la tecnologia d’intel·ligència artificial de generació de text que compta ja amb més de 180,5 milions d’usuaris. Al llarg dels darrers anys, la disciplina i conjunt de capacitats cognoscitives i intel·lectuals que la IA suposa no ha fet més que experimentar un creixement digne de cap altre fenomen fins al moment. De fet, és el xatbot d’OpenAI l’aplicació web que més ràpidament ha assolit els 100 milions d’usuaris actius. Amb això, hem vist com s’han implementat les noves tècniques de generació computacional per a donar forma a sistemes educacionals, transformar les percepcions artístiques i prendre un rol protagonista en els processos de selecció de personal. Amb tot, el component moral inevitablement present en les decisions fetes per la IA no ha estat tingut en compte. Hauríem, doncs, d’acceptar aquest com a inequívocament adequat, o hauríem de qüestionar-lo abans de permetre a aquesta tecnologia protagonitzar les nostres vides?
Per a contestar a aquesta pregunta, la classe de 1r de Batxillerat Internacional vam assistir a la conferència “Un matí amb Louise Amoore: Algorismes responsables?”, pel CCCB, el passat dimecres 22 de novembre. En aquesta, la professora de Geografia Política de la universitat de Durham va exposar exemples de les conseqüències del mal ús de la IA, a més de plantejar-nos el seu punt de vista sobre els riscos d’aquesta. Exemples dels perills que esdevingueren de la implementació de sistemes d’intel·ligència artificial a diverses àrees de les nostres vides comprengueren des de l’adjudicació infundada de notes a estudiants de setze anys al Regne Unit fins a la visió respecte de la tecnologia que suposà el centre del diàleg dels mateixos estudiants de la geopolítica.
La xerrada, doncs, va navegar des d’una perspectiva, àmplia i conscient de tots els possibles punts de vista, aquells arguments a favor i en contra que donen forma al debat en què ens hem vist envoltats des de l’aparició dels nous sistemes que tenen el potencial de canviar les nostres vides. Així, foren tractats assumptes tals com la inhibició de pensament crític, els errors indetectables que té, l’impacte en sectors professionals com ara l’artístic que connotarà, i, especialment, la perpetuació dels biaixos humans de què volem desfer-nos propis d’aquests. Alhora, però, també es consideraren els seus aspectes aparentment positius o contraproduents per a les tesis en la seva contra. Principalment, fou el fet que, al llarg de la història, altres nous elements han estat considerats amenaces per a, posteriorment, acabar sent percebuts com a meravelles del món actual, el que donà pas a la discussió dels també existents avantatges de la IA.
Malgrat ser inabastable la idea de plasmar en paper tot el coneixement que Amoore ens brindà, les reflexions que més fonamentalment ens van contorbar foren les següents. Per una banda, la preservació de les arbitrarietats que els sistemes de generació computacional presumptament implicarien van fer a la balança declinar-se per la concepció d’aquests com a negatius per a la humanitat. De fet, mostres com un estudi d’octubre de 2019 en què investigadors trobaren que un algorisme usat en més de 200 milions de persones en els hospitals dels Estats Units d’Amèrica per a predir quins pacients necessitarien més assistència mèdica afavoria notòriament als blancs sobre els negres corroboren la hipòtesi. A més, la societat en què vivim és cada vegada més polaritzada, la qual cosa, afegida a l’esmentada amb anterioritat que la IA no faria més que promoure, comportaria l’ambient idoni per a que una ruptura total de la societat fos duta a terme.
Per altra banda, tanmateix, durant les dècades d’entre els anys 60 i 80 del segle anterior, milers de matemàtics es manifestaren en contra de la implementació de calculadores a les aules. En efecte, el 1986, 6 000 professors de matemàtiques van marxar al voltant dels hotels de Sheraton Washington i Shoreham, argumentant que les màquines calculadores connotarien una disminució en la capacitat de raonament dels nois i noies que les utilitzessin, a més de posar en risc els seus llocs de feina. Això no obstant, és ara, un cop una major retrospectiva ha estat adquirida, que no plantegem en cap moment la possibilitat d’un instrument de què fem ús diàriament ser una amenaça. Així doncs, què ens afirma que no succeirà el mateix amb la intel·ligència artificial?
En conclusió, el tan interessant debat que Louise Amoore ens oferí, demostrà una vegada més que la intel·ligència artificial és aquí per a quedar-se, i que una opinió al seu respecte és notablement complicada de formar. D’aquesta manera, raonaments tant positius i negatius prenen possessió del camp de deliberació, negant-nos parcialment l’oportunitat de confeccionar un criteri o discerniment lliure de dubtes i incerteses. Amb tot, no és aquesta mateixa la característica que més angoixa i recel ens provoca la mateixa IA? No és l’aversió a allò que encara és desconegut, el que ens convida a allunyar-los d’això mateix? Sigui com sigui, encara romanen moltes dades per a fer-se visibles, i molts avui dia encara suposats alteraments derivats del desenvolupament de la IA per a resoldre’s com a verdaders o falsos. I, quan això succeeixi, esperem poder retrobar-nos amb Amoore per a intentar, segurament sense resultat de nou, donar resposta a la qüestió que tenyeix d’un negre de caire desconegut el nostre entorn des de fa mesos: és la intel·ligència artificial una amenaça per a la humanitat?