Aquesta darrera setmana hem iniciat els procediments pràctics relacionats amb al pacient digestiu: les cures de la sonda nasogàstrica, l’administració de nutrició enteral per sonda i la retirada de la mateixa.
A través de la sonda nasogàstrica, que va des de la fossa nasal fins l’estómac, administrem la nutrició enteral als pacients amb patologia digestiva, que cursa amb dificultat en la deglució o de qualsevol impediment perquè es pugi alimentar per boca, sempre i quan l’estómac sigui funcional. En cas contrari, es col·locaria una sonda nasoentrica que aniria fins a l’intestí, duodè o jejú.
La primera modalitat de nutrició no oral que es va implementar va ser la nutrició parenteral, és a dir, endovenosa. No va ser fins a principis dels anys 80 que es va anant introduint els preparats de nutrició enteral en fer grans avanços en el disseny de les dietes i els seus components, fins el punt que pogués ser ben tolerada fins i tot pels pacients amb patologia digestiva.
No només el cost sinó també un menor risc de complicacions greus, ha fet que la nutrició enteral fos la nutrició artificial d’elecció en patologies tals com càncer d’esòfag, d’estómac i de pàncrees, cirrosi hepàtica descompensada o transplantament hepàtic.
En un estudi del 2007 a nivell nacional, la principal mort de patologia digestiva en homes és la cirrosi i altres malalties cròniques del fetge, i en dones la malaltia vascular intestinal. D’altra banda els tumors del tracte digestiu representen un 32% total de les morts per càncer.
A continuació les imatges dels alumnes realitzant les pràctiques als nostres tallers.