DINÀMICA DIXIT A TDC
Per començar a reflexionar sobre el futur i les promeses des de zero, des de Teoria del Coneixement se’ns va proposar una activitat basada en el joc de taula Dixit. Aquest joc tracta d’associar conceptes a imatges que estan representades en cartes. La dinàmica principalment va consistir en col·locar totes les cartes a terra i se’ns va plantejar una pregunta: quina de les imatges era més semblant a la nostra imatge interna de futur? Després d’escollir-ne una o dues vam posar les nostres idees en comú en un cercle de diàleg.
Mentre fèiem l’activitat van sorgir dues reflexions: la majoria de la classe no s’imaginava res quan pensava en el futur o alguns companys visualitzaven futurs amb molta ambigüitat. També van sorgir dues opcions de pensament, aquells que tenien per objectiu sentir-se realitzats per si mateixos, és a dir, tenien una projecció del futur individual. Altres, una menor proporció de la classe, veien un futur col·lectiu, on se sentien realitzats per accions que involucraven a les altres persones. Dins d’aquests dos grups, hi havia una porció molt petita de la classe que veia un futur més aviat “negre” o extremadament pessimista.
Aquesta activitat ens va permetre tenir un primer contacte amb el tema principal de la xerrada de la Marina Garcés al CCCB i els cercles socràtics en els quals vam participar tant a l’institut amb alumnes de segon, com al mateix CCCB amb alumnes d’altres centres.
Laura, Myrna, Abril, Arnau i Laia
CERCLES SOCRÀTICS
Portem els nostres imaginaris del futur al CCCB
Però abans de la xerrada, amb la filòsofa Marina Garcés i per a poder trencar el gel ràpidament i perdre la nostra vergonya, vam fer una activitat introductòria que consistia en un cercle socràtic en el que vam debatre diversos temes.
Al nostre grup la dinàmica va funcionar molt bé i va ser molt fluïda.
Vam tractar temes com el futur en sí i sobre el que és una promesa; a molta gent ens va canviar la perspectiva sobre com hauríem de tractar el nostre món.
El debat va evolucionar cap a altres aspectes, com per exemple si el pensament crític ve influenciat per l’educació o l’entorn on vius. Al ser un grup molt divers vam veure que hi havia integrants amb històries realment emocionants que ens van fer veure les coses com no les havíem vist mai. A més a més, vam conversar sobre la importància del compromís i el paper que li donem a la nostra societat.
Per acabar, vam comprendre que no tothom té la mateixa opinió del futur pero vam poder entendre altres visions i així tenir una mentalitat molt més oberta i tolerant en vers l’opinió dels altres.
Blanca Raïch Clusa, Bruna Figuerola Cuscó, Paola Calizaya Quinteros i Unai Soler Arretxe
El nostre cercle socràtic va consistir en un espai segur on vam debatre sobre el futur i com canviar-ho. Conjuntament amb nosaltres, van participar alumnes de l’institut Milà i Fontanals, així com dos moderadors del nostre grup generacional de l’institut Poeta Maragall.
Ens va agradar molt la iniciativa, no obstant això, a la pràctica, va ser complicat iniciar el debat lliure i desafortunadament, no tothom va compartir les seves idees. Tanmateix, creiem que aquest tipus d’activitats s’han de continuar promovent entre el jovent, especialment quan es tracten temes que ens afecten tant.
Al parlar del futur, van sorgir qüestions com: la manera com ens imaginem el futur i la societat, quines estratègies tenim per transformar el futur si és que és possible, fins a quin punt les nostres accions comprometen el futur, com podríem construir una societat més justa i equitativa… En resum, tot i ser un tema molt complex, van aparèixer moltes reflexions interessants i enriquidores i va quedar clar que els joves tenim molt a dir i a pensar.Maria, Salema, Rita, Èric, Martí S., Martina
COMPARTIM LES PROMESES DE BARCELONA AMB MARINA GARCÉS
Vam tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de Marina Garcés, dins el marc de la Biennal del Pensament de Barcelona. En aquesta, la filòsofa reflexionava sobre el futur a la vegada que reivindicava la promesa com un element de relació i construcció de l’esdevenidor. Segons ella, les promeses tenen una gran magnitud, cosa que va transmetre citant a filòsofs com Hannah Arendt i Kant, i va il·lustrar amb la imatge d’“Illes de seguretat en un oceà d’incertesa del futur”.
Volem aplaudir la capacitat de la Marina de reunir 950 joves en un espai dedicat al pensament. Des del nostre punt de vista, però, vam trobar a faltar una part d’argumentació pròpia. Tanmateix, entenem que la finalitat de la conferència era més aviat exposar el tema de manera molt clara, incloent-hi tots els punts de vista a esperar, i fer reflexionar al públic, cosa que vam poder gaudir plenament. Per acabar, també cal destacar l’espai de conversa i reflexió que es va crear en acabar l’explicació.Teo, Bernat, Ona, Matías, Martí D.
LA PROMESA
La promesa és un acte lliure que ens lliga als altres. Aquesta està formada per diferents components.
El vincle, en una promesa, uneix a vàries persones lligant el seu futur.
El compromís és la voluntat manifestada.
La promesa lliga un present o passat que estem visquent amb un futur que és incert però marquem amb aquestes promeses. Segons Hannah Arendt, les promeses desafien la incertesa. Com diu Marina Garcés, el futur és un mar d’incertesa i amb les promeses construïm illes on sentir-nos segurs.
La paraula és el que fa de la promesa un compromís tot i que sigui sense garantia. Com que no hi ha garantia, una promesa pot resultar una decepció perquè el compromís s’ha traït o perquè no és possible (no som capaços). Segons Kant, les falses promeses són “figures del mal radical”. “Quan les promeses es converteixen en un llenguatge de falsedat ens trobem en una situació molt greu. Hi ha moltes formes de mentir, però prometre de forma falsa és una traïció”, Marina Garcés.
Totes les promeses provenen de la voluntat, són un acte lliure. A vegades, però, ens veiem forçats a acceptar una promesa aliena, condicionada, aleshores, pels altres. No obstant, en el moment en què l’acceptem, aquesta promesa esdevé nostra, també.
“Crear un animal al qual li sigui lícit prometre és el destí de l’ésser humà” segons Nietzsche. Els humans som capaços de prometre gràcies a la “memòria de voluntat” que ens fa no oblidar les promeses; no saber fer promeses és el problema més gran de l’humà.
Entenent què és la promesa, i quins components la formen, hem de valorar com plantegem aquesta, i fer-ho des del seu valor, la involucració que té i el compromís que comporta. En primer lloc, hem de ser conscients del que comporten, per així no banalitzar-les i respectar el seu valor. Segonament, podem fer promeses col·lectives, que tindran una finalitat que implica a una comunitat, però no deixen de ser una acció provinent de la individualitat. Finalment, hem de responsabilitzar-nos amb aquestes per poder formar un compromís, originari de la nostra voluntat, que ens connecti amb un imaginari futur, de manera que les promeses ens apropin al futur que anhelem, i serveixin de manifestacions d’intencions que ens allunyin de les falses promeses i les promeses incomplertes.
Des d’aquí, properament, publicarem les nostres promeses.Júlia Català, Subaru Barraycoa, Pol Morera, Gustavo Oliveira, Gea Schotte