Categories
Batxillerat Internacional

Estratègies cosmopolítiques de defensa del territori munduruku enfront l’amenaça de l’instal·lació d’hidroelèctriques i mines il·legals en l’alt tapajós (amazonia brasilera)


El passat dilluns 23 de febrer, vam tenir la gran oportunitat de conèixer a l’antropòloga i activista mediambiental brasilera Maria Audirene de Souza Cordeiro, qui ens va explicar els hàbits i la cultura del poble Munduruku.
Primer de tot, ens va mostrar la situació geogràfica i política dels pobles indígenes nord-amazònics de Brasil centrant-se sobretot amb el poble Munduruku, que habiten a la regió de la part alta del riu Tapajós. Aquesta regió es troba actualment amenaçada geopolíticament, atès que és una zona molt rica en minerals, té un alt potencial hidroelèctric i la majoria dels ports comercials del país, per la qual cosa econòmicament és molt atraient. Hi ha registres del poble Munduruku que daten del segle VII. No obstant això, hi perduren uns 14 mil mundurukus repartits en 126 pobles, però estan sent greument amenaçats i la cultura d’aquest poble lluitador està en perill de desaparèixer.


La Maria fa una tasca de defensa d’aquests pobles, que passa per difondre i mostrar els valors i la cultura propis d’aquesta societat desconeguda per nosaltres, pel nostre contrast de paradigma. Ens va explicar la íntima relació entre les seves creences religioses, la seva connexió amb la natura i els animals i també els referents mitològics. La religió no és un concepte aïllat, sinó que té un paper molt destacat i viu en les vides quotidianes. Ens va impactar la manera tan diferent que tenen de concebre’s com a éssers humans, en contrast a la nostra. Com a ciutadans d’una gran ciutat europea, amb tots els privilegis que comporta i amb l’educació social que hem rebut, ens van impactar molt aquestes creences. En especial, el diàleg que compartien amb el seu entorn, és a dir, en lloc de simplement talar un arbre, els ancians del poble conversaven amb l’arbre i els animals que hi viuen, li demanaven “permís” i li cedien un temps per assimilar-ho. Creuen, que tots els éssers vius
tenen una ànima igual de valuosa que qualsevol altra.
A part, la societat té una concepció de rols de gènere en els que les dones són les que donen la vida i també són les encarregades de cultivar els aliments i, per altra banda, els homes són els que cacen i, per tant, finalitzen la vida. Ens va exemplificar aquest darrer cas amb el fet que l’home que caça un animal per necessitat alimentària, simbolitza que l’animal li ha entregat la seva vida a l’home i conseqüentment, el caçador no menjarà d’aquest animal per respecte a l’ànima d’aquest.
Altrament, l’educació dels infants és pràctica i dinàmica. N’és un exemple el cas de
l’aprenentatge de les matemàtiques. Mentre que aquí s’ensenyen teòricament, ells l’aprenen pràcticament, com ara el tir parabòlic vital per caçar, o la cartografia, necessària per situar-se. Se’ls ensenya sempre amb la companyia d’un adult, sense menysprear-los per la seva edat i desconeixement. També és un poble molt ric pel que fa a la pluralitat lingüística, cada ètnia té la seva pròpia llengua i la utilitzen com a única eina per a defensar-se i distanciar-se d’altres civilitzacions.
La societat Munduruku dona la mateixa veu tant als més grans com als més petits.
Certament, hi ha una certa veneració cap als més grans, ja que tenen més coneixement, però a l’hora de prendre una decisió, totes les opinions es tenen en la mateixa consideració.

Finalment, la Maria ens va portar diversos objectes culturals tradicionals dels pobles
indígenes, com collars i anells. Fets per ells mateixos, tenen important simbologia i, més enllà de l’ornamentació, presenten utilitat orientativa. Va posar l’exemple d’un penjoll que, amb la seva forma, permet als Mundurukus orientar-se fins al riu o trobar el camí al poblat. Va ser una experiència molt enriquidora per tots nosaltres, ja que vam aprendre una mica més de les formes de coneixement indígena.

Teoria del coneixement (Batx. Internacional)

Categories
Batxillerat Internacional Humanitats Uncategorized

El temps de les Promeses: Biennal del Pensament

DINÀMICA DIXIT A TDC

Per començar a reflexionar sobre el futur i les promeses des de zero, des de Teoria del Coneixement se’ns va proposar una activitat basada en el joc de taula Dixit. Aquest joc tracta d’associar conceptes a imatges que estan representades en cartes. La dinàmica principalment va consistir en col·locar totes les cartes a terra i se’ns va plantejar una pregunta: quina de les imatges era més semblant a la nostra imatge interna de futur? Després d’escollir-ne una o dues vam posar les nostres idees en comú en un cercle de diàleg.

Mentre fèiem l’activitat van sorgir dues reflexions: la majoria de la classe no s’imaginava res quan pensava en el futur o alguns companys visualitzaven futurs amb molta ambigüitat. També van sorgir dues opcions de pensament, aquells que tenien per objectiu sentir-se realitzats per si mateixos, és a dir, tenien una projecció del futur individual. Altres, una menor proporció de la classe, veien un futur col·lectiu, on se sentien realitzats per accions que involucraven a les altres persones. Dins d’aquests dos grups, hi havia una porció molt petita de la classe que veia un futur més aviat “negre” o extremadament pessimista.

Aquesta activitat ens va permetre tenir un primer contacte amb el tema principal de la xerrada de la Marina Garcés al CCCB i els cercles socràtics en els quals vam participar tant a l’institut amb alumnes de segon, com al mateix CCCB amb alumnes d’altres centres.

Laura, Myrna, Abril, Arnau i Laia

CERCLES SOCRÀTICS

Portem els nostres imaginaris del futur al CCCB

Però abans de la xerrada, amb la filòsofa Marina Garcés i per a poder trencar el gel ràpidament i perdre la nostra vergonya, vam fer una activitat introductòria que consistia en un cercle socràtic en el que vam debatre diversos temes.

Al nostre grup la dinàmica va funcionar molt bé i va ser molt fluïda.

Vam tractar temes com el futur en sí i sobre el que és una promesa; a molta gent ens va canviar la perspectiva sobre com hauríem de tractar el nostre món.

El debat va evolucionar cap a altres aspectes, com per exemple si el pensament crític ve influenciat per l’educació o l’entorn on vius. Al ser un grup molt divers vam veure que hi havia integrants amb històries realment emocionants que ens van fer veure les coses com no les havíem vist mai.  A més a més, vam conversar sobre la importància del compromís i el paper que li donem a la nostra societat.

Per acabar, vam comprendre que no tothom té la mateixa opinió del futur pero vam poder entendre altres visions i així tenir una mentalitat molt més oberta i tolerant en vers l’opinió dels altres.

Blanca Raïch Clusa, Bruna Figuerola Cuscó, Paola Calizaya Quinteros i Unai Soler Arretxe

El nostre cercle socràtic va consistir en un espai segur on vam debatre sobre el futur i com canviar-ho. Conjuntament amb nosaltres, van participar alumnes de l’institut Milà i Fontanals, així com dos moderadors del nostre grup generacional de l’institut Poeta Maragall.

Ens va agradar molt la iniciativa, no obstant això, a la pràctica, va ser complicat iniciar el debat lliure i desafortunadament, no tothom va compartir les seves idees. Tanmateix, creiem que aquest tipus d’activitats s’han de continuar promovent entre el jovent, especialment quan es tracten temes que ens afecten tant.

Al parlar del futur, van sorgir qüestions com: la manera com ens imaginem el futur i la societat, quines estratègies tenim per transformar el futur si és que és possible, fins a quin punt les nostres accions comprometen el futur, com podríem construir una societat més justa i equitativa… En resum, tot i ser un tema molt complex, van aparèixer moltes reflexions interessants i enriquidores i va quedar clar que els joves tenim molt a dir i a pensar.Maria, Salema, Rita, Èric, Martí S., Martina

COMPARTIM LES PROMESES DE BARCELONA AMB MARINA GARCÉS

Vam tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de Marina Garcés, dins el marc de la Biennal del Pensament de Barcelona. En aquesta, la filòsofa reflexionava sobre el futur a la vegada que reivindicava la promesa com un element de relació i construcció de l’esdevenidor. Segons ella, les promeses tenen una gran magnitud, cosa que va transmetre citant a filòsofs com Hannah Arendt i Kant, i va il·lustrar amb la imatge d’“Illes de seguretat en un oceà d’incertesa del futur”.

Volem aplaudir la capacitat de la Marina de reunir 950 joves en un espai dedicat al pensament. Des del nostre punt de vista, però, vam trobar a faltar una part d’argumentació pròpia. Tanmateix, entenem que la finalitat de la conferència era més aviat exposar el tema de manera molt clara, incloent-hi tots els punts de vista a esperar, i fer reflexionar al públic, cosa que vam poder gaudir plenament. Per acabar, també cal destacar l’espai de conversa i reflexió que es va crear en acabar l’explicació.Teo, Bernat, Ona, Matías, Martí D.

LA PROMESA

La promesa és un acte lliure que ens lliga als altres. Aquesta està formada per diferents components.

El vincle, en una promesa, uneix a vàries persones lligant el seu futur.

El compromís és la voluntat manifestada.

La promesa lliga un present o passat que estem visquent amb un futur que és incert però marquem amb aquestes promeses. Segons Hannah Arendt, les promeses desafien la incertesa. Com diu Marina Garcés, el futur és un mar d’incertesa i amb les promeses construïm illes on sentir-nos segurs.

La paraula és el que fa de la promesa un compromís tot i que sigui sense garantia. Com que no hi ha garantia, una promesa pot resultar una decepció perquè el compromís s’ha traït o perquè no és possible (no som capaços). Segons Kant, les falses promeses són “figures del mal radical”. “Quan les promeses es converteixen en un llenguatge de falsedat ens trobem en una situació molt greu. Hi ha moltes formes de mentir, però prometre de forma falsa és una traïció”, Marina Garcés.

Totes les promeses provenen de la voluntat, són un acte lliure. A vegades, però, ens veiem forçats a acceptar una promesa aliena, condicionada, aleshores, pels altres. No obstant, en el moment en què l’acceptem, aquesta promesa esdevé nostra, també.

“Crear un animal al qual li sigui lícit prometre és el destí de l’ésser humà” segons Nietzsche. Els humans som capaços de prometre gràcies a la “memòria de voluntat” que ens fa no oblidar les promeses; no saber fer promeses és el problema més gran de l’humà.

Entenent què és la promesa, i quins components la formen, hem de valorar com plantegem aquesta, i fer-ho des del seu valor, la involucració que té i el compromís que comporta. En primer lloc, hem de ser conscients del que comporten, per així no banalitzar-les i respectar el seu valor. Segonament, podem fer promeses col·lectives, que tindran una finalitat que implica a una comunitat, però no deixen de ser una acció provinent de la individualitat. Finalment, hem de responsabilitzar-nos amb aquestes per poder formar un compromís, originari de la nostra voluntat, que ens connecti amb un imaginari futur, de manera que les promeses ens apropin al futur que anhelem, i serveixin de manifestacions d’intencions que ens allunyin de les falses promeses i les promeses incomplertes.

Des d’aquí, properament, publicarem les nostres promeses.Júlia Català, Subaru Barraycoa, Pol Morera, Gustavo Oliveira, Gea Schotte

Categories
Batxillerat Internacional Humanitats

Xerrada de la Doctora Saura Mas

El passat dia 8 d’abril la doctora Sandra Saura Mas ens va fer una visita als estudiants de primer del batxillerat internacional i ens va parlar sobre diversos temes vinculats amb la ciència.
Durant la xerrada, per exemple, vam veure les connexions que establia entre la ciència i la forma en que la coneixem, vam veure els prejudicis i els estereotips que tenim en relació a temes científics i ens va parlar del seu paper i la seva implicació a la ciència com a dona. També va tractar altres temes tenint en compte la perspectiva de gènere i l’ètica de les situacions.
La Sandra actualment treballa com a investigadora al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i és professora titular de la unitat d’Ecologia a la UAB. Investiga diversos temes de l’ecologia aplicada, principalment la biologia de la conservació, els efectes dels diferents tipus de gestió forestal, entre d’altres. També coordina i participa en diferents tipus d’iniciatives
relacionades amb l’educació per la igualtat de gènere, la transdisciplinarietat, la justícia social i ambiental, la sostenibilitat, la ciència, l’educació verda i la resolució noviolenta de conflictes.
Per a començar la xerrada, ens va preguntar sobre què pensàvem que feia ella en el seu temps lliure amb l’objectiu de fer-nos reflexionar sobre els nostres estereotips respecte a la feina, personalitat i costums d’una investigadora. En general, vam respondre que li agradava molt els animals (per
influència d’una fotografia que ens va ensenyar d’ella a la muntanya i la seva ocupació) i tot el que fa
referència a la natura. Encara que aquesta afirmació fos certa, ens vam deixar confondre pels nostres
prejudicis i ens va costar diferenciar el treball de vida personal. Una anècdota que ens va explicar va
ser que ella, cada cop que algú li demanava si volia anar a passejar per la muntanya, assumia que no
anirien gaire lluny, degut a que s’acostuma a parar massa sovint per a observar la bellesa i detall de la natura, des d’ocells i animals fins a plantes del voltant. Per últim, per a tancar la pregunta, ens va explicar que també li agrada sortir amb amigues i veure la televisió durant el seu temps lliure i com, tot i els estereotips imposats per la societat, els científics i investigadors segueixen sent gent amb aficions, hobbies, i vida una vida privada que no té perquè anar sempre acompanyada d’una bata blanca.
Acte seguit, vàrem començar a discutir i parlar sobre una gran varietat de temes. Els temes principals que vam tractar van ser el paper de la dona en la ciència i la igualtat de gènere (tant per bo com per dolent, doncs encara n’hi ha moltes injustícies respecte a aquest tema), així com la sostenibilitat i el medi ambient.
Va ser una activitat molt interessant i inspiradora que ens va ajudar a trencar estigmes que teniem com a predeterminats en el món de la ciència. A meś a més, ens va ajudar a veure més clara la nostra situació acadèmica actual. Estem en un període de presa de decisions important i les paraules i anècdotes de la Sandra ens van permetre veure les coses més clares. També ens va donar molta informació sobre les desigualtats de gènere a la ciència i la universitat, a més dels molt interessants projectes per a millorar-les. En general ens va semblar una experiència molt enriquidora que ens agradaria recomanar a altres instituts i cursos de Catalunya! És per això que volem agrair-li plenament la seva visita i la dedicació del seu temps. Esperem retrobar-nos ben aviat.

Classe: 1r BC 15/04/21


ALUMNES 1BC