En el marc del projecte Gravitacions que hem estat treballant amb la Fundación Miró, l’alumnat de 1r Batx dins la matèria de Volum ha explorat l’obra de Beatriz Olabarrieta i ha creat unes intervencions en relació als conceptes que planteja la seva obra. Aquest artista forma part del cicle Gira tot Gira, exposició de l’espai 13.
El 2n trimestre vam visitar l’exposició FACES de Beatriz Olabarrieta, amb l’acompanyament de Jordi Clavero i l’artista Serafín Álvarez. Una mostra que ens va impactar molt, ens va fer pensar i d’on van sorgir moltes preguntes.
Arrel de l’exposició i del cicle, vam proposar a l’alumnat endinsar-se en l’obra de Beatriz Olabarrieta i crear una instal·lació en diàleg amb el seu plantejament.
Us detallem el procés de creació:
-Visita a l’exposició
-Conversa a l’aula sobre l’obra, primeres impressions, paraules clau, preguntes, dubtes, relacions amb altres artistes…..
-Videotrucada amb l’artista per compartir processos i fer preguntes
-A partir d’aquí proposem a l’alumnat fer una intervenció en l’espai que tingui a veure amb l’obra de Beatriz Olabarrieta. Incorporem nous referents: Richard Serra, Pablo Palazuelo, Susana Solano.
-La proposta de creació la fem en petits grups de 5/6 alumnes.
-Fem un esborrany, un plànol acotat, una maqueta a escala real, un pressupost i un text explicatiu.
Donada la situació de confinament, les intervencions no s’han pogut dur a la pràctica a escala real però si que hem arribat a tenir les maquetas i tot el procés.
Us ho compartim:
Praileaitz
Proposta grup 5: Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella
La nostra instal·lació està composta per piràmides verticals de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran condicionant, alhora, el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. Les diferents parts de la instal·lació estan fetes amb una cartolina gruixuda de color marró. En aquestes figures vam decidir fer unes pinzellades de color vermellós irregulars per tal d’aportar color i passió a la nostra obra.
Olabarrieta ens ha inspirat en molts punts diferents de la nostra instal·lació. Per començar cal destacar el material que trobem en les dues obres; amb una textura semblant a la del cartró i un gruix similar. Tal i com fa Olabarrieta en les barres de ferro, nosaltres també pintem diferents parts de la nostra instal·lació amb un degradat de color vermellós. A més a més, ens vàrem inspirar en la manera que l’artista fa ús de l’espai que rodeja l’obra: les parets i sostre tenen una gran funció en la seva obra i també en la nostra.
Invisibilitats
Proposta grup 2: Camino LLobera, Berta Rifaterra, Gina Pomarol, Lucia Ramón
La nostra instal·lació es basa en dos cortines transparents de la mateixa mida i una de diferent. Es troben col·locades al llarg d’un passadís en diferents posicions, és a dir, una a l’esquerra, una a la dreta i l’altre al centre però amb una separació de dos metres, entre cada cortina, aproximadament. Cada una d’elles té talls verticals que la separen en tires.
Aquesta obra ha estat fruit de la inspiració sobre les obres de Olabarrieta anomenades Faces i “Let me not-pretend I know”. També ens ha influenciat Richard Serra amb la seva obra titulada “Every Which Way”. Això ens ha portat a elaborar una obra que interactua amb l’espectador, creant el seu propi camí a través de la instal·lació. No hi ha un recorregut establert, sinó que es l’espectador qui decideix com afrontar els obstacles de l’obra. D’aquesta manera creem un efecte de transparència mostrant el que et pots trobar a l’altra costat de la instal·lació.
Aquesta obra l’hem pensat per fer una intervenció en el passadís del 2n pis del nostre institut.
Trencadís
Proposta grup 3: Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni
La nostra instal·lació consta de dues formes col·locades a diferents seccions de la paret. Aquestes estructures són dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per exterior i a l’interior està pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplim amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica. Aquests cd’s estan trencas, fent com un trencadís.
El referent principal ha estat Beatriz Olabarrieta amb les seves instal·lacions suggerents utilitzant tot l’espai tant sigui al terra com les parets. També hem tingut present la utilització de materials de rebuig com en la nostra obra, els CD’s. Un altre referent que ens ha inspirat per decidir la forma del trencadís i per la forma de col·locar els fragments de CDs és Pablo Palazuelo. En les seves obres trobem formes abstractes que ens van suggerint la forma d’una esquerda. Hi ha diverses obres de Susana Solano que ens van inspirar a fer el nostre prototip d’instal·lació. Les peces metàl·liques de formes sinuoses que estan distribuïdes per les parets i parts del terra crea un complex artístic molt potent.
En el nostre muntatge, basat íntegrament en l’exposició de Beatriz Olabarrieta, l’espectador té el paper protagonista i indispensable pel seu funcionament correcte. Ens volíem centrar en el sentit de la vista, produir un efecte òptic que l’estimulés i aguditzés mitjançant el significat de la llum i els reflexos. Aquest mateix és subjectiu i particular per cada individu, i creiem que convida a la retrospecció. Així doncs, opinem que canviant la dinàmica d’un espai comú, com és en aquest cas les escales de l’institut, aconseguim tenir un moment de reflexió personal necesària en la nostra recerca d’identitat. Aquest desig també va lligat al objectiu principal de les obres d’Olabarrieta de no voler obligar a l’espectador a una determinada acció, sinó deixar espai a la suggestió.
Refugi
Proposta grup 4: Erik Oñate, Jaume Cid, Gael Sanogueras, Laia Salvadó
La nostra creació consisteix en dos cortines al mig d’un passadís, simulant una petita sala dins d’una de més gran. Les cortines són de color negre, el mateix color de les parets, i dins no hi ha gens de llum, a part de la que traspassa les cortines i efectes no pressupostats, deixant la sala parcialment a les fosques.
Al principi, gràcies a Trozos colgados de Susana Solano, se’ns va ocórrer la idea de crear una sala dins d’una altra, creant una sensació de diferència, on l’espectador es sentís desplaçat d’on era. Fent recerca ens vam inspirar en les escultures de Jaume Plena on els rostres gairebé sempre són amb els ulls tancats o bé tapant-se amb les mans, com si no volguessin veure la realitat i fugissin dins d’ells, als seus pensaments. Llavors la nostra instal·lació representa aquesta interpretació de les escultures de Plensa on la foscor és el refugi dels nostres pensaments. Les cortines representen la fragilitat amb la que nosaltres som constantment fugint de nosaltres mateixos, ja que les cortines no són el material idoni per enfosquir en totalitat un espai.
A l’hora de pensar com instal·lar la nostra proposta al passadís vam recordar les instal·lacions d’Olabarrieta, on ella deixava integrats efectes que acostumem a treure com ara uns cables o al nostre cas, la imperfecció amb la que és instal·lada la cortina.
Per concloure, la nostra instal·lació es basa principalment en la autoreflexió, encara que va més enllà. Són conclusions a les que hem arribat observant treballs d’altres artistes i interpretant les seves obres com a nostres. Hem formulat, potser, noves interpretacions i les hem representat en una instal·lació on l’espectador és la principal eina per donar-li sentit.
Cares
Proposta grup 6: Sara Yi, Helena Catalán,, Duna Malet, Emma Jiménez.
La nostra instal·lació consta d’un laberint fet a partir de murs fets amb caixes de cartró (marró), les quals tenen uns rostres dibuixats de color groc, pintats amb spray grafit.
Cada mur està situat a un lloc concret del replà de la tercera planta de l’institut, així obliguem a les persones a passar per determinats llocs.
L’objectiu d’aquesta instal·lació és conduir a les persones cap a la direcció en que els indiquem anar, però tampoc agobiar-les, ja que els murs estan separats per una distància considerable.
La finalitat del material utilitzat, el cartró, està basada en l’obra de Beatriz Olabarrieta, ella utiliza tubs de cartró i altres materials senzills. La creadora en la seva obra Faces que vam veure a la Fundación Miró va utilitzar llums grogues i el mussol que tenia els ulls d’aquest color. En la nostra obra, ho hem volgut representar fent els rostres d’aquest color. La raó per la qual hem decidit dibuixar rostres ha estat perquè el títol de la seva obra era “Faces”, que en català vol dir cares, i nosaltres, enlloc de mostrar la cara d’un mussol, mostrem les de persones. A aquests rostres els hi hem atribuït una expressió diferent a cadascuna, ja que volem transmetre que hi ha persones que, el fet de decidir el camí per on han de passar, els hi fa viure algun d’aquests sentiments plasmats en les parets dels murs.
El títol de la instal·lació és Cares perquè creiem que els rostres son el mitjà per expressar les emocions que de vegades no podem dir.
Legalitats
Proposta grup 1: Emma Iglesias, Sira, Gemma Hernández, Cristina Ortiz
La legalitat de les armes a Amèrica és present des de fa molts anys, augmentant la violència i afavorint la visió armamentística de la societat. Nosaltres com a individus que estem en contra d’aquest fet, vam focalitzar la nostra intervenció com una crítica social cap a la facilitat de comprar armes de foc als Estats Units d’Amèrica. Concretament denunciem de manera artística els coneguts “school shootings” o traduït al català “tiroteos escolars”. Per fer-ho hem utilitzat l’objecte d’un taüt col·locat al centre d’una de les plantes de l’edifici de l’institut, simbolitzant totes les morts que han succeït degut a aquesta causa.
Es tracta d’una obra que requereix una mínima interacció de l’individu que la troba. Aquest a l’apropar-se al taüt es troba a l’exterior una bandera dels Estats Units, fent referència al context geogràfic. I un cop situat, al mirar a l’interior es troba una quantitat numerosa de bolígrafs i llapis, i en contrast armes de foc (falses). En aquest moment l’individu té la mateixa facilitat d’aconseguir material escolar que una arma, donant així la crítica a aquest fet malauradament tant present a Amèrica.
La nostra intervenció no pretén tenir un camí establert, la interacció amb l’obra és lliure. En la trucada que vam tenir la sort de realitzar amb l’artista, ella mateixa ens va explicar que la seva obra no tenia cap recorregut concret, i que volia que cadascú “crees” el seu propi camí.
A continuació una imatge de l’exposició de Beatrtiz Olabarrieta a la Fundació Miró i altres imatges de les maquetes exposades a l’institut,