El passat dimecres 27 de gener, els i les alumnes de primer de batxillerat internacional de l’institut Moisès Broggi, vam assistir a una activitat al MACBA. Aquesta va constar d’una revisió de diferents exposicions dels anys noranta, que ens va ajudar a entendre la seva gran importància i a adonar-nos que, un bon nombre d’artistes joves, encara beuen directament d’elles, sovint sense saber-ho.
La interacció amb els artistes va ser l’alma mater de la sortida, i el nostre paper com a visitants va passar de ser merament observadora a activadora. El resultat va ser una exposició densa, amb múltiples extensions històriques i artístiques, que ens va ajudar a connectar tant amb l’art contemporani, com amb els nostres companys i companyes de classe.
Després d’estar una estona fora del MACBA, vam adonar-nos que aquella impacient espera ja forma part de l’activitat, on més tard vam entendre que esperar, diferir una acció, també és una acció en sí mateixa. Un cop ja dins del museu, la primera activitat va consistir a parlar durant un minut, un per un, davant de tots i dins d’un quadrat marcat a terra sobre una pregunta d’un altre company. Després, ens vam dividir en dos grups. Vam reflexionar sobre en concepte d’acció i del que representava.
Un grup va dur a terme dues activitats. La primera va consistir en una parella de persones intentant ajuntar-se a través de cel·lo aïllant. Cada una de les estudiants es va situar en un extrem del museu amb un cel·lo a la mà. Per cada pas que feia havia de crear un camí de cel·lo i així fins a poder ajuntar-se amb l’altra companya. La segona activitat va consistir en la representació de diferents obres d’art, des d’estàtues a quadres, en mig d’una sala fosca. Després, també vam representar les nostres obres de cara al públic a través dels vidres del museu.
Més tard, tota la classe vam realitzar una performance a la plaça de Joan Coromines. Aquesta va consistir a repetir una acció durant un cert temps. En el nostre cas, vam anar corrent a càmera lenta des de la plaça fins a l’interior del museu. Tothom qui ens va veure es va quedar astorat i encuriosits davant la nostra inesperada i improvisada performance. Un cop a dins vam expressar i compartir els nostres sentiments i neguits en realitzar-la. Finalment, vam fer una curta visita per l’exposició.
Aquesta experiència ha estat molt gratificant en molts aspectes. Al principi estàvem una mica confusos, ja que no sabíem quina direcció prendria l’activitat, però a mesura que ens vam endinsar en ella, vam anar descobrint el seu propòsit.
L’activitat del quadrat, ens va demostrar que una acció no només inclou un agent, sinó que allò que l’envolta també forma part d’ella. Les preguntes que es feien a la persona que es trobava al mig, delimitaven el seu flux de pensaments i modelaven la resposta. El fet de cridar pel museu, ens ensenya que un espai artístic no és només d’exposició sinó també de creació. Fer accions en ell, depenent de la interpretació que se’ls donin, pot arribar a ser una obra. Finalment, tot i que feia vergonya, sortir al carrer a fer art ens mostra que tots els espais poden originar bones idees. És a dir, tots els llocs són adients per a fer art. L’exposició que vam veure al final, ens va ensenyar que el que acabàvem de fer podria ser representat en un museu. Per aquest motiu hem decidit crear el nostre petit espai a classe per a posar l’art que vam crear aquell dia.
Els i les alumnes de primer de batxillerat internacional