Tornat de vacances de Nadal, l’alumnat de 1r d’ESO hem començat l’activitat de “Els titelles i l’accent”. El fet és que, a Català, durant el desembre vam estar fent el repàs de l’Accentuació. L’entusiasme de sempre: síl·laba tònica, diftongs i hiats, paraules agudes, planes, esdrúixoles, normes de l’accent, diacrítics, etc. No entenem per què la paraula HIAT és diftong i no hiat.
Ara que ja hem examinat la lliçó anem a la Biblioteca de l’institut per treballar la cosa des d’un punt de vista molt diferent. Resulta que en David Beltran, el nostre bibliotecari, també és un gran titellaire. Vam baixar a la biblioteca i ell ens havia preparat una representació de dos titelles de mitjó: el professor espardenyo (que tot ho ensenyo) i l’alumne espavilat (que més aviat sempre està flipat). Resulta que al llarg de la seva classe parlen de les vocals obertes i tancades, dels accents, etc. i a sobre ens han fet riure!
Després el David ens ha estat explicant com es construeix un titella de mitjó i quines característiques ha de tenir una obra teatral amb aquests artefactes.
Ara ens toca a nosaltres! Hem d’inventar una breu obra teatral amb dos o tres titelles de mitjó que tracti sobre algun aspecte de la lliçó de l’accent. El professor diu que com més creatius siguem millor!
