Aquest trimestre a Visual i Plàstica hem tornat a col.laborar amb el projecte Estrumetacles de 3r d’ESO. A banda d’ajudar a construir i mecanitzar les cèl.lules triades pels alumnes (molt aviat us mostrarem els resultats) hem treballat el món de la il.lustració científica.
A diferència del curs passat hem relacionat la pràctica principal amb el món de l’art contemporani, en concret amb la tradició de les instal.lacions cinètiques que comencen a produir-se durant l’època surrealista.
A l’hora de dissenyar l’exercici hem tingut en compte que el curs de 3r d’ESO serà en molts casos l’última vegada que els alumnes tinguin una disciplina acadèmica artística: a 4t d’ESO ja no és una matèria obligatòria.
Hem deixat molta llibertat per obrir el tema de manera que els alumnes poguessin plantejar vies realment creatives.
Pot ser d’aquesta manera els resultats tècnics no hagin estat tan bons però en canvi podeu intuir en moltes de les propostes idees genuines dels alumnes. Idees que els relacionen de manera senzilla amb innovacions artístiques contemporanies.
Els alumnes voldrien construir aquestes obres però aixó no será posible.
Com veieu la proposta ha servit per tal d’aprendre a dissenyar en un full DinA4 una idea física concreta. Hem aprés que el llenguatge visual fa servir convencionalismes gràfics com ara les ampliacions, escales, seccions, trencaments, acotacions, notes explicatives… També per saber triar entre una vista dièdrica, una perspectiva cònica o una axonometria.
En paral.lel tots els alumnes han practicat la tècnica de les trames per intentar descriure un objecte seccionat per la meitat. Es tracta d’un treball realitzat de manera molt madura, com podeu veure.
Esperem que encara que no tornin a fer Visual i Plàstica, aquestes nocions els puguin servir en la seva vida acadèmica i profesional posterior.
Com a mínim estaran més preparats per saber valorar les obres de qualsevol museu d’art contemporani.