Es pot tenir la intuïció que quant més alt és un tobogan major serà la velocitat amb la que sortirem disparats. És la constatació que l’energia, ni es crea ni es destrueix. L’alçada s’acumula a l’energia potencial, i aquesta es transforma en energia cinètica, a mida que l’alçada disminueix. Sempre? Sempre, sempre… que no hi hagi pèrdues per fricció, o és el mateix que el tobogan sigui de gel o de ciment? O que l’energia magnètica també ajuda a frenar al final de recorregut?
Això és el què hem fet al Tibidabo a la sortida de l’Optativa de 4t de Física i Química. Comprovacions!
Hem aprés que la muntanya russa no té vagons amb motor, perquè aprofita la inèrcia guanyada amb l’alçada. O que cada clau de l’estructura té una longitud de 4 metres (sí ho he dit bé) per fixar-la al terra.
Però que el tren de la mina sí que té motor, i en vam calcular la potència sabent quina massa havia d’arrossegar. I vam veure les 10 rodetes per eix, que té per subjectar-se bé als carrils, fins i tot en les corbes més sobtades del recorregut.
Hem pogut comprendre l’energia de la força centrípeta (perquè la centrífuga, no existeix) pujats al Diàvolo.
I ara ja sabem com s’ho fa el vaixell pirata tant per accelerar-se amb el seu moviment pendular, com per frenar.
Finalment, ens hem vist gratament obligats a conèixer els secrets dels autos de xoc, i el seu motor elèctric. Recordeu que no té marxa enrere… com s’ho fa per avançar a l’inrevés, doncs?