viernes, noviembre 22, 2024
spot_img
InicioActivitats i projectesA Bao A QuEns visita el cineasta Nicolás Philibert

Ens visita el cineasta Nicolás Philibert

Avui hem tingut el plaer de compartir amb Nicolas Philibert, un gran cineasta francès, moltes de les emocions i vivències que només s’experimenten al crear un film.

L’any passat, a 1r de batxillerat, vam participar al projecte Cinema en curs, vam fer un documental del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Per fer el nostre film ens vam documentar i vam fer molts visionats de diferents cineastes. Vam veure el documental La Ville Louvre de Philibert. Aquesta pel·lícula ens va inspirar i va ser un gran referent per nosaltres.

Aquest matí ha vingut al nostre institut i hem pogut comentar amb ell tot el que vam sentir i viure, hem pogut resoldre dubtes, hem après molt més sobre cinema i hem compartit reflexions i sensacions.

Hem volgut que la trobada fos a l’aula on vam desenvolupar el film, així que hem apartat les taules i ens hem assegut tots en rotllana al mig de la classe, per sentir-nos més a prop, per tenir un ambient més càlid i familiar.

Abans de l’arribada del cineasta, ha vingut la Meritxell, la cineasta que ens va acompanyar el curs passat durant tot el projecte, desprès les noies d’ A Bao a Qu, i per últim Philibert. Ens feia molta il·lusió poder estar amb ell i les nostres primeres impressions han sigut molt bones.

Per començar, dues alumnes de classe han presentat la trobada agraint que sigués amb nosaltres. A partir d’aquest moment hem iniciat una conversa amb ell. Primer ens hem ajudat d’un guió, però ben aviat hem vist que Philibert és una persona molt agradable i propera i cada cop la conversa ha anat sent més dinàmica i espontània.

 

 

Hem parlat des d’aspectes en general de les seves pel·lícules i la seva manera de filmar, fins a aspectes més concrets com el tractament del so o la llum als films ‘Être et avoir’ i ‘Ville Louvre’.

Ens han sobtat algunes de les seves respostes entorn al procés de creació com per exemple, com va sorgir la ideació de la pel·lícula ‘La Ville Louvre’, la seva forma poc convencional de tractar la relació entre les persones i la càmera, com integra a l’espectador al film, o el fet de no agafar referents a l’hora de filmar i deixar que el moment el captivi.

També, comentant el seu procés de rodatge hem après que no cal seguir sempre unes pautes, ni saber-ho tot sobre allò que s’està filmant, s’ha de captar el moment adient, i per això s’ha de saber quan no filmar.

Un dels moments més emocionants ha estat quan hem parlat sobre la dificultat i la importància de retratar les persones, sobre quina és la millor distància per a filmar-los i relacionar-nos-hi. Philibert ens ha explicat que ell sempre està a prop de qui retrata, a una distància on els pugui tocar, per tal d’establir una relació de confiança. Ens ha explicat que en cinema documental és important saber quan no filmar; filmar només el que les persones volen donar. Nosaltres hem compartit amb ell la profunditat que tenen els retrats de les persones quan no treballen i són conscients de la càmera, com tenen una dimensió emocional més profunda i ens permet conèixer el seu interior.

 

Hem après també que el so és qui construeix millor l’espai, no tant com la imatge. També que és té molta més llibertat a l’hora de filmar si es treballa amb la llum natural, perquè no es depèn de tot el sistema d’il·luminació. Un altre aspecte que hem après és a no condicionar les persones, no han de tenir un guió, ni fer-los seguir unes pautes. Si miren a càmera no hi ha cap problema perquè no busquem una ficció on els personatges hagin de fer veure que no hi ha una càmera, sinó que volem captar el moment, l’acció, el que ens transmet el personatge. Fins i tot, Philibert ho planteja com un joc.

Ha estat molt bonic quan ens ha dit que la vida quotidiana és plena d’històries i de bellesa, que qualsevol lloc ens ofereix infinites possibilitats, que la quotidianitat de les persones i les seves accions són interessants, perquè es tracta de tenir en compte els petits detalls, no de buscar les coses grans que ens impressionen.

El que ens ha agradat més, és que no ha sigut com una conferència, ha sigut una conversa. Philibert s’ha acostat a nosaltres preguntant-nos també sobre el nostre film, i hem pogut compartir amb ell processos i formes de fer i mirar cinema.

 Molt agraïts al cineasta i al projecte Cinema en curs!

I per acabar, gran foto de familia!

 

Moltes gràcies a Nicolàs Philibert i moltes gràcies al projecte Cinema en curs!

Alumnat de 2n Batx Arts

Curs 2016-2017

ARTICLES RELACIONATS

ALTRES ENTRADES