El passat divendres 17 de març vam ser al CCCB a la jornada Compartir el cinema organitzada pel projecte Cinema en curs de l’Associació A Bao A Qu.
Un dia molt especial, moltes emocions i grans aprenentatges. Al matí vam gaudir de les relacions del cinema entre grans cineastes: Alain Bergala i els seus Passatges secrets, Mar coll i Valentina Viso, Fernando Franco i Miguel Ángel Rebollo, Jonás Trueba i Francesco Carril. Converses que ens van fer entendre com es construeixen les relacions entre les persones per fer una pel·lícula: l’escolta, l’amistat… Com l’aprenentatge del cinema s’exporta a la vida.
A la tarda, meravellats per la conferència d’Eulàlia Bosch En Curs. Clara i propera, ens va parlar de l’emoció, el desig, de la capacitat poètica, de l’anar i venir «del plural al singular», del centre educatiu «en curs» per una vida «en curs»… Realment inspiradora!
Tot seguit la projecció del nostre documental Rere el Macba. Retrat d’un museu. Quina sensació tornar-lo a veure en pantalla gran!
Després, la projecció de Silenci, una ficció de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.
Posteriorment el torn de conversar i Compartir el cinema amb l’alumnat de 2n de Batxillerat d’Arts del nostre centre, l’alumnat de l’institut Narcís Monturiol, cineastes i professorat de l’equip cinema en curs.
Molt bonic veure, que la comunitat Broggi hi era present, professorat, amics i amigues i una bona representació de l’AFA.
Va ser un dia emocionant, per la vivencia, els aprenentatges, i per sentir parlar daban tanta gent a les nostres alumnes, un regal!
Volem compartir amb vosaltres les seves paraules. Grans paraules. Són reflexions que vam escriure dies abans de la jornada quan ens vam trobar amb elles i la Meritxell Colell (la nostra cineasta), per preparar la intervenció en la jornada. Us les passem a continuació.
Evidències d’aprenentatge, d’obligada lectura!!
INTRODUCCIÓ
«Parlem en nom del grup de 33 alumnes que l’any passat vam realitzar el documental del Macba.
– Us volem explicar el procés de viure un any veient i fent cinema. El film que acabem de veure, retrata la nostra evolució. Es fruit del recorregut que hem fet durant tot un any: la pel·lícula mostra qui érem en aquell moment (el moment que estàvem vivint). No hagués estat el mateix film abans. O ara. Laia V.
– No només va ser fer una pel·lícula, ha estat un aprenentatge per a la vida: haver sortit, haver parlat amb tanta gent, amb els cineastes, amb els altres alumnes d’escoles i instituts, conèixer les seves vivències, altres han fet films de ficció, altres han filmat exteriors…. Júlia P.
– El projecte no només ens ha permès viure el procés de creació sinó compartir-lo amb els altres. El moment de compartir és quan te n’adones de tots els aprenentatges. El retorn dels altres, la visió que ells tenen de la teva vivència, dóna sentit. Compartir processos amb altres cineastes. Aprendre dels altres. Maria M.
Al preguntar-nos què era molt important per nosaltres del projecte hem llistat una sèrie de punts, que us volem anar detallant:
LA CREACIÓ COL·LECTIVA I EL TREBALL EN EQUIP
Amb el consens hem après a renunciar, a argumentar, a ser reflexius. Aprens a escoltar als altres i a fer-te escoltar. Hem madurat. El treball en grup va fer créixer les idees.
En una societat que diu que siguis tu feliç, sense tenir en compte als altres, el projecte et fa estimar el teu treball i el dels altres. No competir: fer quelcom entre tots.
Haver d’expressar les teves opinions fa obrir-te als altres. Escoltar, fa que parlis i dialoguis. El fet de no tenir tots la mateixa opinió és enriquidor. Fa distanciar-te del teu punt de vista. Hem après a col·lectivitzar les idees.
Les dinàmiques entre grup gran i petit grup (han permès que tothom trobés el seu lloc, han generat un respecte per les decisions preses pels altres.
Aquest anar i venir entre grup gran i petit grup, ens ha fet conèixer millor als companys de classe. També perquè tots hem pogut dir la nostra, és una creació col·lectiva que tots l’hem sentit nostra. Palmira S.
LA MIRADA
Hem après a apreciar les coses. Fer atenció a l’entorn i valorar el cinema i les arts en general. Hem après a deixar respirar el temps, a aturar-lo, a viure’l. Rodant tens una atenció absoluta, màxima concentració. El procés de documentació va ser molt intens, ens va ABSORBIR. Vam VIURE l’espai, el vam CONÈIXER. El vam veure diferent. RODAR es CAPTURAR, PRENDRE DECISIONS, OBSERVAR. MUNTAR és crear RELACIONS. Laia V.
L’APRENENTATGE EXPERIENCIAL
Viure el cinema, donar les eines des de l’experiència, fa que l’aprenentatge sigui perdurable. Les vivències fortes durant tot el procés ens van generar grans emocions i aprenentatges (les hores al museu, els rodatges a la matinada, estar a prop de les obres i de la gent, converses, la Filmoteca, els altres grups, Cineteca a Madrid…) Fer el documental ens ha permès conèixer i conversar amb les persones. Conèixer la seva passió pel seu ofici. Ens ha apropat a espais i realitats que no coneixíem. Vam aprendre a OBSERVAR els ritmes, els detalls, per a poder filmar.
El visionat ha estat una eina d’adquisició de coneixements.
Aprendre a saber analitzar l’obra de l’altre permet poder analitzar la teva pròpia obra i tenir les eines per crear. Hem fet VISIONATS des de la REFLEXIÓ.
Al llarg de tot el procés hem après a ANALITZAR, EXPRESSAR el pensament de forma clara, VALORAR i ESTIMAR EL CINEMA, RESPECTAR i ENTENDRE que hi ha moltes maneres de veure les coses. Laia V. i Júlia P.
EL VINCLE AMB EL CINEMA
Hem vist fragments a classe, films sencers a Filmin, Festivals (L’Alternativa, D’A) i hem mantingut diàlegs amb cineastes: Philibert i Guerin.
El projecte ens ha descobert un cinema que desconeixíem, un cinema reflexiu, que et deixa espai per a omplir-lo, un cinema que fa pensar i et fa un espectador actiu.
Quan veus aquest cinema sents que qui el fa, sent passió pel que fa, sents que cada pla està molt pensat i això fa que et posis a la seva pell. Són pel·lícules singulars, que resten a la memòria. Ara seguim veient el cinema que ens incita a pensar. Veus els films sabent què busques. Cavalier, Depardon, La forja… Akerman, em va marcar. He seguit veient films seus, tenen un ritme molt especial. Palmira S.
L’AUTONOMIA I LA IMPLICACIÓ DE TOTS
Hem après a implicar-nos en el que fem (en la fotografia, en el cinema i en la vida). Posar-hi tot d’un mateix. Ha estat important generar un ambient d’entusiasme, motivació, de passió, d’afecte. Tot s’ha mogut en un núvol de respecte i de diàleg.
La Fanny i la Meritxell mai ens deien què fer. Donaven l’opinió però mai decidien res. Les decisions eren nostres. La relació era entre iguals, ens tractaven com adults. Han estat unes GUIES.
Es com si haguéssim fet un salt a la universitat. La llibertat, l’autonomia, les decisions les hem près nosaltres. Sentir que hi ha professionalitat, que ens hi hem d’implicar.
La diferència és l’EXPERIÈNCIA però no se’ns marquen unes jerarquies. No donaven DIRECTRIUS. Enlloc de donar NORMES, donaven EINES. Maria M.
APRENENTATGES PER A LA VIDA
Els aprenentatges adquirits repercuteixen en tots els àmbits de la vida. Són aprenentatges acadèmics i personals (dins i fora de l’aula). Estàs aprenent i estàs formant-te constantment. Aprens moltes coses a l’hora, concentrat. Hem après molts conceptes que no havíem sentit mai en un temps récord. Hem agafat experiència. A classe tens una visió única (la del professor). Aquí hem sortit i parlat amb altra gent (retratats, altres alumnes, cineastes…) i hem compartit vivències. Tens molts punts de vista. Aprens de la resta.
Ens hem sentit tractades dins un món adult, on s’ha confiat en nosaltres, hem adquirit i après des de la llibertat.
El més interessant és que Cinema en curs no s’ha acabat. Segueix viu. Seguim fent cinema. Seguim veient cinema. Ara que hem fet un primer tast, que ho hem viscut, no podem renunciar a la mirada, al que hem descobert.»
Gràcies!!
