Dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de batxillerat i en el marc dels projectes Fotografia en curs i Cinema en curs, proposem a l’alumnat construir un retrat.
Diem construir, per què concebem la pràctica, com alguna cosa més que fotografiar a una persona. Ho plantegem com una manera d’entendre la fotografía, d’apropar-nos al rostre amb sensibilitat, emoció i amb especial interés per la mirada, el gest, l’enquadrament… Que la part tècnica estigui al servei del que volem mostrar, del que volem transmetre.
La pràctica l’hem desenvolupat en diferents fases:
- visionat de retrats de fotògrafs: Richard Avedon, Humberto Rivas, Bernard Plossu, Van der Keuken, Irving Penn, Raymond Depardon, Diane Arbus…
- lectura de fragments dels citats fotògrafs per comprender com conceben ells els seus retrats.
- text sobre la persona a retratar
- descripció de la pràctica amb consignes clares,
- dos sessions pràctiques amb el nostre retratat. La primera per fer proves sobre els paràmetres expressius: enquadrament, llum, gest, mirada, enfocament… i la segona, per concretar i experimentar sobre la tria definitiva.
Un treball rigorós amb resultats increïbles. Aquí us deixem les tries finals, amb els referents dels fotògrafs treballats i un extret dels textos el·laborats per l’alumnat tant en la fase de procés com en l’anàlisi de la imatge final.
Autoretrat 2016, Aila Carol
Aquesta imatge és un autoretrat en format de díptic horitzontal. En les dues imatges trobem la mateixa llum càlida de la sortida del sol, podem veure com reflecteix aquesta llum més groguenca en les finestres, i el contrast amb les ombres que produeix el mateix edifici des del qual està feta la foto sobre els edifices frontals. Amb aquesta imatge he volgut transmetre la sensació que es té al moment de la sortida del sol, un clima càlid però gens agressiu, donant la sensació de confort, d’una llar.
Per fer el meu autorretrat he triat aquest espai perquè és un lloc que em defineix molt. És un espai que tinc per mi, on hi visc moments de calma, tristesa, ràbia, soledat i, per descomptat, alegria. He fet aquesta foto perquè m’encanten les diferents llums que té el sol cada dia, el que transmeten, les sensacions i els sentiments. Valoro molt els petits plaers de la vida com veure sortir el sol, o com canvien les formes dels núvols amb el vent. I donat que volia fer un autoretrat vaig pensar que aquest espai em definia molt bé.
Sobretot m’he referenciat en el fotògraf André Kertész, en els colors del seu díptic Polaroids 1979-1984, en la manera de muntar-lo, en la idea d’utilitzar les ombres, i en la manera de transmetre les sensacions. També amb la fotògrafa Olivia Arthur i el seu díptic Darrera el vel 2008 , m’ha interessat la seva manera de mostrar un pla més obert sobre l’espai, contextualitzant a la persona en aquell espai.
Els meus referents: Dr.Franz Roh, 1926 MOHOLY-NAGY _ Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 Bernard PLOSSU_Helmut Newton, 1999 de Irving PENN i Georgia OKeeffe, 1918 de Alfred STIEGLITZ
Marina 2016, Júlia Alejandre
Els referents: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979 i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956
El moment de fer la tria de la persona, va ser una mica complicat. El que buscava des del principi, era un persona que expressés molt en una sola mirada o gest i que a la vegada sigués interessant de contemplar. La Marina és una de les meves millors amigues i personalment crec que és bastant diferent a la resta d’amics que tinc. Té un estil propi. És molt segura d’ella mateixa i el seu caràcter és fort. La meva fotografia parteix d’un collage de dos fotografies en format vertical. El que volia mostrar és: llum natural sobre un fons blanc, donant total protagonisme a la persona. Una mirada perduda i espontània i moviment. El blanc i negre fa destacar les ombres. El que més m’agrada, és la separació de les dues imatges i el contrast de color. També l’efecte de la caçadora descriu molt bé el moviment i la direcció.
Els meus referents han estat: Richard Avedon he volgut mostrar en la meva fotografia la seva forma de retratar, la importancia que dona a les qualitats de cada persona, sovint ho fa sobre un fons blanc. Capta la naturalitat i l’espontaneïtat. També em van interessar els retrats de Van der Keuken, el moviment d’alguns dels seus treballs i la llum. He volgut fer un díptic perquè encaixa molt bé amb la personalitat de la Marina.
El referent: Richard AVEDON Bill Curry Rodamon Interestatal Oklahoma, 1980
Per fer el retrat he escollit a la meva mare, tinc molta complicitat amb ella. He volgut retratar-la espontània, natural i remarcar que ella és una persona molt alegre. També és una persona molt segura d’ella mateixa i amb molt caracter. De tots els referents que hem treballat a classe m’ha agradat molt Richard Avedon perquè transmet sentiments en les seves fotografies. M’ha interessat la seva sèrie ‘’In the American West’’ un dels treballs més destacats d’Avedon. Aquest projecte va consistir en anar per tot l’oest d’Estats Units, per a poder mostrar una realitat que no era igual a la de les pel·lícules. Fotografia als nort-americans més maltratats i cansats. He volgut centrar-me en aquest fotògraf ja que també m’agradaria transmetre el que ell a transmés amb pocs recursos. He triat el mateix pla mig que sovint fa servir Avedon, i el fons blanc. M’ha interessat el gest i l’expressió de riure al rostre.
El meu avi, 2016 Blanca de la Cruz
El meu referent: Raymond DEPARDON Madeleine Lacombe, 1987
He volgut retratar al meu avi per tot el que significa per mi. Va venir a viure a Barcelona provinent del camp. Va haver de deixar moltes coses enrera i començar de nou. Té dos filles i és molt estricte però al mateix temps carinyós. Un home recte, seriós i molt culte gràcies als llibres i la lectura, doncs mai va poder anar a l’escola.
Durant la pràctica del retrat, hem estat treballant i investigant referents. Dels proposats a l’aula, m’han cridat molt l’atenció aquells que posen el seu personatge dintre d’un context. El fotògraf que mès m’ha interessat és Depardon. Aquest fotògraf retrata les persones dins d’un entorn. Té un gran interès en fotografiar-les tal i com són situant-les en el seu context habitual i proper. Busca la naturalitat i treballa amb llum natural.
El retrat del meu avi, és un primer pla, la seva composició és horitzontal. El personatge està enquadrat a l’esquerra de la imatge. Podem trobar l’aire de la imatge situat a la part contraria d’on va la mirada. Aquest espai coincideix amb el punt d’ il·luminació principal. La fotografia té poca profunditat de camp, aquest fet fa que el centrés d’interès sigui el personatge. He intentat que la fotografia expliqués la manera de ser del meu avi.
El meu pare, 2016 Cira Pujol
Els referents: Irving PENN Helmut Newton, 1999 i Richard AVEDON Roberto Lopez, Texas 28 set 1980
La persona que he escollit per fer la fotografia de retrat ha estat el meu pare. M’ha interessat retratar-lo per les marques expresives del seu rostre i les faccions. No tomé el volia retratar per l’aspecto del rostre sinó per plasmar la seva manera de ser. El meu pare és una persona llesta i culta, amb un caràcter perseverant per assolir tot allò que es proposa. He volgut retratar-lo amb una mirada penetrant e incisiva.
Per realizar la fotografia m’he centrat en dos dels referents treballats a classe. Richard Avedon i Irving Penn. D’Avedon m’ha interessat, la manera com capta l’expressió dels personatges. Utilitza fons blancs i llum difusa per donar total importància als rostres dels retratats. A més, conviu amb ells, estableix un diàleg amb ells perquè se sentin còmodes davant la càmera i actuïn de forma natural. Juga molt també amb els gests de les mans, aquest fet dona més personalitat a la persona fotografiada. Majoritàriament els seus retrats són plans mitjos. Irving Penn també m’ha agrada molt perquè busca quelcom més profund que un simple retrat, vol mostrar l’interior ocult de les persones. Sovint fa un ús de la il·luminació dura per crear zones contrastades. Utilitza fons plans però crea degradats provocats per la il·luminació.
La meva fotografia retrata el meu pare en un primer pla mirant fixament a càmera. El seu rostre es troba nítid, els seus braços alçant-se rere el cap es troben en moviment. El treball d’il·luminació és artificial i la llum, dura, incideix sobre el rostre provenint del costat inferior esquerre, el que fa que es produeixin una sèrie d’ombres sobre ell mateix. He volgut captar l’instant i que el rostre fos el punt de pes visual de la fotografia.
Autoretrat 2016, Jessica Cortés
Els referents: Pierre GONNORD Medhi 2006, i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956
Després d’alguns intents de fotografiar al meu pare, vaig decidir canviar la idea i em vaig proposar fer un autorretrat. Aquest canvi em suposava un repte personal. Em considero una persona tímida, alegre i educada. I volia mostrar només amb el rostre alguna d’aquistes qualitative. He volgut centrar-me en la cara, ja que és el primer amb el que t’enfrontes al mirar a algú. Com a referents m’han interessat Van der Keuken i Gonnord. Per una banda m’interessava retratar un rostre enfonsat en un mar fosc i destacar sobretot els trets facials. Però per altra banda em cridava molt l’atenció poder retratar de manera semblant a la pictòrica. He volgut jugar amb el contrast de colors i la mirada. La fotografia final és autoretrat monocromàtic en format vertical i feta amb un angle zenital. Referent al color provoca una fusió entre la figura femenina que represento jo i el fons. Només es pot veure la pell i el cabell formant un autoretrat semblant a un bust clàssic. La part més il·luminada és la pell, destacant el rostre. Compositivament la figura està situada al centre de l’enquadrament, un pel inclinada cap a la esquerra. La mirada no va directament a càmera, sinó que es perd uns centímetres més abaix.
La meva tria final és un collage en blanc i negre de format horitzontal. Conté dues imatges. És una fotografia en format digital. La il·luminació de la fotografia és artificial i incandescent. En el primer rostre la il·luminació és molt neutre, no es destaca ni es contrasta cap part en concret, en canvi, en el segon si que hi trobem un contrast bastant marcat ja que el punt lumínic es troba al lateral dret. Això provoca unes ombres al nas, la barbeta i l’ull de la part esquerra del rostre que contrasta amb la part dreta, que està il·luminada. Totes dues images es trobarien entre un primeríssim primer pla i un primer pla. En aquest collage fotogràfic hi podem observar un clar recorregut visual, que s’organitza d’esquerra a dreta a través de la mirada de l’Ona. En mirar la fotografia, ens fixem primer en el rostre de l’esquerra i, degut a la posició dels ulls, després ens dirigim al segon. Els ulls del segon rostre miren cap a la dreta, i això dóna una certa sensació de continuïtat a la fotografia i ens porta a observar el collage fins ben bé a l’extrem dret. L’espai negre del mig serveix de transició entre les dues imatges alhora que les cohesiona entre sí. En aquest collage he volgut mostrar les dues ‘’facetes’’ de l’Ona. En el primer rostre queda reflectida la seva part més distant i observadora i en el segon rostre hi podem observar una actitud més propera. Amb això vull transmetre que és indispensable la unió d’aquestes dues actituds (imatges) oposades per a crear una sola unitat i que és precisament aquesta unió la que caracteritza tant la personalitat de l’Ona.
El fotògraf que més m’ha cridat l’atenció és Depardon, m’agrada el seu tractament dels colors, aquesta textura que tenen les seves fotos, la llum tan curosa i mesurada, tot el que transmeten tant els paisatges com les persones que retrata. També trobo molt interessant el fet que retrati persones grans, les històries que expliquen amb les seves cares, les seves expressions, els seus gestos, i les seves arrugues. He volgut que el meu retrat, es centrés en el tractament de la persona, el que ens explica amb només veure-la, la mirada, les sensacions i emocions. Un dels aspectes que m’agradaria destacar dels retrats de Depardon és el fet de captar un instant que sembla quotidià, i espontani sense que la persona retratada estigui fent res en especial, vull dir, que tot i no moure’s, les situa en el seu context i això ja parla per si sol. A l’hora de fer el meu retrat tenia molt presents a Depardon, per tot el comentat anteriorment, i Avedon, per com s’apropa a la persona i capta tots i cada un dels petits detalls del rostre. Desprès d’haver buscat molt, tenia al cap el que volia, retratar a la meva àvia tan profundament com Avedon, però tendrament com Depardon.
El retrat de la meva àvia és en format horitzontal. No té gaire profunditat de camp, el fons està bastant desenfocat. La llum entra per la dreta des d’una finestra que queda en fora de camp, no és gaire forta. És un primer pla i l’àvia està situada a l’esquerra de la fotografia, podríem dir que seguint la llei dels terços, la foto respira per la dreta. L’àvia està mirant directament a càmera i la seva mirada és tendra i delicada. És el primer que mirem de la fotografia, mirem els seus ulls i desprès la seva cara.
He decidit fer el retrat del meu avi Joan, perquè és una persona molt singular i curiosa. És un home que cataloga, però que és incatalogable. És bastant tímid, cosa que vaig notar al principi de les sessions, no sabia massa on mirar ni què fer, encara que jo el dirigís una mica. M’agrada molt sentir-lo parlar. El que explica sempre és interessant, i entre explicacions sempre té anècdotes o acudits per arrencar somriures. Al principi estava nerviós i tens, perquè està acostumat a fotografiar, no a que el fotografiin, i després em va començar a explicar els seus projectes, a ensenyar llibres, quadres, artilugis, escrits… Quan parlava de tot això s’oblidava que li estava fent fotografies.
M’he inspirat sobretot amb els retrats de Depardon, perquè retrata sobretot persones grans, (generalment gent treballadora) i ho fa d’una manera molt tendra i descriptiva. Crec que el fet de mostrar persones velles és interessant, perquè transmeten trajectòria, i les arrugues, les mans (que reflecteixen el pas del temps i l’esforç manual) o els cabells blancs, no els veig com una degeneració, em semblen elements bonics i que parlen per si sols, com la mirada. Com Depardon, he considerat important mostrar el meu avi en context, a través de plans oberts, en el seu taller. També m’interessa com tracta la llum, i tot i que no he aconseguit una llum idònia en totes les fotografies, he procurat que no fos molt dura, sinó matisada. M’han interessat especialment els jocs de reflexos solars que es creen en les parets i incideixen en l’espai.
Després de moltes proves, he decidit fer un díptic, em centro en la persona, i les dues fotografies tenen coherència, són del mateix espai, però canviant el punt de vista i l’enquadrament. He triat l’exterior del seu taller perquè sempre hi incideix una llum especial.
En la primera imatge es veu l’avi de perfil, amb una llum que li incideix en la barba i li dona un aire molt especial. En la segona imatge es veu l’avi assegut en el seu racó de pensar, un pedrís del seu jardí, centrat, amb els ulls mig aclocats. Es tracta d’un pla americà, prou obert perquè surti el context i es distingeixin les faccions de la persona. Una imatge complementa l’altra. En totes dues m’han interessat els matissos del color i com la llum incideix en diagonal en forma de reflexes.
La meva fotografia és un díptic, he volgut recalcar l’espai, però el pes visual va cap a la meva mare. El fet del díptic dona amplitud, serenitat i el fet de ser un espai buit acentúa l’atenció cap a la persona. El personatge accentua l’atmòsfera tranquil·la i pausada que esdevé dins la fotografia. No hi ha moviment; tot és quietud, no hi ha acció. He volgut mostrar la solitud com a una cosa íntima per a la persona, un moment tant sols per a ella. La llum, de la mateixa manera i en relació amb la persona, centra l’atenció només en l’espai.
Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007 i Germaine i Marcel Chalaye, 2007
La composició final és un díptic en format horitzontal. La primera imatge (esquerra) és un primer pla frontal on la persona retrada es troba lleugerament inclinada i amb el cap ajupit. No li podem veure el rostre al complet, un conjunt de branques i fulles verdes a primer terme desenfocades que li tapen la cara enfocada parcialment. És una imatge sense profunditat de camp. La il·luminació és natural i la llum bastant dura. Incideix al rostre accentuant els volums. La mirada de la persona es dirigeix a un punt fora de camp que crea continuïtat amb el fora de camp de les fulles i branques. Aquesta fotografia, a nivell genèric, es relaciona amb l’altra per semblança en quant a cromatisme i il·luminació, tot i que també intervenen en aquesta connexió altres factors com les fulles. En aquest cas la persona és davant les fulles i el pla és més obert.
La tria final, és una fotografia del meu pare en aspecte seriós però amb una mirada molt expressiva. Apareix al centre de la imatge davant d’un fons neutre i porta una samarreta de color blanc. És una imatge horitzontal feta en blanc i negre. La llum és natural i prové de la finestra de l’esquerra. És un primer pla amb un punt de vista frontal. Tots els elements estan enfocats. El recorregut visual d’aquesta imatge comença directament al rostre, centrant-nos en la mirada. Encara que el seu rostre està mirant a càmera de manera frontal el cos està una mica girat, això li aporta dinamisme al retrat. Aquesta imatge té una clara funció expressiva i té com a objectiu principal mostrar com és la persona a través d’una fotografia.
En el retrat que he fet, intento mostrar les dues cares del meu germà Martí, per una part té els braços creuats que deixen veure aquesta part difícil de conèixer com és i què pensa, la seva part tancada i individual, i per l’altre part el rostre l’he volgut retratar amb mirada a càmera entre inexpressiu i deixant lliure la pròpia interpetació del gest. Aquesta serietat o inexpressivitat per mí sempre ha sigut un símbol d’apropament i coneixement d’ell, tot i que es pot interpretar perfectament com un gest “agressiu”. L’he volgut retratar a la manera de Richard Avedon, sobre un fons en blanc i jugant amb els gestos dels braços i l’expressió facial. He triat un fons blanc i m’ha interessat el joc d’ombres que es creen a la pared degut a la llum.