CIRC. Iva Comar.
Una de les meves experiències contínues de CAS consisteix en la pràctica de diverses disciplines de les arts del circ: màstil xinès (com a la imatge), roda cyr, acrobàcies, verticals, dansa, teatre, i més. Tinc una bona formació en gimnàstica artística i aeròbica i m’he endinsat al món del circ en aquests últims anys. Aquest art, tot i ser físicament exigent, m’ha permès ampliar la meva creativitat a diverses àrees de les arts escèniques i m’ha ofert la possibilitat de participar en actuacions visualment impressionants.
FOTOGRAFIA. Elsa Wallen.
El dia què vaig tocar per primera vegada una càmera fotogràfica, vaig descobrir una nova passió. Mai m’havia plantejat portar la fotografia que feia ocasionalment a un nivell professional, més enllà de fer una foto amb el mòbil a un paisatge o a la meva germana a la platja, però una vegada ho vaig provar, em va sorprendre l’emoció que vaig sentir en agafar una càmera de veritat i enfocar un carrer ple de gent i congelar l’espai del meu voltant.
En començar amb el meu projecte, vaig agafar el llibre d’instruccions de la càmera i em vaig passar hores llegint i investigant les seves característiques, aprenent tots els tipus de fotografia que podia fer, els ajustos específics, les lents, etc. Vaig llegir diferents articles sobre com utilitzar la llum per a fer una bona fotografia, i com editar els contrastos i colors per ressaltar el que volia mostrar. Vaig aprendre que per a fer una bona fotografia no has de prémer un botó només, sinó que has de planificar amb antelació el millor enquadrament.
Però per a portar tots els conceptes a pràctica vaig haver de sortir al carrer, experimentar i equivocar-me. Vaig descobrir que havia de moure la càmera en diferents angles o ampliar l’angular de manera diferent segons el lloc que volia fer fotos, pel fet que les condicions naturals afecten molt els resultats i que moure la càmera un centímetre a l’esquerra canvia totalment el resultat. Però a pesar que és un procés llarg, per a mi és un plaer buscar el lloc perfecte, experimentar amb la llum i trobar el moment ideal per a prendre la foto.
A posteriori, l’emoció que experimento al trobar una fotografia que aconsegueix capturar la meva realitat i transmetre un missatge enmig de la galeria plena de fotos borroses o mal enfocades és incomparable. Em sento orgullosa en veure el que puc crear, els resultats que obtinc després d’hores de passejar, buscant sentit als detalls més quotidians.
La fotografia em va fer adonar d’una cosa que el meu professor d’història va dir en una classe, però que no havia tingut ocasió de comprovar amb anterioritat. Que una fotografia, com a font històrica, és incapaç de ser objectiva, i que es tracta d’un recurs subjectiu. En buscar un enquadrament específic de la realitat que un té davant, triant quins detalls mostrar i quins ocultar, el tipus d’enfocament, el zoom, o els detalls que destaquen més jugant amb el contrast, la llum o les ombres, una fotografia pot canviar d’ínfimes maneres. En veure una foto observem el món des de la perspectiva de l’artista i el mateix lloc fotografiat el mateix dia al mateix segon es veurà diferent segons la visió de cada fotògraf. Cada un transmetrà un missatge diferent. I això em sembla preciós. Que pugui ensenyar la meva visió del món a uns altres mitjançant un tros de paper o una pantalla digital i que els receptors del meu art puguin arribar a sentir el mateix que jo vaig sentir en aquell instant, és una espècie de màgia.
CLASSES DE PIANO. Marçal Erra.
Des de ben petit que estudio música a l’escola de música de Canet de Mar. Tota la vida he tocat la guitarra, però també tenia curiositat per aprendre a tocar altres instruments, com per exemple, el piano. Aquest està sent el meu primer any amb l’instrument i estic molt content amb el progrés.
Probablement, si no fos per l’IB, i CAS, no m’hauria atrevit a començar un nou projecte com aquest a primer de batxillerat. Amb CAS, estic podent executar activitats que sempre havia volgut provar. És una forma divertida i autònoma d’aprendre.
Vaig a classes un cop a la setmana i també practico amb força regularitat a casa. Cada trimestre participo en els concerts de l’escola de música. És una bona forma d’aprendre a parlar, actuar i fins i tot improvisar en públic.
Espero poder continuar tocant el piano molts anys més i seguir aprenent autònomament. També obrir-me a nous instruments i àmbits de la música, ja que és una de les meves grans passions!
DUET DE GUITARRES. Aleix Castro.
Porto estudiant música de forma extraescolar des dels quatre anys i, als sis, se’m va presentar l’oportunitat de tocar un instrument a l’escola de música del meu poble. Vaig provar diversos instruments, però la guitarra clàssica va ser el que més em va agradar. De forma que vaig començar a anar a classes particulars amb un professor fins als catorze anys. Quan en tenia 10, l’Associació Catalana d’Escoles de Música va organitzar una trobada amb milers de músics, però per a participar-hi, vaig haver d’unir-me a l’orquestra de guitarres de l’escola.
Des d’aleshores, hi he estat apuntat, però l’orquestra ha anat perdent membres fins a esdevenir un duet. En aquest duet no només interpretem peces que ens proposa el professor, sinó que nosaltres també en fem i intentem arranjar les peces que escollim escoltant-les múltiples vegades. D’aquesta manera, el treball que fem la meva companya i jo no només és durant hores de classe, sinó que requereix una preparació fora de l’horari, tant creadora com de pràctica.
El duet de guitarres conforma una part important dels meus gustos i de la meva personalitat. De manera que causa nombrosos beneficis en mi i em permet desenvolupar moltes habilitats, com el treball cooperatiu amb la meva companya, la constància de practicar diàriament i l’equilibri que aporta a la meva vida. L’oportunitat de participar en concerts gratuïts per promoure la cultura al meu poble em fa ser una persona solidària.
CAP NEN SENSE JOGUINA: LA MÀGIA DEL NADAL. Miquel de Haro.
El passat dia 5 de gener del 2024 vaig realitzar un increïble voluntariat anomenat “Cap Nen Sense Joguina” a través de l’entitat voluntaris 2000.
El voluntariat, d’una duració aproximada de 4-5 h, va consistir en l’estada a la Ràdio de la Cadena Ser (Carrer Casp 9), i la nostra funció principal va ser la recollida de les joguines que les persones portaven a l’establiment, i la seva posterior categorització i empaquetatge.
La quantitat de recollida va ser molt gran, igual que la nostra passió pel voluntariat, que va permetre portar la màgia del Nadal a casa de tots els nens i nenes.
L’experiència va ser tan positiva que fins i tot vam aparèixer al diari El País!