Quina experiència!
El Moisés Broggi és el centre on haurien de portar als professors que ja no creuen en la docència.
Com a alumne de pràctiques docents escèptic amb la docència i amb el món de l’ensenyament he de dir que ha estat una gran experiència. Considero que aquest centre fa una feina excel·lent de dinamització i innovació, amb un professorat entregat, professional i equilibrat. L’edifici és vell, no tot pot ser bo, però fa les funcions i no és un problema viure-hi. Això em mostra l’estat del parc educatiu català i d’allò que m’aniré trobant en la pràctica docent. Esperem que segueixin igual amb la mateixa energia amb que ens han rebut i ens han mostrat la feina que fa el professor, les bones paraules i les bones pràctiques.
M’emporto il·lusió i ganes de treballar amb les noies i els nois que aniran naixent i creixent. Gràcies!
Marc D. B
Broggi(re)flexió, o les metamorfosis dels encontres
Impressions d’una futura profe de secundària en pràctiques.
Quina cosa més extraordinària arribar a un lloc nou! Arribar-hi. Entrar-hi. Ser-hi benvingut.
Compartim aquests temps i una realitat tan brillant com enigmàtica, i tots fem un munt de coses al llarg del dia. Algunes d’aquestes coses les repetim més o menys i es tornen una segona pell, la rutina que ens abriga; d’altres les marquem com excepcionals i esdevenen la nostra història íntima.
La part xula, el caramelet, del Màster de Professorat de Secundària són les pràctiques al centre, aquesta és l’afirmació que sents gairebé cada dia mentre vas a fer les classes de contingut teòric. Tot sembla projectar-se cap a les nou setmanes en les que seràs acollit i breument integrat a l’equip d’un institut de secundària que, encara que pots prioritzar en la teva wish list de centres, t’acaben adjudicant a sort.
Jo he tingut la molt bona sort de venir a fer les pràctiques al Broggi, que era el primer institut de la meva llista.
Torno a la idea de com és d’especial el fet d’arribar a un lloc nou.
Per entrar al Broggi puges les escales, nou esglaons, creues la porta que obre cap a dins i… ja hi ets. Aquest primer espai et diu un munt de coses. És prou ampli com perquè s’hi creuin un munt de trajectòries, prou viu i prou apropiat, en el sentit de fet propi, com per sentir que ja ets a lloc. Hi pots trobar quatre patinets aparcats sota l’escala, uns treballs que exploren la tridimensionalitat del cub, un camí de fotos de mans que puja escales amunt i sobretot, hi trobes la bona energia dels alumnes, professors i d’altres treballadors del centre. Ara miro de descriure aquest primer espai de l’edifici, perquè, per un moment, m’ha semblat més factible expressar les meves primeres impressions que intentar posar-me a fer reflexions profundes de sopar de duro, però no estic segura si me n’estic sortint.
He estat, hem estat, amb en Marc i la Sarah, tres setmanes al Broggi i, ho hem parlat, n’estem súper contents.
Ens heu obert les portes de les aules, totes, i ens heu deixat treure el nas per les classes, ser-hi, veure i escoltar com feu la vostra feina d’aprendre i d’ensenyar amb passió i professionalitat.
Hem estat convidats a reunions de profes amb d’altres profes, a reunions de profes amb alumnes, a les sessions de formació que feu a cal MACBA, a classes on començàveu un nou projecte interdisciplinari sobre la cèl·lula, a trobades amb artistes-formadors de la Fabra i Coats amb els que sortireu al carrer a explorar com sona la ciutadania, a classes on fèieu el retorn d’un examen, a classes on parlàveu dels primers moviments obrers, a classes on el dibuix tècnic parlava de la certesa, de la pertinença, d’interseccions; a classes on fèieu una presentació oral sobre les connexions del Rei Lear de Shakespeare i la sèrie Revenge, a classes on es fa evident que “els racionalistes son aranyes i els empiristes son formigues”, a sortides al Institut Català de Paleontologia per mesurar cranis i veure com conserven els fòssils…
Tots arribem a un lloc nou amb el que som, el que hem après abans i les coses que ens han passat i valorem, i serem transformats per allò que trobem que ens atrapi i ens parli.
Ara ens queden sis setmanes més per aprendre tant com podrem com és això de treballar molt i molt bé en un institut públic, sis setmanes per tal de complir la nostra part del pacte i, en retorn, fer unes quantes classes tan bé com sabrem.
I aleshores, els que serem d’aquí uns dies, transformats pel Broggi, no voldran marxar.
Gemma D.
.