Matemàtiques: Aplicacions i Interpretació (NM)

Les matemàtiques IB són una assignatura obligatòria dins del Programa Diploma. Es diferencien per nivells d’enfocament i profunditat, i per tant, d’hores lectives.  Totes les assignatures de matemàtiques del Programa Diploma tenen per objectiu ajustar-se al conjunt de diverses necessitats, interessos i aptituds dels alumnes, així com complir amb els requisits de diferents trajectòries universitàries i professionals.

L’objectiu d’aquests cursos és capacitar els alumnes perquè siguin instruïts amb els coneixements, conceptes i principis matemàtics adequats al nivell; que desenvolupin un pensament lògic, crític i creatiu, i que emprin i perfeccionin les seves capacitats d’abstracció i generalització.

Matemàtiques NM és una assignatura d’elevat rigor que tots els alumnes amb una projecció social i d’aplicacions, és a dir, unes matemàtiques estudiades des de situacions de la vida real, han de cursar. Es realitzen 4 hores a la setmana durant el primer curs, i 4 hores a la setmana durant el segon, sumant un total de 150 hores lectives en tot el programa. Podem fer l’equivalència d’exigència i dificultat de matemàtiques d’aquesta assignatura amb les matemàtiques del social LOMLOE.
Cal remarcar que l’enfocament de l’assignatura i tipologia d’exercicis són característics del Programa Diploma, de tal manera que es prepara l’alumne tant per les Avaluacions Externes de l’IB com la Selectivitat LOMLOE, ja que el temari abordat és de superior dificultat i requereix d’un major nivell de comprensió conceptual i abstracte.

Temari:

  • Mesurament de l’espai: precisió i geometria 2D.
  • Representació de l’espai: trigonometria sense angle recte i volums.
  • Representació i descripció de dades: estadística descriptiva.
  • Dividir l’espai: geometria de coordenades, diagrames de Voronoi.
  • Modelització de taxes de canvi constants: funcions lineals.
  • Modelització de relacions: correlació lineal de dades bivariants.
  • Quantificació de la incertesa: probabilitat, distribucions binomial i normal.
  • Proves de validesa: prova de Spearman, prova d’hipòtesis i prova χ2 d’independència.
  • Modelització de relacions amb funcions: funcions de potència.
  • Modelització de taxes de canvi: funcions exponencials i logarítmiques.
  • Modelització de fenòmens periòdics: funcions trigonomètriques.
  • Anàlisi de taxes de canvi: càlcul diferencial.
  • Aproximació d’espais irregulars: integració.