La setmana internacional de la ciència va ser aprovada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1988. Se celebra anualment una setmana al voltant de dia 11 de novembre i serveix per commemorar esdeveniments importants de la ciència així com les persones científiques, la seva vida, els seus descobriments i les seves aportacions. L’institut Moisès Broggi commemora la Setmana de la Ciència des del 2011, a partir de les premisses de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Des de l’Institut es fan diverses activitats:
-BroggiCiència XI edició. L’alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO, fa grups per classes, que investiguen, pensen i fan un experiment que mostra a la resta dels grups durant les classes pràctiques. El que més ha agradat a la classe rep un diploma de reconeixement.
De moment us deixem aquet tastet.
–Pòsters al vestíbul i xerrades (a l’alumnat de 3r ESO). L’alumnat de 1r Batxillerat Internacional fa i exposa uns pòsters al vestíbul de l’Institut. Enguany sobre:-Centenari del naixement del bioquímic Joan Oró i Florensa; dels 100 anys Visita d’Albert Einstein a Barcelona, el físic autor de la teoria de la relativitat; dels 100 anys del descobriment de l’efecte Compton (Arthur Compton, físic, 1923); de l’astrònoma Cecilia Payne, que demostrà la composició del Sol per gasos hidrogen i heli; els 200 anys de la mort d’Edward Jenner, descobridor de la vacuna de la verola i finalment l’Any Internacional del Mill (en castellà mijo), a proposta de la UNESCO.
–4t ESO: Taller amb nitrogen líquid. Aquest és l’adaptació de l’escrit d’una de les alumnes de 1r Batxillerat Internacional sobre les presentacions del passat dimarts 14 de novembre. El primer grup a presentar ha parlat sobre Joan Oró, aprofitant que es compleixen 100 anys del seu naixement. Va ser bioquímic nascut a Lleida el 1923. Algunes de les aportacions científiques més importants van ser: la síntesi de l’adenina (va constituir els inicis de la química prebiòtica), la teoria de la panspermia essent una possible explicació de l’origen de la vida a la Terra havent estat aquesta originada per la col·lisió de cometes o per asteroides a partir de la matèria inert present a asteroides, cosa que va donar molta credibilitat a la seva teoria. Va tenir col·laboracions amb la NASA (Programa Apol·lo XI) analitzant les roques lunars, i, posteriorment, al programa Viking, on va evitar que la NASA comuniqués el descobriment de vida a Mart quan, en realitat era una possibilitat. Oró també va ser diputat del Parlament de Catalunya durant un any, va dimitir per tornar als EEUU, d’on va tornar el 1993 quan va crear la fundació Joan Oró a Lleida, morint un any més tard deixant un gran llegat científic. El segon grup ha explicat la visita d’Albert Einstein a Barcelona i l’efecte Compton. Einstein va ser un conegut físic nascut a Alemanya d’on va marxar al 1932 per l’ascens del nazisme cap als EEUU. Einstein va visitar Barcelona el febrer del 1923 i va fer tres conferències que pocs van entendre per la barreja d’idiomes i per la dificultat d’allò que s’hi exposava. A causa d’això i de la inestabilitat política del moment, la societat espanyola va quedar lluny de ser motivada a impulsar la ciència, que era l’objectiu d’aquestes xerrades. Algunes de les innovacions científiques d’Einstein van ser: la relativitat especial, una teoria que només serveix per als sistemes sense acceleració, que parteix que la velocitat de la llum i les lleis de la física són constants i que estipula que el temps és relatiu. Una altra innovació va ser la relativitat general, que s’aplica a objectes molt grans i ràpids. Diu que quan un objecte està sent influït per la gravetat, en realitat només s’està movent en línia recta en un espai-temps deformat. Finalment, l’efecte fotoelèctric on es va demostrar que la llum es comporta més com una partícula a freqüències més altes i més com una ona a freqüències més baixes: dualitat ona-partícula; la qual cosa li va valer el Nobel de Física l’any 1921.Aquest mateix grup va explicar l’efecte Compton, descobert fa 100 anys per Arthur Compton, i que descriu com els electrons es poden alliberar dels àtoms quan xoquen amb fotons, un procés en què el fotó perd energia a causa del xoc, causant que augmenti la longitud d’ona.El tercer grup ha presentat Cecilia Payne, l’astrònoma nascuda l’any 1900, a Anglaterra. Tot i que va estudiar botànica, física i química a Cambridge, no se li va donar el títol fins Payne va estudiar botànica, física i química a la Universitat de Cambridge, però ràpidament es va interessar per l’astronomia. Encara que va completar els seus estudis, no li van donar el grau que li corresponia a causa de la discriminació que patien les dones en aquella època: algunes universitats permetien la presència de dones, però no tenien reconegut cap títol encara que superessin tots els seus estudis. Cambridge, per exemple, no va reconèixer els títols a les dones fins al 1948. Fa 100 anys, el 1923, va publicar la seva tesi doctoral “Stellar Atmospheres”, on va revelar el seu descobriment sobre la composició de les estrelles: fetes majoritàriament d’hidrogen i heli. Ho va descobrir per les línies espectrals, els colors que emeten els elements a una temperatura determinada. Rebutjada al principi, no es va trigar ser demostrada reiterades vegades i va haver de ser acceptada creant una base sòlida per a l’astronomia i l’astrofísica. Payne va guanyar molts premis. El 1956 va ser la primera dona professora de Harvard. Va morir el 1979, sent una de les millors astrònomes de la història i servint d’inspiració i obrint portes a moltes altres dones científiques.La quarta presentació ha tractat sobre la primera vacuna Edward Jenner, en els 200 anys de la seva mort. Jenner va ser un cirurgià i farmacèutic anglès nascut el 1749, a la seva època, la verola humana era una de les principals causes de mort de la població. Però hi havia el coneixement popularment acceptat que deia que «qui ha contret la verola bovina, no contreia la verola humana». Jenner va mirar d’entendre si aquesta frase realment es complia. Va probar l’hipòtesi fent un petit tall al braç d’un nen i fregant-li amb crosta de verola bovina. El nen va emmalaltir durant uns dies de forma molt lleu i es va recuperar ràpidament. Passades sis setmanes va fer el mateix però amb verola humana i el nen no va desenvolupar la malaltia. L’hipòtesi de Jenner es va confirmar. Van passar uns anys fins que el mètode d’immunització (d’aquí el nom de vacuna, de l’origen vacú) i el seu mètode es va popularitzar. Jenner morí 1823. El darrer grup ha explicat que la UNESCO ha declarat 2023 com l’any internacional del mill (en castellà el mijo), un tipus de cereal amb múltiples variants la producció i consum més grans contribuiria àmpliament a aconseguir els ODS. El mill és un dels aliments més antics (del 2700 a.C.). Actualment, un 30% del mill que es produeix es per a menjar per a ocells, i l’altre 70% és destinat al consum humà, encara que, al primer món, només consumim un 10% del total . El mill és un cereal que no té gluten i és una font excel·lent de minerals, fibra, vitamines i proteïna. És molt versàtil i pot créixer ràpidament en climes secs, és molt tolerant a la sequera, Actualment la producció es troba centralitzada a Àfrica i Àsia. En aquest punt s’ha fet la relació de les possibilitats del mill i la seva relació amb els ODS. Els 17 Objectius del Desenvolupament sostenible (ODS) són els objectius per al 2030 marcats per l’ONU el 2015. Aquests ODS busquen abordar temes molt diversos: des de l’economia fins a la inclusió social o la protecció del medi ambient i les oportunitats per a totes les persones, i es dirigeixen a tots els països, sense importar el seu punt desenvolupament de partida. Per exemple, produir el mill a nous llocs, podria crear molts llocs de treball, millorar els estàndards de qualitat de vida, a més de reduir la gana.
Les presentacions han acabat amb aquest darrer grup repartint galetes de mill que han fet per a tot l’alumnat de tercer ESO i pel professorat.A més dels continguts exposats, la presentació ens ha servit a l’alumnat de primer IB per millorar les habilitats de sintesi i simplificació per poder explicar temes complexos en un temps limitat i de manera comprensiva. I com en totes les presentacions orals, ens ha permés ajudar a millorar les habilitats per parlar davant del públic i presentant el treball des de l’escenari de la sala d’actes.Volem destacar que l’alumnat de tercer ha estat molt atent durant totes les presentacions i que esperem que n’hagin après tant com ho hem fet l’alumnat de batxillerat i n’hem après en fer-les.
