viernes, noviembre 22, 2024
spot_img
InicioInstitutBatxilleratSortida de neurociència al CCCB

Sortida de neurociència al CCCB

Optativa Psicologia, 1r Batxillerat

El cervell il·lusionista: Un matí amb Jordi Camí

El dimecres dos de novembre els alumnes de psicologia de primer de batxillerat vam assistir a una xerrada del CCCB. Aquesta parlava sobre el cervell il·lusionista i abans d’assistir-hi vam treballar el tema a classe. En Jordi Camí es va endinsar en temes com la percepció, la memòria o la neurociència i els va relacionar amb la màgia.

A la conferència va dir un munt de coses que ens van impactar entre les quals es troba el fet que algunes coses que afirmem que són reals en realitat són el resultat de la interpretació del nostre cervell, de la mateixa percepció. És sorprenent que la nostra memòria i records siguin subjectius, compten amb un error de predicció. També cal destacar que el nostre cervell només pot emmagatzemar un màxim de 70 GB d’informació, això fa que a la nit seleccioni la informació essencial. Una altra cosa interessant és que els nens veuen coses que els adults no i això ho han de tenir en compte els mags a l’hora de realitzar els trucs. Això és així, ja que els adults, gràcies a la informació que tenen emmagatzemada, s’anticipen a allò que passarà i es perd moltes coses. Per fer la xerrada més amena va fer uns quants trucs de màgia amb els quals vam poder comprovar el que ens havia explicat anteriorment. 

Finalment, vam comentar la xerrada a classe de psicologia i ens vam posar en grups per posar en comú allò que sabíem sobre el tema. Els alumnes de l’artístic ens van explicar una activitat que havien fet relacionada amb la visió òptica i vam poder relacionar l’art amb la màgia, la percepció i la neurociència.

                                                                             Nahia, Emily, Aina, Aisha i Clara

El cervell desordenat: Un matí amb David Bueno

Dimecres nou de novembre vam assistir a la conferència de David Bueno al CCCB. Va parlar sobre diferents aspectes del comportament humà, però centrant-se en l’adolescència. Nosaltres, parlarem sobre la nostra relació amb els pares durant aquesta etapa segons ens va explicar. 

Va aportar coses molt interessants a la conferència, ens va semblar impactant la manera de pensar que tenia ja que al ser adolescents no pensem que una persona adulta pugui entendre’ns. 

Per exemple, va explicar que els pares no poden entrar a l’habitació dels seus fills sense avisar, no perquè estiguin fent quelcom que no han de fer, sinó perquè han de respectar el seu espai i ensenyar a fer el mateix més endavant, és a dir, que necessiten certa intimitat tan ara com en un futur així com la necessitaran els seus fills. 

«Els pares no entenen als adolescents» va dir en Bueno, això és degut a que el cervell, al créixer evoluciona en quant a maduració  i  «oblida» moltes coses de l’adolescència. Al intentar recordarles ho distorsiona de manera més exagerada i magnificada, per exemple, un record normal possiblement en el cervell d’un adolescent sigui recordat d’una manera diferent que en el d’un adult. Per això els pares no arriben a entendre del tot als adolescents.

En definitiva, va tocar temes que no permitien deixar de prestar atenció en cap moment per la forma en la que presentava la informació. Tornariem a repetir l’experiència sense cap dubte.

Oriol, Myrian, Hanna, Ivet, Maria, Clàudia

VISITA A L’EXPOSICIÓ CERVELL(S)

Tot just després de la conferència del David Bueno vam anar a veure i visitar una exposició del CCCB anomenada Cervell(s). En aquesta exposició es tractaven certes qüestions sobre la història del cervell i el seu estudi. L’exposició es dividia en dues parts. La història de l’estudi del cervell i la part més abstracte sobre la nostra capacitat cerebral. Ens vam centrar en certes parts de l’exposició que ens van cridar més l’atenció. 

ORÍGENS DEL CERVELL HUMÀ

El principi de l’exposició ens parla dels orígens del nostre cervell.

Fa 2 milions d’anys, el cervell dels homínids era tres vegades més petit que el d’ara. Amb aquests canvis van aparèixer noves xarxes neuronals i aquestes van transformar com els humans es relacionaven i cooperaven entre ells.

Junt amb aquests avenços també neix el pensament simbòlic, que permet als humans pensar més enllà del present, l’exposició posa d’exemple les pintures rupestres que, d’alguna manera, van ser fetes per a ser vistes per les generacions futures. Aquesta evolució va marcar la distinció entre humans i animals, que al principi convivien de la mateixa manera.

LOGINE STIDWORTHY – THE WHISPER HEARD

Una de les parts més interessants i curioses de l’exposició, va ser un experiment realitzat fa uns anys amb Severin Domela i Tony O’Donnell com a protagonistes. El primer, un nen petit de 3 anys que estava aprenent a llegir i, per tant, que es troba en les primeres etapes d’adquisició del llenguatge. I el segon, un home gran que havia patit un ictus i estava intentant aprendre a parlar de nou. Aquestes dues persones que es trobaven en etapes totalment diferents de la vida, havien d’aprendre a llegir. Per tal d’estudiar la diferència entre les dues maneres d’aprendre a parlar, els hi van fer llegir un tram de l’obra de «Viatge al centre de la terra» de Jules Verne, i van poder trobar una gran diferència que potser sembla òobvia quan t’ho expliquen, però que va cridar l’atenció, va ser que l’home que havia de tornar a aprendre a parlar comprenia tot el que llegia, però, en canvi, li costava a articular les paraules i expressar-se. Tot el contrari passava amb la nena, ja que no comprenia tot el que llegia, però podia llegir perfectament el text.

PARKINSON

A una part de l’exposició podíem veure un vídeo sobre el Parkinson i com van fer experiments perquè la gent que pateix aquesta malaltia tornés a tenir mobilitat. A través d’inhalar durant cert temps levodopa, una droga psicoactiva que ara es troba en medicaments pel Parkinson, els malalts s’aixecaven de les cadires i caminaven, qui havia perdut pràcticament tota la parla la recuperava per dir paraules o frases simples, en general recuperaven certes habilitats que havien perdut amb la inhalació d’aquesta droga.

Actualment, els medicaments per recuperar la mobilitat perduda pel Parkinson contenen aquesta substància, és a dir, va ser un experiment que va sortir bé i això ha sigut molt positiu per les persones amb Parkinson.

ESTAT VEGETATIU

Aquesta part de l’exposició ens explica el procés de detectar la consciència quan una persona està en estat vegetatiu. Posant-nos l’exemple d’en William, un noi que després de submergir-se en aigües poc profundes sota la influència de l’alcohol i de la marihuana, va rebre un cop a la medul·la espinal que li va provocar una forta aturada cardíaca. Aquest cop va acabar significant un canvi radical a la vida d’en William. Durant anys el noi no li arribava l’oxigen al cervell i, per tant, se’l va declarar en estat vegetatiu. L’experiment que li van fer i que està al CCCB, ens mostra com el William, tres anys després de l’accident, se li diuen certes coses que fan que el seu cervell treballi i les pensi. En això evidenciem que les persones en estat vegetal tenen un cervell que funciona i els hi fa elaborar respostes tot i que després no les puguin verbalitzar o expressar físicament.

LÍMITS INTEL·LECTUALS I INTEL·LIGÈNCIA COL·LECTIVA EN LA BIOSFERA COGNITIVA

Els éssers vius són enormement complexos, fins i tot en les cèl·lules, la seva vida és un procés complex que implica bilions de molècules. Això parlant només dels organismes vius més simples, si ens estenem en altres éssers vius, com les aranyes, trobem que d’alguna manera, han fet com els humans i han desenvolupat solucions tecnològiques que van més enllà del cervell. Ja que tot i tenir un cervell minúscul i de capacitat molt limitada, són capaces de construir teranyines 10.000 vegades més grans que la seva pròpia superfície.

A part de casos com el de les aranyes, a la biosfera trobem la intel·ligència col·lectiva, que utilitzen les formigues, les aus, o peixos entre altres éssers vius. A diferència de les aranyes i els humans, aquests han trobat solució als reptes usant la cognició distribuïda, és a dir, el pensament es produeix en

la ment col·lectiva, no en els cervells individuals.

Fa l’efecte que diferents ments resolen problemes utilitzant estructures cerebrals semblants, però els humans som els únics que hem estat capaços d’evolucionar en una línia diferent. Experimentant el món amb un sentit del passat, present i futur possiblement únic en la biosfera. 

……………………………………………………………………………………………………………

Aquest és un enllaç on podeu trobar informació sobre l’exposició.

ARTICLES RELACIONATS

ALTRES ENTRADES