L’Institut Moisès Broggi va tenir la gran oportunitat de gaudir de la conferència sobre nanotecnologia presentada pel professor i doctor Victor F. Puntes, director científic de Nanotargeting, investigador de l’Institut de Català de Nanotecnologia (ICN).
La seva trajectòria científica, comença amb la llicenciatura en química. Posteriorment obté una beca per estudiar a l’IPCMS d’Strasbourg, i en tornar es doctora a la Universitat de Barcelona.
Fa els seus estudis de postdoctorat a Berkeley,
centre d’investigació i de referència mundial. Continua estudiant amb el professor Paul Alivisatos a la Universitat de Califòrnia, on comença els
seus estudis amb nanopartícules.
Actualment, el Doctor Víctor Puntes és el director del grup de nanopartícules inorgàniques de l’Institut Català de Nanotecnologia, responsable científic de Nanotargeting, i accionista minoritari.
El Doctor està especialment interessat en el desenvolupament de sondes mèdiques menys invasores. Entre els fà
rmacs usats en quimioteràpies, el cisplatino, és altament tòxic pel cos. La seva investigació procura disminuir-ne la dosi, al ser transportades per nanopartícules d’or.
Paral·lelament a les seves tasques científiques, crea obres artístiques amb les imatges de microscòpia electrònica que obté, i ha rebut premis internacionals de fotografia científica.
També desenvolupa tasques de divulgació i d’apropament de la ciència al públic.
És en aquesta vessant que la conferència va començar responent les preguntes que van formular a classe alguns alumnes, com ara què havia passat amb els nanotubs de carboni (pregunta de 2n de batxillerat), o com s’enganxaven les nanopartícules als fàrmacs (feta per 1r d’ESO), entre d’altres.
La major preocupació del Doctor durant la conferència va ser que l’alumnat comprengués la mida amb la que es treballa: 1 nanómetre és la mida resultant de fer 1.000.000 de divisions
a 1mm!!!! I fer-nos adonar que les molècules que constitueixen el nostre cos també estan dins d’aquests paràmetres.
Així com fer-los reflexionar que la nanotecnologia, com altres aspectes de la ciència (electricitat, radioactivitat) pot ser bona o pot ser dolenta, segons la utilitat que se’n faci.
La conferència va acabar responent a noves preguntes, resultants de la pròpia xerrada, com ara què és l’antimatèria, o el futur de la teràpia gènica i les cèl·lules mare (preguntes
d’alumnes de 4t).
Posteriorment a la xerrada, va recórrer l’exposició de la setmana de la ciència que han fet els alumnes del batxillerat científic, i que va trobar molt elaborats.
Des de l’institut vam quedar molt agraïts de la seva conferència, perquè vam poder gaudir en directe de la CIÈNCIA (sí, en majúscules).