Dimarts, setembre 29, 2020
Inici Batxillerat d'arts Art i volum Exposició virtual de Gravitacions #4

Exposició virtual de Gravitacions #4

Reunim una selecció d’obres del projecte artístic Gravitacions. Aquestes s’han creat en col,laboració amb la Fundació Miró. Hem treballat amb el Serafín Álvarez i el Jordi Clavero de la Fundació a partir d’una reflexió sobre el cicle expositiu de l’Espai 13. El projecte s’ha dut a terme amb l’alumnat de 1r de batxillerat del nostre institut i han participat les matèries de Dibuix Artístic i Volum.

Obres

“4dv1c3”. Berta Rifaterra, Rita Caballero y Lucia Ramón. Aquest curtmetratge es basa en les rutines d’una àvia posada en la pell d’una persona d’una altra edat. Vam plantejar la idea de gravitacions com un cicle de la vida rutinària d’una dona gran en contrast de la vida rutinària del que faria una de més jove. Volíem així trencar les limitacions que la societat i un mateix ens posem. Es veuen diferents escenes de la vida quotidiana de l’avia, des de fer-se el dinar fins a anar de compres, tot això amb un aire i estil gàngster.

“Sense títol”. Júlia Masferrer, Paula Parrilla, Chennan Ni. 2×1,3 m. Projecte fotogràfic al voltant d’una sèrie d’improvisacions performatives jugant amb el tema de l’ombra i el doble.

Canvis“. Ariadna Rodríguez, Laia Capellà, Anna Amadó, Emma Iglesias i Lucía Hegnauer. Video. Treball performatiu que fa servir una pantalla croma de baixa qualitat per superposar una sèrie d’accions coreografiades al voltant de la idea d’adolescència.

Superificialitat”. Gemma Hernandez, Sira Ruiz, Mireia Roma. Díptic fotogràfic sobre la idea de com ens veiem i el simbolisme del que ens envolta: la roba i un reflex en un mirall.

Twirl“. Marina Esbri, Camino Llobera i Gina Pomarol. Video. Treball a mode de col.laix que fa servir algunes inquietuds del nostre món adolescent a partir d’un llenguatge relacionat amb els vídeos d’internet.

Trencadís“. Judith Barros, Ainhoa Palou, Paula Parrilla, Chennan Ni. La nostra instal·lació consta de dues esquerdes d’un metre de llargada aproximadament, situades a l’altura dels ulls. La principal característica remarcable de l’obra són els materials amb els quals estarà feta. La forma de l’esquerda estarà feta amb massilla per l’exterior i a l’interior estarà pintada amb el color negre, per donar-li una profunditat més hipnòtica, després l’esquerda l’omplirem amb fragments de CDs antics col·locats amb la part hologràfica a mode de trencadís.

Praileaitz“. Amàlia Cillero, Clàudia Feixas i Joana Torruella. La nostra instal·lació està composta per piràmides de diferents mides col·locades al llarg d’un passatge del passadís, algunes pengen del sostre i altres sorgeixen del terra. Aquestes piràmides construeixen una sensació de túnel per tots els estudiants i professors que hi passaran, condicionant alhora el recorregut a seguir. Dins d’aquest espai, els participants poden viatjar a altres mons més enllà del nostre institut. 

Cicles”. Lucia Folch, Sara Yi Berenguel i Emma Jiménez. Vídeo. Vam decidir filmar una peça que s’iniciés amb un primer pla d’una rentadora. Es mostren una bateria de plans, tots en la paleta de blanc i negre, en els quals s’hi mostren plans de coses que normalment sempre veiem a la mateixa velocitat, però justament canviant això, i fent-les més ràpides i més lentes, fins i tot invertides, ens transmet sensació d’estar sota l’aigua, d’estar ficades a dins de la rentadora i veure com el món gira, com ho percebem tot amb altres ulls.

Canvis“. Integrants. Duna Malet, Lady Palma i Helena Catalán. Vídeo. El vídeo consta de dues parts. La primera part tracta sobre les coses que ens provoquen estrès, que no ens fan estar a gust. La segona part tracta el tema de la llibertat i mostra situacions, llocs, accions que ens fan sentir lliures, com si no estiguéssim sotmeses o subjectes a res, mostrem el que és per nosaltres la llibertat. 

“Deal With”. Paula Parrilla. 56×74 cms. Tela sense imprimar pintada amb temperes i acrílics. El conjunt de l’obra representa la sensació de pressió que un pot patir quan té ansietat o un atac d’aquesta. Amb més intensitat a causa d’aquest confinament on no hi ha sortida, escapada o distracció a aquests sentiments.

“Inefable”. Anna Amadó. 20×30 cms. Il·lustració feta amb aquarel·les i tinta. Es veu a una noia fent-se una auto abraçada. Expressa totes aquelles emocions que hem pogut sentir durant el confinament. Simbolitza sobretot aquella sensació que segurament tots hem pogut experimentar de soledat, però a la vegada una sensació increïble. 

“Polifacètics”. Laia Capellà. 2×3 metres. Retoladors acrílics gruixuts de diferents colors sobre tela. És un quadre que simbolitza la quantitat de facetes diferents que hem mostrat durant el confinament. Canviant d’estat d’ànim cada minut, realitzant accions i activitats que mai ens haguéssim imaginat. Trobant que en el moment en que hem quedat tancats en un lloc físic la nostra creativitat ha anat sortint i hem començat a fer les coses que mai hem fet per falta de temps o motivació. 

“Get Me Out”. Laia Salvadó. 80×140 cms. Carbonet sobre paper. El paper seria del mateix color que la paret i es col·locaria de la manera que es dissimulés més amb la paret. D’aquesta manera sembla que la paret és una membrana on s’ha quedat atrapat un home que vol sortir d’allà. Això simbolitza la sensació d’aïllament, soledat i aclaparament que podem arribar a sentit durant aquests dies de quarantena. 

“Doble confinament”. Lucía Petra Hegnauer. Retoladors. A la mida real d’un edredó. Sense marc ni vidre, enganxat a la paret. El dibuix representa la rutina de la quarantena d’una persona que es passa les hores tancada a l’habitació. La seva vida gira entorn al seu llit, on fa gairebé totes les activitats durant el dia.

“Meet”. Erik Oñate. Mida d’un cartell, 2×1,5m. Obra digital. Les classes online, en aquest cas amb la plataforma del meet, i els deures setmanals ofeguen als estudiants en un mar de tasques. El braç que es veu simbolitza la petita esperança que veiem de que acabi aquesta situació, però no resulta així. Al fons hi ha un calendari on el gris representa el temps de tranquil·litat i el vermell simbolitza perill.

“Finestra”. Ainhoa Palou. Mida 2×1,2m. Obra digital. Estaria limitat per un marc que imitaria el d’una finestra. El dibuix és una representació molt figurativa d’una tarda de rutina durant el confinament. Tot i aparèixer un personatge al centre, l’element protagonista de la composició és la finestra, la qual s’obre deixant-nos veure una imatge d’un cel totalment buidat amb uns núvols i colors irreals. 

“Se mueren ?¿ xd”. Eva Español 50 cm x 22 cm. Acrílics i retolador sobre tela de mascaretes. Al·legoria del karma. El meu treball és bàsicament una mascareta composta de moltes altres enganxades. Volia representar les dues cares d’aquesta pandèmia, una “bona” on no es veu res (que està per davant), i el darrere que amaga tot el dolor i els sentiments negatius pels que estem passant. Per això he volgut representar al diable rient de nosaltres.

“Immobilitat animal”. Helena Catalán Ferrer. DIN-A4. Aquarel·la i retoladors sobre paper. Aquest dibuix representa un hàmster amb un corsé. Aquesta etapa de confinament em va recordar a un animal que està tancat en una gàbia. El hàmster està atrapat en un corsé i no dins d’una gàbia ja que jo porto un corsé ortopèdic i durant aquestes setmanes l’he hagut de portar més hores. 

“Sufocada”. Joan Sierra. 42×29,5 cms. Tinta i aquarel·la. Representació de totes les emocions que deixem lliures al carrer reprimides dins una habitació com a efecte del confinament. La protagonista porta una mascareta, que indica el moment en el que ha estat empresonada i també li permet respirar sota l’aigua, protegint la seva vida. L’aigua que omple la sala atura el temps i deixa a la noia en un estat quasi de somni, flotant dins les seves emocions i enfocant la seva mirada a l’exterior de la finestra. 

“LeBucle”. Cristina Ortiz, Berta Roca i Júlia Amorós. Vídeo. La nostra creació es basa principalment en el que nosaltres creiem que és la sensació d’un bucle. Una sèrie de clips que podrien a primera vista semblar que no tenen cap mena de sentit però que en el moment en el qual els repetim canviant de velocitat una vegada i una altra, comencen a fer-se notar aquelles sensacions que volem representar.

Aquest és el cartell realitzat amb una il.lustració dels alumnes Jaume Cid i Gaël Sanoguera.

adminhttps://institutbroggi.org
Sóc l'administrador d'aquest web.

Most Popular

Carta de benvinguda al curs escolar 2020-21

Benvolgut alumnat i Benvolgudes famílies, Esperem que hàgiu pogut aprofitar aquestes vacances d’estiu per descansar i desconnectar. Ben aviat...

Estrenem senyalística al centre

 Tornem a la feina amb una sorpresa agradable. Durant els mesos d'estiu s'ha completat el projecte de senyalística del centre amb la col.locació...

Pla per a l’obertura de l’institut setembre de 2020

En aquest document podeu trobar: El pla d'obertura de l'institut al setembre de 2020 (pdf) Documents...

Segona estada formativa de TES a Montesquiu

El passat mes de març l'alumnat de segon curs del cicle formatiu de grau mitjà d'Emergències Sanitàries va continuar, per segon any...

Recent Comments