0

Xerrada de l’antropòloga Montserrat Ventura

El passat dimecres 18 de desembre, la Montserrat Ventura i Oller, Dra. en Antropologia Social i Etnologia a l’EHESS (Paris, 2000) i Professora Titular d’Antropologia Social (UAB), ens va venir a fer una xerrada d’unes dues hores a l’institut sobre el coneixement indígena. Gràcies a aquesta conferència vam comprendre en més detall quina és la funció de l’antropologia i les diverses maneres en què es pot estudiar. A més, vam aprendre particularitats molt interessants sobre algunes cultures indígenes, sobretot d’Amèrica del Sud, a través de les seves experiències vivencials i del seu treball de camp.

Per tal d’aclarir què és l’antropologia exactament, podríem definir-la com l’estudi de la diversitat de l’ésser humà en societat, en una espai i un temps determinats, o l’estudi de les manifestacions materials i immaterials de la cultura en la seva diversitat.

Per començar, la Montserrat ens va explicar la important relació entre la llengua i l’antropologia. Els idiomes indígenes solen ser molt concrets, deixant de banda idees més abstractes. Això condiciona la seva manera de pensar i, en conseqüència, la forma en què viuen. Aquest fet no vol dir que no siguin capaços del pensament abstracte, sinó que en no tenir la necessitat de comunicar aquests conceptes, no van desenvolupar la seva llengua en aquesta direcció. De la mateixa manera, en el cas dels indígenes sud-americans, tenen una percepció de l’espai molt diferent a la nostra: s’orienten amb conceptes de direcció independents a la persona, com els punts cardinals. És a dir, no disposen de paraules com dreta o esquerra, que van lligades al cos de la persona que s’està comunicant. La seva percepció del temps també ens va sobtar, ja que està completament focalitzada en el present i és cíclica.

A més, aquestes cultures solen basar-se en el coneixement holístic, que engloba una manera de pensar en què tots els àmbits i els elements del món estan relacionats entre ells. Per això és complicat dividir l’estudi d’aquestes societats en “àrees”, com fem nosaltres.

L’antropòloga també ens va parlar del pes de l’espiritualitat i del xamanisme. En relació a això, algunes persones del públic ens qüestionàvem com era possible aquest grau d’espiritualitat, que determinava el seu dia a dia, tenint en compte que el seu pensament, igual que la seva llengua, era molt concret. La resposta de la Montserrat ens va semblar molt interessant, perquè va provocar que ens adonéssim de les importants diferències entre els indígenes i nosaltres en la manera de percebre la realitat. Ells no veuen el món espiritual com quelcom separat del món físic, sinó que els veuen totalment lligats, retornant altra vegada a l’holisme d’aquestes cultures.

Tots aquests detalls i molts d’altres sobre la vida dels pobles indígenes són difícils de transmetre a través del llenguatge. És per això que la Montserrat es va decantar pel treball de camp a l’hora de dur a terme una investigació antropològica: anar a viure durant un període de temps en una societat indígena sud-americana per tal d’estudiar-la. D’aquesta manera va poder captar certes particularitats de la seva cultura que no hauria pogut conèixer de cap altra forma. De fet, són els elements d’aquest tipus, com el fet que per a ells és normal parlar amb algú sense mirar-se al ulls, els que més van sorprendre a l’antropòloga.

Cal destacar també la situació dels grups indígenes de l’Amèrica del Sud en el present, de la qual la Montserrat ens va oferir una pinzellada. Actualment, hi ha conflictes pels territoris en els quals aquestes persones habiten, com ho han fet sempre. Malgrat que és cert, això és molt difícil de demostrar, sobretot sabent que la seva cultura no es fixa en el present ni en el futur. Aquesta característica de les societats indígenes també provoca dificultats quan, per exemple, el govern els demana plans i previsions de futur, els quals ells no estan acostumats a fer.

D’altra banda, la seva cultura i forma de viure ha canviat, ja que no està aïllada, sinó en comunicació amb altres societats no indígenes. Això ha provocat la pèrdua d’algunes tradicions. Un cas concret que se’ns va exposar seria que les sortides d’un poble determinat sencer, en què homes i dones anaven a caçar i recol·lectar aliments, respectivament, ja no es fan. Conseqüentment, les dones han passat a tenir un rol més domèstic, i es queixen d’una vida avorrida en comparació a la que tenien anteriorment, ja que passen més temps tancades a casa.

Un altre tema a comentar és l’educació estatal. És quelcom que no es pot privar dels infants, però alhora ha causat un canvi en l’aprenentatge dels nens i nenes. Això també impulsa aquesta pèrdua de la cultura indígena cada vegada més evident.

En conclusió, estem molt agraïdes a la Montserrat Ventura per aquesta petita conferència, que ens ha aportat uns coneixements molt valuosos sobre les societats indígenes des d’una perspectiva antropològica.

Classe de 2n batx. C

Share

Comentaris (0)

Retroenllaç de la URL | Comentaris RSS Feed

Els comentaris estan tancats.