Articles recents

Disseny d’estampats
0

Disseny d’estampats

“Disseny d’estampats” és l’últim dels treballs de la matèria de disseny inclosos a les exposicions que hem muntat a les biblioteques Josep Benet i Xavier Benguerel.

Ha estat una feina interessant ja que bona part de l’exercici consistia en recuperar elements estudiats el cus anterior a la matèria de Dibuix Artístic.

L’alumnat no ha tingut cap formació nova sobre contrast de color, el resultat en aquest sentit és mèrit del alumnes.

Tampoc hem dedicat temps a estudiar tècniques gràfiques.

Es pot veure en molts casos un coneixement profund de tècniques en l’ús de guaix, acrílics, tinta xinesa i retoladors.

L’única aportació nova de la matèria de disseny ha estat l’ús sistemàtic de xarxes modulars.

Cada alumne ha hagut de crear estampats de repetició modulant la regularitat i la geometria dels elements.

Es pot veure un alt nivell de complexitat en molts casos però també un ús efectiu de solucions minimalistes.

Alguns alumnes estan començant a aplicar aquest exercici en el món del packaging

Aviat us mostrarem els resultats.

Share

Mesocosmos: Ecosistema en conserva
0

Mesocosmos: Ecosistema en conserva

Un mesocosmos és un ecosistema tancat (dins un pot hermètic) i que pugui viure per si sol, sense que s’intervingui en ell. És una manera molt pràctica d’estudiar ecologia que l’alumnat del Batxillerat Internacional té la sort de poder experimentar aquests dies. Aquesta actvitat és una de les pràctiques obligatòries de la matèria de Biologia del Programa del Diploma.


Aquestes són algunes de les indicacions que es van donar a classe, i les acompanyem de les primeres fotografies del seguiment que farem durant 30 dies seguits. Els podeu trobar dins del laboratori de Biologia del primer pis. Confiem que en acabar l’activitat avaluadora, els podrem mostrar en alguna altra zona de l’institut.


L’objectiu de l’activitat és doble: crear un mesocosmos sostenible i buscar informació sobre un mesocosmos.

Suggeriments per fer un mesocosmos.

  • Podeu usar pots transparents, cilíndrics de plàstic amb tap a rosca.
  • Podeu posar primer una mica de grava (com la sorra de riu o més gruixuda).
  • O directament, una capa de terra de la que venen en sacs per a testos i col·loquem un parell de plantes.
  • A continuació, s’afegeix aigua perquè la terra estigui humida.
  • A continuació es tanca bé el pot. El podeu deixar o col·locar col·loqués prop d’una zona amb sol, però millor que no sigui sempre directe.
  • Us suggereixo que aneu girant el pot.

Restriccions, requisits.

Les principals restriccions per crear el mesocosmos són:

  • Que hi hagin almenys dues espècies diferents de plantes.
  • Ha de ser un sistema tancat en el qual només entre energia, res de matèria.
  • Pot ser terrestre o aquàtic. Les plantes han de tenir terra, sorra o aigua (per poder aconseguir nutrients (carboni, nitrogen, fòsfor …) per alimentar-se i dur a terme la fotosíntesi. També calen organismes descomponedors per tancar el cicle de la matèria, i mantenir el flux de l’energia. Aquest flux comença amb l’entrada de llum i acaba amb aquesta energia sortint en forma de calor.
  • Les plantes, (autòtrofs, els productors) juntament amb aquests sapròfits (els descomponedors, heteròtrofs), formen la comunitat o biocenosi de l’ecosistema creat (la política IB no permet fer servir animals). La llum, l’aigua, la terra, etc. formen el biòtop.
  • Les plantes necessiten un sistema de reg intern: natural (mitjançant la condensació de l’aigua sobrant en el recipient) o artificial, mitjançant algun mecanisme que fos autosuficient.

Sobre les plantes …

  • Podeu escollir les plantes que vulgueu, i la quantitat que estimeu adient, igual que la mida del recipient en el qual estigui el mesocosmos que s’ha de dur a classe per anar comprovant com evoluciona.
  • En general es recomana utilitzar plantes que creixen en terra pobra en nutrients com els esbarzers. I aquelles que necessiten molta humitat per sobreviure. Alguns vegetals per mesocosmos són:
  • Echeveria elegans, Sedum, Aloe vera, Epiphyllum truncatum, Kalanchoe, Bacopa caroliniana, Clorophytum comosun (cintes), Tradescantia (correveydile), Rubus ulmifolius (esbarzer), Adiantum raddianum fragantissimum Fittonia verschaffeltii

Variables del mesocosmos.

Aquestes són les variables que formen part de l’experiment:

  • la variable dependent, la qual heu de estudiar (si sobreviurà o no);
  • la variable independent, les que es poden modificar (la posició del mesocosmos, la quantitat de llum que rep);
  • i la variable controlada, és a dir, la que es fixa al principi de l’experiment i no es pot canviar (la quantitat d’aigua que té la planta, la humitat, la temperatura …).

Si penseu que 30 dies és molt de temps, poseu al youtube: El jardín que vive en una botella desde hace 53 años, sin agua. I gaudi-ne!!

Share
El projecte de 2n d’ESO amb la Sala Beckett
0

El projecte de 2n d’ESO amb la Sala Beckett

La Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia participa per quart any consecutiu en el projecte artístic de segon d’ESO. Dels tres grups que formen el projecte: Dansa, Cinema i Teatre, la Sala Beckett col·labora amb el darrer grup. 

Aquesta col·laboració servirà per continuar amb la tasca d’acostar els adolescents al teatre, a través del concepte de ‘teatre jove’ tal com s’entén a països com Alemanya o França. Els alumnes llegiran i analitzaran una obra d’aquest tipus de teatre, assistiran a una representació a la Sala Beckett i duran a terme el seu propi projecte de teatre. 

L’objectiu del projecte és crear i representar una obra de teatre jove. Per assolir aquest objectiu, els 20 alumnes que formen part del grup funcionaran com una companyia teatral, distribuint-se en els següents equips tècnics: escriptura, escenografia, audiovisuals, vestuari i interpretació. En Víctor Muñoz, responsable de Formació de la Sala Beckett, col·laborarà en la ideació i escriptura de l’obra i, més tard, aconsellarà als actors en els assaigs per interpretar els seus papers. La culminació de tot el procés serà l’estrena de l’obra, també sota la direcció dels mateixos alumnes.

Share
Disseny de sobrecobertes
0

Disseny de sobrecobertes

Un altre dels treballs de la matèria de disseny dedicats al món d’en Jules Verne ha estat aquest sobre disseny de sobrecobertes de llibres i discos (veure els articles sobre les exposicions aqui i aquí també).

Ha estat un treball que anava una mica més enllà dels treballs totalment bidimensionals fets fins ara.

Podeu veure exposat aquest exercici a les exposicions que hem muntat a les biblioteques Josep Benet i Xavier Benguerel.

Encara teniu 10 dies per visitar-la.

Primer de tot es va pensar en un producte editorial relacionat amb el món d’en Jules Verne.

Tots els alumnes van treballar digitalment de tal manera que el resultat final es pogués portar a impremta.

He estat l’exercici tècnicament més complicat donat que s’havien de crear totes les capes de treball i les guies necessàries al programa Adobe Illustrator.

Aquesta formació en alguns casos es va ampliar treballant amb l’Adobe Photoshop.

Vam treballar amb el llibre “Visionarios del diseño gràfico” de Caroline Roberts com a font de coneixement d’alguns dissenyadors rellevants, tot i que no vam treballar amb models concrets a seguir.

La feina compositiva de maquetació ha estat la més difícil i provablement caldrà continuar treballant molt més aquest tema.

Després de la impressió final del document pdf hem preparat els llibres finals de cara a l’exposició a les biblioteques amb les que col.laborem aquest curs.

El resultat no es podria diferenciar del fet per bons professionals.

Va ser un moment també d’integrar activitats del curs passat relacionades amb la il.lustració.

També els temes de disseny editorial.

Ara estem aprofitant en el següent treball tot allò aprés sobre infografia.

També estem incorporant el treball en grup per tal de fomentar el debat sobre les repercussions de cada tria.

 

Share
I després del batxillerat què?
0

I després del batxillerat què?

Avui hem fet una sessió d’orientació molt especial a l’alumnat de 2n Batx Arts. Han vingut 12 ex-alumnes de les 4 promocions del Batxillerat Artístic del nostre institut per explicar i compartir la seva experiència vital després de deixar el Broggi. Primer ens han explicat els seus estudis, com els van decidir i com ho estan vivint i després hem fet petits grups rotatoris on els alumnes de 2n Batx han pogut resoldre dubtes i fer preguntes concretes d’una manera manera més propera.

L’alumnat que ha vingut engloba diferents estudis, escoles i universitats. Alguns treballen i estudien, d’altres han creat la seva pròpia empresa, fins i tot algunes ens han preparat un pwp per explicar-nos la seva carrera.

 

 

Ha estat realment increïble rebre’ls, veure’ls i escoltar-los. Pel sentit de pertinença que han mostrat amb nosaltres “Broggiencs per sempre”, per com han posat en valor tot el que van aprendre durant la seva etapa al Broggi i per com els ha servit tot allò que van aprendre pels seus estudis posteriors. Fantàstic!!

Aquesta trobada és el 3r any que la fem, i estem convençuts que l’experiència de vida dels ex-alumnes és una part molt important en el procés d’orientació dels nostres actuals alumnes.

Avui ha estat un gran dia, emotiu i enriquidor per tots.

Un agraïment molt sincer per tots els que han vingut, un gran exemple de compromís i generositat!

Us desitgem molta sort!

A continuació una menció especial per tots ells i algunes fotos de l’activitat:

 

Arnau Tolosa- 4t Grau en Disseny. ESAP. Disseny interiors.

Alba Bagán- Grau en Disseny Interiors DEIÀ. Grau superior d’arquitectura Efímera. Deià

 Mar Folguera- 4t Belles Arts. Artista.

 Judith Marin-  Freelance- Tatuadora professional.


Clàudia Curto – 3r Disseny_ Belles Arts_UB

 Laia Baeta- 3r Publicitat i Relacions Públiques_Pompeu Fabra


Marcel València- 2n Disseny_Belles Arts_UB

 Mar Poblet- 2n Grau en Disseny_ BAU

 Alba Serrano- 1r Grau Animació. La Salle.

 Blanca de la cruz- 1r Il·lustració. La Llotja

 Jessica Cortés- 1r Il·lustració. La Llotja

 Júlia Piñana- 1r Disseny. EINA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Share

Nou ajut de l’ajuntament per al desenvolupament dels projectes artístics i d’innovació i per a la formació del professorat
0

Nou ajut de l’ajuntament per al desenvolupament dels projectes artístics i d’innovació i per a la formació del professorat

Aquest 2017 l’institut ha gaudit d’un important ajut econòmic de l’Ajuntament de Barcelona per tal de donar suport als diferents projectes Artístics i d’Innovació que es desenvolupen a l’ESO i al batxillerat Artístic, així com per a la formació interna de professorat.

Aquest ajut ens permet fer aportacions i col·laborar amb entitats i artistes que intervenen ens els projectes artístics d’innovació de la ESO i el Batxillerat. D’altra banda, també ha estat útil per iniciar la col·laboració amb l’Institut Innova (Institut per a la innovació organitzativa i social) i altres persones del món de l’educació en el marc de la formació permanent interna del professorat.

 

 

 

Celebrem que l’ajuntament hagi iniciat aquesta línia de suport a l’educació de la ciutat i esperem que durant el 2018 podem continuar gaudint d’aquest ajut que ens permet reforçar la qualitat de la nostra oferta educativa.

Share
Robòtica a 4t d’ESO
0

Robòtica a 4t d’ESO

En el marc de col·laboració del centre amb entitats externes, els alumnes de 4t d’ESO han participat per segona vegada en un projecte del CSIC. 
El projecte desenvolupa algoritmes per formar grups de treball que millorin les sinèrgies i potencialitat dels participants.

Bona part del treball en grup s’ha basat en aprendre a programar el robot mBot amb l’adaptació d’Scratch, mBlock.

Share

Disseny de “lettering”
0

Disseny de “lettering”

Continuem pensant que el tema de tipografia es pot treballar d’una manera transversal amb exercicis de lettering com el que presentem.

Al primer trimestre de la matèria de disseny (2n de batxillerat artístic) hem treballat força sobre el món de la publicitat i la modularitat.

Amb aquest nou treball integrem d’una manera propera al camp de la il.lustració el món de la tipografia caligràfica.

Amb aquest treball l’alumnat apren sense adonar-se la sofisticació d’algunes famílies tipogràfiques.

Com a pràctica final hem estudiat el món de la tipografia cal.ligràfica.

Els alumnes han fet un treball molt bó de composició, línia i taca aplicat a una frase relacionada amb el món d’en Jules Verne. 

Gràcies a això hem pogut integrar aquest exercici a les exposicions que hem muntat a les biblioteques Josep Benet i Xavier Benguerel.

Us mostrem una sel.lecció del treball fet.

 

Es tracta de làmines Din A-3 treballades amb tinta xinesa, retoladors, guaix i altres materials.

En algun cas hem fet grans ampliacions per poder-les exposar als vidres de les biblioteques.

 

 

Share
Projecte Jules Verne II: nova exposició a la biblioteca Xavier Benguerel
0

Projecte Jules Verne II: nova exposició a la biblioteca Xavier Benguerel

Ahir vam muntar a la biblioteca Xavier Benguerel la segona de les dues exposicions que hem dissenyat a partir de l’obra de l’escriptor Jules Verne (veure article sobre la primera exposició a la biblioteca Josep Benet al DHUB).

Aquest projecte de col.laboració entre l’Institut Broggi i les biblioteques del districte de Sant Martí ens servirà per donar difusió als treballs del nostre alumnat.

Teniu tot el mes de gener per visitar l’exposició.

Algunes de les obres es poden veure des de fora.

Des de la matèria de Volum s’han creat una sèrie de peces tridimensionals.

Des de Disseny s’han creat una sèrie d’estampats (tinta, retolador i aquarel.la).

Els treballs estan emmarcats a l’escala de la biblioteca.

També hem creat una sèrie de pòsters basats en diferents estils de lettering (tinta, retolador i aquarel.la).

A l’exterior de la biblioteca hem penjat algunes ampliacions i a l’escala teniu els originals.

Direcció d’art, disseny gràfic i il.lustració (tinta, retolador, llapis de colors i aquarel.la).

En aquest cas els treballs finals eren el resultat de la col.laboració de 2 alumnes.

Finalment s’han dissenat una sèrie de sobrecobertes amb el software Adobe Illustrator.

Els llibres estan exposats en una vitrina a l’entrada de la biblioteca.

Desgraciadament en aquestes vitrines no es pot apreciar tot el treball gràfic generat a les sobrecobertes.

Aviat publicarem articles detallats sobre tots els treballs presentats, de moment podeu veure un vídeo amb informació sobre les obres i la seva creació.

Us deixem amb algunes imatges del muntatge.

Share

Música, llum i… dansa!
0

Música, llum i… dansa!

L’últim dia de classe vam fer l’exposició del procés del nostre projecte a la resta dels companys de 2n d’ESO. Per a poder fer l’exposició més visual, vam combinar el format clàssic del powerpoint amb un espectacle on es mostraven diversos exercicis.

Les Big Bouncers ens van proposar una coreografia que ajuntava algunes activitats que havíem treballat durant el trimestre. Totes partien d’un treball fet per nosaltres. Alguns conceptes treballats eren les imatges d’acumulació que havíem de representar tots junts amb el cos. Prèviament havíem buscat imatges que per a nosaltres signifiqués acumulació.

Pas per pas vam decidir qui faria cada cosa i on es col·locaria cadascú. Vam treballar-la durant uns dies i quan ja ens coordinàvem la vam presentar als companys d’altres projectes junt amb una presentació de conceptes i una reflexió.

Aquí us mostrem algunes imatges del procés:

La presentació del power point va servir per a explicar el procés de treball i de creació al llarg de les 8 sessions que havíem compartit amb les Big Bouncers.

Aquest final de trimestre ens ha servit per a mostrar tota la feina feta durant aquests mesos i ens ha cohesionat més com a grup, a tenir més compromís i a valorar més el propi procés de creació. També ens ha servit per pujar l’autoestima, ja que les crítiques rebudes han sigut molt satisfactòries.

Comencem el segon trimestre amb molta energia!!

Share

Sortida al Recinte Modernista de Sant Pau
0

Sortida al Recinte Modernista de Sant Pau

A principis d’aquesta segona avaluació, els alumnes dels primers cursos de cicles sanitaris han visitat el Recinte Modernista de Sant Pau, declarat patrimoni mundial per la UNESCO en 1997.  

Ha estat una visita pensada amb un doble objectiu: conèixer el context cultural-sanitari del barri i passar una estona de convivència entre grups, fora de l’aula. Per als alumnes del Broggi l’hospital de Sant Pau té a més el valor afegit de ser col·laborador en la formació pràctica dels alumnes tècnics en cures auxiliars d’infermeria (CAI), en imatge i radiodiagnòstic (I.D) així com dels tècnics en emergències sanitàries (TES).

El conjunt d’edificis que formen el recinte va néixer de la idea de ser un “hospital – jardí” de Lluís Domenech i Montaner, raó per la qual es van envoltar i continuen fent-ho, de plantes remeieres i arbres fruiters cítrics. Els arbres i les plantes de funció no només decorativa,  ajudaven a la purificació de l’aire, filtrant la pols durant la deambulació dels malalts encara convalescents, afavorint així la seva recuperació. A més, en una localització independent de la ciutat però dintre d’ella, s’aplegaven diferents especialitats mèdiques. Actualment aquest pavellons d’estil modernista estan dedicats al coneixement i la recerca. Alguns són avui seu d’organismes internacionals com la OMS.

Els alumnes van entrar als diferents pavellons, uns ja rehabilitats, altres en procés de renovació però tots ells interconnectats per galeries subterrànies d’un quilòmetre de llargada per on ens van poder desplaçar durant la visita. En un dels pavellons, la recreació de com eren les sales amb varies unitats de pacient, una petita capella i una diàfana saleta moblada com aleshores, ens transportava als principis del segle XX. La guia ens va explicar l’ús dels materials decoratius : ceràmica i vidre que aportaven color i vitalisme, contribuint a alleugerir el pes de la construcció. Amb els coneixements sanitaris d’avui en dia, podríem però deduir que l’acolorit ambient també aportava als pacients ingressats i sense adonar-se’n , els beneficis de la teràpia cromàtica.

La llum no massa intensa d’un dia típic del novembre, va acompanyar-nos durant la visita dels grups de matí. Per la tarda, les primeres llums del Nadal vers l’avinguda Gaudí i les pròpies del pavelló central damunt les rajoles acolorides, van ajudar a fixar en la nostra retina la màgia del modernisme català del que gaudeix Barcelona……. i a només quatre passes del Broggi !!

Share
Més enllà d’un retrat
0

Més enllà d’un retrat

L’alumnat de 2n Batxillerat d’arts, dins la matèria de Cultura Audiovisual i en el marc del projecte Fotografia en curs, ha treballat sobre la construcció d’un retrat. Una pràctica rigorosa on hem treballat:

  • Diversos referents: Richard Avedon Humberto Rivas, Van der keuken, Richard Billingham, Raymon Depardon, Henri Cartier-Bresson, Toby Glanville, Pierre Gonnord, Moholy-Nagy, Irvin Penn i Bernard Plossu entre altres.
  • Hem llegit textos molt inspiradors sobre la concepció del retrat de 4 fotògrafs: Avedon, Penn, Cartier-Bresson i Gonnord. Destaquem algunes cites:

“Un retrat no és una semblança. En el moment en què una emoció o un fet es transformen en fotografia deixen de ser un fet i es converteixen en una opinió” Richard Avedon.  Prefaci del catàleg Richard Avedon. In the american West, ed. Fundació la Caixa, Barcelona 2003. p. 14-15.

“En el retrat fotogràfic hi ha alguna cosa més profunda que busquem dintre d’una persona, essent dolorosament conscients que una limitació del nostre mitjà és que l’interior és enregistrable només en la mesura en què es fa aparent a l’exterior…” Irving Penn.  Transcripció d’una conferencia d’Irving Penn al simposi de fotografia al Wellesley College, el 23 d’abril de 1975. Dins Irving Penn Portraits (Magdalene Keaney, ed.), National Portrait Gallery, Londres, 2010, p 6.

“Si lo que el fotógrafo debe intentar es alcanzar un reflejo real de lo que constituye el mundo de esa persona (externo e interno), es necesario que el sujeto del retrato esté dentro de su normalidad” Henri Cartier-Bresson,“El instante decisivo” dins Fontcuberta, Joan. (ed.), Estética fotogràfica, ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2003, p. 227-228.

 “Cada día, en el ritual fotográfico, voy construyendo, poco a poco, mi autorretrato. Intento así detener el tiempo para escribir mi diario, escuchando respirar a los demás y dejando huella sobre lo efímero”. Pierre Gonnord. Bajo la Piel, http://www.pierregonnord.com/

  • També hem realitzat textos sobre la persona fotografiada i sobre els referents.
  • La part pràctica ha consistit en 2 sessions fotogràfiques amb el nostre retratat, sempre tenint present els referents estudiats.
  • Posteriorment, hem vist els retrats de tots els companys a classe i hem acompanyat col·lectivament la tria final.
  • Un cop triat el retrat definitiu, hem fet un text per explicar les nostres intencions i hem fet l’anàlisis de la fotografia final.

A continuació tots els retrats i un extracte dels textos generats:

Romà Cots

Títol: “Looking through my window”

Pel meu retrat he pres com a referència en Raymond Depardon i en Johan Van der Keuken. Cal destacar la influència de l’expressivitat i naturalitat de Depardon i  també la seva composició centralista, mirada perduda fora de camp i el joc que fa amb les llums. D’en Van der Keuken he trobat interessant la il·luminació natural i el joc amb les finestres creant una il·luminació lateral dels rostres, aquests aspectes els vaig aplicar al meu retrat

creant un cert contrast per així remarcar les zones més fosques com els plecs de la roba.

Es tracta d’un mig pla minimalista, tot i ser en color hi predominen els grisos com en els retrats de Van Der Keuken.

Aplicant tots aquests aspectes de la fotografía de Depardon i Van Der Keuken he volgut captar un instant que semblés autèntic i quotidià d’un dia qualsevol de la Carmen, la meva àvia de 82 anys que diàriament seu davant la finestra per contemplar que passa al seu voltant.

Helena Espina. 

Títol: El meu germà

Per fer aquesta fotografia vaig prendre com a referent a Duane Michals. M’agraden molt les seves fotografies des que vaig anar a una exposició seva a la fundació Mapfre. Les seves obres van destacar, sobretot, durant els anys setanta per les seqüències i la incorporació de textos a les fotos. Les seves obres estan, principalment, influïdes per Agret, encara que també va estar molt influït pel surrealisme de Magritte i Balthus. Està considerat un dels principals representats de la fotografia conceptual i filosòfica.

Vaig fer varies proves amb diferents persones però la que millor funcionava davant la càmera va ser el meu germà.

La tria final ha estat complexa, però el que he volgut és experimentar tècnicament la velocitat d’obturació. Posant la velocitat lenta vaig aconseguir fotografiar l’evolució del moviment des de la posició estirada a la posició asseguda. L’enquadrament és horitzontal amb una paleta de grisos equilibrada i amb algun element negre destacat com la manta de sobre el sofà. El personatge centrat i la mirada fora de camp ens intueixi l’entorn.

Miquel Sierra

Títol: Ramón

La persona que he triat per retratar és el meu avi Ramón, que va néixer a Extremadura. De jove va emigrar a Barcelona, on va conèixer la meva àvia, i des de llavors ha viscut aquí i sempre ha estat una persona amb un caràcter molt fort.
Tot i així, ha tingut problemes de visió des de fa temps i ara és gairebé totalment cec. Actualment viu sol en un pis al centre de Barcelona.

La referència principal per al meu retrat ha estat Raymond Depardon, però també he tingut presents les tries de Richard Billingham. Els he triat per la importància que donen al context, i per la seva intenció de retratar la realitat tal i com és.

A la fotografia, el meu avi apareix petit, dins unes parets que el defineixen i expliquen moltes coses d’ell. M’ha interessat, per tant, el pla general, que mostra més detalls de la casa. També he triat aquesta fotografia perquè centra la mirada al meu avi directament, pel contrast de llums amb el fons blanc.

He volgut captar un instant de la seva vida diària, sense fer valoracions massa explícites i mostrant-lo de manera que sembli autèntic i quotidià.

Anna Muniesa

Títol: Kiru

El referent que vaig triar per fer el meu retrat va ser Raymond Depardon, ja que em va cridar l’atenció la importància que li dóna al context. Em va agradar, també, com tracta el color i com juga amb la profunditat de camp creant textures.

Per fer el meu retrat vaig triar un format horitzontal per a les dues fotografies del díptic. En la primera apareix el fons desenfocat i ell enfocat i centrat, crida molt l’atenció sobretot el color del seu cabell que és el primer que mirem. En canvi a la segona ell és el que està de cara però desenfocat i és en aquesta on descobrim els detalls del paisatge.

La persona que he triat per retratar és un amic meu que es diu Kiru,  ens coneixem des de petits i he volgut mostrar a través d’aquest díptic la seva personalitat, ja que tot i que es una persona molt divertida i alegre, també és bastant tancat.

 

Mariona Urgell

Títol: Madonna

Aquesta imatge fa referència a la pintura renaixentista, adaptada a la fotografia. El contrast en les ombres, la llum suau, el balanç de blancs càlid i les faccions facials de la fotografiada, són entre altres algunes de les característiques que recorden a aquest moviment artístic. La fotografia en si té certs trets que recorden a la pintura del pintor italià del segle XVII, Carlo Dolci. La persona que hi apareix és la meva veïna Nina.

Louna Barbié

Títol: Mirades

Text: En aquesta imatge he volgut retratar la mirada del meu millor amic en un entorn tranquil i relaxat, del qual mira cap a la llum del foc. Una llum exactament igual à la de les faroles del carrer. He utilitzat com a referent Bernard Plossu que no tractava de mostrar un món bonic sinó el més proper à la realitat. L’autor fotografia només les coses que es necessiten immortalitzar, com aquest moment, jo i  el meu amic, ón,en veu l’escena. Vaig voler immortalitzar el moment.

Júlia Guasch

Títol: El meu pare.

El referent que he tingut en compte per fer el retrat ha estat Richard Avedon. Amb aquest retrat he volgut ensenyar dos cares d’una persona en un mateix moment. El retratat ha estat el meu pare i la fotografia la vaig fer quan va tornar de treballar, volia mostrar el dia a dia. Per aquest motiu m’ha interessat mostrar dues cares: una mirada cansada i un somriure.
Les ombres que hi ha són perquè els retrats estan fets de nit amb la llum del menjador encesa.
Els resultat final l’he emmarcat com feia Avedon, amb unes línies negres que simulen pinzellades. El díptic té les fotografies en aquest ordre perquè en els marges exteriors hi ha més aire que en els interiors.

 

Jana Borja

Títol: Intimitat

Aquesta és una fotografia intimista, que mostra la retratada reflectida en un mirall. Es deixa entreveure però segueix mantenint les distàncies amb la mirada fora de camp. La llum càlida ajuda a dirigir l’atenció sobre el seu rostre, ja que aquest té més lluminositat, reforça la suavitat de les formes del rostre.

És un pla mig llarg, la fotografia és del seu reflex al mirall i li podem veure el seu peu “real”. El peu és un element molt important, ja que la mostra a ella realment però a la fotografia només la intuïm pel que és el seu reflex.

Vaig voler fotografiar el seu reflex i no a ella directament per seguir amb aquesta temàtica intimista, on es deixa entreveure però segueix mantenint les distàncies amb la mirada fora de camp. La posició dels braços és molt delicada, se la veu relaxada però alhora fina i elegant. La mà es recolza en la seva barbeta i focalitza encara més l’atenció en el seu subtil somriure.

Com a referent principal m’he inspirat en Toby Glanville.

Títol: Tríptic

Aquesta proposta sorgeix de la idea de voler aprofundir en el tema de la intimitat i amb el joc de mirades i delicadesa que desprèn la fotografiada. Moments qüotidinas, gestos i mitades.

Anna Badia

Títol: la meva àvia

El meu principal referent ha estat Richard Avedon, ja que vaig trobar interessant el fet de que poses a les persones davant d’una pared blanca i dir-los que fessin el que volguessin. Vaig voler fer exactament el mateix, perquè volia captar les seves reaccions i expressions. La persona retratada és la meva àvia, la qual considero una persona molt natural. En aquesta fotografia volia representar el seu estil i la seva naturalitat.

Anna Solé

Títol: Mei

Finalment he decidit triar aquesta foto per totes les emocions que provoca, la retratada és una de les meves millors amigues i aquesta foto reflecteix molt bé la seva personalitat. Com que no mostra la mirada produeix una sensació de calma i serenitat que acompanya la totalitat de la composició.

El que més atrau a primera vista són els llavis vermells que encara ser una tonalitat freda aporten una ”aura” càlida a la cara.

Trobo que la composició d’aquesta imatge mostra una actitud serena, l’espai simple de colors freds i la llum càlida que desprèn la cara en contrast amb el color negre del cabell i el jersei, que ajuda a emmarcar el rostre, i el fons, queda molt bé en el conjunt

Una de les meves grans inspiracions és la fotografia de Ellen von Unwerth als 90, la manera que té de treballar el color i la llum s’assembla molt al que jo volia aconseguir a l’hora de fer la fotografia. També m’ha inspirat Mapplethorpe.

 

Marcel Recasens

Títol: “Mirada a mitja tarda”

Aquest és un retrat del Joan, amic meu i antic company de classe. La fotografia està ambientada en l’antiga zona industrial del Poblenou, en un solar abandonat. El meu referent principal és Jeff Mermelstein, artista novaiorquès especialitzat en la fotografia urbana.

A nivell tècnic, és un pla mig, amb la persona més enfocada que el fons. Vaig buscar una il·luminació potent, directa, amb una llum molt blanca.

 

 

Alba Hernández

Títol: Arnau

Els fotògrafs que més m’han inspirat són Depardon, Gonnord i Avedon. Sobretot per la seva manera de retratar la mirada i l’expressió del rostre.

Finalment he optat per deixar de banda el context on es troba la persona i centrar-me i treballar únicament el rostre. M’ha agradat captar la persona tal com és, captar l’instant i, d’alguna manera, que la mirada pugui fer parlar a la fotografia per sí sola.

En la tria final he volgut treballar la personalitat,  l’expressió facial i la mirada de l’Arnau.

 

Adrián Camarós

Títol: l’ àvia

La persona retratada és l’àvia de la meva parella. És natural de Montevideo (Uruguai), però ha viscut arreu de Sud-amèrica. El meu referent ha estat Van Der Keuken, em va impressionar molt la seva fotografia “Johan darrere el vidre” (1956). Aquest retrat ha estat escollit per l’emoció i la naturalitat de la persona retratada.

Dins la composició, trobem un primer pla frontal i el punt d’interès directe és el rostre. Darrere del primer terme trobem poca profunditat de camp i desenfocament, que dóna dinamisme a la persona i una sensació d’inestabilitat i moviment. La paleta de colors és austera i neutre de forma intencionada, la llum que hi havia connotava massa la imatge i donava massa saturació i caliu a la textura, per aquest motiu, vaig optar per utilitzar una llum zenital molt blanca i majorment la llum que entrava per la finestra. La mirada es dirigeix cap a terra, ja que la fotografia és presa en un moment de riure real. A part de la mirada, també la gesticulació es veu afectada per l’espontaneïtat del retrat. Quan riu, té la tendència adquirida de subjectar-se la mandíbula amb la mà, això es deu al nerviosisme que pateix la persona i la necessitat que té d’ocupar i exercitar les mans. M’ha agradat molt fotografiar aquest gest. Per poder fer aquest retrat vaig haver de tenir una actitud acollidora i amable amb la persona retratada.

Karolina Buineviciute

Títol: Epifania

Aquest retrat és de la meva tieta. En la fotografia volia transmetre la seva mirada i la seva expressió, per això el format de la imatge és en vertical, perquè pugui centrar-me només en la retratada i no en el context. El meu referent és Richard Avedon, conviu amb els retrats i majoritàriament les seves imatges tenen el fons blanc. Jo pel contrari no volia un fons blanc, sinó un fons en flou, i que el retrat fos el centre d’interès.

 

Mariona Rovira Noëlle

Títol: Margot

La persona retratada és la Margot, la germana de la meva àvia. És un retrat que va sorgir de manera imprevista. M’ha interessat ambientar la fotografia en un espai obert, al carrer, a prop de la platja, a plena llum del dia.

El referent amb el que m’he inspirat ha estat Toby Glanville un fotògraf que té present en tots els seus retrats, la localització, la gama cromàtica, les textures que presenta l’espai, l’expresivitat de les persones…

Finalment el que a mi m’interessava des d’un principi era poder reflexar en el meu retrat les arrugues i la marques de la cara de la Margot, ja que és una persona gran i trobo que és alguna cosa molt bonica. Però desprès d’haver-la fet me’n vaig adonar de que potser hauria estat molt millor si no portés posades les ulleres de sol ja que queda la seva vista i la seva expressivitat amagada. Estic satisfeta del resultat final, sobretot destaco la composició, l’enquadrament i els colors càlids, que en conjunt, amb la llum que hi havia aquell dia, fan que acabi de ser un retrat amb una certa sensibilitat i naturalitat.

 

Joan Noguer

Títol: Hipster
A la imatge hi ha retratat el meu pare, enquadrat en primer pla davant d’un fons completament gris. Per fer aquest retrat he tingut en compte les fotografies d’Irving Penn (1917-2009), basant-me sobretot en el contrast entre tons foscos i clars que mostrava en les seves fotografies mitjançant ombres projectades damunt del rostre.

A la imatge s’hi aprecien diversos punts de llum a la pell, en canvi, al cabell i la barba es contrasten amb colors més foscos.
La meva intenció a l’hora de retratar, va ser la de mostrar aspectes contraris de la personalitat del meu pare.

Paula Flor

Títol: MARTA

La persona retratada és la Marta, una amiga de l’institut. El referent que he tingut en compte per fer el meu retrat ha estat Richard Avedon per com fotografia les mirades i pel fons blanc que sempre fa servir. És un primer pla perquè  he volgut centrar-me en la profunda mirada de la Marta. El rostre expressa una tendresa especial. La llum és suau i el fons blanc ajuda a donar-li més importància al rostre.

Samanta Fernandez

Títol: LITA

La persona retratada es la meva mare, la Manuela. A casa vivim només ella i jo, per aquest motiu he decidit retratar-la, ja que la nostra relació és molt propera i tenim molta confiança l’una amb l’altre. Els meu referents per realitzar el retrat van ser  Diane Arbus, ja que molts dels seus retrats estan fets en espais d’intimitat com bé pot ser una casa, cosa que també em sembla molt acollidora, també mostra a les persones retratades en situacions quotidianes, naturals i còmodes. També Henri Cartier-Bresson, té alguns retrats molt naturals i realistes des del meu punt de vista, com un “Silencio interior” o bé el retrat de la seva filla Mélanie Cartier-Bresson “En casa de Folon en Burcy”. Vaig voler retratar un moment  quotidià, que fos molt natural i que ella s’hi sentis còmode. Vaig escollir  casa nostre perquè és el lloc on mes còmode es pot sentir i on es mostra més ella.

Júlia Gusi

Títol: Gemma

La noia del retrat és la Gemma, té 18 anys i ens vam conèixer l’any passat al entrar les dues al batxillerat artístic del Broggi. La referència principal d’aquest retrat ha estat una barreja entre Van der Keuken i Irving Penn, pels fons neutres i les mirades.

El punt clau del retrat és la mirada, ja que és el focus d’atenció principal al ser un primer pla. Aconsegueix transmetre serenor, pel seu gest i posició, però alhora, es pot concebre un cert grau d’inquietud en el fet que la mirada és directa a càmera i per tant “t’està mirant als ulls”. L’elecció de posar el retrat en blanc i negre ha estat per unificar les tonalitats i donar-li aquesta sensació que acaba transmetent. Sóc partidària de deixar les fotografies en el seu color original en comptes de passar-les a blanc i negre o aplicar-hi altres filtres. Però si que de vegades, com és en aquest cas, considero que la fotografia aconsegueix aquest millor acabat en blanc i negre, més artística.

Lidia Balagué

Títol: Naturalitat

El referent en el qual m’he inspirat per realitzar el meu retrat ha estat Raymond Depardon. És una fotografia ubicada en plena natura, on la llum que reposa sobre el seu rostre, reflexa tendresa. La mirada, que es troba fora de camp, i la posició del seu cap alçat, reforça una actitud profunda i especial característica de la meva amiga. El fons poc nítid, crea un focus d’atenció en el seu rostre.

Laia Martínez

Títol: Pol

Per realitzar la fotografia he tingut en compte a Depardon. He volgut mostrar l’espontanietat i la inocència d’una persona més jove que jo. Per això he triat al meu germà. Personalment es una persona a la que conec molt bé.

La fotografia està centrada i situada en un espai natural, trets que comparteix amb Depardon, juntament amb els colors

 

Clàudia Alcalde

Títol: Futur

Mantenint presents la composició minimalista de Van der Keuken i els ambients rurals de la fotografia de Depardon, he construït el meu retrat. Un retrat on hi destaca la importància del context amb la finalitat d’explicar la història de la retratada, a la manera de Cartier-Bresson.

Alçant-se de manera imponent, poderosa i segura, la figura de la meva cosina crea un línia dominant vertical que travessa la imatge, trencada per la diagonal que forma la bola de palla. Tant la mirada altiva com la tria del pla contrapicat reforcen la seva actitud desafiant, pròpia d’una noia que s’ha vist obligada a començar des de zero en un nou continent.

La llum és molt suau, gens dura. De fet, prové del darrere de la figura, sense arribar a crear un contrallum. El sol ha estat capaç de crear unes ombres i il·luminacions molt interessants en la pell de la retratada.

La paleta de colors es troba envaïda pel blau emboirat, que ocupa gran part de la imatge. El to groguenc de la palla queda en perfecta harmonia amb el fons. Colors propis del camp. Trencant amb tots els tons anteriors i central, la meva cosina té una tonalitat molt més forta, amb una pell obscura i una viva samarreta vermella.

Daniel Muñoz

Títol: Jordi Guarch

Principalment aquest retrat ha estat influenciat per una fotografia de Richard Billingham, però també he tingut en compte altres retrats seus. Tanmateix Raymond Depardon ha estat molt present a l’hora de realitzar aquest retrat.

La persona retratada es diu Jordi, un artista que té el seu estudi a la nau Bostik, allà on treballa i hi viu de tant en quan. En aquesta fotografia volia representar naturalitat, per aquesta raó, el Jordi surt fumant en el lloc on passa moltíssimes hores. Sent el seu espai privat, no volia que aquest quedés deformat. Al aparèixer jo a la fotografia vull mostrar que ha estat ell qui em va deixar retratar-lo sent el moment en que ens vam conèixer.

 

Arnau Salvador

Titol: Manel

Aquest retrat està inspirat per Humberto Rivas i Richard Avedon.

Podem veure al meu pare en un primer pla i podem observar la textura del seu rostre i els detalls de la seva pell amb molta claredat. Te una expressió serena que representa el seu caràcter calmat però alhora despert i conscient. Està en un estat natural tot i que el moment de la fotografia no ho era. Amb aquest retrat volia captar dins del possible el seu caràcter.

Andrea Torres

Títol: Sandra

La meva idea principal va ser donar-li importància a l’expressió facial i prescindir de situar el personatge en un context.

El meu díptic es caracteritza pel format horitzontal i les llums de colors que ressalten les faccions de la meva cosina. Vaig tenir com a referent a Kertin Vasser i a Gonnord, cadascú m’ha aportat diferents idees per  la composició i per l’estètica.

Hi ha una història darrera de les imatges, de com la Sandra, la meva cosina de 27 anys, es va veure sola davant del cúmul de gent el dia dels atemptats a Barcelona, i com ella ho explica sense importància. Per aquest motiu la primera fotografia s’observa moviment i a la segona no, representant que ella es va sentir en una bombolla en un moment de confusió.

  

Marta Vélez Lucena

Títol: Inconnu

Aquesta fotografia mostra amb un primeríssim pla la cara d’un home. Amb aquest retrat, volia mostrar les seves faccions marcades i especialment la mirada profunda que no deixa d’intrigar-nos i captivar-nos. La seva posició, la seva expressió i la seva mirada diuen molt d’ell i tot i que no el conegués, m’ha captivat i crec que a molts ens dóna pas a preguntar-nos més per ell: Qui és? D’on ve? D’on venia i on anava? Segurament mai ho sabrem i crec que això el fa més especial ja que el sentim proper a través del seu retrat però en realitat de moment és un desconegut; fins quan? M’he inspirat per Gonnord i Avedon.

Pol Roig Valldosera

Títol: Julia is taking a bath

L’artista que he pres com a referent per al meu retrat és Man Ray, centrant-me en els seus retrats de Kiki de Montparnasse amb una màscara africana, titulats Black and white (1926). Com ell va fer, he volgut “retallar” el rostre de la meva model i situar-lo levitant en l’enquadrament de la fotografia. Vaig demanar a la meva íntima amiga Júlia Manonelles que es submergís en una gran banyera plena d’escuma i que només em mostrés la cara. D’aquesta manera he aconseguit retratar una faceta seva neutre i despreocupada, com si acabés de néixer.

Matilda Barba

Títol: Eva

Text: Per aquesta fotografia m’he inspirat en László Moholy-Nagy i Bernard Plossu ja que m’agrada la idea d’un primer pla del rostre per poder analitzar els trets propis de la persona. M’he inspirat també en la importància que té la mirada per Plossu a les seves fotografies de retrat.

La persona retratada es la Eva, una noia de 19 anys. He escollit aquesta fotografia per la llum a la seva mirada, l’expressivitat del seu rostre, i l’entorn en el que estava exposada.

 

Oriol Cabús

Títol: Àlex

El meu referent principal ha estat Henri Cartier Bresson. Retratava a la gent en el seu entorn per poder mostrar-los de manera natural. El seu objectiu era ensenyar la persona. Un altre aspecte que destaca de la seva fotografia es que gairebé sempre treballa en espais urbans, retrata a les persones al carrer.

 La fotografia que he fet és del meu amic Àlex té 17 anys i el conec des dels 3 anys. La fotografia triada el retrata al carrer, el seu entorn, i davant podem observar un element desenfocat fet que fa distreure la mirada i amaga al protagonista rara aquesta reixa.
Paula Aznar
Títol: La meva mare
La persona que he escollit és la meva mare. Té 47 anys, es diu Mercè i ha viscut tota la vida a Barcelona, al barri de Gràcia. Tenim molt bona relació i molta confiança, i penso que la imatge escollida transmet aquesta complicitat a través de la seva mirada. Els fotògrafs amb qui més m’he basat per fer les fotografies han estat: Hackenschmied i Henri Cartier-Bresson.
Hackenschmied és un fotògraf xec que treballa molt el retrat a través dels reflexes, ja siguin de finestres, miralls o fins i tot gots i Cartier-Bresson fa instantànies a gent en el seu entorn. Vol mostrar els seus personages el més reals i naturals possible. Per tant, els mostra en el seu context i de forma objectiva. El seu interès és reflectir la identitat i la personalitat del subjecte. Aquesta és una de les idees bàsiques que he agafat com a referent en la fotografia final.
A continuació podeu veure en galeria algunes fotografies dels referents treballats:

 

Share

Diada de Nadal
0

Diada de Nadal

Acomiadem l’any amb la tradicional jornada de Nadal al nostre institut.
Després de repartir butlletins s’han realitzat una sèrie de tallers organitzats pels alumnes de batxillerat i cicles formatius. Cada vegada el nivell de qualitat i organització és més alt.
Hem gaudit de la col.laboració de professors, alumnes i també de l’AMPA.
Les modalitats dels tallers han estat molt variades: fotografia, escacs, aquarel.la, maquillatge, teatre, creació musical, ioga…
La tercera part de la jornada ha consistit en un espectacle musical i en activitats esportives.
Realment el llistó ha quedat molt alt de cara a l’any vinent!
Aquesta és la llista d’actuacions:
  • Presentació: Jana G. i Noah B.
  • Música per a chelo i piano: Nuria P. i Laia B.      
  • Concert de Nadales amb violí i guitarra: Aran B. iTomàs J.
  • Cançó: Paula M., Anna S., Miriam T. i   Rosie Jane E.
  • Ball: Alumnes de 2n i 3r ESO i 1r de batxillerat.
  • “Dónde duele inspira”: Pau G.
  • “Stay- Rihanna”: Agar B.
  • “Perfect” Ed Sheeran: Sofia N.
  • “Fix a heart”: Claudia 
  • “The Spot” amb guió de Ken Bladbury: Elisenda B. i Rebeca S.
  • Cançó: 1r. Batx. C
Agraïm com sempre la participació de tots els que han fet possible aquesta festa.

 

Share

Presentacions dels treballs de recerca del batxillerat
0

Presentacions dels treballs de recerca del batxillerat

Aquesta darrera setmana hem fet les  presentacions públiques dels treballs de recerca de batxillerat. Entre exàmens i lliuraments alguns han quedat exhausts.

En general considerem aquesta jornada una festa més, malgrat els nervis d’última hora. Una bona part de l’alumnat  gaudeix molt amb aquesta presentació donat que es tracta de treballs als quals  se’ls ha dedicat una gran quantitat de treball.

Els alumnes han pogut defensar les seves tesis davant dels tribunals i els alumnes de primer de batxillerat.

Us deixem algunes imatges de la jornada.

Share

Per un 2018 ple de…
0

Per un 2018 ple de…

Un any més, l’alumnat de 1r d’ESO, en el marc del projecte artístic d’innovació Qui sóc? com som?, ha estat l’encarregat de felicitar el Nadal

Per un 2018 ple de…

Share
Pàgina 4 de 39« PrimeraAnteriors23456Següents102030SegüentsÚltima »